SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 14
El text descriptiu
Què és una descripció?
• La descripció consisteix a explicar amb paraules com és un
objecte, una persona, un animal, un lloc, un ambient, etc.
• L’estructura  És un dels tipus de text més diversos, ja que
l’ordenació dels elements és molt variada i també depèn d’allò
que es descriu.
• Característiques lingüístiques:
- Noms acompanyats d’adjectius (adjectivació).
- Recursos retòrics, com la comparació o la metàfora,
que faciliten que el destinatari pugui fer-se una
representació mental d’allò que s’està descrivint.
• Depenent de com descrivim, podem trobar:
- La descripció tècnica (o objectiva)
- La descripció literària (o subjectiva)
La descripció tècnica
• En la descripció científica o tècnica:
- L’autor adopta una actitud imparcial.
- L’autor descriu amb la major objectivitat i precisió
possibles les característiques que millor el defineixen.
- S’utilitza en els textos expositius (per exemple, la
definició d’una paraula al diccionari o les explicacions
d’una enciclopèdia o d’una guia turística).
- Té una intenció didàctica i no ha de presentar
ambigüitats.
- No s’inclouen mai les impressions personals ni s’intenta
provocar cap emoció al lector.
La descripció literària
• En la descripció literària:
- L’autor reflecteix allò que li suggereix personalment
l’objecte que descriu.
- Té un marcat caràcter subjectiu.
- Hi predomina la intenció estètica i expressiva.
- S’utilitzen figures retòriques (sobretot comparacions i
metàfores) per transferir o suggerir al lector la imatge
que es descriu.
- Se sol alternar amb la narració o el diàleg.
La descripció literària en les
narracions
• A les obres narratives, sobretot a les novel·les, les descripcions
solen representar una interrupció de la narració després d’una
escena d’acció.
• Són molt freqüents les descripcions acumulatives, és a dir, la
descripció no es fa d’un sol cop, sinó que es va intercalant dins la
narració o el diàleg.
• La descripció com a creadora d’atmosferes ambientals  Pot
provocar en el lector un sentiments de trobar-se en un ambient
fantàstic, de por o de misteri, tranquil, acollidor, càlid, fred...
• La descripció d’un espai psicològic  És la descripció d’un espai físic
que expressa un estat emocional d’un personatge, és a dir, s’utilitza
com un element que pot afectar els personatges o bé ser un reflex
dels seus sentiments o emocions.
Descripció científica o
tècnica (objectiva)
Descripció literària
(subjectiva)
Finalitat Enumerar amb precisió
els trets més notables de
l’objecte descrit
Plasmar allò que
l’objecte descrit
suggereix a l’autor
Actitud Objectiva Subjectiva
Funció lingüística
predominant
Referencial Poètica o estètica
Trets lingüístics i
expressius
- Lèxic tècnic.
- Adjectius
especificatius.
- Verbs en present
d’indicatiu amb valor
intemporal.
- Lèxic poètic.
- Adjectius explicatius.
- Verbs en present o
imperfet d’indicatiu.
- Comparacions,
metàfores,
personificacions...
Practicam!
“Jo recordava vagament aquell antic jardí, adornat amb els
quatre escuts del fundador, al voltant d’una font abandonada. El
jardí i el palau tenien aquella vellesa senyorial i melancòlica dels
llocs per on, en altres temps, ha passat la vida amable del
galanteig i l’amor.”
“Per desplaçar-se, les meduses s’impulsen per contraccions
rítmiques de tot el cos; prenen aigua, que s’introdueix en la seva
cavitat gastrovascular, i l’expulsen, utilitzant-la com a propulsor.”
Com es fa la descripció d’una
persona?
• Podem descriure les persones físicament  Els trets corporals
o de vestit.
• Podem descriure les persones psicològicament  La seva
personalitat, el seu comportament o les seves reaccions.
La prosopografia
• És la descripció dels trets físics d’una persona.
• No hi ha un ordre prefixat: se sol insistir en el rostre, els ulls,
els cabells, els gestos, la vestimenta...
L’etopeia
• És la descripció dels trets psicològics d’una persona.
• Ens mostra les seves qualitats, gustos, idees, costums i
aspectes més notables del seu caràcter.
El retrat i l’autoretrat
• El retrat és la barreja de la prosopografia i l’etopeia, és a dir,
de la descripció física i psicològica d’una persona en una
mateixa descripció.
• L’autoretrat és quan l’autor del text es descriu a ell mateix.
La caricatura i l’esperpent
• La caricatura és la deformació dels elements reals exagerant
o ridiculitzant els trets més notables de la persona descrita.
• L’esperpent és l’últim pas en la distorsió de la realitat
contemplada. El llenguatge esperpèntic és violent, carregat de
crítica i intenció satírica. Per aconseguir l’objectiu crític i
deformador que es proposa, l’esperpent presenta
l’extraordinari com a normal i es produeix un procés
d’animalització dels personatges.
Practicam!
“No renunciava a pujar, a arribar el més amunt possible, però
cada dia pensava menys en aquelles vaguetats de l’ambició a
llarg termini, pròpies de la joventut. Havia arribat als trenta-
cincs anys, i la cobdícia del poder era més forta i menys idealista;
es conformava amb menys, però ho desitjava amb més força, ho
necessitava més a prop.”
“El rostre de n’Almudena, d’una lletjor expressiva, bru, amb la
barba negra com l’ala d’un corb, es caracteritzava principalment
per la desmesurada grandària de la boca que, quan somreia,
traçava una corba els extrems de la qual, reflectint la pell
flàccida de les galtes, se situaven molt a prop de les orelles.”
Ara et toca a tu!
• Pensa i tria els trets que vols remarcar.
• Ordena els elements que vols descriure.
• Expressa’t amb llenguatge clar i precís.
• Redacta el text de manera entenedora.
• Repassa’l i corregeix-ne el que faci falta.

