Power-Point del temari de 2n de Batxillerat

1. Tema 2 Hidrats de carboni

3. - Fucosa i àcid siàlic: En la superfície de membranes cel·lulars actuen com a senyalitzadors de superfície senyalen vellesa anclatge per a bacteris o virus grup sanguini,… -Àcid glucurònic: Utilitzat en la detoxificació . Es conjuga amb substàncies tòxiques per facilitar l’excreció. Tema 2: Hidrats de Carboni 1. Generalitats Altres funcions del sucres no dolços: Glucoproteïnes són molècules compostes per una proteïna unida a un o diversos hidrats de carboni, simples o compostos.

4. 1. Clasificació Tema 2: Hidrats de Carboni Glucolípids Glucoproteïnes Hetoròsids o Glucoconjugats Format per compostos glucídics i substàncies diferents als glúcids. Homopolisacàrids: Un sol tipus de monosacàrid. Heteropolisacáridos: Dos o més tipus distints de monosacàrids. Polisacàrids Més de 10 Òsids * Unió de monosacàrids. * Enllaç O-glucosídic. * Polímers que s’hidrolitzen i s’obtenen els glúcids més senzills que els constitueixen Disacáridos Trisacáridos Oligosacàrids De 3 a 10 Holòsids Sols formats per monosacàrids. Cetotriosa (3C) Cetotetrosa (4C) Cetopentosa (5C) Cetohexosa (6 C) Cetoheptosa (7C) Cetoses Grup carbonil en forma cetona (R1-CO-R2) Aldotriosa (3C) Aldotetrosa (4C) Aldopentosa (5C) Aldohexosa (6C) Aldoses Grup carbonil en forma aldehid (R-COH) Oses * Monosacàrids Simples. * No hidrolitzables. * Entre 3 i 9 àtoms de carboni. * Monòmers = unitats per a formar la resta de glúcids.

5. 2. Monosacàrids Nomenclatura Si porten el grup aldehid Si porten el grup cetona ALDO + OSA = ALDOSA CETO + OSA = CETOSA Segons el número de carbonis s’intercalen lletres que fan referència a aquest número 3 C ALDO + TRI (3) + OSA = ALDOTRIOSA CETO + TRI (3) + OSA = CETOTRIOSA 4 C ALDO + TETRA (4) + OSA = ALDOTETROSA CETO + TETRA (4) + OSA = CETOTETROSA 5 C ALDO + PENTA (5) + OSA = ALDOPENTOSA CETO + PENTA(5) + OSA = CETOPENTOSA 6 C ALDO + HEXA (6) + OSA = ALDOHEXOSA CETO + HEXA (6) + OSA = CETOHEXOSA 7 C ALDO + HEPTA (7) + OSA = ALDOHEPTOSA CETO + HEPTA (7) + OSA = CETOHEPTOSA Tema 2: Hidrats de Carboni

6. Nomenclatura Els noms que has vist fins ara corresponen a la nomenclatura sistemàtica, que no té en compte alguns aspectes de la geometria de la molècula. Però cada monosacàrid té un nom convencional o tradicional. Alguns exemples: Glucosa (6 C Aldohexosa) Galactosa (6 C Aldohexosa) Fructosa (6 C Cetohexosa) Gliceraldehid ( 3 C Aldotriosa) Dihidroxiacetona ( 3 C Cetotriosa) Ribosa (5 C Aldopentosa) Tema 2: Hidrats de Carboni 2. Monosacàrids

7. Estructura de la molècula - Quasi tots els monosacàrids responen a la fórmula general C n H 2n O n - Existeixen alguns monosacàrids especials que responen a fórmules distintes. - La forma real de la molècula és tridimensional però per facilitar la comprensió es representen habitualment en un plànol: Projeccions de Fischer. Tema 2: Hidrats de Carboni 2. Monosacàrids

8. Són polialcohols amb un grup carbonil = Aldehids o cetones polihidroxilats Escriure la fórmula d'un monosacàrid: Aldosa habitualment en un plànol: Projeccions de Fischer. Hexosa 1. Coloquem un esquelet de tants carbonis com indique el seu nom Tema 2: Hidrats de Carboni 2. Monosacàrids Escriure fòrmula

