3. ELS VISIGOTS

4. Els visigots van entrar a la Península el 415 però
els seus costums ja estaven fortament
romanitzats i per tant van respectar la majoria de
tradicions locals
A Hispània, a partir del segle V, la
presència dels visigots, va donar origen al
regne visigòtic que es va mantenir a la
Península fins a la invasió musulmana del
711.
Els visigots
organitzaren una
monarquia amb la
capital a Toledo.

5. Els visigots que eren Arrians obligaren a que, els
hispanoromans es convertiren, però no ho aconseguiren, i
aleshores ells es convertiren al cristianisme.
La conversio de Recaredo.

6. En l'activitat artística destaquen l'orfebreria i l'arquitectura.

7. Detall de la corona votiva del rei
visigot Recesvinto

8. Esglesia de San Juan de
Baños de Cerrato (Palencia
Restes visigots en la
cripta de San Antolín,
Palencia.

11. Años destacados durante la época visigoda
507: Los francos expulsan a los visigodos de la Galia, que se dirigen a Hispania.
576:
Leovigildo establece la capital del reino visigodo en Toledo.
587:
Recaredo, rey visigodo, se convierte al catolicismo y levanta las barreras que
había entre los godos y los hispanorromanos.
711:
Las tropas musulmanas cruzan el Estrecho de Gibraltar y derrotan al rey
visigodo don Rodrigo en la batalla de Guadalete.

14. L'expansionisme aràbic està
fonamentat en un important
excés demogràfic i la
promesa d'aconseguir una
recompensa material.

16. Al començament del segle VIII els àrabs, que ja dominaven tot el nord
d'Àfrica, van iniciar la conquesta de la Península Ibèrica, porta d'entrada a
Europa.
La feblesa dels visigots va permetre als àrabs d'apoderar-se de la
Península, on van estar vuit segles (711-1492).
L'estat que van crear els musulmans va rebre el nom d'Al-Àndalus. Es
divideix en quatre etapes: el Califa de Damasc, el Califat de Còrdova, els
Regnes de Taifes i el Regne de Granada.
La batalla
del riu
Guadalate
(juliol del
711),

17. El califa tenia un poder absolut. L'administració estava centralitzada i tot AlÀndalus era governat des de la capital, Còrdova. El califa, amb l'ajuda d'un
primer ministre (visir) i d'alts funcionaris, nomenava governadors (valís) de les
províncies i els principals funcionaris de les ciutats, entre ells els jutges
(cadis).

18. CALIFA
VISIR
VALIS
CADIS
Jutge suprem, general dels exèrcits; nomena i deposa els funcionaris.
Primer ministre. Amb el califa i els alts funcionaris nomena els:
Governadors de les províncies.
Funcionaris de les ciutats: jutges.

19. Al segle X, Abd al-Rahman III es
proclamà califa l'any 929 i
va trencar tots els lligams.
Així va néixer el califat de
Còrdova, el període de
més esplendor d'AlÀndalus.
L'esplendor política i
cultural del califat va
continuar amb els seus
successors, tot i que el
califa Hixem II va
abandonar el poder en
mans del seu primer
ministre Al-Mansur.
L'any 1031 el califat de
Còrdova es disgregà en
nombrosos regnes, que
van rebre el nom de taifes.
Abd al-Rahman III

20. Els regnes de taifes
Amb els regnes de taifes es va desfer la unitat d'Al-Àndalus.

21. El regne de Granada va persistir durant dos segles i mig gràcies a l'habilitat
diplomàtica dels seus reis i a la seva bona situació geogràfica.
El regne de Granada va ser un regne que va tenir una gran esplendor
cultural i artística.

