1. Gemma Merlos
1r Batx. B

2. Què sòn les xarxes socials?
Les xarxes socials són una forma d’interacció social, definida per l’intercanvi dinàmic
entre persones, grups i institucions. En elles tenim la possibilitat d’establir contacte amb
altres persones encara que no les coneguem.
Des de la seva aparició, les xarxes socials han atret a milions d’usuaris. Molts d’ells han
integrat aquestes webs en els seus hàbits quotidians reduint l’ús del correu electrònic i la
missatgeria instantània. Això s’explica per la coincidència de persones en tot tipus
d’interessos i en l’intercanvi d’idees, gustos i preferències mitjançant textos, imatges i
vídeos.
Actualment, més de 700 milions de persones al món, un 60% dels usuaris d’Internet són
membres d’alguna xarxa social.
Tipus de xarxes socials
Existeixen dos tipus de xarxes socials:
o Analògiques o Xarxes socials Off-Line: són aquelles en que les relacions socials,
amb independència del seu origen, es desenvolupen sense l’ús d’aparells o sistemes
electrònics.
o Digitals o Xarxes socials On-Line: són aquelles que tenen el seu origen i es
desenvolupen a través de aparells electrònics. Els classificarem segons:
 El seu públic i temàtica:
- Xarxes socials Horitzontals: són aquelles dirigides a tot tipus d’usuaris i sense
una temàtica definida. Es basen en una estructura de cel·les permetent l’entrada
i participació lliure. Exemples: Facebook, Orkut, Identi.ca, Twitter.
- Xarxes socials Verticals: tenen un eix temàtic. El seu objectiu és de ajuntar un
grup concret. Poden classificar-se en:

3. a. Professionals: estan dirigides a generar relacions
profesionals entre els usuaris. Exemples:
Viadeo, Xing i Linked In.
b. D’oci: l’objectiu és ajuntar grups que
desenvolupen activitats d’oci, esport, vidiojocs,
fans, etc. Exemples: Minube Dogster, Last.FM i
Moterus.
c. Mixtas: pretenen desenvolupar activitats tant
professionals com personals. Exemples: Yuglo,
Unience, PideCita.
 Subjecte principal de la relació:
- Xarxes socials Humanes: són aquelles que centren la seva atenció en fomentar
les relacions entre persones unint individus en funcions de gustos, aficions, llocs
de treball, viatges i activitats. Exemples: Koornk, Dopplr, Youare i Tuenti.
- Xarxes socials de Continguts: s’uneixen perfils a través del contingut publicat,
el que poseeix l’usuari o els arxius que es troben al seu ordinador. Exemples:
Scribd, Flickr, Friendster.
- Xarxes socials d’Inerts: el seu objectiu és unir marques, automòbils i llocs.
Destaca la de difunts. Exemple: Respectance.
 Localització geogràfica:
- Xarxes socials Sedentaries: aquestes muten en funció de les relacions entre
persones, ens continguts compartits o els esdeveniments creats. Exemples:
Blogger, Rejaw, Kwippy.

4. - Xarxes socials
Nòmades: es composen
i recomposen segons el
lloc en que es troba
l’usuari, els llocs que ha
visitat o els que tingui previst acudir. Exemples: Latitud, Brigthkite, Fire Eagle i
Skout.
 Plataforma:
- Xarxes socials MMORPG i Metaversos. Solen estar construïts sobre una base
tècnica Client-Servidor. Exemples: WOW, SecondLife, Habbo.
- Xarxes socials Web: estan basats en una estrucutra típica de web. Exemples:
MySpace, Friendfeed i Hi5.
Característiques
Les xarxes socials presenten les següents característiques:
- Són formes d’interacció social virtual que permeten un intercanvi d’informació
entre persones i grups.
- Estan basades en l’usuari, és a dir, estan construïdes i dirigides per ells, qui a
més, li donen el contingut. Les xarxes es fan i es desfan per les persones, que
decideixen què es fa i que es desfa.
- Afavoreixen la participació i el treball col·laboratiu entre les persones.
- Són interactives i dinàmiques ja que posseeixen un conjunt de sales de xat i
foros, una sèrie d’apicacions basaden en una xarxa de jocs i la possibilitat de
connectar-se amb altres usuaris.
- Estableixen relacions: permeten que el contingut públic per un usuari avanci a
través d’una xarxa de contactes molt gran. Aquest contingut ha de ser
transferible, útil i aplicable.
- Estan impulsades per la comunitat: no només permeten descobrir nous amics
sobre la base d’interessos, sinó que també permeten tornar a connectar amb vells
amics amb els que havíem perdut el contacte.
- Faciliten l’altruisme.
- Permeten construir la nostra identitat personal i virtual.
- Facilitat i instantanietat.