9. Grupo carbonil en forma aldehid 2. Coloquem el grup carbonil en forma aldehid en la posició 1 Escriure fòrmula Tema 2: Hidrats de Carboni 2. Monosacàrids

10. 3. Afegim un grup hidroxil a cadascun dels carbonis excepte a l’1 que te tots els seus enllaços establerts Tema 2: Hidrats de Carboni 2. Monosacàrids Escriure fòrmula

11. 4. Completem amb H els enllaços que queden sense reomplir Aldohexosa Tema 2: Hidrats de Carboni 2. Monosacàrids Escriure fòrmula

12. 2. Monosacárids Si volem escriure la fórmula d'una cetosa procedim de forma similar a com ho hem fet amb una aldosa 1. Escrivim una cadena carbonada de tants carbonis com ens indique el seu nom Tema 2: Hidrats de Carboni Escriure fòrmula

13. 2. Monosacàrids 2. Coloquem el grup carbonil en forma cetona en la posició 2 de la cadena. Tema 2: Hidrats de Carboni Escriure fòrmula

14. 3. Per a la resta fer el mateix que per a les aldoses Cetohexosa Tema 2: Hidrats de Carboni 2. Monosacàrids Escriure fòrmula

17. ALDOPENTOSES Ribosa Arabinosa Xilosa Lixosa Tema 2: Hidrats de Carboni 2. Monosacàrids Monosacàrids de 5 àtoms de C: Ribosa i desoxiribosa: component estructural de nucleòtids (ATP) i dels àcids nucleics. Arabinosa: Forma part del polisacàrid arabana. Constituent de gomes vegetals. Xilosa: Forma part del polisacàrid xilana, present en la madera

18. CETOPENTOSES Ribulosa Xilulosa Tema 2: Hidrats de Carboni 2. Monosacàrids Monosacàrids de 5 àtoms de C: Ribulosa: intermediari actiu en la fixació de CO 2 atmofèric en els organismes autòtrofs. No presenta forma cíclica

19. ALDOHEXOSES Alosa Altrosa Glucosa Gulosa Manosa Idosa Galactosa Talosa Tema 2: Hidrats de Carboni 2. Monosacàrids Monosacàrids de 6 àtoms de C:

20. CETOHEXOSES Psicosa Fructosa Sorbosa Tagatosa Tema 2: Hidrats de Carboni 2. Monosacàrids Monosacàrids de 6 àtoms de C:

22. Ribosa Desoxirribosa Fucosa Galactosa Desoxisucres Tema 2: Hidrats de Carboni 2. Monosacàrids Monosacàrids especials o derivats: Monosacàrids reduïts que han perdut el grup hidroxil

23. Aminosucres Glucosa Galacatosa Glucosamina Galactosamina N-acetilglucosamina N-acetilglucosamina Tema 2: Hidrats de Carboni 2. Monosacàrids Monosacàrids especials o derivats: Monosacàrids on un grup alcohol se substitueix per un grup amin sòl o no

24. Aminosucres Ácido N-acetilmurámico Tema 2: Hidrats de Carboni 2. Monosacàrids Monosacàrids especials o derivats:

25. a) sucres urònics Es formen en oxidar-se a grup carboxil l’alcohol primari de les aldohexoses. Glucosa Àcid glucurònic Galactosa Àcid galacturònic Sucres àcids Tema 2: Hidrats de Carboni 2. Monosacàrids Monosacàrids especials o derivats:

26. Sucres àcids b) Àcids aldònics Es formen en oxidar-se a grup carboxil el grup aldehid de les aldoses. Glucosa Àcid Glucònic Tema 2: Hidrats de Carboni 2. Monosacàrids Monosacàrids especials o derivats:

27. Polialcohols Es redueix a alcohol el grup carbonil. Mio-inositol Glucitol Manitol Glicerol Tema 2: Hidrats de Carboni 2. Monosacàrids Monosacàrids especials o derivats:

