Entrevista a Dolores Borrell, àvia centenària.

1. gar • 10 - 16 d’octubre de 2008 | 7
garriguencs
“Estic bé, i sóc molt feliç perquè
t0thom m’estima”
Com us trobeu?
En aquest moment molt bé,
demà no ho sé! I sóc molt feliç
perquè tothom m’estima.
Senyal que us feu estimar.
© rosa iglesias
Faig el que puc!
Roba per a tota la família, per
exemple!
Havia sigut sastressa. El que es
pot fer cosint es pot dir que ho
sé fer tot. Encara faig pantalons,
cortines, estovalles... i la cana- Entrevista a Dolores Borrell Marmiñà,
lleta quasi me’ls he vestit jo, l’àvia Lola, sastressa, que avui fa 100 anys
però ara ja no, amb tanta colla!
Els arreglo coses: tot el que puc Tal dia com avui de 1908 va néixer Dolores Borrell Marmiñà, la
els ho faig. M’agrada que esti- Lola de can Met Sidro. Tercera de sis germans, des de joveneta
guin contents. “Àvia, m’estre- ajuda els pares, a pagès, i treballa a la fàbrica de camises del
nyeríeu aquest pantaló?”, doncs poble i després de pantalonera amb el sastre Marmiñà, cosí seu.
jo hi apunto quatre agulles, ho El 1931 es casa amb Ton Viñas, paleta, i estrenen la casa que ell
encaro amb l’altra cama i faig mateix havia fet, la primera de la carretera Nova, que continua
un repunt més endins. sent casa seva. Mare de 3 filles i àvia de 9 néts i 23 besnéts, enca-
ra cus i fa roba de la “marca” Àvia Lola. Li hauria agradat poder
Com és la vostra vida?
Em llevo a les vuit quarts de estudiar, però no es plany de res i sols parla d’una “malaltia”,
nou. Ara visc a casa la meva filla l’estalvi. Demà a la tarda la família li fa una festa d’aniversari
Carmeta, dues portes més enllà, al seu carrer.
i hi dormo i tot, perquè no volen
que estigui sola. Tota la família
vivim aquí al volt, a tots els es- no la dic mai. Estic bé, tinc la fi- de pagès, treballàvem molt però
timo igual, i fem moltes festes i lla a tocar... I tampoc sóc dona érem feliços. Teníem vaques, jo
de seguida som deu, vint perso- de sortir. Si la família em convi- repartia llet per les cases, car-
nes: sempre taules llargues! da a algun lloc, ho aprofito i hi regada tant com podia de cada
vaig. Però jo sola fer un viatge braç. Sembla que era ahir!
Què us és la família? no: d’ençà que sóc viuda, fa 17
No ho sé... Tot! Em faig càrrec anys, no he anat enlloc. Us agrada donar consells?
que són joves i fan coses que El que m’agrada és que si jo sé
jo no hauria fet. No poden ser Ni falta que us fa! fer una cosa, la sàpiguen fer els
antics com jo. Però jo antiga Però si calgués també ho fa- altres, i els ho ensenyo. També
tampoc! Vaig treballar nou anys ria, perquè encara camino bé. m’ha agradat estalviar: és com
amb un sastre amb tres noies Ara tinc un bastonet per anar una malaltia! D’una camisa
més, vam ser molt felices per- lluny. L’agafo, dono la volta per d’home n’havia fet dues cami-
què ens explicàvem les nostres aquests carrers i dic: “Ja he tre- setes per a canalla, calculant-ho
coses, anàvem a ballar, al cine... ballat, avui!”. També passo l’es- primer amb paper i aprofitant al
combra i de tant en tant frego màxim!
Trobeu a faltar gent de la vos- vidres, agafant-me fort perquè
tra edat? haig de vigilar de no caure. Us sentiu gran?
Una mica sí, perquè els pregun- Una mica sí... Si ho sóc, bé ho
taria coses. De la Garriga en És curta, la vida? haig de demostrar! De vegades
queden poquets. A mi es veu Ai, jo l’he passada molt bé! Per dic bestieses, i després dic: “Per-
que per allà encara no em volen! mi ha sigut curta, perquè ara als doneu-me, ja no sé què m’em-
N’hi ha que diuen: “Ai, voldria cent anys ja no puc pas dema- pesco!”.
morir-me”. Jo aquesta paraula nar res més! Sóc filla d’una casa CARME BADIA