Document del PSC a discutir a la Conferència per aprovar el Programa Electoral del PSC

1. 0.
CIUTADANIA, BENESTAR I QUALITAT DE VIDA
1. PROGRAMA ELECTORAL PER A LES ELECCIONS AL PARLAMENT DE CATALUNYA
2010
2. 1.-CIUTADANIA, BENESTAR I QUALITAT DE VIDA
3. 1.1 POLÍTIQUES DE SUPORT A LES FAMÍLIES
4. 1.1.1 FOMENTAR LA CONCILIACIÓ DE LES FAMÍLIES PERQUÈ ES PUGUI SER
PARES I MARES EN LES
MILLORS CONDICIONS POSSIBLES.
5. Incrementarem l’escolarització dels infants de 0-3 per poder atendre totes aquelles famílies
que ho
requereixin.
6. Per infants de 0-1 i altres infants amb circumstàncies especials, potenciarem figures com
les
mainaderes, entre d’altres, assegurant la seva qualitat professional i garantint que les
tasques de
cura que realitzin siguin de qualitat. També potenciarem les mesures de conciliació a les
empreses
perquè en aquesta edat primerenca, el pare o la mare puguin tenir cura d’ells.
7. Donarem suport econòmic i tècnic als ajuntaments per a la creació d’espais de suport a les
famílies,
en totes les seves vessants:
8. -serveis diversificats d’atenció a la petita infància,
9. -activitats de lleure i de reforç escolar,
10. -espais de socialització i d’aprenentatge de les funcions familiars,
11. -punts de trobada,
12. -espais de mediació,...
13. Promourem que als equipaments públics s’incorpori la perspectiva de família,
complementant les
activitats habituals amb altres pensades pels altres membres de la família.
14. Potenciarem les activitats de lleure com els espais sòcio-educatius que han de ser
plenament.
Recolzarem els esplais i altres entitats que les organitzen, i garantirem l’equitat en l’accés
amb
ajudes a les famílies que en tinguin necessitat.
15. Simplificarem els tràmits i agilitarem els procediments per sol•licitar i rebre prestacions de
la Llei
d’atenció a la Dependència. Vetllarem perquè hi hagi serveis per atendre les persones en
situació de

2. dependència, adaptant el ritme d’incorporació de noves prestacions a l’evolució de la
situació
econòmica i de les possibilitats del pressupost.
16. Crearem la marca “empresa familiarment responsable” i farem que tenir-la sigui un mèrit en
la
contractació pública.
17. Promourem la conciliació en l’àmbit de les empreses a través de la difusió d’estudis i
experiències,
creant una base de bones pràctiques. Cal difondre l’evidència demostrada de que la
conciliació
incrementa la productivitat dels treballadors.
18. Impulsarem polítiques de racionalització dels horaris socials i laborals: horaris
d'espectacles i oci,
horaris comercials, horaris escolars...en benefici dels usuaris, dels consumidors i dels
treballadors
d’aquests sectors.
19. 1.1.2.POTENCIAR LA CORESPONSABILITAT DE TOTS ELS MEMBRES DE LA FAMÍLIA
EN LES TASQUES
DE LA LLAR I DE CURA DE FAMILIARS DEPENDENTS.
20. Fomentarem, amb el món educatiu i els mitjans de comunicació, els valors favorables a la
igualtat de
gènere, la solidaritat entre els membres de la família, la importància de la cura dels
altres,...i
l’enriquiment personal que aquests valors aporten.
21. Realitzarem campanyes de sensibilització que posin de manifest la desigualtat existent en
l’actualitat
en el si de la majoria de les famílies. Per sensibilitzar sobre la necessitat de compartir les
tasques,
posant en valor els avantatges que la coresponsabilitat comporta per a tots els membre de
la família.
22. Fomentarem que les empreses tinguin plans d’igualtat que contemplin una discriminació
positiva
cap als homes que s’acullen a mesures de conciliació.
23. Subvencionarem que els centres cívics i altres equipaments similars ofereixin tallers i
cursos per
ensenyar habilitats en les tasques de la llar (economia domèstica, logística general,
utilització i
manteniment d’electrodomèstics,..) i habilitats per millora de la qualitat de vida i de cura
dels
dependents.
24. 1.1.3. AFAVORIR QUE ELS JOVES S’INDEPENDITZIN (I FORMIN NOVES FAMÍLIES)
25. Impulsarem l’ocupació dels joves per reduir les taxes d’atur juvenil. Promourem que tots els
joves
que no estudiïn ni treballin i siguin menors de 21 anys siguin atesos sota un programa
específic del
Servei d’Ocupació.

3. 26. Incrementarem les accions específiques per menors de 25 anys sense ESO, amb
actuacions que
combinin formació i treball, i que alhora garanteixin la seva inserció laboral i/o el seu retorn
a
l’entorn educatiu (Cases per Nous Oficis i Programa SUMMA, els programes de
Qualificació
Professionals Inicial i els programes de transició al treball).
27. Promourem l’emprenedoria entre el joves, des del batxillerat i la formació professional.
28. 1.1.4. LLUITAR CONTRA LA VIOLÈNCIA CAP ALS MÉS FEBLES DE LA FAMÍLIA:
29. Desplegarem la llei de la infància, establint la cartera de serveis corresponent.
30. Reforçarem els equips d’atenció a la infància i millorarem els sistemes de funcionament
actuals
perquè aquests professionals puguin incrementar les polítiques de prevenció en els barris i
famílies
més vulnerables.
31. Incrementarem la formació i protocols perquè els professionals dels serveis (salut,
educació, serveis
socials,...) siguin més capaços de detectar el maltractament infantil i abús sexual, i atendre
adequadament les víctimes.
32. Millorarem el suport professional a les famílies d’acollida d’infants en risc, i també les
garanties
legals de l’acolliment.
33. Promourem l’acolliment professional infantil per a germans, infants amb problemes de salut
o de
comportament, etc
34. Continuarem lluitant contra la violència masclista i incrementarem el suport psicològic als
infants
afectats.
35. Establirem protocols de prevenció, detecció i atenció de la violència contra la gent gran,
especialment de les que es troben en situació de dependència.
36. Continuarem desplegant polítiques per a la igualtat de tracte per finalitzar amb la
discriminació que
encara pateixen les persones gais, lesbianes, transsexuals i bisexuals.
37. 1.2GENT GRAN
38. 1.2.1 FOMENTAR UN ENVELLIMENT ACTIU I UNA CONCEPCIÓ POSITIVA DE LA
VELLESA
39. Crearem els mecanismes necessaris per difondre les activitats existents adreçades a les
persones
grans i promoure’n d’altres que contribueixin a fomentar un envelliment actiu.

4. 40. Reforçarem els ajuts cap a les activitats dels casals, centres cívics i equipaments esportius
que
estiguin adreçades a fomentar un envelliment actiu i saludable.
41. Treballarem amb els governs locals per promoure els parcs amb equipaments per l’activitat
física, i
altres fórmules per potenciar l’activitat física de les persones grans.
42. Crearem, conjuntament amb els equipaments culturals, programes adreçats a la gent gran
per tal de
potenciar els hàbits culturals i relacionals.
43. Potenciarem les activitats formatives adreçades a la gent gran, tant en l’àmbit
d’equipaments de
proximitat com en programes universitaris. Hi haurà una especial incidència en els temes
de noves
tecnologies per evitar la fractura digital, en temes de comunicació social i en coneixement
de
l’administració.
44. Crearem un programa de turisme cultural, complementari del que realitza l’Imserso, i que
posi en
valor els actius turístics del nostre país.
45. Ajudarem a afrontar en positiu la jubilació, impulsant a través de les organitzacions
sindicals i de les
organitzacions de gent gran sessions de preparació per les persones properes a l’edat de
jubilació o
ja jubilades.
46. Realitzarem campanyes adreçades a metges d’atenció primària i personal d’infermeria
perquè
recomanin hàbits d’envelliment actiu entre les persones grans.
47. Potenciarem el voluntariat entre la gent gran donant difusió a les experiències que
actualment
existeixen i definint nous espais de col•laboració amb la societat.
48. Promourem accions amb els mitjans de comunicació perquè fomentin uns valors positius
sobre
l’envelliment i lluitin contra els estereotips negatius, i fomentarem la presència de persones
grans en
els mitjans de comunicació per acabar amb la seva invisibilitat.
49. Impulsarem els programes intergeneracionals a les escoles i centres cívics amb l’objectiu
d’incrementar el contacte i coneixement entre joves i persones grans.
50. Promourem la participació de la gent gran en les polítiques i serveis que els afecten més
directament.
51. Crearem en l’administració de la Generalitat una figura que coordini els diferents
programes
existents avui en dia adreçats a les persones grans i n’impulsi de nous.

5. 52. Promourem la visualització de la gent gran en els àmbits de representació política a nivell
local,
nacional, estatal,…
53. 1.2.2 GARANTIR ELS DRETS DE LES PERSONES GRANS, FINS I TOT EN
SITUACIONS DE DEPENDÈNCIA.
54. Lluitarem contra el maltractament i l’abús a les persones grans, establint formació perquè
les
persones que treballen amb persones grans (metges, assistents, personal de bancs i
caixes,...)
aprenguin a detectar-lo, i establint protocols d’acció per solventar-los.
55. Millorarem i agilitarem els processos d’adopció de mesures cautelars, d’incapacitació i
nomenament
de tutor i establirem mecanismes per evitar els abusos.
56. Promourem que els professionals de serveis socials que treballen amb persones grans
detectin
possibles casos d’incapacitació i promoguin la tutela.
57. Fomentarem el coneixement i ús de l’autotutela
58. Fomentarem l’ús del document de voluntats anticipades i l’acompanyament al final de la
vida.
59. Potenciarem els consells de centres a les residències perquè vetllin pels drets i obligacions
de les
persones grans ingressades en centres residencials i perquè potenciïn una vida els menys
regulada
possible.
60. En l’atenció a la dependència, cal simplificar els tràmits i agilitar els processos de la
LAPAD, amb
l’objectiu de reduir terminis.
61. Oferirem formació i acreditar a tots els cuidadors no professionals que reconegui la Llei de
la
Dependència, i amb serveis de Respir perquè puguin formar-se.
62. Farem possible que les persones grans puguin estar a casa seva augmentant el nombre
d’habitatges
amb serveis, els ajuts a l’adaptació i rehabilitació dels habitatges, els serveis d’atenció a
domicili i les
ajudes tècniques.
63. Incrementarem de forma progressiva l’habitatge protegit reservat per a persones grans
amb
discapacitat.
64. Assolirem la ràtio de residències públiques recomanada pels organismes internacionals i
impulsar
l’ús dels centres de dia per gent gran, millorant-ne l’oferta d’activitats i els horaris.