28. Sucres fosfat Glucosa 6 fosfat (G6P) Fructosa 6 fosfat (F6P) Tema 2: Hidrats de Carboni 2. Monosacàrids Monosacàrids especials o derivats: Monosacàrids units mitjançant un enllaç ester a un grup fosfat

29. Tema 2: Hidrats de Carboni 2. Monosacàrids Monosacàrids especials o derivats Intermediaris metabolisme glúcids. Teixit conjuntiu Vitamina C Oxidació del grup alcohol primari a un carbonil Idem C6 Àcids aldònicos Àcids urònics Sucres àcids Quitina Condroïtina Pared bacteriana Glucocàlix Substitució del OH del C 2 por un grup amin, amin+acetil o altre Glucosamina Galactosamina A. N-acetilmurámic A. N-acetilneuramínic Aminosucres Edulcorants Forma part de lípids Reducció a alcohol del grupo carbonil Inositol Manitol Polialcohols Desoxirribosa forma part dels Àcids Nucleics. Fucosa intervé en la pared bacteriana. Pèrdua de l’O del C 2 Pèrdua de l’O del C 6 Desoxirribosa Fucosa Desoxisucres Intermediari metabolisme dels glúcids. Grup fosfat sustituint al grup -OH del C 6 Glucosa 6 P Fructosa 6 P Sucres fosfat Funció Constitució química Monosacàrid Grup

30. 1. Propietats químiques Els seus grups funcionals els confereixen una gran capacitat reactiva: - El grup carbonil (aldehid o cetona): * Li confereix caràcter reductor el grup carbonil (-CO-) s’oxida a àcid carboxílic (-COOH) les sals corresponents es redueixen P ex: Cu 2+ a Cu + en reacció de Fealing * Reacciona amb altres grups de la mateixa molècula per a formar -- enllaços hemiacetàlics. * Reacciona amb els grups d'altres molècules i forma-------------------- enllaços O-glucosídics. - El grup alcohol: * Reacciona amb àcids per a formar enllaços éster (P ex: enllaç éster fosfat entre monosacàrid i àcid fosfòric) Tema 2: Hidrats de Carboni 2. Monosacàrids Propietats dels monosacàrids

31. Reacció de Fehling: Per a identificació de sucres reductors. El coure en dissolució (color blau) quan es redueix canvia a color roig. Alhora el grup carbonil s’haurà oxidat a àcid Tema 2: Hidrats de Carboni 2. Monosacàrids Propietats dels monosacàrids

33. Isomeria Recorda: Els enllaços simples al voltant d'un àtom de carboni es disposen formant un tetraedre. Dins d'una molècula de monosacàrid es denomina carboni asimètric a aquell que estableix els seus 4 enllaços covalents amb àtoms o grups atòmics diferents . Aquesta asimetria és la responsable de la isomeria espacial i de la isomeria òptica. Tema 2: Hidrats de Carboni 2. Monosacàrids Propietats dels monosacàrids: - Estructural – Ex Aldotriosa i Cetotritosa tenen = fòrmula química (C 3 H 6 O 3 ) o plana TIPUS - Geomètrica– Configuració Cis–trans Quan tenim dos C units per un ISOMERIA doble enllaç i cadascun d’ells - Espacial o units a 2 substituents diferents Estereoisomeria - Òptica– Formes D i L Quan la molècula presenta algun carboni assimètric

34. Isomeria òptica Carbonis asimètrics (en roig). Observa el C 2, és asimètric perquè entorn d'ell els seus 4 enllaços estan saturats amb àtoms o grups atòmics diferents Tema 2: Hidrats de Carboni 2. Monosacàrids Propietats dels monosacàrids: 4 grups atòmics diferents C 2 és assimètric

36. Isomera òptica Gràcies a l'existència de carbonis asimètrics els monosacàrids posseeixen isomeria òptica, és a dir, que són capaços de desviar un feix de llum polaritzada cap a la dreta o l'esquerra quan aquesta travessa una dissolució dels mateixos. Desviament cap a la dreta forma (+) o dextrògira (no significa forma D) Desviament cap a l'esquerra forma (-) o levògira (no significa forma L) Podem trobar formes D(+), D(-), L(+), L(-) Tema 2: Hidrats de Carboni 2. Monosacàrids Propietats dels monosacàrids:

