El text descriptiu

Què és una descripció?
• La descripció consisteix a explicar amb paraules com és un
objecte, una persona, un animal, un lloc, un ambient, etc.
• L’estructura  És un dels tipus de text més diversos, ja que
l’ordenació dels elements és molt variada i també depèn d’allò
que es descriu.
• Característiques lingüístiques:
- Noms acompanyats d’adjectius (adjectivació).
- Recursos retòrics, com la comparació o la metàfora,
que faciliten que el destinatari pugui fer-se una
representació mental d’allò que s’està descrivint.
• Depenent de com descrivim, podem trobar:
- La descripció tècnica (o objectiva)
- La descripció literària (o subjectiva)

La descripció tècnica
• En la descripció científica o tècnica:
- L’autor adopta una actitud imparcial.
- L’autor descriu amb la major objectivitat i precisió
possibles les característiques que millor el defineixen.
- S’utilitza en els textos expositius (per exemple, la
definició d’una paraula al diccionari o les explicacions
d’una enciclopèdia o d’una guia turística).
- Té una intenció didàctica i no ha de presentar
ambigüitats.
- No s’inclouen mai les impressions personals ni s’intenta
provocar cap emoció al lector.

La descripció literària
• En la descripció literària:
- L’autor reflecteix allò que li suggereix personalment
l’objecte que descriu.
- Té un marcat caràcter subjectiu.
- Hi predomina la intenció estètica i expressiva.
- S’utilitzen figures retòriques (sobretot comparacions i
metàfores) per transferir o suggerir al lector la imatge
que es descriu.
- Se sol alternar amb la narració o el diàleg.

La descripció literària en les
narracions
• A les obres narratives, sobretot a les novel·les, les descripcions
solen representar una interrupció de la narració després d’una
escena d’acció.
• Són molt freqüents les descripcions acumulatives, és a dir, la
descripció no es fa d’un sol cop, sinó que es va intercalant dins la
narració o el diàleg.
• La descripció com a creadora d’atmosferes ambientals  Pot
provocar en el lector un sentiments de trobar-se en un ambient
fantàstic, de por o de misteri, tranquil, acollidor, càlid, fred...
• La descripció d’un espai psicològic  És la descripció d’un espai físic
que expressa un estat emocional d’un personatge, és a dir, s’utilitza
com un element que pot afectar els personatges o bé ser un reflex
dels seus sentiments o emocions.

Descripció científica o
tècnica (objectiva)
Descripció literària
(subjectiva)
Finalitat Enumerar amb precisió
els trets més notables de
l’objecte descrit
Plasmar allò que
l’objecte descrit
suggereix a l’autor
Actitud Objectiva Subjectiva
Funció lingüística
predominant
Referencial Poètica o estètica
Trets lingüístics i
expressius
- Lèxic tècnic.
- Adjectius
especificatius.
- Verbs en present
d’indicatiu amb valor
intemporal.
- Lèxic poètic.
- Adjectius explicatius.
- Verbs en present o
imperfet d’indicatiu.
- Comparacions,
metàfores,
personificacions...

Practicam!
“Jo recordava vagament aquell antic jardí, adornat amb els
quatre escuts del fundador, al voltant d’una font abandonada. El
jardí i el palau tenien aquella vellesa senyorial i melancòlica dels
llocs per on, en altres temps, ha passat la vida amable del
galanteig i l’amor.”
“Per desplaçar-se, les meduses s’impulsen per contraccions
rítmiques de tot el cos; prenen aigua, que s’introdueix en la seva
cavitat gastrovascular, i l’expulsen, utilitzant-la com a propulsor.”

Com es fa la descripció d’una
persona?
• Podem descriure les persones físicament  Els trets corporals
o de vestit.
• Podem descriure les persones psicològicament  La seva
personalitat, el seu comportament o les seves reaccions.

La prosopografia
• És la descripció dels trets físics d’una persona.
• No hi ha un ordre prefixat: se sol insistir en el rostre, els ulls,
els cabells, els gestos, la vestimenta...

L’etopeia
• És la descripció dels trets psicològics d’una persona.
• Ens mostra les seves qualitats, gustos, idees, costums i
aspectes més notables del seu caràcter.

El retrat i l’autoretrat
• El retrat és la barreja de la prosopografia i l’etopeia, és a dir,
de la descripció física i psicològica d’una persona en una
mateixa descripció.
• L’autoretrat és quan l’autor del text es descriu a ell mateix.

La caricatura i l’esperpent
• La caricatura és la deformació dels elements reals exagerant
o ridiculitzant els trets més notables de la persona descrita.
• L’esperpent és l’últim pas en la distorsió de la realitat
contemplada. El llenguatge esperpèntic és violent, carregat de
crítica i intenció satírica. Per aconseguir l’objectiu crític i
deformador que es proposa, l’esperpent presenta
l’extraordinari com a normal i es produeix un procés
d’animalització dels personatges.

Practicam!
“No renunciava a pujar, a arribar el més amunt possible, però
cada dia pensava menys en aquelles vaguetats de l’ambició a
llarg termini, pròpies de la joventut. Havia arribat als trenta-
cincs anys, i la cobdícia del poder era més forta i menys idealista;
es conformava amb menys, però ho desitjava amb més força, ho
necessitava més a prop.”
“El rostre de n’Almudena, d’una lletjor expressiva, bru, amb la
barba negra com l’ala d’un corb, es caracteritzava principalment
per la desmesurada grandària de la boca que, quan somreia,
traçava una corba els extrems de la qual, reflectint la pell
flàccida de les galtes, se situaven molt a prop de les orelles.”

Ara et toca a tu!
• Pensa i tria els trets que vols remarcar.
• Ordena els elements que vols descriure.
• Expressa’t amb llenguatge clar i precís.
• Redacta el text de manera entenedora.
• Repassa’l i corregeix-ne el que faci falta.