6. 65. Posarem en funcionament centres territorials d’autonomia personal per informar i donar
suport a
les famílies i persones amb dependència
66. Pel que fa als serveis de salut, reduirem les llistes d’espera i el temps mitjà per pròtesis de
genoll i
maluc.
67. Aprofundirem la formació dels professionals sanitaris d’atenció primària en geriatria i en
atenció a
les persones amb Alzheimer o altres demències
68. Millorarem el suport sanitari a les residències de gent gran per tal de garantir una millor
coordinació
entre els serveis sanitaris i socials, sense que els centres sòcio-sanitaris hagin de complir
funcions de
residència assistida.
69. Incrementarem els recursos sòcio-sanitaris (entre d’altres amb la mesura anterior) per tal
de garantir
l’equitat territorial.
70. Estendrem la cobertura horària i l’atenció en caps de setmana i festiu dels programes
d’atenció
domiciliària-equips de suport (PADES) i fer que ensenyin i donin suport emocional als
cuidadors no
professionals que atenen malalts al final de la vida.
71. Assegurarem que tota la xarxa sanitària, sòcio-sanitària i residencial de gent gran disposa
de
professionals formats en cures pal•liatives d’acord amb la tipologia de pacients que ha
d’atendre per
tal de garantir una atenció i servei de qualitat. Estendre les cures pal•liatives a persones
que es
troben en situació de final de la vida, com a conseqüència d’una malaltia no oncològica.
72. Garantirem la presència dels Consells de la Gent Gran en els Governs Territorials de Salut.
73. I pel que fa a la lluitar contra la pobresa, continuarem desplegant la Llei de prestacions
socials de
caràcter econòmic en tota la seva extensió.
74. Farem arribar els ajuts al pagament del lloguer per a gent gran a tots els qui ho
requereixen, i
preveure inversions en habitatges amb serveis i habitatges tutelats per a la gent gran fins a
tenir un
parc suficient.
75. Desenvoluparem un programa de permuta i cessió d’habitatges de persones grans per
introduir-los
en el mercat del lloguer social a canvi d’habitatges amb serveis
76. Crearem una línia de recerca sobre pobresa i gent gran dins de l’Observatori de la pobresa
de
Catalunya

7. 77. Recolzarem les entitats que treballen per a la inclusió social de les persones grans.
78. 1.3 DONES - IGUALTAT
79. 1.3.1 POSAR A L’ABAST DE TOTES LES DONES ELEMENTS DE MILLORA PER LA
SEVA GESTIÓ DEL
TEMPS:
80. Multiplicarem els serveis per l’etapa de 4 a 12 mesos, des d'un catàleg ampli que inclogui
escoles
bressol, espais de minuts menuts, mainaderes, ludoteques, etc..
81. Incrementarem les places d’escola bressol, amb l’horitzó de que tots els pares i mares que
tinguin
voluntat de dur el seu fill a escola bressol ho puguin fer.
82. Volem completar el desplegament de la Llei de la Dependència, i per tant continuarem
l’aplicació de
la llei per a totes les persones amb tots els graus de dependència, d’acord amb l’evolució
dels
recursos públics que permeti l’evolució de l’economia.
83. Crearem els serveis de Respir necessaris per equilibrar la dedicació dels cuidadors
personals.
84. Treballarem amb els agents socials per la flexibilitat d’horaris, proposant un ampli debat
amb ells
que abasti els horaris laborals, dels serveis públics, del comerç i del lleure.
85. 1.3.2.ASSOLIR UNA PARTICIPACIÓ DE LES DONES A L’EMPRESA I AL SECTOR
PÚBLIC
PROPORCIONADA, EN RELACIÓ AL SEU NOMBRE I A LES SEVES CAPACITATS
86. Estendrem la redacció i desplegament de figures de concertació de la igualtat a la feina,
impulsant
amb ajuts que totes les empreses amb més de 25 treballadors redactin voluntàriament un
pla
d’igualtat.
87. Donarem també ajuts per a les necessitats objectives d’inversió de les empreses per a la
implantació
dels Plans.
88. Treballarem específicament la igualtat en les petites i microempreses, i en les explotacions
agràries
familiars.
89. Volem generar un autèntic debat social i obtenir la complicitat dels agents socioeconòmics.
Proposarem incloure les polítiques d’igualtat dins de la revisió de l’Acord Estratègic, com a
factor
clau de competitivitat de l’economia
90. Crearem una Xarxa d’empresaris i empresàries per la igualtat a la feina, que difongui entre
l’empresariat la seva experiència.
91. 1.3.3 MINIMITZAR ELS FACTORS D’AGRESSIÓ CONTRA LES DONES

8. 92. Completarem el desplegament de la Llei contra la Violència Masclista, desplegant el fons
creat
aquesta legislatura per a impagament de pensions d’alimentació
93. Dificultarem i revertirem la transmissió dels estigmes socials. Encomanarem al CAC la
vigilància
sobre l’aparició de models masclistes als mitjans audiovisuals.
94. Continuarem igualment l’extensió de la xarxa d’equipaments i serveis per a les víctimes de
violència
masclista.
95. Lluitarem intensament contra la tracta d’éssers humans (TEH) i la prostitució, mitjançant la
consolidació i reforç del serveis policials i judicials especialitzats.
96. Eixamplarem els instruments de control i vigilància dels ajuntaments en la implantació dels
locals on
s’exerceix la prostitució, i responsabilitzarem els seus propietaris si es demostra que hi
exerceixen
dones en situació de TEH.
97. Treballarem per eradicar l’exercici de la prostitució a les carreteres
98. 1.4 POLÍTIQUES DE JOVENTUT
99. 1.4.1 OFERIR NOVES OPORTUNITATS VITALS A LES PERSONES JOVES DAVANT LA
CRISI
100. Hem de fer possible que molts joves puguin retornar als estudis des del treball. Iniciarem
un
programa especial de retorn amb beca-salari o crèdit–salari a Cicles Formatius de FP per
als joves
que varen abandonar l’escola per treballar i ara són a l’atur i tenen males perspectives
laborals per
manca de qualificació.
101. Multiplicarem la formació ocupacional en sectors nous de majors possibilitats, per tal que
els joves
puguin formar-se en els perfils professionals més demandats.
102. Desplegarem una política de beques pròpia de Catalunya, quan completem el traspàs
d’aquesta
competència, per tal que cap jove amb talent i pocs recursos econòmics quedi sense poder
estudiar.
Ens proposem doblar progressivament les beques de matrícula, les beques salari i les
beques de
residència
103. Crearem passarel•les més senzilles entre la universitat i els cicles formatius, en els dos
sentits.
104. Per adquirir experiència internacional, desplegarem un programa de beques i crèdits per
estudiar o
treballar a l’estranger, amb compromís de retorn.

9. 105. Promourem un programa d’intercanvi acadèmic (tipus Erasmus) a escala del Mediterrani.
106. Per esdevenir emprenedor, crearem dins la Xarxa Inicia un programa d’estímul i
assessorament per a
emprenedors joves.
107. Incrementarem les figures i fonts de finançament per a projectes innovadors liderats per
joves
108. Posar en marxa nous aparadors per als creadors (artistes, dissenyadors, arquitectes, etc)
més joves.
109. Treballarem a través múltiples àmbits (formació ocupacional, casals de joves, etc) alguns
elements
que no estan en els itineraris educatius però que esdevenen clau en el mercat laboral, com
son les
habilitats relacionals no cognitives.
110. Crearem igualment una xarxa per a l’orientació acadèmico-laboral que inclogui docents,
pedagogs,
psicòlegs i permeti la interacció permanent, presencial o telemàtica amb els estudiants de
totes les
edats.
111. 1.4.2.CREAR UNA XARXA DE SERVEIS A LA JOVENTUT INTEGRADA, CONSOLIDANT
I MILLORANT
SERVEIS EXISTENTS
112. Per a un millor accés a l’habitatge, consolidarem l’oferta actual de serveis d’informació,
ajuts i avals
per accés a l’habitatge de protecció oficial de compra. Cal aconseguir que les entitats
financeres
atorguin crèdit als joves als que s’ha adjudicat un HPO.
113. Per facilitar el lloguer, difondrem les figures d’aval al llogater que ja s’han demostrat
positives com
l’Avalloguer, i mantindrem les ajudes al pagament del lloguer per les rendes més baixes.
114. Reforçarem els programes d’ajuts a la rehabilitació d’habitatge degradat per part de joves.
115. En l’atenció a la Salut, mantindrem els programes actuals dirigits a joves en matèria de
trastorns
alimentaris, addiccions i ludopaties, i atenció a la salut sexual i reproductiva.
116. Crearem la figura del jove voluntari agent comunitari de salut, per tal de traslladar els hàbits
i pautes
saludables entre joves
117. En l’atenció a la diversitat, ampliarem l’oferta per l’aprenentatge formal dels idiomes dels
nouvinguts a les xarxes d’Escoles Oficials d’Idiomes (per nouvinguts com per nascuts a
Catalunya)
118. En l’accés a la Cultura, plantegem posar en marxa amb el món local una Xarxa per a la
creació Jove
que promogui la creativitat, la connexió entre persones, faci de viver de projectes, etc

10. 119. Consolidarem i farem créixer la xarxa de biblioteques de Catalunya en línia amb el Pla
d’Equipaments
Culturals en vigor.
120. Crearem un Portal de Creadors Joves que sigui alhora espai d’informació i
aparador/mercat de
creacions.
121. En l’àmbit de la mobilitat, donarem un nou impuls a la mobilitat nocturna en metro i
autobús,
mitjançant major oferta i millors preus. Fora de les àrees urbanes implicarem en el seu
finançament
els empresaris de la nit.
122. Consolidarem l’oferta actual de mobilitat urbana en bicicleta urbana i allà on tingui més
sentit,
iniciarem sistemes per afavorir els desplaçaments interurbans.
123. Fomentarem l’increment del voluntariat i l’associacionisme, en primer lloc posant en marxa
un pla
de gestors d’entitats i associacions que incideixi en la qualitat de la gestió.
124. Vincularem la prestació de serveis públics als joves a través de les entitats, en règim de
concurs.
125. 1.5 IMMIGRACIÓ
126. 1.5.1 TREBALLAR PERQUÈ ELS BARRIS AMB FORTA PRESÈNCIA D’IMMIGRACIÓ
SIGUIN IGUALMENT
DIGNES I COHESIONATS
127. Millorarem els barris i les àrees urbanes amb més diversitat, per evitar la creació de nuclis
d’infrahabitatge.
128. Garantirem que en els espais públics tothom que els utilitza es comporti amb civisme.
129. Farem polítiques d’habitatge públic i promourem la rehabilitació amb l’objectiu de tenir unes
ciutats
equilibrades.
130. Proposarem pactar uns criteris comuns d’empadronament per evitar la sobreocupació dels
habitatges.
131. Impulsarem, conjuntament amb els ajuntaments polítiques de microgestió de conflictes:
ordenances
de civisme, agents de mediació, taules de convivència,…
132. Tot ajuntament tindrà dret a tenir una dotació mínima d’agents de mediació especialitzats
en
resolució de conflictes interculturals.
133. 1.5.2. ACOLLIR I INTEGRAR A LES PERSONES IMMIGRADES
134. Crearem un servei universal d’acollida, tal com preveu la llei aprovada aquesta legislatura,
que faciliti
un coneixement de l’entorn, de la llengua i del mercat laboral.