37. Formes D i L D-Glucosa L-Glucosa Mirem la posició de l’ OH si està a la dreta D i si està a l’ esquerra L Les formes D són predominants en la natura. Tema 2: Hidrats de Carboni 2. Monosacàrids Propietats dels monosacàrids:

38. Enantiòmers D-Glucosa L-Idosa Tema 2: Hidrats de Carboni 2. Monosacàrids Propietats dels monosacàrids: Imatge especular

39. Tema 2: Hidrats de Carboni 2. Monosacàrids Propietats dels monosacàrids: Diastereoisòmer D- Alosa D-Galactosa

40. Diastereoisòmer Epímer D-Glucosa D-Galactosa Tema 2: Hidrats de Carboni 2. Monosacàrids Propietats dels monosacàrids

42. Aldoses Monosacàrids Estructura Aldo tri oses Gliceraldehid

43. Aldoses Aldo tetr oses D-eritrosa L-eritrosa D-treosa L-treosa Monosacàrids Estructura DIASTEROISOMERS EPÍMERS Enantiòmers Enantiòmers

44. Aldoses Aldo pent oses D-ribosa D-arabinosa D-xilosa D-lixosa Monosacàrids Estructura D-eritrosa D-treosa EPÍMERS EPÍMERS

45. Ceto pent oses D-rib ulosa D-xil ulosa Cetoses Monosacàrids Estructura epímers

46. Aldoses Aldo hex oses D-alosa D-altrosa D-glucosa D-manosa Monosacàrids Estructura D-ribosa D-arabinosa EPÍMERS EPÍMERS

47. Aldoses Aldo hex oses D-gulosa D-idosa D-galactosa D-talosa Monosacàrids Estructura D-xilosa D-lixosa EPÍMERS EPÍMERS

48. Ceto pent oses D-psicosa D-fructosa D-Sorbosa D-tagatosa Cetoses Monosacàrids Estructura epímer epímer

49. Ciclació de las hexoses y aldopentoses - La representació de les molècules de monosacàrids que hem utilizat fins ara són les projeccions de Fischer (fòrmules obertes o lineals). - En dissolució les molècules dels monosacàrids de 6C o hexoses i les aldopentoses (5C) es troben formant anells de 5 ó 6 costats. - El tancament de la molècula es forma mitjançant la formació d’un pont d’oxígen intramolecular anomenat enllaç hemiacetàlic . - La reacció intramolecular ocorre entre el carboni carbonílic (C1) i el penúltim carboni (C4 o C5 depenent del monosacàrid). - Aquesta ciclació converteix al carboni carbonílic en assimètric (carboni anomèric) y dóna lloc a la formació d’un nou tipus d’isòmers espacials anomenats anòmers . Tema 2: Hidrats de Carboni 2. Monosacàrids

50. Ciclació de las hexoses i aldopentoses Ciclació d’una molècula de glucosa (pàg 42) Formació de l’enllaç hemiacetàlic Tema 2: Hidrats de Carboni 2. Monosacàrids 1 2 3 4 5 6

51. Tema 2: Hidrats de Carboni 2. Monosacàrids Representació de la molècula en forma cíclica

52. Estructura en projecció de Fischer Estructura en proyección de Haworth Estructura cíclica Tema 2: Hidrats de Carboni Els sustituents a l’esquerra en Fischer estan cap a dalt en Hawort

53. Representació de la molècula en forma cíclica Per a representar la forma ciclada d'una molècula de monosacàrid s'utilitza la projecció de Haworth . És un anell que es veu en perspectiva. Traç gros cap al lector. En roig el carboni anomèric.  -D-Glucopiranosa  -D-Glucopiranosa Tema 2: Hidrats de Carboni 2. Monosacàrids

54. Ciclación de una molécula según la proyección de Haworth Per a ciclar una molècula d'una hexosa o una aldopentosa podem partir de la projecció lineal de Fischer (ja vista) o de la representació tridimensional de Hawoth 1 2 3 4 5 Tema 2: Hidrats de Carboni 2. Monosacàrids

