1. Fonts d'energia renovables i no renovables

2. -Introducció -Petroli -Gas natural -Carbó -L'urani -L'aigua -L'energia solar -L'energia eòlica -Bibliografia

3. Introducció Energia renovable L'energia renovable és el conjunt de fonts d'energia que es troben a mà, com l'aigua, el vent... I que es pot transformar en energia amb la seva força. Teòricament són inesgotables, però si en feim un ús massa excessiu es poden esgotar. Considerem que es regeneren, o es renoven, naturalment de manera més ràpida a la velocitat que les consumim. Moltes depenen del clima, de manera que no tots els sistemes de qualsevol tipus d'energies renovables es poden instal·lar a qualsevol indret. Una altra característica força general és que és variable. Això fa que sigui imprescindible l'ús de sistemes de guardar i acumular energia i amb la seva força aprofitar l'energia. Energia no renovable La major part de l'energia que es produeix a Espanya es obtinguda de energies no renovables. L'energia no renovable és aquella font d'energia que una vegada usada, és molt difícil tornar a recuperar-la. S'aconsegueix amb processos com l'acumulació de carboni... Es basa en general en el consum de combustibles, motiu pel qual de vegades s'esmenta com a combustibles no renovables. Les fonts d'energia no renovables convencionals són el carbó el petroli i el gas natural i les de reaccions químiques entre determinats materials . Les fonts d'energia no renovables no convencionals són les provinents dels combustibles conreats i els combustibles nuclears.

4. Fonts d'energia no renovables Són: Petroli Carbó Gas natural L'urani

5. El petroli El petroli és una energia no renovable, ja que n'hi ha poc i costa molt, econòmicament i de conseguir-la. També es l'energia més utilitzada i se n'importa gairebé la totalitat amb un 99'5%. El petroli és una mescla formada per hidrogen i carboni. Els components químics del petroli se separen i obtenen per destil·lació mitjançant un procés de refineria. D'ell s'extreuen diferents productes, com per exemple: propà, butà, gasolina, gasoil, fuel, olis lubricants, asfalts, carbó de coc, etc. La descomposició de la matèria orgànica en un medi anaeròbic i sota pressions i temperatures elevades dóna lloc a un líquid viscós format per milers d’hidrocarburs diferents. Existeixen diferents tipologies d’hidrocarburs, amb fórmules químiques diverses. La base atòmica dels hidrocarburs és el carbó i l’hidrogen, al igual que molts dels compostos elementals dels organismes com, per exemple, els hidrats de carboni o els àcids grassos, fet que explica el seu origen orgànic. Els jaciments de petroli són constituïts sempre per una roca impermeable, constituint una barrera que el petroli no pot travessar, la qual té damunt d’ella la roca magatzem, on el petroli es troba impregnant la pròpia roca. En canvi, els hidrocarburs són poc miscibles en aigua, sent més lleugers que aquesta, fet que permet que el petroli formi sempre una capa damunt la seva superfície. El petroli no forma grans llacs subterranis, sinó que omple els forats de les roques d’origen sedimentari, d’igual manera com succeeix amb l’aigua en els aqüífers o en una esponja.

6. El gas natural El gas natural és una font d'energia no renovable, com el carbó o el petroli, està constituïda per una mescla d'hidrocarburs, molècules formades per àtoms de carboni i hidrogen. El seu poder calorífic varia molt segons la seva composició, però els més elevats es troben entre les 8.500 i les 10.200 quilocalories. El gas natural es pot obtenir directament sense transformació. Es tracta de l'energia no renovable més neta en quant a residus i emissions atmosfèriques i del combustible més eficient per a l'obtenció d'electricitat. Per tot això es va començar a usar a partir dels anys 60 com a combustible preferent excepte al transport on continua predominant el petroli. A més, s'usa també com a matèria primera de nombrosos productes químics.

7. El carbó El carbó és una d'origen orgànic, de color negre o marró fosc. Es fa servir principalment com a combustible no renovable pel seu elevat poder calorífic gràcies a que té un contingut majoritari de carboni. Els carbons es poden classificar pel percentatge en carboni que contenen, que està relacionat amb el percentatge d'humitat i d'impureses, i així tothom distingeix entre torba, lignit, hulla i antracita. El carbó és un combustible sòlid d'origen vegetal. Al període carbonífer, amb el pas dels anys, l'arena i fang de l'aigua es van anar acumulant. La pressió de les capes superiors, així com els moviments de l'escorça terrestre, en ocasions, el calor volcànic, van comprimir i endurir els dipòsits fins a formar el carbó. Els diferents tipus de carbó es classifiquen segons el seu contingut de carboni fix. La turba, la primera etapa de formació del carbó té un baix contingut en carboni fix i un alt índex d'humitat, El lignit, el carbó de pitjor qualitat, té un contingut de carboni major. La antracita és el carbó amb el major contingut en carboni i té el màxim poder calorífic. La pressió i el calor addicionals poden transformar el carbó en grafit, que es pràcticament carboni pur. A més a més de carboni, el carbó conté hidrocarburs volàtils, sofre i nitrogen, així com diferents minerals que queden com cendres al cremar-ho. L'element carboni apareix en el carbó en un percentatge superior a 50% en pes i en un 70% en volum. La humitat que conté és variable i prové de la que va quedar atrapada en el moment de la formació del carbó. Altres constituents del carbó són la matèria mineral i minerals carbonatats. La pirita és un mineral amb sofre molt comú en els carbons. Hi ha petites quantitats de metalls, com el ferro, urani, cadmi i, en quantitats molt minses, or... El metà és un gas que es troba a les mines de carbó i pot ser l'origen de perilloses explosions en mines subterrànies. En aquest context específic se li sol anomenar grisú.