22. El seu últim rei va ser Boabdil, qui va perdre el tron davant els Reis Catòlics
el 2 de gener de 1492.

24. L’Islam
Els musulmans creuen que Déu (altrament dit Al·là) va revelar l'Alcorà al
profeta Mahoma.
Els cinc pilars de la religió que tot bon musulmà ha de complir: la professió
de fe (la xahada), la pregària ritual (la salat), l'almoina (la zakat), el dejuni
durant el mes de ramadà (el sawm) i el pelegrinatge a la Meca (el hajj).
Alcorà del segle XII d'al-Àndalus
El nom de Mahoma escrit en cal·ligrafia
islàmica

25. la Ilaha illa Allah, Muhammad
rasúl
Allah"
esto
es:
"
"No hay más Dios que Ala
y Mahoma es su profeta"
Los musulmanes rezan cinco oraciones diariamente, en forma individual o conjunta.
El Zakat consistía en contribuir y ayudar a las clases sociales necesitadas.
"Quién ayune en el mes de Ramadán con fe y esperanza en la recompensa
de Dios, le serán perdonados sus pecados"
La peregrinación a la Meca es una obligación a cumplir una vez en la vida.

26. Una mezquita es un lugar de culto para los seguidores de la fe islámica.
El propósito principal de la mezquita es servir de lugar donde los
musulmanes puedan reunirse para rezar.

27. LA MESQUITA DE CORDOVA

29. Una de las
puertas
exteriores
de la Gran
Mezquita de
Córdoba,
construida
entre 786 y
787 d.C. por
Abd alRahmán

30. MIHRAB

31. minaret

32. El almuédano, almuecín
o muecín és, en el Islam,
el membre de la mesquita
encarregat de realitzar la
trucada a l'oració o adhan
cinc vegades al dia, amb
freqüència des de la torre
o minaret.

33. L‘ECONOMIA
Entre els segles VIII i XV la base principal de la seua economia va ser
l'agricultura.
Es van recopilar i van traduir gran quantitat de textos antics sobre
agricultura -la majoria orientals- i es van perfeccionar i van augmentar
els sistemes de regadiu d'origen romà existents en el sòl peninsular,
tant en les tècniques d'extracció, com de conducció de l'aigua.
Es va desenrotllar una gran tecnologia en camps com la hidràulica,
sistemes de captació, canalització i emmagatzemament a més
d'enginys i mecanismes.

34. Van introduir novetats importants:
A partir del segle X proliferen per tota la geografia d'al-Andalus les
sénies accionades per energia hidràulica "naura". es destinaven a
l'elevació d'aigua, al maneig de molins per a la indústria tèxtil i la
fabricació del paper.

38. Antic sinia, els
inicis del qual
es remonten
als temps
d’ Al-Andalus

39. Sistema de regadiu
Para la distribución del agua de regadío se
desarrollaron complejas y extensas redes de
acequias.

40. Aljub
Assut

43. Els musulmans van introduir nous productes molt populars hui,
,
com és l'albergina.
las alcachofas (jarshuf) y los espárragos.
Les hortalisses més cultivades eren, a més, la carabassa, els
cogombres, les bajoquetes, els alls, la ceba, la carlota, el nap, els
ravenisses blanques, les bledes (as-silqa) , els espinacs (isfanaj) i
moltes altres.
La figa, que va arribar a ser reputat en al-Ándalus fins al punt
d'exportar-se a Orient, es va introduir en la península, procedent de
Constantinoble, en els temps d'Abderrahmán II. Els cítrics, com la
llima (laimún) , l'aranger i la taronja (de l'àrab: naranÿa, i este del
persa: naranguí) amarga van ser importats d'Àsia oriental. Eren
utilitzats per a conservar els aliments, però també s'extreia d'ells
per a l'elaboració de sucs i de les seues flors, essències per a
l'elaboració de perfums. Igualment, la ciència de l'empelt es va
desenrotllar en al-Ándalus fins a límits insospitats, aconseguint,
per exemple, una extraordinària varietat de pomelos.