56. Ciclació de les hexoses i aldopentoses Ciclació d’una molècula de fructosa Formació de l’enllaç hemiacetàlic Tema 2: Hidrats de Carboni 2. Monosacàrids o

57. Estructura cíclica Tema 2: Hidrats de Carboni D-fructosa  -D-fructofuranosa  -D-fructofuranosa

58. Ciclació de les hexoses i aldopentoses Ciclació d’una molècula de fructosa  -D fructofuranosa  -D fructofuranosa ¿Per què son  o  les molècules representades ací?  -D fructofuranosa  -D fructofuranosa Tema 2: Hidrats de Carboni 2. Monosacàrids

60. Fòrmules de conformació Les fórmules en perspectiva de Haworth són una simplificació de la forma real de les molècules de monosacàrids cíclics en dissolució (presència d’enllaços covalents senzills fa que no puga ser plana) Les conformacions en cadira (+ estable) o barca s'aproximen més a la realitat . Tema 2: Hidrats de Carboni 2. Monosacàrids

62. Formació de l’enllaç O-Glucosídic Carboni carbonílic Carboni NO carbonílic Tema 2: Hidrats de Carboni 3. Oligosacàrids

64. Formació de l’enllaç O-Glucosídic Els nombres fan referència als carbonis implicats en l'enllaç. La fletxa indica quin és el primer i quin el segon monosacàrid. Tema 2: Hidrats de Carboni 3. Oligosacàrids OH Hemiacetàlic

65. Formació de l‘enllaç O-Glucosídic Tema 2: Hidrats de Carboni 3. Oligosacàrids Enllaç dicarbonílic

66. Formació de l’enllaç O-Glucosídic Tema 2: Hidrats de Carboni 3. Oligosacàrids S’obté per hidròlisi del midó

67. Formació de l’enllaç O-Glucosídic Tema 2: Hidrats de Carboni 3. Oligosacàrids S’obté per hidròlisi del midó i del glucògen

68. Formació de l’enllaç O-Glucosídic Tema 2: Hidrats de Carboni 3. Oligosacàrids Procedeix de la hidròlisi de la cel·lulosa

69. Formació de l’enllaç O-Glucosídic ¡A treballar una altra vegada! Feu una taula amb la informació aportada en el llibre sobre els disacàrids i amplia amb informació buscada d'altres fonts. Tema 2: Hidrats de Carboni 3. Oligosacàrids

70. 4. Polisacàrids Generalitats -S ón carbohidrats d'elevat pes molecular (macromolècules). - Resulten de la polimerització de monosacàrids. - L'enllaç entre monosacàrids és del tipus O-Glucosídic. - Són extraordinàriament abundants en la naturalesa. - És la forma principal dels carbohidrats de presentar-se en la naturalesa. Tema 2: Hidrats de Carboni

71. Generalitats En els éssers vius : - Compleixen funcions energètiques com a forma de magatzem de glucosa: Midó i glucògen. - Compleixen funcions estructurals en els diferents organismes: Cel·lulosa, quitina, pectines, alginats, etc En la indústria : - S'utilitzen en la indústria alimentària com espesants , per a donar consistència a alguns aliments i com gelificants . - Formen part de la fibra alimentària d'origen vegetal. - S'utilitzen en la fabricació de paper i cartró . - Són la base de la fusta. - S'empren per a multitud de fins. Tema 2: Hidrats de Carboni 4. Polisacàrids

72. Generalitats - Per la seva gran grandària no són solubles en aigua. - La seva enorme quantitat de grups OH li permet unir-se a infinitat de molècules d'aigua romanent en un estat d'hidratació molt elevat , formant, en alguns casos, dispersions col·loïdals (engrut de midó). - No tenen caràcter reductor atès que la major part dels grups -OH dels carbonis carbonílics estan ocupats en els enllaços O-Glucosídics. - No són dolços , no són sucres per tant. - La unió dels monosacàrids pot fer-se mitjançant enllaços glucosídics  o  . L'enllaç  és més feble i és propi de polisacàrids de reserva . L'enllaç  és més resistent i és propi de polisacàrids estructurals . Tema 2: Hidrats de Carboni 4. Polisacàrids