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

Estructura treball recerca
Estructura treball recercaEstructura treball recerca
Estructura treball recercaAnabel Ponce
 
Monosèmia, polisèmia, homonímia i hiperonímia
Monosèmia, polisèmia, homonímia i hiperonímiaMonosèmia, polisèmia, homonímia i hiperonímia
Monosèmia, polisèmia, homonímia i hiperonímiaSílvia Montals
 
Complements verbals
Complements verbalsComplements verbals
Complements verbalsgemmaencamp
 
Comentari literari amb exemple
Comentari literari amb exempleComentari literari amb exemple
Comentari literari amb exempleMsais
 
Literatura medieval: del segle XII al segle XV. (Autora: Mònica Herruz)
Literatura medieval: del segle XII al segle XV. (Autora: Mònica Herruz)Literatura medieval: del segle XII al segle XV. (Autora: Mònica Herruz)
Literatura medieval: del segle XII al segle XV. (Autora: Mònica Herruz)Mònica Herruz
 
Presentació quadre cronològic literatura catalana
Presentació quadre cronològic literatura catalanaPresentació quadre cronològic literatura catalana
Presentació quadre cronològic literatura catalanaguestf610e697
 
La Poesia Trobadoresca
La Poesia TrobadorescaLa Poesia Trobadoresca
La Poesia TrobadorescaEsclarmonda
 
La notícia: estructura i característiques
La notícia: estructura i característiquesLa notícia: estructura i característiques
La notícia: estructura i característiquesngt1776
 
Les quatre grans cròniques
Les quatre grans cròniquesLes quatre grans cròniques
Les quatre grans cròniquesNombre Apellidos
 
Tema 2. Morfologia verbal
Tema 2. Morfologia verbal Tema 2. Morfologia verbal
Tema 2. Morfologia verbal Sílvia Montals
 
Literatura Medieval Catalana s.XII-XIII
Literatura Medieval Catalana s.XII-XIIILiteratura Medieval Catalana s.XII-XIII
Literatura Medieval Catalana s.XII-XIIISílvia Montals
 
Mètrica catalana
Mètrica catalanaMètrica catalana
Mètrica catalanaJoan Florit
 

La actualidad más candente (20)

Estructura treball recerca
Estructura treball recercaEstructura treball recerca
Estructura treball recerca
 
Tipologies textuals
Tipologies textualsTipologies textuals
Tipologies textuals
 
Monosèmia, polisèmia, homonímia i hiperonímia
Monosèmia, polisèmia, homonímia i hiperonímiaMonosèmia, polisèmia, homonímia i hiperonímia
Monosèmia, polisèmia, homonímia i hiperonímia
 
