El març de 2011 vàrem fer la II Jornada de la Dona Treballadora i aquest és el PowerPoint

1. ASSETJAMENT SEXUAL I
ASSETJAMENT PER RAÓ DE
SEXE A LA FEINA

2. INTRODUCCIÓ
GÈNERE PROCÈS CULTURAL
MITES COM A JUSTIFICACIONS
D’ACTITUDS
VIOLENCIA DE GÈNERE –LEGISLACIÓ
MERCAT LABORAL
ASSETJAMENT SEXUALL I PER RAÓ DE
SEXE EN L’ÀMBIT LABORAL
EFECTES DE L’ASSETJAMENT EN LA SALUT
DE LA PERSONA ASSETJADA
RECONÈIXER L’ASSETJAMENT
INTERVENCIÓ DAVANT UN ASSETJAMENT
AGRAÏMENTS

3. INTRODUCCIÓ
“No és la divisió del treball allò
que explica la subordinació de les
dones, sinó que és la desigualtat
entre homes i dones allò que
s’incorpora com a factor
estructurant en les relacions de
producció i en la divisió del
treball”
Dolors Comas d’Argemir

4. INTRODUCCIÓ
 Diferències fisiològiques entre dones i homes.
 La reproducció com a justificació dels estereotips
i la divisió del treball.
 Aquesta distribució que porta a una discriminació
cap a la dona.
 S’ha d’aprofundir en les construccions culturals i
eradicar el mites i els estereotips.
 Han hagut canvis progressius en els últims anys:
 Evolució social
 Nova legislació
 Drets laborals
 però aquest canvis s’han donat a dues velocitats.

5. INTRODUCCIÓ
Heterogeneïtat cultural en les dones.
Homogeneïtat en el rol històric de la
dona cuidadora.
Aquest rol històric és un component
important en la construcció del
gènere i en la violència de gènere.
Les conseqüències d’això les podem
veure en el mercat laboral.

6. GÈNERE PROCÈS CULTURAL
 Les diferències biològiques entre els
sexes, han assignat continguts
culturals i diferents rols a dones i
homes.
 Els continguts culturals assignats
als sexes biològics són els continguts
de gènere.
 No hem de confondre SEXE amb
GÈNERE ni amb GÈNERE GRAMATICAL.

7. GÈNERE PROCÈS CULTURAL
Els continguts de gènere són
transmesos a partir del procés de
socialització.
Variacions i diferències dels
continguts culturals en les diferents
societats conegudes, però amb un
denominador comú: el poder
patriarcal.

8. ELS MITES COM A
JUSTIFICACIONS D’ACTITUDS
El mite:
Definició.
Funció social.
Els nostres mites socials.
Els mites patriarcals.
Revisar els mites és un pas
imprescindible per a la comprensió i
la intervenció.
La intervenció obliga a prendre
posicions ètiques.

9. VIOLÈNCIA DE GÈNERE I
LEGISLACIÓ
 La violència:
 Definició.
 Violència de gènere o violència patriarcal.

10. VIOLÈNCIA DE GÈNERE I
LEGISLACIÓ
 Totes les formes de violència l’abús físic,
psicològic, sexual, a la llar, a la feina, al
carrer, als conflictes bèl·lics, etc.. I
indirectament l’avortament i infanticidi
selectius de nenes, la limitació a l’educació,
als aliments o al treball representen una
vulneració dels drets humans.

11. VIOLÈNCIA DE GÈNERE I
LEGISLACIÓ
 Segons l’informe anual de UNICEF a l’any
1997 60 milions de dones han
desaparegut o mort com a conseqüència
de la violència de gènere.
 Una societat desenvolupada en
tecnologia i economia no representa
necessàriament una disminució de la
violència.

12. VIOLÈNCIA DE GÈNERE I
LEGISLACIÓ
 Als darrers anys la violència de gènere ha
guanyat visibilitat, s’han fet importants
avenços socials, polítics i jurídics en l`àmbit
Internacional, Europeu, Estatal i Autonòmic.
 No ens hem d’oblidar de tot el moviment de
dones, dels moviments feministes que han
fet tot un treball de dimensió històrica poc
reconegut a la historia oficial.

