1. 1

2. Tastets d’ètica quotidiana
a l’EAP Castelldefels-1
Carmen M.Prieto, Eva Peguero
Agraïment especial a la Roser Marquet 2

3. Proposta de treball
-Casos habituals
-Distinció entre ètica, deontologia i legalitat
-Definició de bioètica
-Els principis de la bioètica
3

4. Bioètica
“Disciplina que intenta educar en la deliberación para
gestionar prudentemente los problemas del cuerpo,
la salud y la muerte.”
Dr. Diego Gracia
4

5. Objectius de la bioètica a la
medicina de família
Desenvolupar intuïció i sensibilitat per a detectar i
reconèixer les qüestions ètiques que es presenten en la
pràctica diària.
Fomentar la reflexió i l’anàlisi ordenat dels problemes i
dilemes ètics que es donen en la pràctica professional.
Introduir el debat filosòfic que hi ha en el rerafons de la
bioètica i motivar l’estudi i la investigació de les
qüestions ètiques en A.P.
5

6. Principis de la Bioètica
No maleficéncia
Nivell universal
Justicia
Beneficéncia
Nivell particular
Autonomia
6

7. El compromís del metge de
familia camfic
Respecte
Dedicació
Lleialtat
Prudència
Equitat
Proximitat
Honradesa
7

8. 2005
8

9. 9

10. 10

11. El metge del futur, comb 2009
1. Un metge que tracti malalts, no malalties
2. Un metge amb actitud crítica
3. Un metge comunicador i empàtic
4. Un metge responsable individualment i socialment
5. Un metge que prengui bones decisions per al pacient i per al
sistema
6. Un metge líder de l’equip assistencial
7. Un metge competent, efectiu i segur
8. Un metge honrat i amb qui es pugui confiar
9. Un metge compromès amb el pacient i l’organització
10. Un metge que viu els valors del professionalisme
11

12. LLEI 21/2000
1. Les disposicions directives
2. El Dret a la informació
3. El Dret a la intimitat
4. Respecte al dret a l’autonomia del
pacient (C.I. – V.A.)
5. Sobre la història clínica
12

13. Ley 41/2002
I. Principios Generales
II. El derecho de información sanitaria
III. Derecho a la intimidad
IV. El respeto de la autonomía del paciente (C.I. – I.P.)
V. La historia clínica
VI. Informe de alta y otra documentación clínica
13

14. MÉTODO PARA EL ANÁLISIS DE CASOS EN
ÉTICA CLÍNICA
(pasos a seguir en la práctica)
1. Detección de problemas (separando lo esencial de lo
secundario), y, si es posible, jerarquización. Definición de
los términos cuando sea necesario
2. Búsqueda de experiencias semejantes (propia,
literatura científica, colegas). Consultar Códigos
Deontológicos y legislación.
3. Estudio de las circunstancias más relevantes en
relación con el caso
14

15. MÉTODO PARA EL ANÁLISIS DE CASOS EN
ÉTICA CLÍNICA (Cont.)
(pasos a seguir en la práctica)
4. Examen de posibles cursos de la acción: Tener en
cuenta las posibilidades de acción más viables y las que
solicite el paciente. Elementos a considerar:
• Sujeto de la acción (con honestidad en la intención)
¿El profesional es competente en este caso? ¿Tiene las
cualidades necesarias?
¿El paciente es capaz? ¿Debe intervenir la familia?
15

16. MÉTODO PARA EL ANÁLISIS DE CASOS EN
ÉTICA CLÍNICA (Cont.)
(pasos a seguir en la práctica)
4. Examen de posibles cursos de la acción: Elementos a
considerar (Continuación):
• Actuación específica (estudiar cada posibilidad)
¿Es correcta? (En relación al marco de referencia y los principios
éticos universales)
¿Está dirigida al bien del paciente?
¿Respeta su autonomía?
¿Es la más adecuada en esas circunstancias?
16

17. MÉTODO PARA EL ANÁLISIS DE CASOS EN
ÉTICA CLÍNICA (Cont.)
(pasos a seguir en la práctica)
4. Examen de posibles cursos de la acción: Elementos a
considerar (Continuación):
• Consecuencias previsibles (deseadas o no)
Positivas
Negativas
5. Toma de decisión: Elección de un comportamiento.
Justificación respecto al marco de referencia y principios
éticos.
6. Ejecución: Realizar lo que se ha visto claro aunque sea
costoso. 17

18. 1.En Jordi, de 16 anys, ve a la consulta
perquè ha caigut amb la moto i s’ha
fet algunes ferides. Al fer-li la HC ens
diu que fuma tabac i cannabis els
caps de setmana.
- “Però… no ho apuntarà aquí, oi? Els
meus pares no ho saben!”.
18

19.  Adolescents i competència
 Adolescents i secret mèdic
 La titularitat de la HC
 Els límits de la beneficència
 El “mal menor”
19

20. 2.La Mònica té 42 anys i viu en un poble
de 600 habitants. Ve poc, i es visita en
un hospital llunyà, perquè no vol
trobar-se ningú conegut.
Quan veu que tenim un ordinador a la
consulta ens pregunta si consta que
és HIV+.
Li diem que sí, i ens demana que ho
esborrem del registre informàtic.
20