11. 135. Farem de les escoles de formació de persones adultes l’espai vertebrador de la xarxa
pública
d’acollida i integració, fent cursos d’alfabetització, idiomes, i coneixement de l’entorn.
136. Facilitarem la integració de les famílies reagrupades en la societat, fent especial èmfasi en
els grups
de població més vulnerables (dones, joves,...) ja que així s’assegura una millor integració i
cohesió
social. Entenem que l’accés al mercat laboral dels familiars reagrupats permet una millor
socialització i integració de tota la família immigrant.
137. Respectarem i assegurarem el dret a una pràctica religiosa pública i transparent,
preferentment
realitzada en alguna de les llengües oficials a Catalunya, i amb respecte als drets i llibertats
constitucionals.
138. Promourem polítiques d’integració de la població gitana immigrada d’altres països,
fomentant la
seva participació activa en la societat i promovent la mediació. Els ajuts que rebin estaran
basats en
les necessitats i alhora en l’esforç i voluntat de sortir de situacions de conflictivitat social i
marginalitat d’aquesta comunitat.
139. 1.5.3. DIFONDRE I FER COMPLIR LES LLEIS I NORMES VIGENTS ENTRE LES
COMUNITATS DE
PERSONES IMMIGRADES.
140. En els processos d’acollida donarem a conèixer les principals lleis i normes vigents per tal
d’afavorir
el seu coneixement i compliment.
141. Farem inspeccions d’establiments comercials per tal de garantir que es compleixen les
normatives
vigents.
142. Farem complir les regles i normes de convivència en les comunitats de veïns i espais
públics, en les
que per causa de la diversitat d’orígens dels veïns, no es té prou coneixement de les
obligacions dels
propietaris o llogaters.
143. 1.5.4. GARANTIR UNS SERVEIS PÚBLICS QUE PERMETIN L’ACCÉS A TOTS ELS
NOUS CATALANS QUE
VISQUIN O TREBALLIN AL NOSTRE PAÍS
144. Adaptarem els serveis públics a la nova realitat social: professionals sanitaris coneixedors
de
malalties pròpies dels països d’origen de les persones immigrades, educadors formats en
la
interculturalitat,... També aportarem més recursos al sistema de benestar perquè no deixi
fora
necessitats importants pel creixement de la demanda.
145. Garantirem l’accés en igualtat d’oportunitats als serveis públics sense discriminacions per
raons

12. d’origen o religió. Alhora, qualsevol ciutadà ha de poder rebre el servei en les condicions
millors i
sense impediments per als professionals per raó de les seves creences.
146. Posarem mesures per distingir entre els serveis de salut per als nous catalans (nascuts
dins o fora de
la UE) i el turisme sanitari, que hem de ser capaços d’identificar i aturar.
147. 1.5.5. FER QUE LA CULTURA SIGUI UN MOTOR DE LA CONVIVÈNCIA
148. Utilitzarem les xarxes de biblioteques i centres cívics com espais que permetin afavorir la
interacció
entre la població immigrada i autòctona.
149. Promourem l’associacionisme propi per facilitar una millor acollida inicial de les persones
nouvingudes a través d’aquestes entitats.
150. Promourem la incorporació de la nova ciutadania en l’associacionisme ciutadà (entitats
culturals,
esportives, AMPAS, sindicats,...) com a mesura per afavorir la seva integració.
151. Treballarem en la visibilització i posada en valor de les cultures pròpies de la població
immigrada,
per exemple a través dels mitjans de comunicació o fent exposicions, per tal que la
població
autòctona tingui coneixement de les tradicions pròpies dels nous ciutadans d’altres orígens.
152. 1.5.6. ASSEGURAR UNA EDUCACIÓ INTEGRADORA I DE QUALITAT
153. Afavorirem la integració mitjançant les aules d’acollida, els espais de benvinguda, els plans
educatius
entorn, els projectes de convivència,...tal com estableix la Llei d’Educació de Catalunya.
154. Equilibrarem la distribució dels alumnes d’origen estranger en els centres finançats amb
fons públics,
dins de cada zona educativa.
155. Dotarem de més recursos a les escoles que acullin una gran concentració d’estudiants
d’origen
immigrant, per garantir la qualitat de l’educació.
156. Desenvoluparem un currículum educatiu inclusiu per a tota la població escolar, ensenyant
als nois i
noies a conviure en la diversitat de paràmetres culturals, tot promovent que les tradicions i
festes de
Catalunya esdevinguin un patrimoni comú.
157. Impulsarem que els tutors i les AMPES tinguin recursos per treballar amb les famílies
d’infants
immigrants per reforçar la seva integració a l’escola.
158. Ampliarem l’oferta de les escoles oficials d’idiomes i escoles de formació de les persones
adultes per
a que es pugui aprendre acadèmicament la llengua i cultura d’origen familiar.

13. 159. Reforçarem l’alfabetització i la formació d’adults per tal que puguin donar servei a les
persones
nouvingudes que no saben llegir i escriure.
160. 1.5.7. Garantir una adequada incorporació al món del treball
161. Realitzarem campanyes i altres programes per lluitar contra la discriminació per raó
d’origen en el
mercat de treball.
162. Combatrem la contractació irregular mitjançant el reforç i l’especialització de la inspecció
de treball.
A la feina, els mateixos drets i deures per a tothom.
163. Facilitarem el retorn de les persones immigrades que ho desitgin i afavorirem les
migracions
circulars.
164. El servei d’acollida i el SOC exerciran plenament com a serveis d’orientació laboral per
nouvinguts,
fent especial incidència en els grups de població més vulnerables que arriben sense
contracte de
treball (joves,dones,...).
165. Integrarem persones immigrades en programes i serveis adreçats a les persones
166. nouvingudes, per tal de facilitar la comunicació amb aquestes.
167. 1.5.8. PROTEGIR, DE MANERA ESPECIAL, A LES PERSONES MÉS FEBLES
168. Aprofundirem en el coneixement dels processos migratoris i aspectes relacionats amb els
diferents
models patriarcals, per poder combatre millor les situacions de violència masclista.
169. Potenciarem els programes de prevenció i atenció contra els matrimonis forçats,
l’explotació sexual i
les mutilacions genitals femenines..
170. Millorarem el programa d’acolliment a menors immigrants no acompanyats.
171. Previndrem i intervindrem sobre les bandes juvenils, facilitant la formació d’associacions
que donin
sortida pacífica a les necessitats de socialització dels joves si no han delinquit, i aplicant
plenament la
llei si han delinquit.
172. 1.6 SERVEIS SOCIALS I POLÍTIQUES D’INCLUSIÓ SOCIAL
173. 1.6.1CONSOLIDAR ELS SERVEIS SOCIALS COM EL QUART PILAR DE L’ESTAT DEL
BENESTAR
174. Realitzarem una gestió unificada de les prestacions de l’administració de la Generalitat i de
les
certificacions de necessitat social, i que sigui consultable pels ens locals que també
gestionen
programes d’inclusió.

14. 175. Millorarem els sistemes d’informació i orientació a la ciutadania sobre els recursos,
prestacions
econòmiques i serveis públics disponibles per atendre les seves necessitats. Crearem un
servei
d’atenció “Serveis socials respon”.
176. Impulsarem un nou model de serveis socials més eficient i proper al ciutadà, amb un gestor
de
referència per a cada sol•licitant d’ajut.
177. 1.6.2MILLORAR L’ATENCIÓ A LES PERSONES EN SITUACIÓ DE DEPENDÈNCIA.
178. Simplificarem els tràmits i agilitarem els processos de la Llei de la Dependència amb
l’objectiu de
reduir terminis.
179. Oferirem formació i l’acreditarem a tots els cuidadors no professionals que reconegui la Llei
de la
Dependència, i els hi facilitarem serveis de Respir mentre es formen.
180. Possibilitarem que les persones grans puguin estar a casa seva potenciant els habitatges
amb
serveis, els ajuts a l’adaptació i rehabilitació dels habitatges, els serveis d’atenció a domicili
i les
ajudes tècniques
181. Treballarem per assolir la ràtio de residències públiques recomanada pels organismes
internacionals
i impulsarem l’ús dels centres de dia per gent gran millorant l’oferta d’activitats i els horaris
182. Posarem en funcionament centres territorials d’autonomia personal per informar i donar
suport a
les famílies i persones amb dependència.
183. 1.6.3 IMPLEMENTAR POLÍTIQUES DE FOMENT DE LA INCLUSIÓ SOCIAL
184. Continuarem treballant en els territoris més desfavorits de forma coordinada amb polítiques
urbanístiques, de promoció econòmica i socials mitjançant la Llei de Barris
185. Donarem suport als ajuntaments perquè realitzin Plans Locals per a la inclusió social,
doncs cal que a
nivell municipal hi hagi una visió global sobre les necessitats d’inclusió en el seu territori.
186. Realitzarem polítiques de suport a les famílies per trencar la transmissió de la pobresa de
generació
en generació, entre elles:
187. –Incrementarem l’escolarització dels infants de 0 a 3 anys per atendre les famílies que ho
requereixin.
188. –Crearem espais i serveis de suport a les famílies en les seves necessitats més
quotidianes
189. –Facilitarem l’accés a les activitats de lleure amb beques a les famílies més necessitades.

15. 190. Farem de l’escola un espai que fomenti la inclusió treballant contra el fracàs i
abandonament
escolar, mantenint i impulsant els Plans Educatius d’Entorn.
191. Desenvoluparem programes per treballar amb joves a partir de 15 anys que tinguin
dificultats en
l’escola, amb l’objectiu de millorar les seves habilitats socials, formatives i professionals.
192. Potenciarem els ajuts econòmics per als joves que vulguin realitzar estudis post-obligatoris,
per
augmentar els nivells de formació de la població juvenil.
193. Continuarem realitzant polítiques actives d’ocupació, amb especial incidència en els
col•lectius més
fràgils (dones, persones més 45 anys, població gitana, persones amb discapacitat o
malaltia
mental,...) i establirem projectes pluriennals per donar més estabilitat a les entitats que les
realitzen
194. Continuarem impulsant mesures per a la integració de les persones amb discapacitat o
malaltia
mental que tinguin com a objectiu potenciar al màxim la seva autonomia personal, garantir
la
igualtat d’oportunitats i eliminar les barreres físiques i socials actualment existents.
195. Elaborarem el III Pla integral del poble Gitano per a continuar aprofundint en el
reconeixement i
promoció del poble gitano a Catalunya.
196. Realitzarem les modificacions legislatives necessàries per adaptar la normativa als
requisits
establerts a la Convenció de Nacions Unides sobre el Drets de les Persones amb
Discapacitat de 13
de desembre de 2006.
197. Promourem la gestió del coneixement sobre la pobresa a Catalunya mitjançant
l’Observatori Català
de la Pobresa i la Inclusió Social de Catalunya. Establirem un sistema d’indicadors,
actualitzat i
comparable, amb indicadors internacionals que siguin útils per a la presa de decisions,
permetin fer
un seguiment de l’exclusió social i una avaluació de les polítiques d’inclusió.
198. 1.6.4 COMBATRE L’EXCLUSIÓ SOCIAL
199. Continuarem fent de la Renda Mínima d’Inserció un instrument eficaç per combatre els
efectes de la
crisi econòmica, tot procurant incrementar els índex d’inserció de les persones que s’hi
acullen.
200. Potenciarem els ajuts als pagaments del lloguer i a la rehabilitació d’habitatges perquè
tothom pugui
viure en un habitatge digne i accessible.
201. Establirem criteris homogenis en el territori per distribuir les beques menjador i altres ajuts
a les