5. - Permeten comunicar-se directament amb un cercle d’amics.
- Tenen uns objectius clars segons el tipus de xarxa social que sigui.
Riscos de les xarxes socials
 Falta de privacitat  Intimitat exposada
En les xarxes socials es dóna a conèixer informació personal que pot ser utilitzada per
altres usuaris de manera perjudicial. Aquests serveis han proporcionat un nivell sense
precedents de divulgació de la informació personal accessible de forma pública i global.
Moltes vegades caiem en l’error de pensar que el que posem a la web es manté en el
nostre domini privat. Molts usuaris permeten entrar en les seves pàgines només aquells
que han sigut prèviament convidats, però no sempre és així. És molt fàcil que la
informació quedi filtrada i una altra persona pugui accedir-hi sense el nostre permís.
Gairebé sempre són les pròpies persones les que col·loquen informació potencialment
perillosa a Internet, moltes vegades per ingenuïtat o imprudència, sense tenir en compte
com aquest fet pot afectar la seva imatge.
Fotografies i informació poden ser fàcilment utilitzats fora de context en contra de les
persones implicades.
 Adulterar i alterar la identitat
En les xarxes socials és molt fàcil crear-se una conta falsa o fer-se passar per una altra
persona. Per aquesta raó s’ha d’anar amb molt de compte a l’hora d’acceptar les
invitacions d’amistat, amb qui parlem i què exposem a la vista de tothom. És
relativament fàcil fer-se passar per una persona coneguda encara que no sigui així.
Moltes persones accepten casi automàticament les “invitacions d’amitat” de gent que no
coneixen per sentir-se socialment acceptades i tenen una gran comunitat de persones
que s’interessa per elles.
 Addicció i dependència
A vegades, l’ús de les xarxes socials pot arribar a ser abusiu i crear addició.
L’adicció a Internet sol afectar a les persones que psicològicament o per l’edat són més
vulnerables. Un grup d’aquests són els adolescents perquè reuneixen les característiques
de risc: impulsivitat externa, necessitat de relacions noves i autoestima baixa.
Un dels indicadors més clars de que una persona està caient en la dependència és la
impossibilitat de controlar el temps que s’està connectat i la millor teràpia contra
l’addicció és evitar els factors de risc.

6. En definitiva,
- No sabem com s’emmagatzema ni qui pot tenir accès a la teva informació en un
moment donat.
- No es garantitza la privacitat de les dades que, tot i marcant-los com a privats,
dipositem en els seus servidors.
- Es poden utilitzar aquests continguts privats i persones per a casi qualsevol fi.
- Eliminar qualsevol tipus de rastre en aquestes webs és molt complicat.
- Les xarxes poden crear addició amb molta facilitat i sense que gairebé ens n’adonem.
BIBLIOGRAFIA
http://www.pabloburgueno.com/2009/03/clasificacion-de-redes-sociales/
http://ca.wikipedia.org/wiki/Xarxa_social
http://blocs.gencat.cat/blocs/AppPHP/gencat/?tag=xarxes-socials&lang=es
http://www.slideshare.net/jorluguvi/redes-sociales-2388331
http://www.xtec.cat/innovacio/comunicacio/pdf/jornada28-5/xarxes_socials.pdf
http://www.externado.edu.sv/index.php?option=com_content&view=article&id=78:los-
riesgos-de-las-redes-sociales-virtuales&catid=21:rfgochez&Itemid=44
http://pillateunlinux.wordpress.com/2009/01/07/los-peligros-de-las-redes-sociales-
facebook-tuenti/
http://www.psiquiatria.com/noticias/adicciones/otras/39764/