21. • Confidencialitat de les dades
clíniques informatitzades
• La titularitat de la HC
• El dret d’accés i de cancel·lació
de dades
• Beneficència o no maleficència?
• Protecció de dany greu a tercers
21

22. 3.En Toni, de 50 anys, ens consulta
perquè fa 5 dies, fent broma amb els
amics, es van fer una glicèmia
capil·lar. Es van punxar tots 4 amb la
mateixa agulla. En Toni va ser el
tercer. Pel que ell sap, els seus amics
no tenen malalties contagioses.
-”Però vostè ho pot mirar a la seva HC,
oi?”.
22

23. • Accés a dades de la HC per un
motiu diferent del que han estat
recollides
• Autonomia d’una persona vs
beneficència d’una altra
23

24. 4.La Gertrud és una mare d’orígen
alemany, ecologista i usuaria de
medicines alternatives.
Ve amb el seu nadó a la visita dels 3
mesos. Quan el pediatra li parla de
vacunes, Gertrud li respón que les
vacunes són elements estranys al cos
humà i que no pensa vacunar el seu fill.
24

25.  Els límits de la beneficència
 Benefici comunitari vs autonomia
individual
 L’actuació sobre persones sanes
 La veracitat
 El consentiment informat
 Les decisions per substitució en
menors incompetents
25

26. 5.L’Antoni, empresari de 58 anys, està casat
i te tres fills. Arran d’un dolor epigàstric
amb pèrdua de pes, demanem una TC,
que és suggestiva de càncer de pàncreas.
Pel resultat es presenta la dòna. Ens
demana que el comentem amb ella, ja que
sospita que hi pot haver “una cosa dolenta”
i no vol que l’Antoni ho sàpiga.
26

27.  El dret a la intimitat
 El respecte a l’autonomia
 El titular de la informació
 La veracitat i la prudència
 La comunicació de males notícies
 El mite de la no maleficència
 La conxorxa de silenci
 El privil·legi terapeútic
27

28. 6.En Joan, pagés de 72 anys i afecte
d’una poliartrosi que tractem amb
paracetamol i, en ocasions, amb
ibuprofè i omeprazol ha anat a
“l’especialista”, que li ha prescrit
dexibuprofè i glucosamina, dient-li
que és per regenerar el cartíleg. Ens
demana incloure aquests
medicaments a la prescripció crònica.
28

29. • La relació amb altres especialistes
• La xarlataneria
• La lleialtat i la veracitat
• La prudència
• El balanç risc-benefici
• La utilització de medicaments que no
coneixem be
• La responsabilitat sobre la prescripció
29

30. 7.El visitador d’un laboratori farmaceútic
ens ofereix pagar-nos la inscripció, el
viatge i l’estada al congrès de la
SEMFyC.
Al mateix temps ens recorda que el seu
nou fàrmac, escitalopram, té un inici
d’acció més ràpid i menys efectes
secundaris que altres antidepressius.
30

31. • El conflicte d’interès
• La seguretat vs la novetat
• La gestió del temps de treball
• Les fonts d’informació sobre
medicaments
• La percepció d’influència
• El “deute moral”
• La responsabilitat de la formació
31

32. 8.L’Anna s’acaba d’operar de varius en un
centre d’una mutua privada. Ve el seu marit
a buscar receptes d’HBPM, ciprofloxacino,
ibuprofè i omeprazol pel postoperatori. A
més, vol que la infermera li faci les cures a
domicili.
A la nostra zona, la llista d’espera per una
primera visita a cirurgia vascular és de 6
mesos.
32

33. • La justícia en la distribució de
recursos
• La desviació de recursos públics
cap a activitat privada
• Les llistes d’espera
33

34. 9.La mare de Helena, administrativa del
centre, ha d’anar a l’oftalmoleg per
fer-se una visita de cribatge de
retinopatia diabètica.
La llista d’espera per visita a
l’oftalmoleg és de 5 mesos. L’Helena
ens demana que posem preferent al
full de derivació.
34

35. • Beneficència individual vs justícia
social
• Lleialtat al pacient vs a la
comunitat
• L’equitat en la presa de decisions
per tots els pacients
• El respecte a totes les persones
• La no-discriminació
35

36. 10.La Maria, de 54 anys, fa 30 anys pateix
abús verbal i assatjament moral per part
del marit, policia nacional. Ella no treballa,
no te diners propis i no condueix. Viuen en
una urbanització sense transport públic.
Ve amb una ferida al front, que hem de
suturar, dient que el marit li ha tirat un test
al cap.
36

37.  Beneficència i no maleficència
 Competència i coaació
 El balanç risc/benefici
 La víctima d’un dany greu
 La denúncia dels delictes
 La lleiatat i la responsabilitat
37

38. 11.L’Enric, de 52 anys, i sense
antecedents personals no familiars
d’interès, ve a consultar si cal que es
faci una colonoscòpia i la prova del
càncer de próstata, ja que ha sentit a
la feina que altres companys s’ho han
fet a la mutua privada que els paga
l’empresa.
38