16. famílies, amb la voluntat, com ara mateix, que arribin a totes les famílies que ho
requereixen.
202. Crearem programes coordinats entre salut i serveis socials per persones marginades i amb
greus
problemes de salut (toxicòmans, malalts mentals, persones amb VIH,...)
203. Adaptarem la Xarxa d’Atenció a les Drogodependències per a permetre cobrir l’especificitat
dels
nous perfils de consumidors de drogues.
204. 1.6.5 TREBALLAR AMB EL MÓN LOCAL, LES ENTITATS SOCIALS I LA CIUTADANIA
205. Treballarem amb els ajuntaments per avaluar conjuntament els efectes de la Llei de Barris i
els Plans
Locals per a la Inclusió social, per tal que la Llei de Barris tingui com un dels objectius
principals
combatre l’exclusió.
206. Mantindrem els fons als ajuts d’emergència social dels ajuntaments i d’entitats socials
perquè
puguin atendre les necessitats socials derivades de a crisi econòmica.
207. Farem més simples i més ràpids els tràmits administratius que afecten als ciutadans i als
professionals, i millorarem la interconnexió dels sistemes informàtics entre món local i
Generalitat.
208. Elaborarem el segon Pla de Suport al Tercer Sector 2011-2013 per enfortir definitivament
el tercer
sector social i aconseguir més cohesió social.
209. Promourem espais de participació per a la Taula del Tercer Sector en òrgans on participin
altres
agents socials i pels temes d’inclusió social. Crearem un marc fiscal català favorable a la
implicació i
el suport directe dels ciutadans al Tercer Sector Social.
210. Potenciarem la participació del tercer sector social en el disseny i avaluació de les
polítiques i
programes de la Generalitat que l’afectin.
211. Avançarem en el model de concertació de serveis d’atenció a les persones amb les entitats
del tercer
sector social i en el model de finançament pluriennal.
212. Aprofundint en les polítiques ja iniciades, posarem en marxa el III Pla Integral del Poble
Gitano pel
període 2014-2018, posant èmfasi en l’efectiva coordinació d’aquestes polítiques dins de
tota
l’administració, i en la interlocució amb els representants del Poble Gitano.
213. 1.7SALUT
214. 1.7.1 MILLORAR LA QUALITAT, EQUITAT, PRODUCTIVITAT, EFICIÈNCIA I
TRANSPARÈNCIA DEL
SISTEMA DE SALUT.

17. 215. El sistema català de salut és únic, però els prestadors directes del servei són molts, ja sigui
l’Institut
Català de la Salut, altres entitats públiques o sense afany de lucre. Per garantir que tots els
catalans
reben un servei equivalent, analitzarem la qualitat, l’equitat així com la productivitat dels
diferents
proveïdors i avaluarem els seus resultats, a través de l’Agència de Qualitat.
216. Aprofundirem en sistemes d’incentius per aquells proveïdors amb millors resultats en salut
de la
seva població a càrrec i qualitat del servei prestat, per tal d’impulsar la voluntat permanent
de
millora de tots els proveïdors.
217. Publicarem els resultats dels proveïdors, per retre comptes de l’ús dels recursos públics.
218. Reduirem la burocratització i simplificarem el funcionament administratiu de tot el sistema
mitjançant l’ús intensiu de les tecnologies de la informació.
219. Avançarem en sistemes d’optimització de tots els recursos, centralitzant compres i serveis
entre
diversos proveïdors (ex. bugaderies, laboratoris, radiologia).
220. 1.7.2 CONSCIENCIAR A LA CIUTADANIA RESPECTE AL BON ÚS DELS SERVEIS
221. Informarem amb tota claredat a la ciutadania dels seus drets i dels seus deures.
222. Informarem a la ciutadania del cost pel sistema del seu consum anual en medicaments i
del cost dels
serveis sanitaris que rep (factura a l’ombra).
223. Analitzarem les repercussions derivades de la introducció d’aportacions econòmiques, via
directa o
assegurança, per part dels usuaris amb majors nivells de renda, o bé altres taxes d’ús que
no vagin
contra l’equitat.
224. Enfortirem el paper de les associacions de pacients i familiars, i el voluntariat en salut, com
a part
substantiva del sistema
225. 1.7.3PREVENIR LA MALALTIA I PROMOURE HÀBITS SALUDABLES
226. Garantirem dins el termini de la legislatura l’accés a la cartera de serveis definida a la Llei
de Salut
Pública (2009).
227. Desplegarem l’Agència de Salut Pública de Catalunya en col•laboració amb els
ajuntaments i altres
agents socials, de salut i institucions.
228. Reforçar els programes de salut pública en marxa: atenció primària i salut comunitària;
salut i escola;
activitat física, esport i salut; promoció de la salut mitjançant l’activitat física i l’alimentació
saludable; salut als barris; salut laboral; salut i medi ambient, i salut i lleure.

18. 229. 1.7.4CONTINUAR MILLORANT L’ACCÉS A LES XARXES SANITÀRIES ADEQUANT
MILLOR L’OFERTA A
LES NECESSITATS
230. Garantirem l’accés presencial o virtual als professionals sanitaris el mateix dia en que se’ls
requereix.
231. Garantirem el temps d’accés a proves diagnòstiques, especialistes i cirurgia en 15 dies a
les
atencions preferents; 3 mesos (màxim) en proves diagnòstiques i especialistes de visites
ordinàries i
6 mesos (màxim) a totes les intervencions quirúrgiques.
232. Reduirem la pressió assistencial, desburocratitzant alguns procediments.
233. Introduirem noves fórmules d’accés, com ara la telefònica i la xarxa telemàtica, per a tots
els
proveïdors del sistema. Els ciutadans aprendran a consultar el professional sanitari per
telèfon, mail,
videoconferència o xat.
234. Donarem a conèixer a tots els ciutadans la cartera de serveis de l’atenció primària, per tal
d’ordenar
la demanda.
235. 1.7.5 APOSTAR PEL TREBALL EN XARXA I FOMENTAR LA SALUT DES DE TOTS ELS
ÀMBITS.
236. Implantarem el pla d’innovació d’atenció primària i salut comunitària.
237. Prioritzarem estratègies per incidir en els factors socials i econòmics que repercuteixen en
la salut i
que tenen el seu origen en les desigualtats socials.
238. Continuarem millorant la coordinació i la cooperació entre les diferents línies de serveis
(atenció
primària, atenció especialitzada ambulatòria, hospitals, serveis sociosanitaris, salut mental i
emergències).
239. Planificarem conjuntament l’activitat dels serveis de salut i els serveis socials per donar una
resposta
global a les necessitats sociosanitàries, en un model integrat en la xarxa de serveis de la
dependència
des dels territoris.
240. Formularem i implantarem el Pla Interdepartamental de salut pública.
241. 1.7.6COOPERAR AMB ELS MUNICIPIS EN LA GOVERNANÇA DEL SISTEMA DE
SALUT I LA
PRIORITZACIÓ DE LA SALUT PÚBLICA:
242. Finalitzada la implantació dels Governs Territorials de Salut, els dinamitzarem mitjançant la
implantació de plans estratègics pluriennals.

19. 243. Apostarem per una governança del sistema basada en la proximitat, amb l’aplicació dels
principis de
subsidiarietat i substitució.
244. 1.7.7FINANÇAR LES POLÍTIQUES DE SALUT AMB SUFICIÈNCIA I CONVERGIR AMB
L’EUROPA DELS 15
245. Augmentarem progressivament l’aportació de recursos públics a la sanitat per convergir
amb les
xifres mitjanes de despesa en relació a PIB i despesa per càpita de l’Europa dels 15.
246. Incrementarem els ingressos dels centres sanitaris mitjançant mesures que ajudin a
clarificar l’origen
de l’assegurança que pot cobrir la patologia que pateix el ciutadà (ex. assegurances
públiques i
privades, mútues de treball, accidents de trànsit, assegurances esportives i escolars).
247. Impulsarem a nivell de l’Estat un gran pacte que permeti consolidar el model actual pels
propers 20
anys.
248. Participarem activament en la Unió Europea per promoure una agenda comuna europea en
polítiques de salut.
249. 1.7.8 PROMOURE L’ÚS RACIONAL DE MEDICAMENTS I OPTIMITZAR LA DESPESA
FARMACÈUTICA:
250. Estendrem la recepta electrònica i la farem interoperable amb la resta de l’Estat i Europa.
251. Potenciarem la progressiva dispensació dels fàrmacs prescrits en dosis unitàries
personalitzades.
252. Fomentarem la qualitat de la dispensació dels medicaments per desmedicalitzar la vida
quotidiana.
Cal prendre medicaments únicament sota prescripció facultativa.
253. Introduirem mecanismes de gestió que permetin als professionals millorar la qualitat de la
prescripció. Incorporarem igualment criteris d’utilitat terapèutica, cost-efectivitat i impacte
pressupostari en la selecció de fàrmacs.
254. 1.7.9IMPULSAR EL PROFESSIONALISME, INCENTIVANT LA FORMACIÓ
CONTINUADA I L’AUTONOMIA
CLÍNICA
255. Impulsarem mecanismes d’incentius i de reconeixement per a que els professionals
sanitaris reforcin
el seu sentit de pertinença al sistema de salut.
256. Generalitzarem l’autonomia clínica a tots els centres de la xarxa pública.
257. Analitzarem les càrregues de treball i les necessitats de salut de la població per
dimensionar millor
els recursos sanitaris.
258. Aprofundirem en les polítiques retributives basades en el desenvolupament professional.
Fomentarem una carrera professional i de mèrits desenvolupada globalment a la xarxa

20. sanitària.
Promourem alhora sistemes de recertificació d’habilitats i coneixements.
259. Clarificarem el rol de les diverses professions sanitàries tot cercant la seva
complementarietat.
260. Potenciarem encara més la capacitat de resolució i el desenvolupament de les
competències dels
professionals d’infermeria.
261. Pel que fa a l’ús racional dels medicaments, apostarem per la integració funcional dels
farmacèutics
amb la resta de professionals.
262. 1.7.10 CONSOLIDAR UN MARC DE CONCERTACIÓ I FINANÇAMENT DE BASE
POBLACIONAL:
263. Reforçarem el paper del Servei Català de la Salut com a asseguradora pública del sistema
de salut.
264. Implementarem l’assignació capitativa dels recursos a tot Catalunya. Això suposarà un
estímul als
proveïdors per atendre els ciutadans amb igual qualitat final però optimitzant els recursos
que se’ls
hi atorguen (proporcionals a la població coberta).
265. Introduirem sistemes de contractació a proveïdors basats en la transparència i els bons
resultats.
Aquests sistemes de contractació afavoriran igualment la coordinació assistencial i la
qualitat dels
serveis.
266. 1.7.11SEGUIR IMPULSANT LA RECERCA I INNOVACIÓ EN SALUT PER CONTRIBUIR
AL CANVI DE
MODEL PRODUCTIU:
267. Invertirem més en recerca biomèdica, contribuint això a la millora de la qualitat del
sistema.
268. Prioritzarem la recerca i la innovació en salut en l’agenda política del Departament de
Salut.
269. Consolidarem i donarem continuïtat a l’esforç en investigació i innovació fet els darrers
anys, donant
valor al mecenatge.
270. 1.7.12APROVAR LA NOVA LLEI DE SALUT DE CATALUNYA.
271. Impulsarem, 20 anys després de la Llei d'Ordenació Sanitària de Catalunya, la Llei de Salut
de
Catalunya, per garantir la sostenibilitat, la qualitat, l’equitat i la suficiència financera del
sistema de
salut. Aquesta llei tindrà com a objectiu consolidar i garantir totes les millores dels darrers
anys i
crear el marc per impulsar el conjunt de les polítiques innovadores en salut que

