tema personalitat

1. La personalitat
• Com ets tú com a persona?
• L’ésser humà viu condicionat i programat des del seu
naixement. La seva estructura genètica, l’educació
rebuda i la realitat social que el pressiona així ho
confirmen. No obstant això, malgrat aquesta triple
programació, hi ha una porció de llibertat que li permet
canviar la seva pròpia vida.

2. PERSONALITAT
• Deriva del vocable llatí persona, que procedeix del grec
“prosopon” el significat del qual és “màscara” (dels
actors de teatre clàssic).

3. USOS DEL TERME PERSONA
• LA IMATGE QUE OFERIM DAVANT ELS ALTRES
• PAPER QUE EL COMENDIANT TÉ A UNA OBRA I
QUE NOSALTRES REPRESENTEM EN LA VIDA
• INTERACCIÓ DE LES QUALITATS DE L’INDIVIDU
ORIENTADES A L’ACCIÓ
• SINÒNIM DE PRESTIGI I DIGNITAT.

4. TEMPERAMENT, CARÀCTER, PERSONALITAT
• La personalitat pot definir-se com la forma
característica i habitual en què cada persona sent,
pensa i es comporta. És un prisma de múltiples cares,
que comença a formar-se en la infantesa i es
desenvolupa poc a poc, fins a aconseguir que la nostra
conducta sigui estable i conscient.
• La personalitat és la conjunció del temperament i el
caràcter en una única estructura.

5. La personalitat
• TEMPERAMENT: és la nostra herència biològica,
representa la influència de la naturalesa física codificada
i, per tant, difícil de canviar o modificar.
• CARÀCTER: es refereix a les caracterísitiques
adquirides durant el nostre creixement i suposa un cert
grau de conformitat amb les normes socials.

6. La personalitat
• Segons Allport, la personalitat és l’organització
dinàmica, dins l’individu, d’aquells sistemes psicofísics
que determinen la seva conducta i el seu pensament
característics.
• Això implica que la personalitat representa un patró de
trets que persisteixen durant llargs períodes de temps i
són resistents a extingir-se.

7. La personalitat.
• Conèixer la personalitat d’algú és saber com és
aquesta persona, i a partir d’aquí, interpretar i
predir la seva conducta. No obstant això, encara
que hi ha individus amb característiques
concretes i distingibles, d’altres tenen trets més
subtils i desdibuixats.
• Per això, no hem de confondre la personalitat
amb la força per a imposar els nostres criteris, la
capacitat de convicció o la rigidesa enfront de
les opinions dels altres.

8. TEORIES DE LA PERSONALITAT
Segons Pervin, tota teoria intenta respondre a:
-Quines característiques defineixen les persones i
com s’organitzen?
-Com interactuen els factors genètics i
ambientals?
-Per què cada persona es comporta de manera
diferent en una situació determinada?

9. TEORIES:
* Les teories psicodinàmiques: (Sigmund Freud),
concedeixen una gran importència a l'inconscient i es
centren en el funcionament de la personalitat,
especialment en els conflictes interns.
* Les teories dels trets: (Hans Eysenk) tracten
d'identificar quins trets formen la personalitat i com es
relacionen amb el comportament real.
* Les teories humanistes: (Carl Rogers) posen èmfasi en
l'experiència subjetiva privada i el creixement personal.
* Les teories conductistes: (Julian Rotter) ressalten
l'ambient extern i els efectes del condicionament i
l'aprenentatge sobre la personalitat.