39. • La valoració del risc-benefici
• La veracitat de la informació
• La decisió del pacient
• La utilització d’uns recursos limitats
per a persones sanes
• La medicalització de la vida
39

40. 12.La Rosalia te 83 anys i una malaltia
d’Alzheimer. Passa 3 mesos amb
cadascun dels 4 fills. Anem a veure-la i la
trobem enllitada, amb una forta pudor
d’orina, els cabells bruts, les ungles
llargues, la llegua seca i el bolquer mig
estripat.
La nora diu que treballa fora de casa, i que
el seu marit no vol posar una cuidadora.
40

41.  La incapacitat
 La incapacitació legal
 El tutor-responsable
 El maltractament per omisió
 L’atenció als pares
 La responsabilitat professional
41

42. 13.En Josep és un pacient de 74 anys amb
un càncer de pulmó amb invasió de
mediastí i metàstasis pleurals, hepàtiques i
cerebrals.
Te fet el seu DVA on especifica que, en cas
de situació irreversible, no vol que se li
apliquin tractaments per mantenir-lo en
vida.
Està en coma II-III. El representant, vol que li
posem un sèrum.
42

43. • El Document de Voluntats
Anticipades
• El respecte a la decisió del
pacient
• El paper de la família
• El paper del representant
• L’acarnissament terapeútic
• La mort digna
43

44. 14.La Rosa te 82 anys i viu sóla. No surt de casa. Te
un fill amb qui no es relaciona perquè “només vol
els seus diners”. No accepta ajuda a la llar, tot i
que te recursos econòmics.
Te una nafra al turmell que li cura l’infermera cada 2-
3 dies. Un dia, la troba obnubilada i deshidratada,
perquè no ha pogut aixecar-se del llit.
Li proposem ingrès i no accepta. Avisem el fill i ens
diu que ell no se’n pot fer càrrec si no se
l’incapacita legalment.
44

45. • El respecte a la decisió del pacient
• El deure de no abandonar el pacient
• Evitar un mal a un mateix
• Els límits de l’autonomia
• La competència i la incapacitat legal
• La responsabilitat de la familia
45

46. 15.La Maruja te 64 anys i fa 8 que està
diagnosticada d’Alzheimer. És depenent per
totes les activitats de la vida diària i
desorientada en espai-temps-persona. Et
planteges amb la seva filla, retirar els
medicaments que no siguin estrictament
necessaris. Està prenent metformina,
simvastatina, enalapril, aspirina.
46

47.  Limitació de l’esforç terapèutic
 El deure de no abandonar el pacient
 La competència i la incapacitat legal
 La responsabilitat de la familia
47

48. 16.La Maria Cristina te 19 anys, és
d’Ecuador, fa dos anys que viu aquí, ve
habitualment amb la seva mare al metge.
Se li va fer una analítica per astènia i per
saber si tenia anticossos hepatitis B. Avui
ve la seva mare per el resultat.
48

49.  Confidencialitat: el dret a la intimitat
 Autonomia: el dret a decidir
 Interculturalitat
 Els drets implícits dels
acompanyants habituals
 El cercle de la confidencialitat
49

50. Bibliografia recomanada:
-El compromís del metge de família, camfic
http://80.80.88.52/Compromis/
-Confidencialitat: el dret a l’intimitat, camfic
http://www.camfic.cat/CAMFiC/Seccions/GrupsTreball/Docs/etica/confidenci
alitat_cat.pdf
-Autonomia: el dret a decidir, camfic
http://www.camfic.cat/CAMFiC/Seccions/GrupsTreball/Docs/etica/autonomia.pdf
-Codi Deontològic del comb
http://www.comb.cat/cat/comb/normativa/codi_deontologic/home.htm
-Sobre bioética y medicina de familia: documento semFYC núm.7 o AtenPrim
Vol.24
-Llei 21/2000
http://civil.udg.edu/normacivil/cat/persona/pf/L21-00.htm
-Ley 41/2002
http://civil.udg.es/normacivil/estatal/persona/PF/L41-02.htm
50

51. Confidencialitat
 Dret del pacient i deure del personal sanitari a fer
silenci sobre tot allò que conegui exercint la seva
professió.
51

52.  Secret: una cosa amagada que no pot sense una
causa justa ésser manifestada i l´obligació de no
manifestar allò que s´ha de callar.
 Secret professional: deure de no revelar les dades
d’altres persones per a finalitats que no siguin
sanitaries si el pacient no ho autoritza o per imperatiu
legal.
 Confidencialitat: el que es diu o es fa en confiança amb
seguretat recíproca entre dos o més persones.
 Intimitat: àmbit personal reservat, al que habitualment
accedeixen poques persones(física, psíquica o
interior…)
52

53. El cercle de la confidencialitat
Secret compartit
Secret derivat
Pacient
Professionals sanitaris
implicats
Família
Jutges
Policia
Altres terapeutes
Altres professionals
53

54. 54