13. VIOLÈNCIA DE GÈNERE I
LEGISLACIÓ
 Al nostre país hem de destacar:
 La Llei orgànica 1/2004 de mesures de protecció integral contra la violència
de gènere que reconeix drets laborals i de seguretat social per a les
treballadores víctimes de violència de gènere en la parella.
 La Llei orgànica 3/2007, per la igualtat efectiva de dones i homes que
introdueix mesures significatives en matèria d’assetjament sexual i
d’assetjament per raó de sexe.
 A Catalunya la llei 5/2008 del dret de les dones a eradicar la violència
masclista, introdueix una visió ample de la violència de gènere atenent a les
diferents tipologies i àmbits existents i reconeix l’assetjament sexual i per raó
de sexe com a maneres de violència masclista específiques a l’àmbit laboral.
 Aquestes lleis són un salt endavant en el reconeixement jurídic però perquè
siguin efectives les hem de donar a conèixer i fer-les complir , un àmbit a
treballar és el mercat laboral.

14. MERCAT LABORAL
 Hi ha desigualtats d’oportunitats
en el món laboral que limiten el
ple exercici dels drets de les
dones.
 Això situa a les dones en
situació de forta dependència
econòmica i limita el lliure
desenvolupament de la seva
vida personal.

15. MERCAT LABORAL
 Tracte desigual en els sistemes
de protecció social per la
discontinuïtat i la precarietat de
la seva vida laboral.
 Són receptores majoritàriament
de prestacions de caràcter
assistencial no contributiu.

16. MERCAT LABORAL
 Segregació sexual horitzontal les
dones es concentren en determinats
sectors, oficis i professions que
tenen a veure amb la cura dels altres
per això tenim professions fortament
feminitzades.
 Segregació vertical, dins de cada
sector les dones es concentren en les
categories més baixes, en llocs de
treballs menys valorats i pitjor
retribuïts.

17. ASSETJAMENT SEXUAL I PER RAÓ DE
SEXE EN L ‘ÀMBIT LABORAL
 “Allò que ara s’anomena assetjament sexual
(violència suau) ajuda a mantenir el dret
patriarcal dels barons al món públic. Les
dones que treballen, amb freqüència, es
veuen sotmeses a persistents i mal rebuts
requeriments sexuals,..la seva promoció i
continuïtat a la feina depèn de la seva
accessibilitat sexual. La qüestió és molt més
que discriminació en l’ocupació. La
dominació sexual és part de l’estructura de
subordinació en el lloc de treball.... Les
bromes i juguesques sexuals són quelcom
més que objecte de rialla, són el llenguatge
de la disciplina”
Carole Pateman

18. ASSETJAMENT SEXUAL I PER RAÓ DE
SEXE EN L ‘ÀMBIT LABORAL
 L’assetjament sexual i l’assetjament
per raó de sexe tenen molt elements
en comú de fet a les lleis sovint van
lligats.
 Tots dos tenen com a base el sexisme
i són formes de violència de gènere
contra les dones. PERÒ hem
d’intentar no confondre’ls.

19. ASSETJAMENT SEXUAL I PER RAÓ DE
SEXE EN L ‘ÀMBIT LABORAL
 L’assetjament sexual té un
component de caire sexual.
 L’assetjament per raó de sexe té a
veure amb discriminacions relaciones
amb el fet de ser dona, sense que
hagi un component sexual.

20. ASSETJAMENT SEXUAL I PER RAÓ DE
SEXE EN L ‘ÀMBIT LABORAL
 Diferenciar assetjament de comportament
acceptat.
 Assetjament és un acte indesitjat ,ofensiu,
humiliant, intimidador i hostil que no té
reciprocitat com l’amistat o seducció. És la
persona destinatària qui ha d’establir quan
és indesitjat.
 L’assetjament sexual és una manifestació
sexista en un context de relacions desiguals
entre dones i homes on els homes fan un ús
abusiu de poder social i/o jeràrquic.

