1. Índex
1. Introducció del treball
2. Hipòtesi general
3. La germinació
3.1. Introducció
3.2. Hipòtesi
3.3. Experimentació
3.4. Observacions
3.5. Conclusions
4. L’aigua
4.1. Introducció
4.2. Hipòtesi
4.3. Experimentació
4.4. Observacions
4.5. Conclusions
5. La llum
5.1. Temps d’exposició a la llum
5.1.1. Introducció
5.1.2. Hipòtesis
5.1.3. Experimentació
5.1.4. Observacions
5.1.5. Conclusions
5.2. Longitud d’ona
5.2.1. Hipòtesi
5.2.2. Experimentació
5.2.3. Observacions
5.2.4. Conclusions
5.2.5. Comparació dels dos experiments
6. Els nutrients
6.1. Macronutrients secundaris i micronutrients
6.1.1. Introducció
Pàgina 2

2. 6.1.2. Hipòtesis
6.1.3. Experimentació
6.1.4. Observacions
6.1.5. Conclusions
6.2. Nitrogen per aigua
6.2.1. Hipòtesi
6.2.2. Experimentació
6.2.3. Observacions
6.2.4. Conclusions
6.3. Nitrogen per aire
6.3.1. Hipòtesi
6.3.1. Experimentació
6.3.2. Observacions
6.3.3. Conclusions
6.3.4. Comparació dels tres experiments
7. Estimulació del creixement amb el contacte físic
7.1. Introducció
7.2. Hipòtesis
7.3. Experimentació
7.4. Observacions
7.5. Conclusions
8. Estimulació del creixement amb el magnetisme
8.1. Introducció
8.2. Hipòtesis
8.3. Experimentació
8.4. Observacions
8.5. Conclusions
9. Conclusions del treball
10. Valoració general
10.1. Opinió personal
11. Imatges
12. Bibliografia del treball
Pàgina 3

3. Agraïments
Abans d’iniciar els apartats en que s’estructura el cos del TdR i que composen l’essència
d’aquest, volem agrair l’ajuda que ens han ofert un conjunt de persones. Gràcies: per
aconsellar-nos, als nostres pares (Sra. Collell i Sr. Pérez, Sra. Jiménez i Sr. Quirós); per
ajudar-nos amb uns càlculs de gran importància, a en Roger Pérez Collell i, per compartir
amb nosaltres els seus coneixements i fer-nos veure les coses des d’un punt de vista
diferent, al Sr. Lluís Collell Ruíz (germà i avi d’un dels dos integrants del nostre grup,
Genís Pérez Collell); per guiar-nos, al tutor del Treball de Recerca i professor docent en
matemàtiques (David Olivares) i al tutor de classe (Lluís Rovira); per transmetre’ns
coneixements que ens han resultat de gran utilitat per a la realització d’aquest projecte, al
cap d’estudis dels cursos d’ESO del nostre centre i professor docent en física i química. I
en definitiva, gràcies a tota la resta de persones properes que han col·laborat amb
nosaltres quan ho hem necessitat i a l’Escola Andersen pel seu suport acadèmic.
Pàgina 4

4. 1. Introducció general
Aquest projecte ha estat realitzat per nosaltres, dos estudiants de 4rt ESO de l’Escola
Andersen de Terrassa (promoció 2011-2012). El nostre interès per les àrees de ciència i
tecnologia (en aquest cas, principalment de ciència), que es reflecteix en una decisió de
realitzar estudis relatius a aquestes matèries els anys vinents. Respectivament, d’una
banda, un curs de formació professional de química (primer de grau mig i després de
grau superior) per realitzar posteriorment estudis universitaris i, de l’altra, un batxillerat
tecnològic per a passar a un grau universitari d’enginyeria electrònica.
Per demostrar la nostra hipòtesi hem seguit els procediments estipulats pel mètode
científic, de manera que hem realitzat diversos experiments, els resultats dels quals han
estat analitzats amb els coneixements que ens ha aportat una àmplia cerca bibliogràfica.
Com a principal font d’informació, hem utilitzat les TIC (Tecnologies de la Informació i la
Comunicació); cosa que no vol dir que haguem deixat totalment de banda altres recursos,
concretament els documents físics en tinta i paper.
Novament, seguint el mètode científic, constituït per tres fases: hipòtesi, experimentació i
conclusions, hem arribat a unes conclusions que donaven resposta a les incògnites de les
hipòtesis. Aquest és el veritable fruit de la nostra dedicació durant tant de temps.
Per fer els diferents experiments, hem triat el blat de moro, per què es una planta que
germina amb facilitat, te un creixement relativament ràpid que ens permet obtenir majors
resultats en menys temps, creix sempre de forma totalment vertical i amb una sola tija,
cosa que ens ha facilitat la feina a l’hora de prendre mides.
Per que la majoria de plantes germinessin i poguéssim fer els càlculs corresponents,
primer vam seleccionar les llavors una a una per descartar les que semblaven
defectuoses, estaven malmeses o eren massa petites, i desprès les vam fer germinar
seguint l’experiment de la germinació.
Cada experiment consta de la seva explicació i d’un dibuix esquemàtic fet per nosaltres
per facilitar la comprensió de la prova. També hi han diversos gràfics setmanals a les
observacions en els que es pot apreciar l’evolució dels diferents subjectes i un gràfic línia
a les conclusions de cada experiment que permet comparar de forma visual els diferents
resultats.
Pàgina 5

5. 2. Hipòtesi general
A partir de coneixements adquirits a partir del nostre historial acadèmic i d’una cerca
bibliogràfica d’informació feta íntegrament per a aquest treball, propiciarem l’acceleració
del ritme de creixement d’una sèrie de plantes, les quals anomenem en moltes ocasions,
al llarg d’aquest escrit, amb el nom de “subjectes”. Per aconseguir-ho, realitzarem una
sèrie de probes experimentals relatives a la relació amb l’entorn i la nutrició dels vegetals,
que estimularan, ja sigui com a resultat d’una millora en el seu organisme o com a
resposta al que sembli o esdevingui una amenaça, el creixement dels espècimens
utilitzats.
Pàgina 6