Se ha denunciado esta presentación.

Lípids

2

Compartir

Próximo SlideShare
Lipids 1r batx
Lipids 1r batx
Cargando en…3
×
1 de 23
1 de 23

Descargar para leer sin conexión

Transcripción

  1. 1. Lípids
  2. 2. Generalitats <ul><li>El contingut energètic dels lípids és el doble aprox., que el dels glúcids: 37 kj per gram o 9 kcal per gram. </li></ul><ul><li>Són molècules orgàniques que contenen C, H i O, i a vegades altres elements (P, N). </li></ul><ul><li>Són insolubles en aigua però solubles en dissolvents orgànics. </li></ul><ul><li>Els més importants són: </li></ul><ul><li>Esteroids </li></ul><ul><li>Terpens </li></ul><ul><li>Triglicèrids </li></ul><ul><li>Fosfolípids </li></ul>
  3. 3. Els lípids sense àcids grassos o insaponificables <ul><li>Els esteroides </li></ul><ul><li>Els isoprenoides </li></ul>
  4. 4. Esteroids <ul><li>Tots els esteroids deriven d’una molècula l’isopré que forma 4 anells i que constitueix un compost comú, el ciclopentà perhidrofenantré </li></ul><ul><li>Formen part d’aquest grup el colesterol, la cortisona, algunes vitamines com la D, els àcids biliars i les hormones sexuals dels animals. </li></ul>
  5. 5. Terpens o isoprenoides <ul><li>Lípids derivats de l’isopré. </li></ul><ul><li>Són molt abundants a plantes i responsables de les aromes d’aquestes (olis essencials: mentol, geraniol, llimoné, ...). També els hi donen color (xantofil·les: groc, carotens: ataronjats). El fitol forma part de la clorofil·la. </li></ul>
  6. 6. Els lípids amb àcids grassos o saponificables <ul><li>Ceres </li></ul><ul><li>Acilglicèrids </li></ul><ul><li>Fosfolípids </li></ul><ul><li>Fosfoesfingolípids </li></ul><ul><li>Glicoesfingolípids </li></ul>
  7. 7. Àcids grassos <ul><li>Formen part dels acilglicèrids. </li></ul><ul><li>Solen tenir cadenes lineals d’àtoms de carboni amb un grup carboxil (14-22 C aprox). </li></ul><ul><li>Tenen un comportament lleugerament amfipàtic, amb un cap polar i una cua no polar. </li></ul>
  8. 8. Àcids grassos
  9. 9. Àcids grassos <ul><li>Poden ser saturats o amb enllaços senzills entre els carbonis, o insaturats amb enllaços dobles que causen el plec de la cadena. </li></ul><ul><li>Diferent punt de fusió: Els àcids grassos saturats són sòlids a temperatura ambient, i els àcids grassos insaturats són líquids a temperatura ambient. </li></ul>
  10. 10. Àcids grassos insaturats <ul><li>Alguns d’ells són essèncials, és a dir, el cos no els pot sintetitzar i s’han d’incorporar en la dieta. </li></ul><ul><li>Poden tenir un únic doble enllaç i s’anomenen monoinsaturats, o tenir-ne 2 o més i anomenar-se poliinsaturats. </li></ul>
  11. 11. Àcids grassos als aliments <ul><li>Els greixos saturats es troben principalment a productes animals (carn, làctis). </li></ul><ul><li>L’oli d’oliva porta molts àcids grassos monoinsaturats : àcid oleic. </li></ul><ul><li>El peix, els vegetals i els fruits secs porten gran quantitat d’àcids grassos pollinsaturats . </li></ul>
  12. 12. Punt de fusió <ul><li>Punt de fusió: temperatura a la qual es passa de sòlid a líquid. </li></ul><ul><li>Sense variar el nombre d’insaturacions: Quan un àcid gras és més llarg més gran és el punt de fusió. </li></ul><ul><li>Sense variar la longitud (igual nombre de carbonis): Quan un àcid gras té més insaturacions més baix és el punt de fusió. </li></ul>
  13. 13. Esterificació <ul><li>És la reacció d’un àcid gras amb un alcohol que dóna lloc a un èster i a una molècula d’aigua. </li></ul><ul><li>La reacció inversa a l’esterificació és la hidròlisi i es dóna durant la digestió, per l’acció d’enzims. </li></ul>
