2. ROMA: ÍNDEX
ELS ORÍGENS DE ROMA
LES ETAPES DE LA HISTÒRIA
LA SOCIETAT I L’ECONOMIA
RELIGIÓ
ART
3. 1. ORÍGENS DE ROMA
HISTÒRICS o LLEGENDARIS?
Segons la llegenda Roma va ser fundada
l’any 753 aC.
Ròmul i Rem, dos germans bessons,
descendents d’Enees, un heroi de Troia,
que van ser criats per una lloba. Segons la
mateixa llegenda, Ròmul va ser el primer
rei de Roma.
5. 2. LES ETAPES DE LA HISTÒRIA
MONARQUIA: 753 a.C – 509 a.C
REPÚBLICA: 509 a.C – 27 a.C
IMPERI: 27 a.C – 476 d.C
6. 2. LES ETAPES DE LA HISTÒRIA:
a) la República.
INSTITUCIONS
INSTITUCIÓ FUNCIÓ
COMICIS Reunió de ciutadans per votar les lleis i triar
magistrats.
MAGISTRATS Eren els càrrecs del govern, s’elegien anualment.
Els cònsols eren els més importants.
SENAT Institució més important formada per 300
magistrats, establia les lleis, dirigia la política
exterior i els impostos.
7. La República.
SOCIETAT:
PATRICIS: minoria de famílies més riques i
poderoses i que deien que descendien dels
fundadors de Roma. Propietaris de les terres i
dels ramats. Governen la ciutat.
PLEBEUS: grup més nombrós format per
pagesos, artesans i comerciants. No tenien
propietats ni drets polítics.
8. La República.
EXPANSIÓ PEL MEDITERRANI:
PENÍNSULA ITÀLICA
CARTAGO (TUNÍSIA) GUERRES PÚNIQUES:
entre romans (Escipió) i cartaginesos (Anníbal)
de l’any 264 a.C a l’any 146 a.C
GRÈCIA
HISPÀNIA
GÀL·LIA
10. b) l’Imperi.
OCTAVI AUGUST primer emperador.
L’emperador acumulava tots els poders:
presidia el Senat, era el cap suprem de
l’exèrcit i el pontífex màxim, el representant
religiós més alt; dirigia la política exterior,
dictava les lleis i decidia els impostos. Era un
càrrec per tota la vida i designaven successor .
DINASTIES: Júlia-Clàudia, Flàvia, Antònia i
dels Severs.
11. b) l’Imperi.
LA CRISI: a partir del segle III l’Imperi va
entrar en crisi. Causes:
- atacs dels bàrbars (estrangers)
- afebliment de l’autoritat de l’emperador
- revoltes militars
- dificultats econòmiques
L’any 395 d.C l’emperador Teodosi va dividir
l’Imperi en dos per poder governar-lo millor:
a) zona oriental: es convertí en l’Imperi Bizantí
b) zona occidental: va desaparèixer l’any 476.
13. 3. SOCIETAT I ECONOMIA
SOCIETAT:
- CIUTADANS: homes lliures amb drets polítics i
econòmics.
- NO CIUTADANS: - lliures: sense drets polítics.
- esclaus: pertanyien a algú.
- dones: tutelades per un home.
14. 3. SOCIETAT I ECONOMIA
ECONOMIA:
AGRICULTURA: blat,
vinya i olivera
ARTESANIA: als tallers
de les ciutats
MINERIA: or, plata, ferro,
coure, estany, plom i
mercuri; també sal.
COMERÇ: dins i fora de
l’Imperi gràcies a una
important xarxa de
calçades i ports.
16. 3. SOCIETAT I ECONOMIA
LA CIUTAT: el model reprodueix el campament
militar: planta rectangular amb carrers paral·lels
organitzats al voltant de dos eixos principals
cardo de nord a sud i decumanus d’est a oest i
a la cruïlla hi havia el fòrum (plaça).
Al voltant del fòrum estaven els edificis més
importants i tot tipus de serveis: termes,
teatres..
17. 3. SOCIETAT I ECONOMIA
CASES ROMANES:
DOMUS: cases
unifamiliars
INSULA: edificis de
diversos pisos
VIL·LES: al camp
18. 4. RELIGIÓ
POLITEISME: déus i deesses adoptats dels grecs:
Júpiter, Juno, Vesta, Neptú, Plutó, Diana, Apol·lo, Venus,
Baco..
A Roma es retia culte als déus de la casa i de la llar en un
altar domèstic. També s’honoraven els esperits dels
avantpassats.
Els romans consultaven també els déus a través de la
interpretació del vol dels ocells auspicis que feien àugurs.
Qualsevol fet extraordinari era un missatge dels déus.
19. 5. L’ART
ARQUITECTURA: van fer servir l’arc, la volta, la cúpula,
el maó cuit i una massa semblant al ciment, el marbre..
EDIFICIS MÉS IMPORTANTS:
RELIGIOSOS: temple
POLÍTICS: el fòrum i la basílica
D’OCI: teatre, amfiteatre, circ, termes
INFRAESTRUCTURES: calçades, ports, aqüeductes
COMMEMORATIUS: columnes, mausoleus, arcs de triomf
28. 5. L’ART
ESCULTURA: destaca el retrat, del bust i el
cap; les figures dempeus van ser menys comuns,
encara que se'n feien. Barregen idealisme i
realisme.
Altres: estàtues, sarcòfags, relleus als arcs i les
columnes
MOSAIC: el mosaic (opus tessellatum) decorava
el paviment i les parets amb pedres petites
(tessel·les) de diversos colors i materials i
reprodueixen temes geomètrics, motius florals,
vegetals, figures...