Registres lingüístics
Registres lingüísticsRegistres lingüístics
Registres lingüístics
 
Complements verbals
Complements verbalsComplements verbals
Complements verbals
 
Comentari literari amb exemple
Comentari literari amb exempleComentari literari amb exemple
Comentari literari amb exemple
 
Literatura medieval: del segle XII al segle XV. (Autora: Mònica Herruz)
Literatura medieval: del segle XII al segle XV. (Autora: Mònica Herruz)Literatura medieval: del segle XII al segle XV. (Autora: Mònica Herruz)
Literatura medieval: del segle XII al segle XV. (Autora: Mònica Herruz)
 
Presentació quadre cronològic literatura catalana
Presentació quadre cronològic literatura catalanaPresentació quadre cronològic literatura catalana
Presentació quadre cronològic literatura catalana
 
El text expositiu
El text expositiuEl text expositiu
El text expositiu
 
La Poesia Trobadoresca
La Poesia TrobadorescaLa Poesia Trobadoresca
La Poesia Trobadoresca
 
Les Propietats Del Text
Les Propietats Del TextLes Propietats Del Text
Les Propietats Del Text
 
La notícia: estructura i característiques
La notícia: estructura i característiquesLa notícia: estructura i característiques
La notícia: estructura i característiques
 
Tema 1. fonètica
Tema 1. fonèticaTema 1. fonètica
Tema 1. fonètica
 
Les quatre grans cròniques
Les quatre grans cròniquesLes quatre grans cròniques
Les quatre grans cròniques
 
El signe lingüístic
El signe lingüísticEl signe lingüístic
El signe lingüístic
 
Tema 2. Morfologia verbal
Tema 2. Morfologia verbal Tema 2. Morfologia verbal
Tema 2. Morfologia verbal
 
Literatura Medieval Catalana s.XII-XIII
Literatura Medieval Catalana s.XII-XIIILiteratura Medieval Catalana s.XII-XIII
Literatura Medieval Catalana s.XII-XIII
 
Els primers textos en llengua catalana
Els  primers  textos  en llengua  catalanaEls  primers  textos  en llengua  catalana
Els primers textos en llengua catalana
 
Perifrasis verbals
Perifrasis verbalsPerifrasis verbals
Perifrasis verbals
 
Mètrica catalana
Mètrica catalanaMètrica catalana
Mètrica catalana
 

Similar a El text descriptiu

El comentari literari de text
El comentari literari de textEl comentari literari de text
El comentari literari de textjmpinya
 
El text teatral
El text teatralEl text teatral
El text teatralMr Rius
 
Resum de teoria literària
Resum de teoria literàriaResum de teoria literària
Resum de teoria literàriaP. J.
 
El Text Teatral
El Text TeatralEl Text Teatral
El Text Teatralmadelca30
 
El Text Teatral
El Text TeatralEl Text Teatral
El Text Teatralmadelca30
 
GUIÓ COMENTARI DE TEXT.docx
GUIÓ  COMENTARI DE TEXT.docxGUIÓ  COMENTARI DE TEXT.docx
GUIÓ COMENTARI DE TEXT.docxoscaralbui
 
0010a tipologies textuals
0010a tipologies textuals0010a tipologies textuals
0010a tipologies textualsjmpinya
 
Estructures tipologies textuals
Estructures tipologies textualsEstructures tipologies textuals
Estructures tipologies textualsescola
 
Text narratiu i text descriptiu
Text narratiu i text descriptiuText narratiu i text descriptiu
Text narratiu i text descriptiuSílvia Montals
 
0013a pautes comentari narratològic
0013a pautes comentari narratològic0013a pautes comentari narratològic
0013a pautes comentari narratològicjmpinya
 
Pautes comentari narratològic
Pautes comentari narratològicPautes comentari narratològic
Pautes comentari narratològicjmpinya
 
Text descriptiu
Text descriptiuText descriptiu
Text descriptiuartbog07
 
Resum sobre el text narratiu
Resum sobre el text narratiuResum sobre el text narratiu
Resum sobre el text narratiulurdessaavedra
 