  14. 14. Ceres <ul><li>Les ceres són lípids que s’obtenen per esterificació d’un alcohol monovalent i un àcid gras . Com els grups més polars de la molècula formen l’enllaç covalent, la molècula presenta un caràcter apolar molt marcat. Això fa que es trobi formant part de secrecions impermeables: pèls, plomes, superfície de fulles, tiges i fruits. </li></ul>
  15. 15. Acilglicèrids <ul><li>Està format per una molècula de Glicerol (o glicerina) unida a 1-3 Àcids Grassos mitjançant una reacció d’ esterificació , formant-se un enllaç éster. </li></ul>
  16. 16. Acilglicèrids <ul><li>Poden ser monoacilglicèrids (1 àcids gras unit a la glicerina), els diacilglicèrids (2 àcids grassos), o triacilglicèrids (3 àcids grassos). </li></ul><ul><li>La hidròlisi d’un triacilglicèrid dóna lloc a glicerina i als àcids grassos pertinents. </li></ul><ul><li>La seva funció és de reserva energètica en l’organisme. En els animals s’emmagatzemen als adipòcits o cèl·lules del teixit gras o adipós. </li></ul>
  17. 17. Fosfoglicèrids <ul><li>És similar a un diacilglicèrid amb només 2 àcids grassos units al glicerol, donat que un grup fosfat substitueix un dels àcids grassos. El grup fosfat està unit a un alcohol que generalment és un aminoalcohol. </li></ul><ul><li>El cap fosfat de la molècula és pola r i atreu les molècules polars, com l’aigua, sent hidròfil . </li></ul><ul><li>Les cues d'àcids grassos són no-polars i, per tant, hidròfobes (repel·leixen l’aigua). </li></ul><ul><li>Té molta importància en l’estructura de bicapa de la membrana cel·lular. </li></ul>Àcids grassos Glicerina Grup fosfat Alcohol
  18. 18. Fosfoesfingolípids <ul><li>Són lípids formats per: </li></ul><ul><ul><li>Un àcid gras </li></ul></ul><ul><ul><li>Una esfingosina: aminoalcohol de cadena llarga </li></ul></ul><ul><ul><li>Un grup fosfat </li></ul></ul><ul><ul><li>Un aminoalcohol </li></ul></ul><ul><li>Es troba formant part de les membranes cel·lulars i especialment important en les beines de mielina del axons que recobreixen les neurones. </li></ul>
  19. 19. Glicoesfingolípids <ul><li>Estan formats per: </li></ul><ul><ul><li>Un àcid gras </li></ul></ul><ul><ul><li>Una esfingosina </li></ul></ul><ul><ul><li>Un glúcid: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Monosacàrid o oligosacàrid de menys de 15 carbonis = cerebròsid </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Oligosacàrid complex = gangliòsid </li></ul></ul></ul><ul><li>Se situen a la cara externa de la membrana cel·lular fent la funció de receptors de molècules. Són molt abundants a les neurones del cervell. </li></ul>
  20. 20. Funcions biològiques del lípids Funció Lípids a la natura Reserva energètica Principalment triglicèrids Estructural Fosfolípids i colesterol a la membrana cel·lular Protecció Ceres i greixos que recobreixen òrgans Hormonal Esteroids Vitamines Esteroids (vit. D) Altres (aromes, color,...) Terpens
  21. 21. Saponificació <ul><li>Si es fa reaccionar un àcid gras amb una base es dóna una saponificació obtenint-se una sal d’àcid gras que s’anomena sabó , i glicerina. </li></ul>
  22. 22. Propietats dels lípids saponificats <ul><li>Els sabons són molècules amfipàtiques amb una part hidròfila que correspon al grup hidroxil ionitzat, i una part hidròfoba que correspon a la cadena hidrocarbonatada. </li></ul><ul><li>Quan es posa un sabó sobre l’aigua la part hidròfila es disposa orientada cap a l’aigua formant un pel·lícula superficial. </li></ul>
  23. 23. Propietats dels lípids saponificats <ul><li>Al posar el sabó en aigua i agitar-ho, les molècules es disposen juntes amb la part hidròfoba cap a dintre i la part hidròfila cap a fora formant micel·les . </li></ul>

