2. Aquell podria ser un matí més,
com qualsevol altre.

3. Una persona baixà del metro a Nova York,
vestint texans i samarreta.
S’aturà prop de l'entrada.

4. Va treure el violí de la caixa i començà a tocar amb entusiasme
per a la multitud que transitava per allí en l'hora punta del dia.
Va tocar durant 45 minuts, i va ser pràcticament ignorat per totes les
persones que passaven.

5. Ningú sabia que el músic
era JOSHUA BELL,
Un dels millors violinistes
del món
executant peces
musicals consagrades,
en un instrument raríssim,
un Stradivarius de 1713,
valorat en més
de 3 milions de dòlars.

6. Alguns dies abans, Bell havia tocat en el Symphony Hall
de Boston, on les entrades costaven més de mil dòlars.

7. L'experiència en el metro, gravada en vídeo, mostra homes
i dones de caminar lleuger, tassa de cafè a la mà i
mòbil a cau d'orella.
INDIFERENTS AL SO DEL VIOLÍ.

8. La iniciativa,
realitzada per
The Washington Post,
era la d’obrir
un debat sobre
valor, context i art.

9. La conclusió fou que estem acostumats
a donar valor a les coses, quan estan en un context.
Bell, en el metro, era una obra d'art sense motllura.
Un artefacte de luxe sense etiqueta del dissenyador.

10. Aquest és un exemple de tantes
coses que passen en les nostres vides,
que són úniques, singulars i que
no els donem importància, perquè
no vénen amb l'etiqueta del preu.

11. Al final, allò que té
valor real per a nosaltres,
independentment de
marques, preus i etiquetes,
és el que el mercat
diu que podem
tenir, sentir, vestir o ser?

12. Serà que els nostres sentiments
i la nostra apreciació de bellesa
són manipulats pel mercat,
pels mitjans de comunicació i per
les institucions
que tenen poder financer?
Serà que estem valoritzant
solament allò que
porta etiqueta de preu?

13. Una empresa de targetes de crèdit
està invertint, fa algun temps,
en propaganda on, després de mostrar
diversos dels seus productes amb els seus respectius preus,
presenta un sopar d'afecte, d'alegria... i informa:
NO TÉ PREU.

14. I és això el que necessitem
aprendre a valorar:
Allò que no té preu,
perquè no es compra.

15. No es compra l'amistat, l'amor, la tendresa.
No es poden comprar l’afecte,
la dedicació, ni les abraçades i petons.

16. No es compren els raigs del sol,
ni les gotes de la pluja.
La cançó del vent que passa xiulant
pel tronc buit d'un arbre és de franc.

17. El nen que corre de
forma espontània
al nostre encontre
i se’ns penja
del coll...
no té preu.
El collaret que fa al voltant del nostre coll
amb els seus bracets no està en venda en cap joieria.
I la calor que transmet dura
mentre duri en el nostre record.
* * *

18. L'aire que respirem,
la brisa que embulla els nostres cabells,
el verd dels arbres i el colorit de les flors
ens és donat per la Mare Natura, gratuïtament.

19. Pensem en això i aprofitem més tot el que
està al nostre abast,
sense preu, sense patent registrada,
sense etiqueta del dissenyador .

20. Gaudim
dels moments
de tendresa que els
amors ens ofereixen,
intensament,
entenent
que sempre la
manifestació de
l'afecte
és única,
extraordinària,
especial.

21. Estiguem més atents al que ens apropa,
siguem agraïts pel que ens és ofert
i siguem feliços, des d'avui,
mentre el dia ens somriu i el sol desplega llum
en el nostre cor, apassionat per la vida.

22. Imatges: Photo.net, Amanda’s
Photography, Fotocommunity
I d’altres trobades a Internet
Música:
Serenade – Schubert
intèrpret: JOSHUA BELL
amg.oliveira@ig.com.br
Adaptació al català: àvia suspi
Juny 2012
(08/02/13 07:15)