10. Teoria i
autors
T. Psicoan T. dels trets T. humanista T. conductist
Visió de la
natura hum
Negativa Neutral Positiva Neutral
Motius
principals
Sexe i agressió Depèn dels
trets pers
Autorrealitz Estímuls de
totes classes
Estructura de
la pers
Allò, jo i
superjò
Trets Sí mateix Hàbits
Funció de
l’inconsc
Màxima Mínima Mínima Pràcticament
inexistent
Comport:
lliure o
determinat
Determinat Determinat Elecció lliure Determinat
Èmfasi en el
desenvol
Etapes Herència i
ambient
Desenv de la
imatge de sí
Aprenentatg
imitació…
Obstacles per
al creixement
Conflictes entre
les et.
Trets malalt,
fixacions
Incongruènc i
distorsions
Hàbits
inadaptats…

11. Teories de la personalitat
 T. Psicoanàlisi de Freud (1856-1939)
Biografia:
-Estudià Medicina
-Va treballar amb el neuròleg francés CharcotHipnòsi
-Associació lliure (deixar que el pacient expressi el primer que passa per la
seva ment)
T. de la Psicoanàlisi: on s’enten la conducta com a resultat del joc-conflicte
entre forces internes (impulsos, necessitats, motivacions) que es troban
més enllà de la conciència de la persona.

12. La psicoanàlisi de Freud:
estructura de la personalitat
Descriu l’estructura de l’aparell psíquic
en termes del grau en què som conscients
d’un fenomen. Trobem tres nivells que
formen part d’un continu:

13.  T. Psicoanàlisis de Freud
- Conscient: percepcions, pensaments i records de què
som conscients en cada moment
- Preconscient: S’hi troben els fets dels que podem
adonar-nos només si hi parem atenció. Són elements
que van del conscient a l’inconscient i a l’inrevés. (ex:
Aquelles coses que recordem i que se’ns havia oblidat)
- Inconscient: compost per desigs o pulsions innates
reprimides, que no formen part de la consciència i que
rarament hi accedeixen. (ex: desitjos, impulsos i motius
reprimits) (ex: lapsus lingüístic)

14. La psicoanàlisi de Freud:
estructura de la personalitat
• ALLÒ: és la part més primitiva de la ment humana i consisteix
en l’energia psíquica que tracta de satisfer els impulsos
inconsicents de supervivència, reproducció i agressió, que
requereixen satisfacció immediata.
• JO: és la instància racional i realista formada per elements
conscients (percepció, processos intel·lectuals..) i elements
inconscients (els mecanismes de defensa)
• SUPERJÒ: sorgeix a partir del jo en un procés d’interiorització
de les normes socials. La necessitat d’afecte i la por al càstig
obliga al nen a acceptar les normes en contra dels seus íntims
desitjos.
Les normes interioritzades conformen la consciència moral.
Aquesta ens indica com ens hem de comportar, suscita
sentiments de culpa i inhibeix les pulsions de l’ALLÒ.

15. T. d’estat: T. Psicoanàlisis de Freud
3 forces internes conflictives entre si:
“JoRealitat; SUPERJO moral; ALLÒ Instint”

16. Mecanismes de defensa

17. Teoria de la identitat personal
• ERIK ERIKSON
– Cada etapa de la vida inclou la seva pròpia
crisi vital, un període crucial en què l’individu
fa un gir decisiu en un sentit o en un altre.
També proporciona noves oportunitats perquè
es desenvolupin forces de jo o virtuts
bàsiques. En cada nivell superior, la
personalitat es torna més complexa.
– desarrollo psicosocial.wmv

18. T. del Tret: Eysenck (1916-1997)
Biografia:
-Grans aportacions en la psicologia clínica
-Fundador de la teràpia de conducta.
-Proposa un model de personalitat en el
qual sintetitza la influència de la
psicometria, la fisiologia experimental i
l’aprenentatge.

19. Teoria dels trets i tipus
• Sempre fem servir els trets quan parlem de
la personalitat dels altres.
• Els trets són qualitats duradores d’una
persona, que s’infereixen a partir del
comportament observat.
• Eysenck proposa tres variables tipològiques:
extraversió, neuroticisme i psicoticisme.