73. Generalitats Enllaç  Enllaç  Un enllaç és  o  segons siga  o  el primer monosacàrid Tema 2: Hidrats de Carboni 4. Polisacàrids

74. Generalitats Els polisacàrids difereixen uns d'uns altres en: - El tipus de monosacàrid que els constituïxen. * Un sol tipus de monosacàrid = Homopolisacàrid. * Dos o més tipus de monosacàrids = Heteropolisacàrid. - El nombre d'unitats de monosacàrid (de centenars a diverses desenes de miler). - El grau de ramificació de la cadena polisacarídica. - El tipus d'enllaç que uneix els monosacàrids. Tema 2: Hidrats de Carboni 4. Polisacàrids

75. Homopolisacáridos Són aquells que estan formats per un sol tipus de monosacàrid. Els més freqüents són aquells en els quals el monosacàrid és una hexosa (més concretament glucosa o un derivat d'aquesta ). També els hi ha formats per una pentosa com arabans, xilans, etc. Poden complir funcions de: Reserva energètica (enllaços  Midó Glucògen Dextrans Estructural (enllaços  ) Cel·lulosa Quitina Tema 2: Hidrats de Carboni 4. Polisacàrids

76. Cel·lulosa - Polímer de  -D-glucosa unides mitjançant enllaços  (1-4). - És una molècula lineal sense ramificacions. - El seu enllaç O-glucosídic tipus  la fa molt resistent a l'acció hidrolizant dels enzims digestius. - Es digereix per l'acció de celul·lases d'origen microbià. - Molt resistent i compleix funció estructural formant part de la paret cel·lular dels vegetals. - Constitueïx el component fonamental de la fusta, el paper i fibres tèxtils d'origen vegetal. Tema 2: Hidrats de Carboni 4. Polisacàrids

77. Cel·lulosa - Forma llargues cadenes l'estructura de les quals es manté, a més de per l'enllaç  (1- 4), per ponts d'hidrogen intracatenaris. - Poden unir-se una cadenes a unes altres mitjançant ponts d'hidrogen intercatenaris per a formar capes o feixos de fibres. Tema 2: Hidrats de Carboni 4. Polisacàrids

78. Cel·lulosa. La paret cel·lular L’entramat bàsic de capes de fibres de cel·lulosa disposades en capes de direcció alternant. Tema 2: Hidrats de Carboni 4. Polisacàrids

79. Cel.lulosa. La paret cel·lular - A més de cel·lulosa existeix també una matriu formada per proteïnes i altres heteropolisacàrids com pectines i hemicelul·loses . - En les cèl·lules joves les parets cel·lulars estan formades per cel·lulosa quasi exclusivament. - En les cèl·lules madures es carreguen de: * substàncies enduridores com diversos minerals . * substàncies impermeabilitzants com la lignina, la cutina i la suberina . Tema 2: Hidrats de Carboni 4. Polisacàrids

80. Cel·lulosa. La paret cel·lular Tema 2: Hidrats de Carboni 4. Polisacàrids

81. Quitina - Es un polímer de la N-Acetil-  -D-Glucosamina amb enllaços  (1- 4). - Forma polímers lineals molt resistents i insolubles en aigua. - Es troben en la paret cel·lular de fongs i en l’ exoesquelet d’artròpodes . N-Acetil-  -D-Glucosamina Tema 2: Hidrats de Carboni 4. Polisacàrids

83. Midó - El midó és una barreja de dues fraccions anomenades: Amilosa (30%) Amilopectina (70%) - L’ amilosa és la part no ramificada formada per unitats de  -D-glucosa unides mitjançant enllaços  1- 4). Cada 2 monosacàrids constitueixen 1 maltosa. - L’ amilopectina és la part ramificada formada per unitats de  -D-glucosa unides mitjançant enllaços a(1- 4) i , a més, punts de ramificació cada 15-30 unitats . Els punts de ramificació s'estableixen mitjançant enllaços  (1-6). Tema 2: Hidrats de Carboni 4. Polisacàrids