8. L'urani L' urani és un element químic i una energia no renovable. És pesant, de color blanc-argentí, tòxic, metàl·lic i radioactiu. L'urani es troba en petites quantitats a les roques, el sòl, l'aigua, les plantes, i en els animals, inclús en els humans. És l'element químic que pesa més d'origen natural que es troba sobre la Terra. Va ser descobert al 1789 i el va anomenar urani en honor del planeta Urà que acabava de ser descobert al 1781. L'urani natural està format per tres tipus d'isòtops: urani-238, urani-235 i urani-234. De cada gram d'urani natural el 99'28 % de la massa és urani classe 238, el 0'71% és urani classe 235 i el 0'005% és urani classe 234. La proporció entre urani-238 i urani-235 és la mateixa a tota la Terra i a la resta dels planetes del sistema solar. Usos El principal ús de l'urani en l'actualitat és com a combustible per als reactors nuclears. Les centrals nuclears produïxen el 17% de l'electricitat obtinguda en el món. Alguns dels minerals d'urani són: autunita, carnotita, meta-autunita i amb el qual es fa el combustible nuclear MOX. Un ús menys conegut és el de la datació arqueològica de roques molt antigues.

9. Fonts d'energia renovables L'aigua L'energia solar L'energia eòlica Són:

10. L'aigua L'aigua es una font d'energia renovable, la seva força quan s'allibera de les preses, genera, molta energia. L'aigua és un recurs molt important, ja que si no ens morim, per a totes les formes de vida coneguda. Els recursos naturals s'han tornat escassos amb la població mundial, tot i que n'hi ha molta, i la escassa disposició d'aigua potable en diverses regions habitades és una preocupació per a moltes organitzacions, persones... L'aigua cobreix 3/4 parts de la superfície de la Terra, tot i l'àrea per la qual s'estèn, la hidrosfera terrestre és comparativament bastant poca. Per ser una substància amb molta abundància, només és el 0,022% de la massa de la Terra. Aquesta substància es pot trobar en pràcticament qualsevol lloc de la biosfera i en sòlid, líquid i gas. El 97% és aigua salada, que es troba principalment en els oceans i mars; només el 3% del seu volum és dolça. De l'1% restant està en rius i llacs i l'altre 2% restant es troba en capes, camps i plataformes de gel...

11. Energia solar L'energia solar, és una font d'energia renovable; s'aprofita el llum del Sol per a obtenir energia. La radiació té un valor de potència que varia segons el moment des dia. La radiació és aprofitable en els seus components directament i difosa. La radiació directa és la que arriba directament del focus solar, plaques solars... I no es talla pel camí. La difosa és aquella que està present a l'atmosfera gràcies als múltiples fenòmens de reflexió i refracció solar dels núvols, i la resta d'elements atmosfèrics i terrestres. Es pot diferenciar en l’energia solar fotovoltaica i l’energia solar tèrmica. L’energia solar tèrmica es pot aprofitar convertint-la en electricitat o utilitzant-la sense transformació. L’energia solar tèrmica consisteix en l´aprofitament directe, en forma d'escalfament o energia calorífica, de la radiació solar incident.

12. Energia eòlica L'energia eòlica, és l'energia que és produïda per el vent, la seva força, s'emmagatzema en un molinet eòlic. L'energia eòlica ha estat aprofitada des de l'antiguitat per a moure els vaixells impulsats per veles o fer funcionar la maquinària de molins al moure les seves pales. Actualment, l'energia eòlica és utilitzada principalment per produir energia elèctrica mitjançant aerogeneradors. A finals de 2007, la capacitat mundial dels generadors eòlics va ésser de 94,1 gigawatts. L'energia eòlica és un recurs abundant, renovable, que ajuda a disminuir les emissions de gasos d'efecte hivernacle reemplaçant centrals termoelèctriques que funcionen amb combustiblesno renovables, la qual cosa la converteix en un tipus d'energia verda.