45. També cal destacar la introducció de la canya de sucre en el segle X,
el seu cultiu va ser nombrós en l'etapa musulmana de l'actual
Comunitat Valenciana, sent un dels més importants quan es va
produir l'expulsió dels moriscos valencians; l'arròs, que continua sent
un cultiu primordial en la marchal, base de la nostra alimentació més
tradicional, i producte d'exportació; el meló d'alger, que provenia de
Pèrsia i de l'Iemen; el meló, del Khorasan; el tramús, tan lligat a la
nostra tradició; el safrà, indispensable en la nostra cuina actual, va ser
el cultiu majoritari en Balansiya; el cotó, per al tèxtil; l'albercoc; el
plàtan; el gesmil i moltes altres.

46. També va ser el centre d'un actiu comerç internacional que va permetre
l'intercanvi entre Europa i l'orient. De l'exterior procedien esclaus, primeres
matèries, or i plata, mentre que d'aquí sortien productes elaborats a les seves
ciutats. Això facilità l'ús de la moneda: dinar (or) i dirhem (plata).

48. LA CIUTAT MUSULMANA

49. LES CIUTATS (centres administratius i mercats locals de consum)
MUSULMANES PASSEN A SER:
a) Mercats de productes agraris: agricultura especialitzada;
b) Centres de producció manufacturera d'articles de primera necessitat
(alimentació, construcció, tèxtil,etc.);
c) Centres de comerç: exportació de manufactures a les grans capitals
(Còrdova, Sevilla, Saragossa, Almeria);
d) Centres d'atracció d'immigrants llauradors.
Estructura de les ciutats musulmanes: nucli emmurallat (MEDINA), temple
(MESQUITA), palau (ALCÀSSER), mercat (SOC), perifèria (RAVALS).

52. Alcassaba d'Almeria
soc

53. El soc era un lloc de trobada, en el que es podien trobar les
més variades mercaderies. Des d'espècies i perfums fins a
hortalisses i fruites, carn, teixits, orfebreria i ceràmica.

55. La vivenda

57. Reproducción casas islámicas de Balansiya. siglo XI.

59. La cultura a Al-Àndalus
Els àrabs van conèixer les obres científiques i filosòfiques dels antics
grecs després de conquerir les terres del Mediterrani oriental.

60. la ciència
Els musulmans van donar molta importància als estudis de jurisprudència, perquè
permetien accedir als altres càrrecs de l'administració. També van tenir un gran
desenvolupament l'astronomia, la botànica, la medicina, les matemàtiques i la
filosofia.
Hi va haver figures importants en el camp de la filosofia, com els cordovesos
Averrois, musulmà, i Maimònides, jueu, que van viure al segle XII.
En el camp de les matemàtiques, els àrabs van introduir a Europa, procedent de
l'Índia, la numeració grega, que continuem utilitzant i que té com a gran
diferència, en comparació a la romana, l'existència de la xifra zero.
Tractat àrab sobre plantes
medicinals

61. AVERROIS. Va escriure comentaris sobre l'obra
d'Aristòtil i Plató (d'ací que fora conegut com el
Comentador) i elaborà una enciclopèdia mèdica.
MAIMONIDES. Tingué una enorme importància
en el pensament medieval com filòsof, religiós i
metge.

62. L’art àrab
Com que l'Alcorà prohibeix fer representacions humanes i d'animals,
pràcticament no existeixen ni escultures ni pintures en l'art àrab, tot i que hi
ha algunes excepcions en miniatures, tapissos i ceràmica.
L'arquitectura
Els edificis àrabs, mesquites i palaus, no són gaire alts i estan construïts amb
materials poc resistents (maons, maçoneria, guix, fusta, etc.). Tanmateix,
aquesta arquitectura no fa la sensació de pobresa, perquè té elements
decoratius abundants, especialment a l'interior (plaques de guix o rajoles, que
repeteixen temes vegetals estilitzats, o bé inscripcions o dibuixos geomètrics).

63. ALHAMBRA GRANADA

66. GIRALDA SEVILLA
TORRE DEL ORO

67. MEDINA AZAHARA

68. RESUM