SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 12
EMÈRITA
1. H I S T Ò R I A
       Emèrita Augusta (l'actual Mèrida, a Extrema-
       dura), a l'igual que Bàrcino, va ser fundada cap
       a l'any 25 aC per l'emperador August amb
       legionaris veterans de les guerres càntabres.


       La ciutat va ser construïda vora el riu Guadiana,
       a la frontera entre la Lusitània i la Bètica, i en el
       recorregut de la Via de la Plata.


       Des de la seva fundació va ser capital de la
       Lusitània; al segle IV dC va esdevenir a més
       capital de la diòcesi d'Hispània.
2. U R B A N I S M E
La ciutat no presentava la típica forma rectangular de les ciutats romanes ja que el
recinte es va haver d'adaptar a les irregularitats del relleu. La muralla meridional
anava paral·lela al riu Guadiana, però els altres costats tenien un traçat irregular.


                                                   A l'igual que Tàrraco, Emèrita
                                                   disposava de dos fòrums, un muni-
                                                   cipal per als afers de la ciutat i un
                                                   altre provincial que servia de centre
                                                   polític i religiós de tota la província.
amfiteatre
En aquesta imatge hi podem          circ
veure una representació de
                                                           teatre
com hauria estat Emèrita en    Aqüeducte
època imperial:



                                                           fòrum
                                                         provincial




                                   temple
                muralles



                               fòrum de
                              la colònia


                                                                      vi a de l aPl ata


                                            Riu Guadiana




               Reconstrucció idealitzada d'Emèrita
3. M O N U M E N T S
El fòrum municipal
Aquest centre de reunió estava presidit per un temple dedicat al culte imperial, tot i
que és conegut popularment com a temple de Diana. La seva conservació es deu al
fet que fou reconvertit en residència privada en època posterior. A més del temple
s'ha conservat part d'un pòrtic.




               Temple de Diana                                  Pòrtic
El fòrum provincial
Era l'espai des d'on s'administrava tota la
província de Lusitània, però no era tan inmens
com el fòrum provincial de Tàrraco. Aquest
fòrum era també presidit per un temple les reste
del qual van ser trobades recentment, però es
desconeix a quina divinitat estava dedicat.


La construcció més característica d'aquest espai
és l'arc de Trajà (la denominació és arbitrària, ja
que no hi ha cap inscripció que indiqui que fos
construït en temps d'aquest emperador. Es tracta
d'una entrada monumental, en la ruta del kardo
maximus, i no hi ha certesa que tinguès caràcter
                                                      Arc de Trajà
d'arc de triomf.
El circ:
Aquest gran edifici d'espectacles va ser construït a principis del segle I dC, fora de
les muralles (com corresponia a un edifici de les seves dimensions), vora la via que
comunicava la ciutat amb Corduba. Feia més de 400 metres de llargada per 100
d'amplada i les seves graderies tenien capacitat per a 30.000 espectadors.
S'han conservat les bases de la cavea, les carceres i la spina.




           Vista aèria de les carceres del circ.              Aspecte actual del circ
L'amfiteatre:
Aquest edifici destinat a acollir els combats de gladiadors va ser inaugurat l'any 8
dC.. La cavea tenia capacitat per a 15.000 espectadors i estava dividida en tres
seccions (imma, media i summa) de les quals només s'ha conservat la part baixa, ja
que les altres dues van ser usades com a pedrera per a altres construccions. També
s'ha conservat l'arena i l'espai de les fossae.
El teatre:
És l'edifici romà més conegut d'Emèrita i de tota Hispània. Va ser construït cap al 15
aC per Marc Vipsani Agripa, l'amic i col·laborador d'August, però va ser remodelat
en dues ocasions (en temps de Trajà, a principis del segle II dC, i en temps de
Constantí). La cavea (dividida en imma, media i summa) podia acollir 6.000
espectadors. El frons scaenae és la part més destacable; constava de dos pisos,
decorats amb columnes de marbres. Al seu darrere hi havia un gran pòrtic ajardinat.
Els aqüeductes
La ciutat comptava amb diversos aqüeductes, subterranis i externs, que proveïen la
ciutat d'aigua, els més coneguts eren els de San Lazaro i el de los Milagros. Aquest
últim destaca per la seva canalització aixecada per tres sèries d'arcades; prenia l'aigua
del pantà de Prosèrpina, a 5 km al nord de la ciutat.
El pont sobre el Guadiana:
És una de les construccions més antigues de la ciutat i en certa manera va
condicionar la fundació de la ciutat, ja que aquesta havia d'estar comunicada amb
l'altra riba del riu. El pont segueix el traçat de la Via de la Plata; el lloc no va ser
elegit a l'atzar: En aquel tram del riu hi ha un gual i una petita illa dividia el corrent
en dos braços. L'aspecte actual del pont és el resultat d'una reconstrucció del segle
XVII dC.
4. PER SABER-NE MÉS
http://www.merida.es/index.php

http://es.wikipedia.org/wiki/Augusta_Emerita

http://www.xtec.es/~sgiralt/labyrinthus/roma/roma.htm

http://www.cervantesvirtual.com/bib/portal/simulacraromae/

http://museoarteromano.mcu.es/index.html




                                                ACTA EST FABULA

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

La actualidad más candente (19)