20. EYSENCK
• EXTRAVERSIÓ VERSUS INTROVERSIÓ reflecteix el grau
en què una persona és sociable i participativa en la seva
relació amb els altres. Als subjectes extravertits els agraden
les festes, tenir amics i relacions personals
despreocupades.
• ESTABILITAT EMOCIONAL VERSUS INESTABILITAT. Es
refereix a l’adaptació de l’individu al seu ambient i
l’estabilitat emocional que expressa en el transcurs del
temps. En un extrem trobem persones tranquil.les, sense
preocupacions i amb emocions estables, i en l’altre es
troben els individus ansiosos, amb mal humor i inestabilitat
emocional (neuròtics)
• PSICOTICISME. Aquest factor correspon a un individu
solitari i insegur, despreocupat dels altres, que pot arribar a
ser insensible i inhumà. En aquest tipus de tret es poden
incloure conductes antisocials i excèntriques.

22. • 4 Temperamentos Colerico, sanguineo, melancolico,
flematico....wmv
• Temperamento Colerico.wmv
• Temperamento Melancolico.wmv
• temperamento Sanguineo.wmv
• Temperamento Flematico.wmv

23. Els cinc grans trets de la
personalitat.
• Les investigacions recents consideren que els factors
d’Eysenck són insuficients. Goldberg i McCrae proposen
cinc factors basats en el llenguatge que les persones
utilitzen per a descriure les persones (model
pentafactorial de la personalitat).
• Aquestes dimensions són:

24. 1- AMABILITAT
• DESCRIU
L’ACTITUD CAP A
LES PERSONES.
Bon caràcter
Confiança
Honestedat
Modèstia
Altruisme
Cooperació
Simpatia
Irritable
Negativista
Obstinat
Gelós
Exigent
Descortès
Hostils
Mentiders

25. 2- EXTRAVERSIÓ
• Quanta energia i
entusiasme es
desprèn
Obert
Parlador
Sociable
Aventurat
Entusiasta
Reservat
Callat
Solitari
Previngut
Cautelós

26. 3- NEUROTICISME/ ESTABILITAT
EMOCIONAL
• Com es reacciona
emocionalment
davant la pressió i
l’estrès.
Serè
Tranquil
Assossegat
No hipocondríac
Autònom
Nerviós, tens
Ansiós
Excitable
Hipocondríac
Canvis de
caràcter
Envejós
Quisquillós

27. 4- RESPONSABILITAT
• És la capacitat per
controlar els impulsos
i la voluntat.
• L’organització i la
persistència a l’hora
de perseguir
objectius.
• La prueba del
marshmallow.wmv
Ordenat
Rigorós
Responsable
Perseverant
Organitzat
Puntuals
Decidits
Descuidat
Sense escrúpols
Informal
Inconstant
Desorganitzat
Gandul
Atrotinat

28. 5- OBERTURA A LA
EXPERIÈNCIA
• Quant obert de ment i
interessat en la
cultura s’és.
Intel·lectual
Sensibilitat
artística
Imaginatiu
Refinat, fi
Profunds
Múltiples
interessos
Curiositat
Instrospectiu
Irreflexiu
No artístic
Simple
Rude
Superficial

29. LA TEORIA DE
L’APRENENTATGE SOCIAL
• Moltes vegades les conductes responen a les situacions
on ens trobem i varien en el temps, és a dir, no depenen
exclusivament dels trets de personalitat.
• Les persones són agents actius, capaços de coneixer-se
a sí mateixos, regular la seva conducta i afrontar els
problemes de la vida quotidiana.
http://www.youtube.com/watch?v=quqkR_LlQ5U (aprendizagem social)

30. L’APRENENTATGE SOCIAL
POTENCIAL CONDUCTUAL: probabilitat que una conducta específica
es produeixi en una situació determinada. Dependrà de l’expectativa
del reforç i del valor del reforç
VALOR DEL REFORÇ: preferència subjectiva que mostrem per uns
determinats reforços
EXPECTATIVA:probabilitat d’obtenir un reforç quan es fa una
conducta determinada o l’anticipació subjectiva dels resultats de la
conducta. Es basa en l’experiència prèvia. 2 tipus: internes i externes.
(Locus de control)
– INTERNA
– EXTERNA
– INDEFENSIÓ APRESA Learned Helplessness.wmv I
indefensaS.wmv
SITUACIÓ PSICOLÒGICA: depèn de com interpreta i percep cada
persona al situació que viu.