21. comprometem en
aquest Programa.
272. 1.7.13ATENCIÓ D’EMERGÈNCIES MÈDIQUES:
273. Farem del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) un referent en la prestació i
investigació en
matèria d’emergències mèdiques.
274. Integrarem el Sistema d’Emergències Mèdiques, com organització publica, en el sistema
de salut i en
el sistema de seguretat de Catalunya.
275. Crearem una Escola d’Emergències Mèdiques de Catalunya que, en coordinació amb
l'Institut Català
de Seguretat Pública, permeti formar als professionals en l’assistència i transport sanitari.
276. Potenciarem la coordinació amb la resta d’agents que intervenen en el sistema
d’emergències de la
Generalitat.
277. Potenciarem la participació del SEM en la gestió integral de les emergències de Catalunya
a través
del 112.
278. 1.7.14FACILITAR L’ACCÉS TELEMÀTIC AL SISTEMA DE SALUT DE CATALUNYA:
279. Potenciarem l’accés al sistema de salut utilitzant tant el telèfon com les noves tecnologies.
280. Potenciarem la creació d'un CAP virtual, a tall experimental.
281. Potenciarem l’accés a la cita prèvia a través d'un únic número per a tota Catalunya.
282. 1.8 ESPORTS
283. 1.8.1 FER EFECTIVA LA POSSIBILITAT PER TOTHOM DE PRACTICAR UN ESPORT
284. Col•laborarem amb els ajuntaments per completar la ja extensa xarxa actual
d’equipaments.
Finançarem, conjuntament amb diputacions i ajuntaments, la part del PIEC 2004-10 que
roman
inacabada.
285. Crearem consorcis o impulsarem la signatura de convenis entre municipis per fomentar l’ús
compartit de les instal•lacions esportives d’un mateix àmbit territorial.
286. Desenvoluparem un pla concertat amb el Dept. D’Educació per tal que totes les noves
construccions
i remodelacions escolars, sempre que l’emplaçament ho permeti, prevegin espais esportius
per
facilitar la pràctica física i esportiva.
287. Impulsarem un pla d’ajuts al desenvolupament d’espais de pràctica físico-esportiva
integrada en els
espais urbans, com ara parcs o places.

22. 288. Estendrem a tota l’atenció primària de salut la “recepta” d’esport. Potenciarem la pràctica
d’activitats físico-esportives com un objectiu de salut pública.
289. Formarem els professionals sanitaris en la prescripció d'activitat física.
290. Crearem una deducció fiscal per la despesa en quotes de clubs o instal•lacions esportives
per a les
persones que tinguin prescrit fer esport (i el facin).
291. Impulsarem mesures per facilitar l’accés a la pràctica esportiva per a les persones amb
rendes més
baixes, com a element de promoció de la salut.
292. Fomentarem una col•laboració més estreta entre l’àmbit sanitari, educatiu i esportiu, amb
l’objecte
de definir i implementar actuacions específiques per reduir el sobrepès, l’obesitat i altres
riscos per a
la salut.
293. Establirem l’horitzó de que la pràctica totalitat dels escolars facin esport. Sempre que
tècnicament
sigui possible, farem que els nous centres educatius tinguin pavelló esportiu, fent funcions
d’equipament esportiu per al barri o el municipi.
294. Reforçarem els equips de dinamització territorial de l’esport escolar, amb l’objectiu que tots
els
centres tinguin equips en alguna disciplina i participin en competició.
295. Facilitarem l'intercanvi esportiu entre centres escolars i vetllarem per la participació de
professionals
de l'esport en horari extraescolar.
296. Treballarem, sobretot en l’ensenyament obligatori, perquè la relació dels currículums en
horari
lectiu i no lectiu siguin congruents i complementaris.
297. 1.8.2. VERTEBRAR I CONSOLIDAR UN SECTOR ECONÒMIC QUE SIGUI MOTOR
D’ACTIVITAT I
CREADOR D’OCUPACIÓ.
298. Cal dimensionar adequadament la formació dels professionals, tot plantejant que l’esport
sigui un
sector generador net d’ocupació.
299. Treballarem per a què l’INEFC, com a centre d’ensenyament superior, esdevingui un
centre de
referència en docència, recerca i suport a l’alt rendiment esportiu.
300. Augmentarem les places de l’INEFC i de les branques de FP de professions de l’esport,
així com la
formació contínua.
301. Facilitarem eines per professionalitzar la gestió de les associacions i entitats esportives.
302. Donarem suport econòmic a les contractacions de joves, fonamentalment, a càrrec de les
associacions esportives.

23. 303. Definirem clarament les relacions de voluntariat i de treball professional i, en els casos
convenients,
en facilitarem la conversió.
304. Lluitarem contra l'intrusisme professional en el marc de la Llei de Professions de l’Esport.
305. Crearem programes per a una transició adequada de l’esportista d’elit al món laboral una
vegada
conclosa la seva activitat esportiva.
306. Fomentarem la innovació, l’emprenedoria i el flux de recursos privats. La recentment
creada Agència
de l’Esport de Catalunya tindrà línies de subvenció adreçades a la R+D+i esportiva i
facilitarà la
coordinació amb les empreses.
307. Formarem els professionals de l’esport en gestió d’empreses esportives.
308. Crearem una entitat d’àmbit català per canalitzar el patrocini privat d’activitats esportives
alhora
que promourem que els grans patrocinadors i organitzadors esportius tinguin una visió més
àmplia
de l’esport i incorporin criteris de responsabilitat social corporativa (RSC).
309. Desenvoluparem el mecenatge per tal de facilitar la inversió privada en la pràctica
esportiva i en la
construcció per nous equipaments esportius.
310. Establirem un codi de bones pràctiques per incorporar criteris de sostenibilitat en
l’organització
d’esdeveniments esportius.
311. Fomentarem el turisme esportiu, desplegat en el conjunt del territori en funció de les
diferents
especificitats.
312. 1.8.3 REFORÇAR L’ESPORT COM A VEHICLE DE LES POLÍTIQUES D’INCLUSIÓ:
313. Associarem l’esport a les polítiques d’acció social. Desenvoluparem un programa per
fomentar la
inclusió social a través de l’esport en col•laboració amb el departament competent en
polítiques
socials.
314. Crearem, conjuntament amb les diputacions provincials, un servei d’assessorament tècnic
als
municipis per fomentar la pràctica esportiva entre la població en risc d’exclusió.
315. Impulsarem l’existència d’activitat de competició arreu del país. Ajudarem a desplegar les
entitats
territorials que preveu el Decret d’entitats esportives
316. Desenvoluparem la Xarxa de Tecnificació Esportiva de Catalunya construint i condicionant
nous
Centres territorials de tecnificació.

24. 317. Pel que fa a l’esport federat, premiarem aquells clubs i federacions els projectes dels quals
tinguin
una incidència clara en el foment de la pràctica esportiva de base.
318. Continuarem la línia de subvencions a entitats esportives ja iniciada.
319. Donarem suport a aquells projectes esportius que són emblemàtics en els seus territoris i
que
promouen la pràctica de l’esport de base i els promocionen econòmicament.
320. Potenciarem el treball en xarxa, conveniat amb les entitats municipalistes, la UCEC i la
UFEC per al
desenvolupament de nous programes i projectes esportius del país.
321. Delegarem als consells esportius i l’UCEC el programa dels Jocs Esportius Escolars.
322. Desenvoluparem plans de formació de millora tècnica i pedagògica, tant presencials com
virtuals,
amb federacions i consells per a la millora de la pràctica i els hàbits esportius.
323. Garantirem una pòlissa d’assegurança gratuïta a tots els esportistes fins als 16 anys.
324. 1.8.4.REFORÇAR LA PROJECCIÓ EXTERIOR DE CATALUNYA GRÀCIES A L’ESPORT:
325. Seguirem invertint en generar competidors d’elit a través d’estructures d’excel•lència.
Sostindrem la
renovació del CAR com un dels espais de formació d’esportistes d’elit millors d’Europa.
326. Associarem grups de recerca bàsica universitaris a la millora de les prestacions esportives.
327. Associarem la imatge de marca d’una Catalunya competitiva a un esport competitiu.
Crearem un
programa de màrqueting de país per associar-hi la imatge dels seus millors clubs i
esportistes.
328. Fomentarem, de mutu acord amb els grans clubs i esportistes catalans, que els participants
en
competicions internacionals esdevinguin ambaixadors per a la projecció esportiva de
l’esport català.
329. Treballarem amb les federacions catalanes i l’UFEC per al reconeixement internacional de
l’esport
català, tenint en compte que són les úniques interlocutores amb la possibilitat d’aconseguir
aquest
reconeixement en el si de les federacions internacionals.
UNA NOVA ECONOMIA PER SUPERAR LA CRISI
330. 2.- UNA NOVA ECONOMIA PER A SUPERAR LA CRISI
331. 2.1.- ECONOMIA

25. 332. 2.1.1 LIDERAR UN PROJECTE ECONÒMIC I SOCIAL DE FUTUR A CATALUNYA I
EUROPA, I QUE SIGUI
UN MOTOR PER A LA RESTA D’ESPANYA
333. Potenciarem un sector financer català compromès amb les famílies, les empreses i els
emprenedors.
Consolidarem i reforçarem les caixes d’estalvis catalanes per garantir-ne la seva viabilitat i
la funció
social i territorial de les caixes, i alhora assegurar que una menor competència en alguns
territoris no
anirà ni contra les empreses ni les famílies. Així mateix, vetllarem perquè el procés de
fusions es faci
de manera ordenada i amb el menor impacte pels impositors i treballadors.
334. Donarem suport a les reformes del sistema financer a Europa. Tal com han fet alguns
governs
europeus acordarem amb les caixes catalanes que no promoguin ni participin en fons o
altres
instruments financers d'alt risc, i que ni directa ni indirectament duguin a terme pràctiques
com ara
les inversions a curt o les apostes a la baixa.
335. Reforçarem el paper de l’ICF com a banc públic per donar suport a projectes estratègics i
noves
inversions empresarials, per seguir impulsant una política decidida de cobertura de riscos i
aliances
amb els bancs i caixes per ajudar a empreses catalanes amb projectes d’inversió de futur i
d’accés a
circulant. Intensificarem els programes de finançament des de l’ICF destinats a la
innovació, la
internacionalització i sectorials (cultura, agricultura, energia, etc).
336. Promourem més instruments i fons públics pels emprenedors i projectes innovadors que no
troben
finançament en el sector privat, en tota la seva cadena de valor, des de les garanties i
avals, passant
pel capital risc o el suport als business angels i els programes d”investment readiness” per
ajudar i
assessorar als emprenedors a trobar capital creant un ecosistema de suport a la innovació
i
l’emprenedoria.
337. Facilitarem el consens entre agents econòmics i socials per un projecte comú de lideratge
a Espanya,
per un creixement econòmic més social i nous valors en el si d’Europa. Impulsarem un nou
Acord
Estratègic 2011-2015 entre agents econòmics i socials per impulsar els canvis que caldrà
seguir
desenvolupant en la nostra economia per fer-la més competitiva considerant totes les
variables que
afecten el futur de la nostra economia.
338. Proposarem un consens polític en la priorització de les polítiques públiques i els
ajustaments del
pressupost 2011.