21. ASSETJAMENT SEXUAL I PER RAÓ DE
SEXE EN L ‘ÀMBIT LABORAL
A Espanya parlem d’assetjament
sexual a partir de l’informe
Rubinstein (1987). La definició
que dona l’informe Rubinstein és
la base de totes les polítiques
europees contra l’assetjament
sexual.

22. ASSETJAMENT SEXUALI I PER RAÓ
DE SEXE EN L ‘ÀMBIT LABORAL
Destaquem,
 Recomanació de la Comissió de les comunitats Europees,
del 27 de novembre de 1991 en relació amb la protecció
de la dignitat de la dona i de l’home en el treball
(92/131/CEE).
 Codi de Conducta sobre mesures per a combatre
l’assetjament sexual Directiva 2002/73 del Parlament
Europeu.
 Directiva 2006/54/CE del Parlament Europeu i del Consell
relativa a l’aplicació del principi d’igualtat d’oportunitats i
igualtat de tracte entre homes i dones en assumptes de
treball i ocupació. D’aquesta directiva tenim la definició
més ample i difosa d’assetjament sexual,
 “la situació en què es produeix qualsevol comportament
verbal, no verbal o físic no desitjat d’índole sexual amb el
propòsit o l’efecte d’atemptar contra la dignitat d’una
persona, en particular quan es crea un entorn intimidatori,
hostil, degradant, humiliant o ofensiu” (Directiva
2006/54/CE).

23. ASSETJAMENT SEXUAL I PER RAÓ DE
SEXE EN L ‘ÀMBIT LABORAL
 A la feina l’assetjament sexual pot
manifestar-se de diverses maneres.
 “Per assetjament sexual s’entén totes
aquelles conductes de naturalesa sexual,
desenvolupades en l’àmbit d’organització o
direcció d’una empresa , o com a
conseqüència d’una relació de treball, que
és ofensiva i no desitjada per la víctima,
determinant així una situació que afecta
l’ocupació, la formació, la promoció i les
condicions de treball o creant un entorn
ofensiu, hostil, intimidatori i humiliant.”

24. ASSETJAMENT SEXUAL PER RAÓ DE
SEXE EN L ‘ÀMBIT LABORAL
Diferenciar poder i jerarquia.
Quan l’assetjament prové d’un
superior jeràrquic comporta un
agreujament ja que s’està fent
ús d’un doble poder abusiu, el
mite de ser home i el de càrrec
o sigui poder de gènere i poder
jeràrquic.

25. ASSETJAMENT SEXUAL I PER RAÓ DE
SEXE EN L ‘ÀMBIT LABORAL
Es pot considerar assetjament per
raó de sexe a la feina,
 la discriminació retributiva,
 les dificultats d’accés i promoció a
la feina,
 l’obligació de fer determinades
tasques com tenir cura de l’espai,
portar cafès, anar a comprar...
 Discriminacions vinculades a la
maternitat.

26. ASSETJAMENT SEXUAL I PER RAÓ DE
SEXE EN L ‘ÀMBIT LABORAL
 L’assetjament
sexual ha anat
adquirint visibilitat
legal però, més
enllà de les eines
jurídiques, som
TOTES I TOTS els
que hem de
prendre-hi part
amb el rebuig i la
denúncia individual
i col·lectiva donant-
hi un rebuig global.

27. EFECTES EN LA SALUT DE LA PERSONA
ASSETJADA
 Pot sentir-se confusa  Absentisme per malaltia
 Té dificultats per identificar-lo  Sensacions de fàstic, enuig i
 Pot sentir-se culpable i impotència
culpabilitzada per l’entorn  Estrès físic i emocional o
 Pot tenir por a perdre el seu malalties relacionades amb
lloc de treball l’estrès
 Pateix efectes greus a la seva  Empitjorament de la qualitat de
salut tan psicològics com físics vida fins i tot en l’àmbit de la
palpitacions, apatia, insomni, seva vida privada
angoixa, baixa autoestima,  Traumes emocionals, ansietat,
depressió nerviosisme, impotència,
 Inseguretat en l’ocupació o còlera
inquietud  Insomni, tensió sanguínia alta,
úlceres, mals de cap, nàusees

28. EFECTES EN LA SALUT DE LA PERSONA
ASSETJADA
 Això es reflectirà en la feina amb manca de
concentració, baix rendiment, absències i baixes
laborals.
 Sovint les dones assetjades intenten canviar de
feina,renunciar o aguantar per la dificultat
d’expressar i denunciar el que està patint. A
vegades hi ha la voluntat d’oblidar o minimitzar
la conducta de l’assetjador.