31. AVALUACIÓ DE LA PERSONALITAT
• OBSERVACIÓ DIRECTA
• ENTREVISTA CLÍNICA
• QÜESTIONARIS DE PERSONALITAT http://www.psicologia-
online.com/test/test_personalidad_16_factores/index.php)
• TESTS PROJECTIUS
S’haurien d’analitzar les següents variables:
- comportament observable
- comportament interpersonal
- Estil cognitiu
- Mecanismes de defensa
- Autoimatge

32. Mètodes d’exploració
Com podem avaluar la personalitat?
-Qüestionaris de personalitat
16 PF-5

33. Tests projectius
Test de Rorschach
Test d’apercepció temàtica (H.Murray)
Test de l'arbre

34. TRASTORNS DE LA PERSONALITAT
• GRUP A: ESTRANYS I EXCÈNTRICS
Trastorn personalitat paranoide
Trastorn personalitat esquizoide
Trastorn personalitat esquizotípica
• GRUP B: DRAMÀTICS I MOLT EMOTIUS
Trastorn personalitat antisocial
Trastorn personalitat límit
Trastorn personalitat histriònica
Trastorn personalitat narcisista
• GRUP C: ANSIOSOS I TEMEROSOS
Trastorn personalitat per evitació
Trastorn personalitat per dependència
Trastorn personalitat obsessiva-compulsiva

35. GRUP B (dramàtics i molt emotius)
-ANTISOCIAL:ANTISOCIAL:
Patró de
falta de
respecte i
violació dels
drets dels
altres.

36. -LÍMIT: (vídeo)-LÍMIT: (vídeo)
DSM-IV-TR libro de casos: compañero ... - GoogleDSM-IV-TR libro de casos: compañero ... - Google
LlibresLlibres
Patró d’inestabilitat en les relacions interpersonals,
auto-imatge i afectes, i marcada impulsivitat.

37. --HISTRIÒNICHISTRIÒNIC::
Patró d’excessiva emocionalitat i recerca d’atenció.

38. -NARCISISTA:-NARCISISTA:
Patró de grandiositat, necessitat d’admiració i falta d’empatia.

39. GRUP C (personalitats ansioses i temeroses)
-EVITATIU:EVITATIU:
IInhibició social, sentiments de no ser adequat i
hipersensibilitat a la valoració negativa.

40. • DEPENDENT:DEPENDENT:
Patró de sumisió i de
conducta de dependència
associada a la necessitat
excessiva de ser
atés per algú.

41. -OBSESSIU-COMPULSIU:-OBSESSIU-COMPULSIU:
Patró de preocupació
amb l’ordre,
el perfeccionisme
i el control.

42. Grup A: estranys i excèntrics
TRASTORN DE LA PERSONALITAT PARANOIDE
Tendència generalitzada i injustificada a interpretar les accions de les persones com a deliberadament malintencionades, encara que no presenten
símptomes psicòtics, com deliris o al·lucinacions.
Criterios para el diagnóstico del trastorno
• A. Desconfianza y suspicacia general desde el inicio de la edad adulta, de forma que las intenciones de los demás son interpretadas como maliciosas,
que aparecen en diversos contextos, como lo indican cuatro (o más) de los siguientes puntos:
• 1. sospecha, sin base suficiente, que los demás se van a aprovechar de ellos, les van a hacer daño o les van a engañar
2. preocupación por dudas no justificadas acerca de la lealtad o la fidelidad de los amigos y socios
3. reticencia a confiar en los demás por temor injustificado a que la información que compartan vaya a ser utilizada en su contra
4. en las observaciones o los hechos más inocentes vislumbra significados ocultos que son degradantes o amenazadores
5. alberga rencores durante mucho tiempo, por ejemplo, no olvida los insultos, injurias o desprecios
6. percibe ataques a su persona o a su reputación que no son aparentes para los demás y está predispuesto a reaccionar con ira o a contraatacar
7. sospecha repetida e injustificadamente que su cónyuge o su pareja le es infiel
• B. Estas características no aparecen exclusivamente en el transcurso de una esquizofrenia, un trastorno del estado de ánimo con síntomas psicóticos u
otro trastorno psicótico y no son debidas a los efectos fisiológicos directos de una enfermedad médica.
Aquestes persones normalment culpen als altres dels seus problemes a les relacions i no solen ser conscients de com ells mateixos contribueixen a crear-los.
Per exemple, si contínuament acusa la seva parella d’infidelitat, no és estrany que finalment la seva parella busqui consol en algú altra, de manera que el
paranoide veu confirmades les seves sospites (“ja sabia que no podia confiar”). Solen estar sempre atents i vigilants perquè pensen que qualsevol pot
atacar-los d’una manera o altra en qualsevol moment i necessiten defensar-se d’ells. Perceben el mon com una selva de gent egoista i sense escrúpols
en la que no es pot confiar. Per això, solen ser independents, ja que la dependència dels altres implica la possibilitat de que aquestos s’aprofitin. També
solen tenir conflictes amb les figures d’autoritat.
Davant la conducta dels altres, treuen conclusions ràpides i són reacis a considerar explicacions alternatives. Per exemple, David pensava, equivocadament,
que els seus companys de feina li amagaven informació intencionadament per perjudicar-lo, i no estava disposat a considerar explicacions alternatives,
com el fet que els seus companys estiguessin preocupats pel seu propi treball.