Ciutats romanes (part definitiva)
Ciutats romanes (part definitiva)Ciutats romanes (part definitiva)
Ciutats romanes (part definitiva)
 
Vies romanes
Vies romanesVies romanes
Vies romanes
 
Vies romanes
Vies romanesVies romanes
Vies romanes
 
Tarraco
TarracoTarraco
Tarraco
 
La ciutat romana i els seus edificis
La ciutat romana i els seus edificisLa ciutat romana i els seus edificis
La ciutat romana i els seus edificis
 
Ciutat romana
Ciutat romanaCiutat romana
Ciutat romana
 
La ciutat romana.
La ciutat romana.La ciutat romana.
La ciutat romana.
 
Italia antiga2020
Italia antiga2020Italia antiga2020
Italia antiga2020
 
Tarraco2
Tarraco2Tarraco2
Tarraco2
 
Pont del Diable
Pont del DiablePont del Diable
Pont del Diable
 
Origens roma2020
Origens roma2020Origens roma2020
Origens roma2020
 
Romans 2
Romans 2Romans 2
Romans 2
 
Romans 2
Romans 2Romans 2
Romans 2
 
Emerita Augusta
Emerita Augusta Emerita Augusta
Emerita Augusta
 
Els aqüeductes de la colònia barcino
Els aqüeductes de la colònia barcinoEls aqüeductes de la colònia barcino
Els aqüeductes de la colònia barcino
 
Aqüeducte de les Ferreres
Aqüeducte de les FerreresAqüeducte de les Ferreres
Aqüeducte de les Ferreres
 
Urbanisme romà
Urbanisme romàUrbanisme romà
Urbanisme romà
 
Treball de socials de Adrian Reinoso 2nESO
Treball de socials de Adrian Reinoso 2nESOTreball de socials de Adrian Reinoso 2nESO
Treball de socials de Adrian Reinoso 2nESO
 
Power Point Llatí
Power Point LlatíPower Point Llatí
Power Point Llatí
 

Destacado

MÉRIDA - Emerita Augusta (Museu de Arte Romana)
MÉRIDA - Emerita Augusta (Museu de Arte Romana)MÉRIDA - Emerita Augusta (Museu de Arte Romana)
MÉRIDA - Emerita Augusta (Museu de Arte Romana)Oracy Filho
 
Emerita Augusta
Emerita AugustaEmerita Augusta
Emerita Augusta19928
 
Aula 10 arte e arquitetura romana [revisado em 180514]
Aula 10 arte e arquitetura romana [revisado em 180514]Aula 10 arte e arquitetura romana [revisado em 180514]
Aula 10 arte e arquitetura romana [revisado em 180514]glauci coelho
 
Arquitetura romana ii
Arquitetura romana iiArquitetura romana ii
Arquitetura romana iiAna Barreiros
 

Destacado (6)

Emérita Augusta (Mérida, Espanha)
Emérita Augusta (Mérida, Espanha)Emérita Augusta (Mérida, Espanha)
Emérita Augusta (Mérida, Espanha)
 
MÉRIDA - Emerita Augusta (Museu de Arte Romana)
MÉRIDA - Emerita Augusta (Museu de Arte Romana)MÉRIDA - Emerita Augusta (Museu de Arte Romana)
MÉRIDA - Emerita Augusta (Museu de Arte Romana)
 
Emerita Augusta
Emerita AugustaEmerita Augusta
Emerita Augusta
 
Aula 10 arte e arquitetura romana [revisado em 180514]
Aula 10 arte e arquitetura romana [revisado em 180514]Aula 10 arte e arquitetura romana [revisado em 180514]
Aula 10 arte e arquitetura romana [revisado em 180514]
 
Arquitetura romana ii
Arquitetura romana iiArquitetura romana ii
Arquitetura romana ii
 
Arquitetura Romana
Arquitetura RomanaArquitetura Romana
Arquitetura Romana
 

Similar a Emerita

Similar a Emerita (20)

Ciutats romanes
Ciutats romanesCiutats romanes
Ciutats romanes
 
Presència romana a Catalunya i a Hispania
Presència romana a Catalunya i a HispaniaPresència romana a Catalunya i a Hispania
Presència romana a Catalunya i a Hispania
 