29. RECONÈIXER PRECOÇMENT
L’ASSETJAMENT
Indicis de que s’està donant Si l’assetjador és un cap,
una situació d’assetjament,
Repetides absències  Increment de mesures
Augment del grau de disciplinàries
nerviosisme i errors a la feina  crides d’atenció i queixes
Desinterès, apatia per les públiques de la qualitat de
feines la feina
Augment de baixes per  Augment i pressió de la
malalties càrrega de treball
Sol·licitud urgent de canvi  Canvis cap a llocs de
de lloc de treball categoria inferior
Acomiadament sense  Negació o dificultat per
motius comprensibles obtenir permisos,
trasllats,...

30. INTERVENCIÓ DAVANT UN
ACTE D’ASSETJAMENT
 L’empresa juntament amb la representació
sindical ha d’establir mesures de prevenció,
tractament i sensibilització de les violències de
gènere, assetjaments,.. (plans igualtat,
protocols,..) i promoure condicions igualitàries en
el treball.
 La formació és un element clau en el procés de
prevenció i sensibilització.
 Els protocols han de tenir com a objectiu la
prevenció, sensibilització, i l’abordatge a
empreses i organitzacions. S’haurien de pactar i
revisar periòdicament

31. INTERVENCIÓ DAVANT UN
ACTE D’ASSETJAMENT
 La responsabilitat principal per prevenir i
actuar recau en l’empresa:
 art. 4.2. de l’Estatut dels Treballadors
 art. 14 de la Llei 32/1995 de prevencions
de riscos laborals
 art. 48.1 de la Llei Orgànica 3/2007
d’Igualtat

32. INTERVENCIÓ DAVANT UN
ACTE D’ASSETJAMENT
La representació sindical té també
obligació de sensibilitzar la plantilla
de l’empresa i informar a direcció de
conductes i comportaments que es
puguin considerar assetjament
sexual o per raó de sexe. Com recull
art 48.2. de la Llei Orgànica 3/2007.

33. INTERVENCIÓ DAVANT UN
ACTE D’ASSETJAMENT
Cal tenir en compte que els límits de
l’entorn laboral no estan determinats
ni pel lloc físic, ni per la jornada
laboral, ni per la forma de vinculació
jurídica amb l’empresa.

34. INTERVENCIÓ DAVANT UN
ACTE D’ASSETJAMENT
Les persones que ho estiguin patint poden:
 Demanar ajuda i acompanyament a la
representació sindical i aplicar protocol que totes
les empreses han de tenir.
 Adreçar-se verbalment o per escrit a la persona
assetjadora deixant ben clar el rebuig a les
pretensions i actituds que consideren ofensives.
És molt recomanable portar un diari on s’apunti
tot i tenir testimonis.
 Si la víctima no està d’acord amb les resolucions
per vies internes pot interposar denúncies.

35. INTERVENCIÓ DAVANT UN
ACTE D’ASSETJAMENT
 Via de conciliació TLC.
 Via administrativa (Inspecció de Treball), que
investigarà i sancionarà si no s’ha complert la
legislació o si s’han vulnerals els drets
fonamentals la qual cosa por donar pas a la via
judicial.
 Via judicial per l’ordre social o per l’ordre penal
(agressions físiques) és un procediment llarg i
pot donar-se que la víctima hagi de continuar
treballant amb l’assetjador.

36. AGRAÏMENTS
A totes les persones que fan
possible l’evolució cap a una
societat justa i igual.
A totes les persones que han
col·laborat i aportat la seva ajuda
aquesta jornada recolzant-nos en
tot moment.
A totes LES DONES d’abans, d’ara i
les futures que resten per venir.