26. 339. Elaborarem nous programes per impulsar una major economia social, donant suport amb
més
instruments als emprenedors socials, incentivant i sensibilitzant sobre els programes de
responsabilitat social empresarial i continuant donant suport a l’economia cooperativa.
340. Catalunya reforçarà el conjunt d’actuacions ja posades en marxa per seguir liderant la
competitivitat
en sectors estratègics (com per exemple el de Salut) on ja tenim un excel•lent
posicionament.
Apostarem per nous àmbits (cultura, audiovisual, esport...), en el marc d’una economia
verda, amb
l’energia com un vector econòmic de creixement i de sostenibilitat.
341. Impulsarem que aquest àmbit de l’energia pugui modificar altres sectors claus de la nostra
economia, com la construcció o l’automoció (impuls dels vehicles elèctrics) on elaborarem
un
programa i destinarem recursos per liderar projectes i inversions.
342. Volem liderar i participar en els debats sobre les reformes que cal impulsar també a nivell
estatal i
europeu, co-decidint en les inversions prioritàries que l’Estat farà a Catalunya. A nivell
europeu cal
reforçar una veu comuna per part de les regions europees, especialment d’aquelles amb
les que
compartim els elements estructurals de ser una economia social de forta base industrial i
tenir una
cultura pròpia.
343. 2.1.1FER LES REFORMES ESTRUCTURALS PER INCREMENTAR LA PRODUCTIVITAT
EMPRESARIAL, I
REFORMES DELS SERVEIS PÚBLICS PER GARANTIR-NE EL SEU MANTENIMENT, I
LA SEVA QUALITAT
ACTUAL I FUTURA:
344. Farem la reforma del sector públic que Catalunya necessita. Promourem un gran acord
amb les
forces sindicals i els col•lectius dels empleats públics a fi i efecte de posar en valor la funció
pública.
345. Reformarem la funció pública per definir amb més precisió les places que han de tenir
caràcter de
funcionari, i per implantar processos de selecció menys memorístics i més adaptats al que
necessita
en cada moment l’administració.
346. Realitzarem avaluacions periòdiques del rendiment i establirem millors incentius que els
complements de productivitat.
347. Potenciarem una millor gestió dels recursos humans en l’administració. així com la figura
de directiu
públic professional, sota criteris de concurrència, capacitat i mèrit
348. Fomentarem una estructura de l’administració més coordinada i més eficient, en base a
l’avaluació
feta de tots els ens que integren el sector públic, per tal de racionalitzar l’actual estructura,
suprimir

27. o fusionar ens quan sigui possible i millorar-ne la qualitat. En aquest sentit, impulsarem
l’aprovació
d’una Llei d’Organització de l’Administració de la Generalitat que simplifiqui i reguli la
diversitat
d’entitats instrumentals que integren el sector públic.
349. Utilitzarem les tecnologies digitals en més tràmits per facilitar i flexibilitzar els procediments
administratius al màxim. Cal continuar la via de la simplificació de procediments.
Continuarem i
potenciarem com a instrument essencial l’avaluació de l’impacte de les normes, amb una
clara
aposta per la simplificació administrativa de tots els procediments, fruit de l’anàlisi ex ante i
ex post
de les normes que s’adoptin, de manera que es garanteixi l’exclusió de tota càrrega
innecessària o
no justificada en un procediment. Ens comprometem a reduir el nombre de tràmits i
càrregues
d’acord amb els compromisos de la UE.
350. Potenciarem una administració ajustada a les necessitats dels ciutadans. Fomentarem la
coordinació
entre administracions per poder tenir la massa crítica adequada als diferents serveis, i així
poder
arribar a tots els ciutadans en igualtat de condicions.
351. Impulsarem de manera més decidida l’e-administració amb el compromís que tot
procediment que
no requereixi presència física podrà ser iniciada i completada per Internet.
352. Accelerarem les reformes que afecten a la competitivitat del país, per créixer de manera
sostenible
en els propers anys. És prioritari impulsar la FP i finalitzar la integració dels tres
subsistemes per
dotar de major flexibilitat els estudis d'FP i apropar-los al món de l'empresa.
353. Reformarem les institucions de treball per ajustar les relacions laborals al model productiu
que
proposem.
354. Farem de la a transferència tecnològica una prioritat. Utilitzarem nous instruments com els
cupons
tecnològics; el reforç dels nuclis tecnològics; o una major vinculació entre el nou
finançament de la
universitat i la seva capacitat de valoritzar l’R+D i promoure la transferència tecnològica,
així com
d’impulsar spinn-offs de base tecnològica.
355. Implantarem mesures de reforç de l’èxit escolar i incrementarem els recursos per estendre
l’anglès
als professors i als alumnes en diferents graus en funció del nivell d’estudis.
356. Farem de l’economia verda, especialment de l’energia un vector de creixement econòmic.
L’estalvi i
l’eficiència energètica poden construir un nou sector d’empreses de serveis energètics, i
reconvertir
sectors madurs com la construcció o l’automoció.

28. 357. Impulsarem encara més la connexió entre el sistema de recerca universitari amb
l’economia. Cal
finalitzar la posta en marxa d’una governança més flexible i un sistema de finançament
adaptat a les
necessitats actuals de la societat i l’empresa; i els incentius per aconseguir una major
cooperació
entre universitats i empresa.
358. 2.1.2IMPULSAR ELS AJUSTAMENTS NECESSARIS PER REDUIR EL DÈFICIT DE LA
MANERA MÉS JUSTA
POSSIBLE I PRIORITZAR ELS RECURSOS PÚBLICS EN LES POLÍTIQUES D’IMPULS A
LA COMPETITIVITAT,
LA CREACIÓ D’OCUPACIÓ I LA COHESIÓ SOCIAL
359. Realitzarem polítiques per contenir el dèficit públic de la Generalitat de Catalunya,
aconseguint una
major eficiència de la despesa pública.
360. Impulsarem noves polítiques de coresponsabilitat de l’usuari amb l’ús dels serveis públics
per
garantir-ne el seu bon funcionament, manteniment i millora.
361. Donarem més informació del cost econòmic que representa el consum del servei públic per
l’usuari.
362. Estudiarem i debatrem l’impacte d’establir alguns pagaments simbòlics de determinats
serveis o
l’aportació en productes com els medicaments en funció de la renda i el patrimoni sota
criteris
d’equitat social. Discriminació zero per a les rendes més baixes.
363. Revisarem els criteris de preu de determinats serveis públics per tal de dedicar millor els
recursos
existents cap als que més ho requereixen.
364. Estudiarem i debatrem l’impacte del pagament per serveis addicionals que acompanyen al
servei
principal que cal donar des de l’administració (com ja es fa amb les televisions als
hospitals).
365. Invertirem més en gestionar de forma activa la demanda dels serveis públics per assolir un
ús
racional de determinades prestacions. Esmerçarem més recursos en programes per a la
prevenció,
informació i educació dels usuaris.
366. Reforçarem i normalitzarem els sistemes d’avaluació de les polítiques públiques per tal
d’evidenciar-
ne l’impacte sobre els seus destinataris. Aquesta pràctica s’aplicarà especialment en tota
l’activitat
subvencional de l’administració, de manera que permeti replantejar la priorització dels
ajuts. Volem
que les subvencions premiïn la innovació, el risc, el creixement i el dinamisme de la
societat i que es
dirigeixin a entitats que es coresponsabilitzin financerament de l’activitat subvencionada.

29. 367. Elaborarem un pressupost per programes encara més estricte que l’actual, que defineixi
prioritats en
un moment d’ajustament econòmic com l’actual. Tota política duta a terme per la
Generalitat ha
d’anar acompanyada d’objectius i indicadors a assolir i que ens permetin distingir la
rellevància de
les actuacions que duem a terme i el paper de la Generalitat en cadascuna.
368. Seguirem introduint polítiques d’ús racional dels medicaments, que han donat excel•lents
fruits.
369. Prioritzarem els recursos públics en les actuacions que ens ajudin a guanyar competitivitat i
cohesió
social.
370. Focalitzarem les inversions en infraestructures en aquelles que urgeixen en el marc de la
planificació
territorial realitzada en les dues passades legislatures. Aquestes actuacions crearan
ocupació i ens
ajudaran a sortir reforçats de la crisi, sense obviar que determinades polítiques de mobilitat
també
són política social i contribueixen a la vertebració territorial. Replantejarem el finançament
de
determinades infraestructures amb models de participació público-privada i una
replanificació de
prioritats que ens dugui a redefinir calendaris..
371. Realitzarem un pla per aconseguir un equilibri en el balanç entre proximitat i eficiència de
determinats serveis públics per tal d’incrementar la cohesió social. Després d’una inversió
com mai
en equipaments públics de salut, educació, serveis socials, etc cal trobar la màxima
eficiència pel seu
ús òptim abans de desenvolupar-ne de nous amb la mateixa intensitat.
372. Impulsarem polítiques fiscals per garantir la sostenibilitat del sistema. Continuarem en
primer lloc
lluitant contra el frau fiscal ja que és encara una major prioritat en un context de crisi. Cal
seguir
sensibilitzant a la ciutadania, però també impulsar més mesures de control, de prevenció i
de càstig
en el frau fiscal, i de donar més exemple i transparència que mai des de la política.
373. Impulsarem una fiscalitat verda a Catalunya més extensa. Introduirem incentius, però
també
pagaments en funció del consum de determinats productes o hàbits que resultin
perjudicials; dels
usos o abusos; que contemplin diferències entre els territoris que pateixen més
externalitats
negatives que en d’altres, etc. Les polítiques de fiscalitat verda han d’ajudar a induir a l’ús
equilibrat i
responsable del medi i dels seus recursos, per exemple potenciant l’eficiència energètica
en les llars i
les empreses, un consum responsable de l’aigua o l’adquisició de productes menys
contaminants.