84. Midó Amilosa: -Cada 6 molècules 1 volta d’hèlice -Reacciona amb Lugol Tema 2: Hidrats de Carboni 4. Polisacàrids Maltosa

85. Midó Amilopectina: - Reacciona amb iode Tema 2: Hidrats de Carboni 4. Polisacàrids • Enllaços (1 ➝ 4) • Enllaços (1 ➝ 6)

88. Glucògen Tema 2: Hidrats de Carboni 4. Polisacàrids

91. Heteropolisacàrids Hemicelulosa Tema 2: Hidrats de Carboni 4. Polisacàrids

92. Heteròsids o glucoconjugats Formats per dues fraccions: * Fracció glucídica (glucan). * Fracció distinta a glúcid (aglucó). · Si l’aglucó és de tipus lipídic tenim els glucolípids . · Si l’aglucó és de tipus proteic tenim les glucoproteïnes . Tema 2: Hidrats de Carboni 4. Polisacàrids

93. 4. Lípidos de membrana Glucolípids o Esfingoglucolípids: Cerebròsids: Ceramida unida a un monosacàrid (Glucosa ,Galactosa) Gangliòsids: Ceramida unida a una cadena de monosacàrids (oligoscàrids que pot presentar ramificacions) Cerebròsid Monosacàrid Gangliòsid Tema 2: Hidrats de Carboni 4. Polisacàrids

94. Glucoproteïnes Moltes proteïnes, després de formades, adquireixen una fracció glucídica (cadenes d’oligosacàrids). Ocupen funcions molt variables: Anticossos, hormones gonadotròpiques, enzims digestius, etc. Altres tipus de glucoproteïnes es formen de manera distinta i es diferencien per les seues fraccions glucídica i proteïca: * Proteoglucans o mucines * Peptidoglucans o mureïna * Glucoproteïnes de membrana Tema 2: Hidrats de Carboni 4. Polisacàrids

95. Proteoglucans o mucines - Resulten de la unió dels mucopolisacàrids (àcid hialuronic, heparina i condoïtín sulfat) a una proteïna central . - Ambdues fraccions són de gran tamany. - Constitueixen el mucus . - Formen part de la matriu extracel·lular. - Actuen com a anticongelants naturals. Tema 2: Hidrats de Carboni 4. Polisacàrids Glucoproteïnes

97. Peptidoglucans Tema 2: Hidrats de Carboni 4. Polisacàrids Glucoproteïnes

98. Peptidoglucans En las bacterias Gram – la pared está formada por una sola capa de peptidoglucanos junto con la membrana externa Tema 2: Hidrats de Carboni 4. Polisacàrids Glucoproteïnes

100. Informació en clau glucídica - Es refereix a la gran quantitat d'informació emmagatzemada en les glucoproteïnes i glucolípids de membrana. - Aquesta informació es troba en les curtes cadenes d’oligosacàrids. - Es codifica variant: * El tipus i ordre dels monosacàrids que forma la cadena. * La longitud de la cadena. * El tipus d'enllaç entre ells. * La posició de les ramificacions . - D'aquesta forma es codifiquen missatges (marques biològiques) en la superfície cel·lular amb múltiples funcions. Tema 2: Hidrats de Carboni 4. Polisacàrids Glucoproteïnes

101. Informació en clau glucídica: Funcions -I ndiquen els tipus d'antígens de la superfície cel·lular que caracteritzen cada tipus de cèl·lula. - Determinen la durada de la vida de la cèl·lula indicant l'envelliment cel·lular . - Senyalitzen el lloc d'ancoratge de nombroses molècules. - Senyalitzen el lloc d'adhesió d'altres cèl·lules, bacteris i virus Tema 2: Hidrats de Carboni 4. Polisacàrids Glucoproteïnes

102. Informació en clau glucídica: Funcions Tema 2: Hidrats de Carboni 4. Polisacàrids Glucoproteïnes

103. Ara toca estudiar!! Molta sort !!