Antiga Roma
Antiga RomaAntiga Roma
Antiga Roma
 
Tarraco
TarracoTarraco
Tarraco
 
Emerita
EmeritaEmerita
Emerita
 
Tarraco
TarracoTarraco
Tarraco
 
Tarraco
TarracoTarraco
Tarraco
 
Valentia
ValentiaValentia
Valentia
 
Barcino et ilerda
Barcino et ilerdaBarcino et ilerda
Barcino et ilerda
 
Restes arquitectòniques romanes
Restes arquitectòniques romanesRestes arquitectòniques romanes
Restes arquitectòniques romanes
 
Tarragona patrimoni de la humanitat
Tarragona patrimoni de la humanitatTarragona patrimoni de la humanitat
Tarragona patrimoni de la humanitat
 
Tàrraco
TàrracoTàrraco
Tàrraco
 
Empúries
EmpúriesEmpúries
Empúries
 
Hispania Romana -I-
Hispania Romana -I-Hispania Romana -I-
Hispania Romana -I-
 
BERAT - DURRES - ALBANIA - catalá
BERAT - DURRES - ALBANIA  - cataláBERAT - DURRES - ALBANIA  - catalá
BERAT - DURRES - ALBANIA - catalá
 
Patricia
PatriciaPatricia
Patricia
 
18. TEATRE MÉRIDA
18. TEATRE MÉRIDA18. TEATRE MÉRIDA
18. TEATRE MÉRIDA
 
Hispania Romana -II-
Hispania Romana -II-Hispania Romana -II-
Hispania Romana -II-
 
Barcino
BarcinoBarcino
Barcino
 
Barcino
BarcinoBarcino
Barcino
 

Más de Sergi

01.grecia
01.grecia01.grecia
01.greciaSergi
 
La casa romana
La casa romanaLa casa romana
La casa romanaSergi
 
Troia
TroiaTroia
TroiaSergi
 
Geografia de Grècia
Geografia de GrèciaGeografia de Grècia
Geografia de GrèciaSergi
 
Heracles
HeraclesHeracles
HeraclesSergi
 
Historiografia
HistoriografiaHistoriografia
HistoriografiaSergi
 
Historiadelcomic
HistoriadelcomicHistoriadelcomic
HistoriadelcomicSergi
 
Teatres
TeatresTeatres
TeatresSergi
 
Temples
TemplesTemples
TemplesSergi
 
Caigudaimperi
CaigudaimperiCaigudaimperi
CaigudaimperiSergi
 
011teseu
011teseu011teseu
011teseuSergi
 
Comedia
ComediaComedia
ComediaSergi
 
010heracles
010heracles010heracles
010heraclesSergi
 
Cienciagrega
CienciagregaCienciagrega
CienciagregaSergi
 
009herois
009herois009herois
009heroisSergi
 
Deusmenors
DeusmenorsDeusmenors
DeusmenorsSergi
 
Medicinagrega
MedicinagregaMedicinagrega
MedicinagregaSergi
 
Religioromana
ReligioromanaReligioromana
ReligioromanaSergi
 
Virgili
VirgiliVirgili
VirgiliSergi
 
Ovidi
OvidiOvidi
OvidiSergi
 

Más de Sergi (20)

01.grecia
01.grecia01.grecia
01.grecia
 
La casa romana
La casa romanaLa casa romana
La casa romana
 
Troia
TroiaTroia
Troia
 
Geografia de Grècia
Geografia de GrèciaGeografia de Grècia
Geografia de Grècia
 
Heracles
HeraclesHeracles
Heracles
 
Historiografia
HistoriografiaHistoriografia
Historiografia
 
Historiadelcomic
HistoriadelcomicHistoriadelcomic
Historiadelcomic
 
Teatres
TeatresTeatres
Teatres
 
Temples
TemplesTemples
Temples
 
Caigudaimperi
CaigudaimperiCaigudaimperi
Caigudaimperi
 
011teseu
011teseu011teseu
011teseu
 
Comedia
ComediaComedia
Comedia
 
010heracles
010heracles010heracles
010heracles
 
Cienciagrega
CienciagregaCienciagrega
Cienciagrega
 
009herois
009herois009herois
009herois
 
Deusmenors
DeusmenorsDeusmenors
Deusmenors
 
Medicinagrega
MedicinagregaMedicinagrega
Medicinagrega
 
Religioromana
ReligioromanaReligioromana
Religioromana
 
Virgili
VirgiliVirgili
Virgili
 
Ovidi
OvidiOvidi
Ovidi
 

Último

XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfErnest Lluch
 
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatCreu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatLourdes Escobar
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfErnest Lluch
 

Último (8)

XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
 
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatCreu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
 