30. 374. Desenvoluparem nous i més ambiciosos incentius fiscals per promoure l’activitat
emprenedora i
empresarial en els seus primers anys, tal i com es va fer amb la creació del primer incentiu
fiscal per
inversions de business angels per emprenedors i inversions en el MAB d’Espanya des de
la
Generalitat de Catalunya. Es desenvoluparan programes per ajudar a promoure la inversió
i el
creixement en els primers anys d’activitat emprenedora.
375. Promourem més relació entre externalitats negatives i fiscalitat. Cal tendir a una certa
homogeneïtzació amb Europa del cost de determinats productes com el tabac o l’alcohol,
amb fortes
externalitats negatives (ambientals o de salut).
376. 2.7 TREBALL
377. 2.2.1 RECUPERAR L’OCUPACIÓ, FER-LA DE QUALITAT I LLUITAR CONTRA L’ATUR
378. Garantirem que els Serveis d’Ocupació públics siguin forts, de qualitat i gratuïts, i estiguin
al centre
dels instruments de lluita contra l’atur, i coordinats amb els serveis locals d’ocupació.
379. Assegurarem que tota persona en situació d’atur tingui dret a un assessorament personal
dels
serveis públics d’ocupació de Catalunya.
380. Crearem la “targeta de vida laboral” que integrarà serveis i informació laboral de cada
persona
perquè pugui tenir accés a serveis més singularitzats, a un pla de treball personalitzat que
garanteixi
la seva carrera professional.
381. Posarem en marxa Plans de Xoc a territoris, municipis o barris amb especials desequilibris
socioeconòmics (alta taxa d’atur o risc d’exclusió laboral de les persones) i/o pèrdua de
teixit
empresarial, que promoguin la dinamització econòmica territorial en aquestes zones.
382. Crearem una Xarxa d’Orientació i Informació Professional pública, especialitzada per
persones joves
que articuli mecanismes i dispositius adequats per garantir l’adequada transició de “l’escola
a la
feina”.
383. Aprovarem una Llei Catalana de Seguretat i Salut Laboral que ordeni les actuacions i les
intervencions en matèria de seguretat, salut laboral i prevenció de riscos laborals en l’àmbit
territorial de Catalunya.
384. Adoptarem el compromís de “Tolerància Zero” vers la sinistralitat, i per l’aposta en matèria
de Salut i
Seguretat en el Treball com a element inequívoc de competitivitat de les empreses
catalanes.
385. Apostarem per assolir i mantenir una xifra màxima de contractes temporals del 18% pel
que fa als
contractes a Catalunya, en línia amb les economies europees més desenvolupades.

31. 386. 2.2.2 REFORMAR LES INSTITUCIONS DEL MERCAT DE TREBALL
387. Possibilitarem l’articulació de la vinculació de la política de prestacions per desocupació a
les
polítiques que garanteixen les eines adequades per a la recerca de feina.
388. Impulsarem la transferència completa dels fons de formació dedicats prioritàriament a les
persones
ocupades a Catalunya com a fórmula per augmentar l’eficàcia, l’eficiència i l’ús que les
empreses
catalanes donen a aquests fons.
389. Buscarem la gestió completa dels fons de prevenció d’accidents i salut laboral i la
coordinació de les
activitats preventives de les mútues de treball.
390. Fomentarem una cultura de la transparència i l’avaluació continuada de les polítiques
públiques
relacionades amb l’economia, l’empresa i el treball que es desenvolupen a tots els nivells
de
l’administració a Catalunya.
391. Impulsarem la “Tolerància zero” amb les discriminacions en el treball, la contractació
irregular sense
drets o les activitats no declarades.
392. Impulsarem i fomentarem, a través de la negociació col•lectiva, la introducció de mesures
de
flexibilitat interna, d’igualtat d’oportunitats i de garanties de formació a les empreses
catalanes.
393. 2.2.3 APOSTAR PER L’EMPRESA, LES COOPERATIVES I ELS/LES AUTÒNOMS/ES
394. Crearem ocupació en sectors d’alt valor afegit i que configurin el model productiu i social.
Aquests
sectors d’alt o molt alt valor afegit han de passar com a mínim d’un 30% a un 40% de
l’ocupació a la
propera dècada.
395. Farem un Pla per la Cultura Emprenedora a Catalunya perquè difondre-la als centres
d’educació
primària, secundària i a les universitats, com a prioritat estratègica.
396. Reinvertirem en sectors prioritaris que configuren la base productiva de Catalunya a través
d’un Pla
Integral de Promoció de Reinversions per la Creació de Llocs de Treball que assessori i
incentivi a les
empreses en els seus plans de creació de llocs de treball.
397. Crearem una unitat d’acció ràpida en processos de reestructuració d’empreses per evitar
perdre
llocs de treball a Catalunya i impulsar un Fons d’Acció Territorial per aconseguir la
dinamització
econòmica i laboral de les zones afectades.

32. 398. Apostarem pels programes que impulsin la cooperació entre les microempreses i les
petites i
mitjanes empreses, per aconseguir empreses de qualitat i més competitives.
399. Crearem mecanismes i serveis de suport i orientació a persones autònomes i
microempreses per
acompanyar-les en la seva reconversió.
400. Modernitzarem i reforçarem l’economia cooperativa mitjançant canvis del seu marc de
regulació.
401. Impulsarem la cooperació empresarial per aconseguir empreses de més qualitat i
competitivitat.
402. 2.2.4. APOSTAR PER LA QUALIFICACIÓ PROFESSIONAL DE LES PERSONES I LA
FORMACIÓ AL LLARG DE
LA VIDA
403. Apostarem per les “competències clau”, augmentant significativament les capacitats
lingüístiques,
digitals i habilitats personals dels treballadors/es de Catalunya, en línia amb l’estratègia
Europea pel
2020, garantint l’accés a la formació dirigida a reforçar-les.
404. Multiplicarem el nombre de treballadors que es formen a les empreses de Catalunya i
aconseguirem
arribar a totes les categories professionals de les empreses.
405. Incentivarem, conjuntament amb Educació, la permanència de l’alumnat en l’ensenyament
secundari postobligatori.
406. Regularem totes les actuacions conduents al reconeixement de les competències
professionals i dels
estudis no formals com a fórmula de creixement professional i de millora de la productivitat
empresarial.
407. Estendrem la formació en alternança (estudiants de Formació Professional que
compaginen estudis
amb feina de qualitat relacionada amb la seva especialitat –aprenents-) més adaptada a
les
necessitats de les empreses i el territori i amb modalitats contractuals adequades.
408. Incentivarem la posada en marxa de plans de formació contínua, transversals a totes les
categories
professionals, especialment per empreses de més de 25 treballadors/es a Catalunya.
409. Afavorirem l’experiència professional internacional, sobretot per les persones joves, a
través de
l’increment de la mobilitat laboral que fomentarà la nova Oficina de Treball Internacional.
410. 2.2.5 GARANTIR LA IGUALTAT D’OPORTUNITATS I EQUILIBRAREN EL TEMPS DE
TREBALL
411. Crearem un distintiu en igualtat per a les empreses que serveixi com a incentiu per a la
contractació
pública a Catalunya i, alhora, que les empreses el puguin utilitzar com a marca de

33. responsabilitat
social en els seves activitats comercials i publicitàries.
412. Establirem mecanismes per a vetllar pel compliment del principi d’igualtat retributiva de
dones i
homes, i promourem la perspectiva de gènere en les polítiques empresarials amb impacte
retributiu.
413. Impulsarem amb caràcter prioritari programes específics adreçats a dones que hagin
abandonat
temporalment el mercat de treball o que es trobin en risc de quedar-se a l’atur, que
presentin baixes
taxes de qualificació o provinents de sectors i/o territoris desafavorits econòmicament i
social.
414. Incorporarem la paritat als càrrecs de màxima responsabilitat pública i als òrgans
col.legiats de
Catalunya i promourem una representació equilibrada de dones i homes en els òrgans de
direcció de
les empreses.
415. Millorarem la inserció laboral de les persones amb discapacitat i malaltia mental en el
mercat de
treball ordinari.
416. Crearem programes específics que fomentin l’ocupació de les persones joves i molt
especialment
d’aquelles que presenten baixos nivells de qualificació.
417. 2.3INDÚSTRIA
418. 2.3.1GARANTIR UNA INDÚSTRIA INTENSIVA EN TECNOLOGIA I INNOVADORA
419. Assegurarem el finançament als centres de recerca i les universitats, però de manera més
proporcional a la transferència tecnològica que en resulta. Les noves inversions en R+D
tindran com
a contrapartida més percentatge de transferència tecnològica per les empreses, i els
incentius a la
innovació de les empreses també s’orientaran per facilitar l’ús de l’oferta tecnològica.
420. Impulsarem un nou programa de cupons tecnològics, per tal que aquelles empreses que
fan els
primers projectes de transferència tecnològica puguin accedir a uns primers serveis de
l’oferta
tecnològica existent.
421. Racionalitzarem l’oferta tecnològica i prioritzarem inversions en els centres de recerca que
facilitin la
connexió amb la indústria. És el moment d’organitzar i sumar sinergies entre molts dels
centres,
organismes dependents de la universitat, etc perquè siguin més eficients. Si al llarg de la
passada
dècada hem viscut un procés de fort increment i generació d’oferta tecnològica, en la
propera
legislatura es prioritzarà l’aproximació a l’empresa d’aquesta oferta.

34. 422. Promourem nous programes perquè els centres de recerca catalans i les universitats
puguin ser
competitius i col•laborar encara més amb centres i programes de recerca estatals i
europeus amb
els quals cal intensificar relacions ja que seran els artífexs per aconseguir més projectes
europeus i
finançament competitiu.
423. Dotarem de més recursos el programa de nuclis tecnològics. Volem arribar al final de la
legislatura a
100M€ en aquest programa que promou projectes que no es farien sense els ajuts públics
ja que
impliquen un alt nivell de cooperació entre empreses de diferent dimensió, prioritzant la
participació
de petites i mitjanes empreses i centres tecnològics.
424. Les noves infraestructures de recerca que es crearan a Catalunya hauran d’estar també
recolzades
per empreses. Un exemple serà la futura plataforma de recerca en eòlica marina que
generarà nova
indústria i inversions, però amb aproximadament un 70% de finançament privat.
425. Consolidarem la xarxa TECNIO i CERCA, establirem més serveis compartits entre aquests
centres i
promourem una major integració entre xarxes a nivell català, estatal i europeu. Els
programes de
suport als nostres centres aniran destinats a cercar el dimensionament per afavorir el seu
posicionament de referència fora de Catalunya i facilitar que la indústria pugui utilitzar els
seus
serveis. A la vegada, cal garantir més integració amb les xarxes estatals ja que els centres
de recerca i
la universitat tenen un rol clau en programes com els campus d’excel•lència.
426. Apostarem per la transversalitat en determinades tecnologies innovadores: TIC i Energia
són
exemples de tecnologies d’aplicació a qualsevol sector. Es mantindran i ampliaran els
programes per
aconseguir una veritable estratègia digital i d’eficiència energètica en la indústria catalana,
que li
permeti guanyar competitivitat.
427. 2.3.2 ESTABLIR NOVES PRIORITATS I PROGRAMES PER A UNA INDÚSTRIA EN
PROCÉS DE CANVI
428. El sector integrat manufacturer i de serveis a la producció representa més del 50% de
l’ocupació a
Catalunya. Calen noves polítiques adaptades als nous sectors emergents, preparades per
reorientar
sectors madurs i a una indústria que incorpora els serveis.
429. Promourem i executarem programes integrals de competitivitat en els sectors més
importants i
emergents a Catalunya (salut, energia, TIC, etc) amb la participació de tots els
departaments
implicats en els factors que hi tenen relació.