PPT Marta Caballero i Clàudia Moreno
PPT Marta Caballero i Clàudia MorenoPPT Marta Caballero i Clàudia Moreno
PPT Marta Caballero i Clàudia Morenoalope3752
 
La narració 2 esp_powerpoint
La narració 2 esp_powerpointLa narració 2 esp_powerpoint
La narració 2 esp_powerpointmontse.ciberta
 

Similar a El text descriptiu (20)

El text descriptiu
El text descriptiuEl text descriptiu
El text descriptiu
 
El comentari literari de text
El comentari literari de textEl comentari literari de text
El comentari literari de text
 
El text teatral
El text teatralEl text teatral
El text teatral
 
Resum de teoria literària
Resum de teoria literàriaResum de teoria literària
Resum de teoria literària
 
El Text Teatral
El Text TeatralEl Text Teatral
El Text Teatral
 
El Text Teatral
El Text TeatralEl Text Teatral
El Text Teatral
 
La descripció
La descripcióLa descripció
La descripció
 
GUIÓ COMENTARI DE TEXT.docx
GUIÓ  COMENTARI DE TEXT.docxGUIÓ  COMENTARI DE TEXT.docx
GUIÓ COMENTARI DE TEXT.docx
 
0010a tipologies textuals
0010a tipologies textuals0010a tipologies textuals
0010a tipologies textuals
 
Estructures tipologies textuals
Estructures tipologies textualsEstructures tipologies textuals
Estructures tipologies textuals
 
Narrativa
Narrativa Narrativa
Narrativa
 
La Definició
La Definició La Definició
La Definició
 
Text narratiu i text descriptiu
Text narratiu i text descriptiuText narratiu i text descriptiu
Text narratiu i text descriptiu
 
0013a pautes comentari narratològic
0013a pautes comentari narratològic0013a pautes comentari narratològic
0013a pautes comentari narratològic
 
Pautes comentari narratològic
Pautes comentari narratològicPautes comentari narratològic
Pautes comentari narratològic
 
Text descriptiu
Text descriptiuText descriptiu
Text descriptiu
 
Resum sobre el text narratiu
Resum sobre el text narratiuResum sobre el text narratiu
Resum sobre el text narratiu
 
PPT Marta Caballero i Clàudia Moreno
PPT Marta Caballero i Clàudia MorenoPPT Marta Caballero i Clàudia Moreno
PPT Marta Caballero i Clàudia Moreno
 
Text descriptiu
Text descriptiuText descriptiu
Text descriptiu
 
La narració 2 esp_powerpoint
La narració 2 esp_powerpointLa narració 2 esp_powerpoint
La narració 2 esp_powerpoint
 

Último

Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfErnest Lluch
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfErnest Lluch
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 

Último (7)

HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 

El text descriptiu

  • 2. Què és una descripció? • La descripció consisteix a explicar amb paraules com és un objecte, una persona, un animal, un lloc, un ambient, etc. • L’estructura  És un dels tipus de text més diversos, ja que l’ordenació dels elements és molt variada i també depèn d’allò que es descriu. • Característiques lingüístiques: - Noms acompanyats d’adjectius (adjectivació). - Recursos retòrics, com la comparació o la metàfora, que faciliten que el destinatari pugui fer-se una representació mental d’allò que s’està descrivint. • Depenent de com descrivim, podem trobar: - La descripció tècnica (o objectiva) - La descripció literària (o subjectiva)
  • 3. La descripció tècnica • En la descripció científica o tècnica: - L’autor adopta una actitud imparcial. - L’autor descriu amb la major objectivitat i precisió possibles les característiques que millor el defineixen. - S’utilitza en els textos expositius (per exemple, la definició d’una paraula al diccionari o les explicacions d’una enciclopèdia o d’una guia turística). - Té una intenció didàctica i no ha de presentar ambigüitats. - No s’inclouen mai les impressions personals ni s’intenta provocar cap emoció al lector.
  • 4. La descripció literària • En la descripció literària: - L’autor reflecteix allò que li suggereix personalment l’objecte que descriu. - Té un marcat caràcter subjectiu. - Hi predomina la intenció estètica i expressiva. - S’utilitzen figures retòriques (sobretot comparacions i metàfores) per transferir o suggerir al lector la imatge que es descriu. - Se sol alternar amb la narració o el diàleg.
  • 5. La descripció literària en les narracions • A les obres narratives, sobretot a les novel·les, les descripcions solen representar una interrupció de la narració després d’una escena d’acció. • Són molt freqüents les descripcions acumulatives, és a dir, la descripció no es fa d’un sol cop, sinó que es va intercalant dins la narració o el diàleg. • La descripció com a creadora d’atmosferes ambientals  Pot provocar en el lector un sentiments de trobar-se en un ambient fantàstic, de por o de misteri, tranquil, acollidor, càlid, fred... • La descripció d’un espai psicològic  És la descripció d’un espai físic que expressa un estat emocional d’un personatge, és a dir, s’utilitza com un element que pot afectar els personatges o bé ser un reflex dels seus sentiments o emocions.
  • 6. Descripció científica o tècnica (objectiva) Descripció literària (subjectiva) Finalitat Enumerar amb precisió els trets més notables de l’objecte descrit Plasmar allò que l’objecte descrit suggereix a l’autor Actitud Objectiva Subjectiva Funció lingüística predominant Referencial Poètica o estètica Trets lingüístics i expressius - Lèxic tècnic. - Adjectius especificatius. - Verbs en present d’indicatiu amb valor intemporal. - Lèxic poètic. - Adjectius explicatius. - Verbs en present o imperfet d’indicatiu. - Comparacions, metàfores, personificacions...
  • 7. Practicam! “Jo recordava vagament aquell antic jardí, adornat amb els quatre escuts del fundador, al voltant d’una font abandonada. El jardí i el palau tenien aquella vellesa senyorial i melancòlica dels llocs per on, en altres temps, ha passat la vida amable del galanteig i l’amor.” “Per desplaçar-se, les meduses s’impulsen per contraccions rítmiques de tot el cos; prenen aigua, que s’introdueix en la seva cavitat gastrovascular, i l’expulsen, utilitzant-la com a propulsor.”
  • 8. Com es fa la descripció d’una persona? • Podem descriure les persones físicament  Els trets corporals o de vestit. • Podem descriure les persones psicològicament  La seva personalitat, el seu comportament o les seves reaccions.
  • 9. La prosopografia • És la descripció dels trets físics d’una persona. • No hi ha un ordre prefixat: se sol insistir en el rostre, els ulls, els cabells, els gestos, la vestimenta...
  • 10. L’etopeia • És la descripció dels trets psicològics d’una persona. • Ens mostra les seves qualitats, gustos, idees, costums i aspectes més notables del seu caràcter.
  • 11. El retrat i l’autoretrat • El retrat és la barreja de la prosopografia i l’etopeia, és a dir, de la descripció física i psicològica d’una persona en una mateixa descripció. • L’autoretrat és quan l’autor del text es descriu a ell mateix.
  • 12. La caricatura i l’esperpent • La caricatura és la deformació dels elements reals exagerant o ridiculitzant els trets més notables de la persona descrita. • L’esperpent és l’últim pas en la distorsió de la realitat contemplada. El llenguatge esperpèntic és violent, carregat de crítica i intenció satírica. Per aconseguir l’objectiu crític i deformador que es proposa, l’esperpent presenta l’extraordinari com a normal i es produeix un procés d’animalització dels personatges.
  • 13. Practicam! “No renunciava a pujar, a arribar el més amunt possible, però cada dia pensava menys en aquelles vaguetats de l’ambició a llarg termini, pròpies de la joventut. Havia arribat als trenta- cincs anys, i la cobdícia del poder era més forta i menys idealista; es conformava amb menys, però ho desitjava amb més força, ho necessitava més a prop.” “El rostre de n’Almudena, d’una lletjor expressiva, bru, amb la barba negra com l’ala d’un corb, es caracteritzava principalment per la desmesurada grandària de la boca que, quan somreia, traçava una corba els extrems de la qual, reflectint la pell flàccida de les galtes, se situaven molt a prop de les orelles.”
  • 14. Ara et toca a tu! • Pensa i tria els trets que vols remarcar. • Ordena els elements que vols descriure. • Expressa’t amb llenguatge clar i precís. • Redacta el text de manera entenedora. • Repassa’l i corregeix-ne el que faci falta.