Emerita

  • 2. 1. H I S T Ò R I A Emèrita Augusta (l'actual Mèrida, a Extrema- dura), a l'igual que Bàrcino, va ser fundada cap a l'any 25 aC per l'emperador August amb legionaris veterans de les guerres càntabres. La ciutat va ser construïda vora el riu Guadiana, a la frontera entre la Lusitània i la Bètica, i en el recorregut de la Via de la Plata. Des de la seva fundació va ser capital de la Lusitània; al segle IV dC va esdevenir a més capital de la diòcesi d'Hispània.
  • 3. 2. U R B A N I S M E La ciutat no presentava la típica forma rectangular de les ciutats romanes ja que el recinte es va haver d'adaptar a les irregularitats del relleu. La muralla meridional anava paral·lela al riu Guadiana, però els altres costats tenien un traçat irregular. A l'igual que Tàrraco, Emèrita disposava de dos fòrums, un muni- cipal per als afers de la ciutat i un altre provincial que servia de centre polític i religiós de tota la província.
  • 4. amfiteatre En aquesta imatge hi podem circ veure una representació de teatre com hauria estat Emèrita en Aqüeducte època imperial: fòrum provincial temple muralles fòrum de la colònia vi a de l aPl ata Riu Guadiana Reconstrucció idealitzada d'Emèrita
  • 5. 3. M O N U M E N T S El fòrum municipal Aquest centre de reunió estava presidit per un temple dedicat al culte imperial, tot i que és conegut popularment com a temple de Diana. La seva conservació es deu al fet que fou reconvertit en residència privada en època posterior. A més del temple s'ha conservat part d'un pòrtic. Temple de Diana Pòrtic
  • 6. El fòrum provincial Era l'espai des d'on s'administrava tota la província de Lusitània, però no era tan inmens com el fòrum provincial de Tàrraco. Aquest fòrum era també presidit per un temple les reste del qual van ser trobades recentment, però es desconeix a quina divinitat estava dedicat. La construcció més característica d'aquest espai és l'arc de Trajà (la denominació és arbitrària, ja que no hi ha cap inscripció que indiqui que fos construït en temps d'aquest emperador. Es tracta d'una entrada monumental, en la ruta del kardo maximus, i no hi ha certesa que tinguès caràcter Arc de Trajà d'arc de triomf.
  • 7. El circ: Aquest gran edifici d'espectacles va ser construït a principis del segle I dC, fora de les muralles (com corresponia a un edifici de les seves dimensions), vora la via que comunicava la ciutat amb Corduba. Feia més de 400 metres de llargada per 100 d'amplada i les seves graderies tenien capacitat per a 30.000 espectadors. S'han conservat les bases de la cavea, les carceres i la spina. Vista aèria de les carceres del circ. Aspecte actual del circ
  • 8. L'amfiteatre: Aquest edifici destinat a acollir els combats de gladiadors va ser inaugurat l'any 8 dC.. La cavea tenia capacitat per a 15.000 espectadors i estava dividida en tres seccions (imma, media i summa) de les quals només s'ha conservat la part baixa, ja que les altres dues van ser usades com a pedrera per a altres construccions. També s'ha conservat l'arena i l'espai de les fossae.
  • 9. El teatre: És l'edifici romà més conegut d'Emèrita i de tota Hispània. Va ser construït cap al 15 aC per Marc Vipsani Agripa, l'amic i col·laborador d'August, però va ser remodelat en dues ocasions (en temps de Trajà, a principis del segle II dC, i en temps de Constantí). La cavea (dividida en imma, media i summa) podia acollir 6.000 espectadors. El frons scaenae és la part més destacable; constava de dos pisos, decorats amb columnes de marbres. Al seu darrere hi havia un gran pòrtic ajardinat.
  • 10. Els aqüeductes La ciutat comptava amb diversos aqüeductes, subterranis i externs, que proveïen la ciutat d'aigua, els més coneguts eren els de San Lazaro i el de los Milagros. Aquest últim destaca per la seva canalització aixecada per tres sèries d'arcades; prenia l'aigua del pantà de Prosèrpina, a 5 km al nord de la ciutat.
  • 11. El pont sobre el Guadiana: És una de les construccions més antigues de la ciutat i en certa manera va condicionar la fundació de la ciutat, ja que aquesta havia d'estar comunicada amb l'altra riba del riu. El pont segueix el traçat de la Via de la Plata; el lloc no va ser elegit a l'atzar: En aquel tram del riu hi ha un gual i una petita illa dividia el corrent en dos braços. L'aspecte actual del pont és el resultat d'una reconstrucció del segle XVII dC.
  • 12. 4. PER SABER-NE MÉS http://www.merida.es/index.php http://es.wikipedia.org/wiki/Augusta_Emerita http://www.xtec.es/~sgiralt/labyrinthus/roma/roma.htm http://www.cervantesvirtual.com/bib/portal/simulacraromae/ http://museoarteromano.mcu.es/index.html ACTA EST FABULA