35. 430. Potenciarem programes de reestructuració de sectors en crisi cap a noves activitats
mitjançant el
suport estratègic, la col•laboració via polítiques de clúster i el finançament de noves
inversions de
futur.
431. Posarem en marxa un ambiciós Pla de promoció de reinversions en sectors estratègics de
Catalunya
amb l’objectiu de fomentar la creació d’ocupació a través de reinversions, ampliacions i
manteniment de l’activitat a Catalunya; o creació de noves empreses i serveis.
432. Impulsarem un Pla per l’impuls i la competitivitat dels serveis intensius en coneixement
(enginyeries
per exemple) que permeti la creació d’ocupació d’alta qualificació a Catalunya per acostar-
nos als
estàndards europeus d’altres regions industrials com Catalunya. Es desenvoluparan
programes per a
la innovació i la internacionalització d’aquests sectors.
433. 2.3.3.TREBALLAR EN FAVOR D’ UNA INDÚSTRIA GLOBAL, BAIXA EN EMISSIONS I
RESPONSABLE
SOCIALMENT
434. Ens cal més internacionalització, més multinacionals catalanes i de més dimensió per
competir
globalment. Intensificarem la cooperació empresarial, especialment per competir en els
mercats
exteriors, i programes amb recursos econòmics potents per internacionalitzar els clústers
catalans
amb menys presència internacional (per exemple el de la indústria auxiliar de la
construcció).
435. Agregarem determinades iniciatives de col•laboració d’empreses per assolir projectes
comuns en
clústers de major dimensió i capacitat competitiva que puguin ser la base d’una major
activitat
internacional (en la línia dels treballs per fer col•laborar els clústers del moble, il•luminació,
construcció, etc en un sol clúster com el d’habitat).
436. Dotarem de més recursos als programes de finançament a les empreses que persegueixin
aconseguir
empreses de major dimensió internacional i promoure més fusions i adquisicions.
437. Traslladarem els èxits assolits en els programes d’atracció de talent científic i investigador
(com
l’ICREA) en nous programes d’atracció de talent investigador en l’empresa i d’atracció de
talent
emprenedor i directius internacionals que puguin facilitar que les nostres empreses tinguin
més
investigadors, i equips directius amb visió internacional que facilitin la seva activitat
exterior. En
aquest camp, la participació de les escoles de negoci catalanes pot ser un factor clau
d’èxit.
438. Establirem serveis d’assessorament personalitzat per acompanyar a les pimes en la seva
internacionalització, especialment a les empreses amb millor posicionament i més potencial

36. de
creixement internacional. Igualment, donarem suport als sectors menys internacionalitzats i
afectats
per la crisi per una forta dependència de la demanda interna (indústria auxiliar de la
construcció per
exemple).
439. Reforçarem els programes d’ACC10 per ajudar a aconseguir licitacions i contractes
internacionals,
especialment per aquelles empreses de sectors relacionats amb la indústria que proveïa la
construcció, l’enginyeria o l’arquitectura que han estat seriosament afectades per la crisi.
440. Reordenarem determinats serveis que ofereix l’administració pública per a la
internacionalització
incrementant la participació público-privada. Així mateix es promourà una major
col•laboració entre
els centres de promoció de negoci amb d’altres estructures existents a l’estranger de
caràcter estatal
o europeu per a la internacionalització, tant per donar més i millors serveis a les empreses,
com per
disminuir despeses públiques.
441. Incrementarem els recursos a les polítiques d’atracció d’inversions industrials i de serveis a
través de
l’Agència Catalana d’Inversions, així com els seus lligams amb les polítiques
d’internacionalització i
els centres de promoció de negoci que tenim a l’estranger.
442. Aconseguirem una indústria baixa en emissions i responsable socialment. Prioritzarem els
ajuts a les
empreses per eficiència energètica per aconseguir que la indústria tingui processos menys
contaminants, més eficients, i més competitius via reducció de costos energètics. A la
vegada aquest
procés impulsarà un nou sector de futur i una política energètica més potent.
443. Promourem el sector de l’eficiència energètica començant a partir de la indústria existent.
Catalunya
disposa d’empreses ben posicionades en l’àmbit de la maquinària, l’electrònica, les TIC,
etc,
empreses de serveis i activitats d’R+D que poden esdevenir un referent en el camp de
l’eficiència
energètica. Podem fer el mateix que hem aconseguit en el sector Biomedicina en els
darrers 10 anys
i a la vegada és una oportunitat per sectors madurs o afectats per la crisi com la
construcció a partir
de projectes des de l’administració pública i duplicant els incentius econòmics a la
rehabilitació
d’edificis amb criteris d’eficiència energètica.
444. Promourem la implantació de sistemes de responsabilitat social corporativa a les
empreses,
especialment a les pimes amb l’objectiu que la mateixa suposi millores de competitivitat i
programes
de foment de l’emprenedoria social.

37. 445. Recolzarem la projecció del posicionament de la indústria socialment, per atraure talent,
per
reconèixer la seva funció social, per fomentar l’esperit emprenedor en la nostra societat.
446. 2.3.4. ACONSEGUIR UNA ADMINISTRACIÓ QUE FACILITI A LA INDÚSTRIA A
GENERAR OCUPACIÓ DE
QUALITAT MITJANÇANT UN ENTORN MÉS COMPETITIU I UNA ADMINISTRACIÓ
FLEXIBLE
447. Volem liderar una administració que promogui un entorn competitiu. Cercarem un acord
entre les
principals entitats financeres i l’ICF per impulsar programes de finançament en sectors
estratègics.
448. Promourem acords entre el sistema financer i l’administració per tal que el finançament
pugui
arribar a les empreses amb millors projectes de futur, especialment en noves inversions,
activitats
d’R+D, internacionalització, reorientació de negocis, etc.
449. Establirem una estratègia conjunta pels organismes amb participacions econòmiques en la
indústria:
ICF, AVANÇSA, EFIENSA, etc
450. Incrementarem el nombre de polígons industrials amb dotacions energètiques de qualitat,
serveis
electrònics de banda ampla i gestió autònoma.
451. Flexibilitzarem els estudis de FP per acostar-se encara més a l’empresa amb més
projectes de FPcat i
integrant els 3 sistemes de formació superior.
452. Desenvoluparem un programa per promoure la compra pública innovadora que
potencialment pugui
desenvolupar la indústria catalana, i connectarem els processos de compra pública amb
les
polítiques de promoció econòmica a Catalunya i impuls de la competitivitat.
453. Impulsarem l’oficina de serveis a l’empresa que integri els serveis que es poden oferir des
del SOC
amb ACC1Ó. Promourem un sistema més integrat per ordenar la formació al llarg de tota la
vida dels
treballadors, orientat a les necessitats del mercat de treball i a la vegada les polítiques de
millora de
la competitivitat.
454. Impulsarem un programa amb un fons de 100 M€ d’actuacions integrals en processos de
reestructuració empresarials, especialment quan hi hagi un fort impacte territorial de
manera
cooperativa entre el SOC i ACC1Ó).
455. Serem una administració flexible i que simplifica tràmits. Totes les empreses amb noves
inversions
considerades estratègiques per ACC1Ó disposaran d’un gestor en l’administració com a
facilitador.

38. 456. Unificarem en un sol portal totes les gestions més usuals que ha de fer una empresa. El
nostre
compromís, que ja expressa com a mandat la nova llei de l’Administració Electrònica, és
molt clar:
tot procediment administratiu que no requereixi presència física podrà ser iniciat i resolt per
Internet.
457. Complirem i farem complir el nou marc de simplificació en els procediments ambientals que
suposa
la nova llei de Protecció Ambiental i Control de les Activitats. De manera general, ens
comprometem
a reduir el nombre de tràmits i càrregues a la recomanació que marca la UE.
458. Per poder guanyar competitivitat, ens cal més flexibilitat. Reduirem al mínim imprescindible
els
controls de l’administració previs a l’inici de l’activitat en forma de permisos i autoritzacions
i els
convertirem prioritàriament en un control posterior, potenciant alhora els instruments de
seguiment
i control de compliment de tota la normativa. En definitiva, donarem més llibertat per iniciar
una
activitat, amb el corresponent major compromís de responsabilitat per part d’aquell que
l’exerceixi.
459. Impulsarem la no obligatorietat de l’autorització administrativa en casos d’expedients de
regulació
d’ocupació de suspensió, acompanyant-la de més temps de formació i, de forma
consensuada amb
la representació dels treballadors, i acompanyant-ho de reduccions de treball.
460. Confeccionarem un calendari únic d’ordres d’ajuts per tal de generar certesa al sector,
fonamentalment pel que fa als pagaments. De manera general, les ordres d’ajuts seran
publicades al
llarg del primer trimestre de l’any.
461. 2.4 ENERGIA
462. 2.4.1.FER UNA POLÍTICA ENERGÈTICA SOSTENIBLE I COMPETITIVA
463. Farem de la energia un instrument de desenvolupament econòmic. Catalunya disposa
d’empreses
industrials ben posicionades en l’àmbit de la maquinària, l’electrònica, les TIC, etc,
empreses de
serveis i activitats d’R+D que poden esdevenir un referent en el camp de l’eficiència
energètica. En
eficiència energètica podem fer el mateix que hem aconseguit en el sector Biomedicina en
els
darrers 10 anys.
464. Farem que sigui una oportunitat especialment pel sector de la construcció: es duplicaran
els
incentius econòmics a la rehabilitació d’edificis amb criteris d’eficiència energètica i una
major
exigència en les noves construccions públiques.

39. 465. Prioritzarem actuacions en sectors que concentren gran part del consum energètic, amb
transformacions per posicionar el sector residencial i comercial en la primera línea de la
sostenibilitat ambiental.
466. Apostarem per les tecnologies del futur: l’eòlica marina en profunditat o les tecnologies per
reconvertir el sector d’automoció català davant l’arribada del vehicle elèctric són les
oportunitats
per les quals cal preparar-nos.
467. Ens dotarem de nous instruments. Elaborarem un nou Acord per a la Competitivitat i la
creació
d’ocupació en el sector de l’energia amb tots els agents clau i que tingui una perspectiva
integral de
les polítiques del govern. De l’emprenedoria, a la formació, del dimensionament
empresarial al
suport de clústers i les activitats d’R+D.
468. Establirem un fons de 1.000M€ públic-privat per finançar projectes d’eficiència energètica i
de
renovables a Catalunya.
469. Farem de l’administració pública un dinamitzador econòmic: 400 edificis públics de la
Generalitat
amb programes d’estalvi i eficiència energètica i un pla per disposar de 40MW en potència
fotovoltaica als teulats.
470. Donarem més incentius per invertir en eficiència energètica en la petita empresa, però
també
obligacions pels grans consumidors energètics catalans, per a la realització d’auditories
energètiques.
471. 2.4.2 FER UNA POLÍTICA ENERGÈTICA SEGURA I ESTRATÈGICA
472. Vetllarem per assegurar la garantia i una qualitat de subministrament als consumidors
domèstics i
industrials a l’alçada dels països més desenvolupats i avançarem vers un model regulatori
sòlid i
estable. Assegurarem el bon estat i el manteniment de les instal•lacions. Disposarem de
les
competències en l’activitat de distribució elèctrica com ja recull l’Estatut d’Autonomia de
Catalunya i
amb la capacitat de fixar la retribució
473. Acostarem l’energia i teixirem complicitats amb el territori, promourem iniciatives de
generació
distribuïda. Impulsarem noves agències de l’energia comarcals i supramunicipals, i suport a
les
existents. Vetllarem perquè les infraestructures es facin amb el mínim impacte territorial.
474. Ens comprometrem amb la construcció i posada en funcionament de nous grups de cicle
combinat,
previstos al Pla de l?Energia de Catalunya. L’energia nuclear continuarà en el mig termini
sent
necessària en el nostre mix energètic.
475. Elevarem la política energètica al màxim nivell estratègic del govern.