Transcripción

  1. 1. Lípids
  2. 2. Generalitats <ul><li>El contingut energètic dels lípids és el doble aprox., que el dels glúcids: 37 kj per gram o 9 kcal per gram. </li></ul><ul><li>Són molècules orgàniques que contenen C, H i O, i a vegades altres elements (P, N). </li></ul><ul><li>Són insolubles en aigua però solubles en dissolvents orgànics. </li></ul><ul><li>Els més importants són: </li></ul><ul><li>Esteroids </li></ul><ul><li>Terpens </li></ul><ul><li>Triglicèrids </li></ul><ul><li>Fosfolípids </li></ul>
  3. 3. Els lípids sense àcids grassos o insaponificables <ul><li>Els esteroides </li></ul><ul><li>Els isoprenoides </li></ul>
  4. 4. Esteroids <ul><li>Tots els esteroids deriven d’una molècula l’isopré que forma 4 anells i que constitueix un compost comú, el ciclopentà perhidrofenantré </li></ul><ul><li>Formen part d’aquest grup el colesterol, la cortisona, algunes vitamines com la D, els àcids biliars i les hormones sexuals dels animals. </li></ul>
  5. 5. Terpens o isoprenoides <ul><li>Lípids derivats de l’isopré. </li></ul><ul><li>Són molt abundants a plantes i responsables de les aromes d’aquestes (olis essencials: mentol, geraniol, llimoné, ...). També els hi donen color (xantofil·les: groc, carotens: ataronjats). El fitol forma part de la clorofil·la. </li></ul>
  6. 6. Els lípids amb àcids grassos o saponificables <ul><li>Ceres </li></ul><ul><li>Acilglicèrids </li></ul><ul><li>Fosfolípids </li></ul><ul><li>Fosfoesfingolípids </li></ul><ul><li>Glicoesfingolípids </li></ul>
  7. 7. Àcids grassos <ul><li>Formen part dels acilglicèrids. </li></ul><ul><li>Solen tenir cadenes lineals d’àtoms de carboni amb un grup carboxil (14-22 C aprox). </li></ul><ul><li>Tenen un comportament lleugerament amfipàtic, amb un cap polar i una cua no polar. </li></ul>
  8. 8. Àcids grassos
  9. 9. Àcids grassos <ul><li>Poden ser saturats o amb enllaços senzills entre els carbonis, o insaturats amb enllaços dobles que causen el plec de la cadena. </li></ul><ul><li>Diferent punt de fusió: Els àcids grassos saturats són sòlids a temperatura ambient, i els àcids grassos insaturats són líquids a temperatura ambient. </li></ul>
  10. 10. Àcids grassos insaturats <ul><li>Alguns d’ells són essèncials, és a dir, el cos no els pot sintetitzar i s’han d’incorporar en la dieta. </li></ul><ul><li>Poden tenir un únic doble enllaç i s’anomenen monoinsaturats, o tenir-ne 2 o més i anomenar-se poliinsaturats. </li></ul>
  11. 11. Àcids grassos als aliments <ul><li>Els greixos saturats es troben principalment a productes animals (carn, làctis). </li></ul><ul><li>L’oli d’oliva porta molts àcids grassos monoinsaturats : àcid oleic. </li></ul><ul><li>El peix, els vegetals i els fruits secs porten gran quantitat d’àcids grassos pollinsaturats . </li></ul>
  12. 12. Punt de fusió <ul><li>Punt de fusió: temperatura a la qual es passa de sòlid a líquid. </li></ul><ul><li>Sense variar el nombre d’insaturacions: Quan un àcid gras és més llarg més gran és el punt de fusió. </li></ul><ul><li>Sense variar la longitud (igual nombre de carbonis): Quan un àcid gras té més insaturacions més baix és el punt de fusió. </li></ul>
  13. 13. Esterificació <ul><li>És la reacció d’un àcid gras amb un alcohol que dóna lloc a un èster i a una molècula d’aigua. </li></ul><ul><li>La reacció inversa a l’esterificació és la hidròlisi i es dóna durant la digestió, per l’acció d’enzims. </li></ul>