43. Trastorn personalitat esquizoide
• A. Un patrón general de distanciamiento de las relaciones sociales y de restricción de
la expresión emocional en el plano interpersonal, que comienza al principio de la
edad adulta y se da en diversos contextos, como lo indican cuatro (o más) de los
siguientes puntos:
• 1. ni desea ni disfruta de las relaciones personales, incluido el formar parte de una
familia
2. escoge casi siempre actividades solitarias
3. tiene escaso o ningún interés en tener experiencias sexuales con otra persona
4. disfruta con pocas o ninguna actividad
5. no tiene amigos íntimos o personas de confianza, aparte de los familiares de
primer grado
6. se muestra indiferente a los halagos o las críticas de los demás
7. muestra frialdad emocional, distanciamiento o aplanamiento de la afectividad
• B. Estas características no aparecen exclusivamente en el transcurso de una
esquizofrenia, un trastorno del estado de ánimo con síntomas psicóticos u otro
trastorno psicótico y no son debidas a los efectos fisiológicos directos de una
enfermedad médica.
• Nota: Si se cumplen los criterios antes del inicio de una esquizofrenia, añadir
"premórbido", por ejemplo, "trastorno esquizoide de la personalidad (premórbido)".

44. Trastorn personalitat
esquizotípica
• A. Un patrón general de déficit sociales e interpersonales asociados a malestar
agudo y una capacidad reducida para las relaciones personales, así como
distorsiones cognoscitivas o perceptivas y excentricidades del comportamiento, que
comienzan al principio de la edad adulta y se dan en diversos contextos, como lo
indican cinco (o más) de los siguientes puntos:
• 1. ideas de referencia (excluidas las ideas delirantes de referencia)
2. creencias raras o pensamiento mágico que influye en el comportamiento y no es
consistente con las normas subculturales (p. ej., superstición, creer en la
clarividencia, telepatía o "sexto sentido"; en niños y adolescentes, fantasías o
preocupaciones extrañas)
3. experiencias perceptivas inhabituales, incluidas las ilusiones corporales
4. pensamiento y lenguaje raros (p. ej., vago, circunstancial, metafórico,
sobreelaborado o estereotipado)
5. suspicacia o ideación paranoide
6. afectividad inapropiada o restringida
7. comportamiento o apariencia raros, excéntricos o peculiares
8. falta de amigos íntimos o desconfianza aparte de los familiares de primer grado
9. ansiedad social excesiva que no disminuye con la familiarización y que tiende a
asociarse con los temores paranoides más que con juicios negativos sobre uno
mismo
• B. Estas características no aparecen exclusivamente en el transcurso de una
esquizofrenia, un trastorno del estado de ánimo con síntomas psicóticos u otro
trastorno psicótico o de un trastorno generalizado del desarrollo.