  14. 14. Ceres <ul><li>Les ceres són lípids que s’obtenen per esterificació d’un alcohol monovalent i un àcid gras . Com els grups més polars de la molècula formen l’enllaç covalent, la molècula presenta un caràcter apolar molt marcat. Això fa que es trobi formant part de secrecions impermeables: pèls, plomes, superfície de fulles, tiges i fruits. </li></ul>
  15. 15. Acilglicèrids <ul><li>Està format per una molècula de Glicerol (o glicerina) unida a 1-3 Àcids Grassos mitjançant una reacció d’ esterificació , formant-se un enllaç éster. </li></ul>
  16. 16. Acilglicèrids <ul><li>Poden ser monoacilglicèrids (1 àcids gras unit a la glicerina), els diacilglicèrids (2 àcids grassos), o triacilglicèrids (3 àcids grassos). </li></ul><ul><li>La hidròlisi d’un triacilglicèrid dóna lloc a glicerina i als àcids grassos pertinents. </li></ul><ul><li>La seva funció és de reserva energètica en l’organisme. En els animals s’emmagatzemen als adipòcits o cèl·lules del teixit gras o adipós. </li></ul>
  17. 17. Fosfoglicèrids <ul><li>És similar a un diacilglicèrid amb només 2 àcids grassos units al glicerol, donat que un grup fosfat substitueix un dels àcids grassos. El grup fosfat està unit a un alcohol que generalment és un aminoalcohol. </li></ul><ul><li>El cap fosfat de la molècula és pola r i atreu les molècules polars, com l’aigua, sent hidròfil . </li></ul><ul><li>Les cues d'àcids grassos són no-polars i, per tant, hidròfobes (repel·leixen l’aigua). </li></ul><ul><li>Té molta importància en l’estructura de bicapa de la membrana cel·lular. </li></ul>Àcids grassos Glicerina Grup fosfat Alcohol
  18. 18. Fosfoesfingolípids <ul><li>Són lípids formats per: </li></ul><ul><ul><li>Un àcid gras </li></ul></ul><ul><ul><li>Una esfingosina: aminoalcohol de cadena llarga </li></ul></ul><ul><ul><li>Un grup fosfat </li></ul></ul><ul><ul><li>Un aminoalcohol </li></ul></ul><ul><li>Es troba formant part de les membranes cel·lulars i especialment important en les beines de mielina del axons que recobreixen les neurones. </li></ul>
  19. 19. Glicoesfingolípids <ul><li>Estan formats per: </li></ul><ul><ul><li>Un àcid gras </li></ul></ul><ul><ul><li>Una esfingosina </li></ul></ul><ul><ul><li>Un glúcid: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Monosacàrid o oligosacàrid de menys de 15 carbonis = cerebròsid </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Oligosacàrid complex = gangliòsid </li></ul></ul></ul><ul><li>Se situen a la cara externa de la membrana cel·lular fent la funció de receptors de molècules. Són molt abundants a les neurones del cervell. </li></ul>
  20. 20. Funcions biològiques del lípids Funció Lípids a la natura Reserva energètica Principalment triglicèrids Estructural Fosfolípids i colesterol a la membrana cel·lular Protecció Ceres i greixos que recobreixen òrgans Hormonal Esteroids Vitamines Esteroids (vit. D) Altres (aromes, color,...) Terpens
  21. 21. Saponificació <ul><li>Si es fa reaccionar un àcid gras amb una base es dóna una saponificació obtenint-se una sal d’àcid gras que s’anomena sabó , i glicerina. </li></ul>
  22. 22. Propietats dels lípids saponificats <ul><li>Els sabons són molècules amfipàtiques amb una part hidròfila que correspon al grup hidroxil ionitzat, i una part hidròfoba que correspon a la cadena hidrocarbonatada. </li></ul><ul><li>Quan es posa un sabó sobre l’aigua la part hidròfila es disposa orientada cap a l’aigua formant un pel·lícula superficial. </li></ul>
  23. 23. Propietats dels lípids saponificats <ul><li>Al posar el sabó en aigua i agitar-ho, les molècules es disposen juntes amb la part hidròfoba cap a dintre i la part hidròfila cap a fora formant micel·les . </li></ul>

Más Contenido Relacionado

×