1. Pràctiques educatives recomanades per la comunitat
científica International que afavoreixen l’èxit escolar de tot
l’alumnat
IV Jornada d’Escola Inclusiva
17 d’abril de 2010
2. Actuacions que Actuacions que
generen generen
eficiència i eficiència, però
equitat no equitat
Actuacions que Actuacions que
generen equitat, no generen ni
però no eficiència eficiència ni
equitat
4. Figura 2.22
Cultivos transgénicos
El maíz transgénico debería prohibirse
Grupos de conservación del medio ambiente están demandando que se prohíba el
cultivo del maíz transgénico. Este maíz se ha diseñado para que no le afecte un
poderoso herbicida que mata las plantas de maíz convencionales. Este nuevo
herbicida matará la mayor parte de las malas hierbas que crecen en los campos de
maíz.
Los conservacionistas dicen que estas hierbas son el alimento de animales pequeños,
sobretodo insectos, y que el uso de este herbicida con el maíz transgénico será malo
para el entorno. Por otro lado, los defensores de el maíz transgénico dicen que un
estudio científico ha demostrado que esto no va a pasar.
Aquí están los detalles del estudio científico mencionado:
- El maíz se plantó en 200 campos de todo el país.
- Cada campo se dividió en dos. En una mitad se plantó el maíz transgénico tratado
con el nuevo herbicida, y en la otra mitad el maíz convencional tratado con el
herbicida convencional.
- El número de insectos hallados en el maíz transgénico, tratado con el nuevo
producto, es el mismo que el tratado con el producto convencional.
5. El maíz se plantó en 200 campos de todo el país. ¿Por qué los
científicos utilizan más de un campo?
a. Para que muchos agricultores puedan probar el nuevo maíz
transgénico
b. Para ver cuanto maíz transgénico pueden cultivar
c. Para cubrir el máximo de tierra posible con maíz transgénico
d. Para contemplar distintas condiciones de crecimiento del maíz
.
10. Actuacions que Actuacions que
generen generen
eficiència i eficiència, però
equitat no equitat
Actuacions que Actuacions que
generen equitat, no generen ni
però no eficiència eficiència ni
equitat
11. Actuacions que
generen eficiència i Actuacions que
equitat generen
Recerca de la
eficiència, però
comunitat científica
internacional no equitat
Actuacions que Actuacions que
generen equitat, no generen ni
però no eficiència eficiència ni
equitat
20. Model de Harvard:
La diversitat, imprescindible per
assolir un aprenentatge de
qualitat
21. Model de Harvard:
La diversitat, imprescindible per
assolir un aprenentatge de
qualitat
22. Model de Harvard:
La diversitat, imprescindible per
assolir un aprenentatge de
qualitat
Declaracions de Larry Summers, quan era president
de Harvard:
“El nostre argumenta que ajuntar estudiants de
diferents contextos, incloent diferents ètnies, té
avantatges educatives vitals per a tots els i les
estudiants, i els preparar millor per a servir com a
líders d’una societat multicultural.”
23. FP6 -028603- 2
SIXTH FRAMEWORK PROGRAMME
PRIORITY 7
Citizens and Governance in a Knowledge-based Society
24. Què és el Projecte Includ-ed?
Projecte Integrat de la prioritat 7 del
VI Programa Marc de la Comissió Europea
en 14 països de la Unió Europea.
Projecte Integrat? Programa Marc de la CE
Perquè combina una gran INCLUD-ED és l’únic projecte
quantitat d’activitats i recursos integrat centrat en l’educació
per a aconseguir objectius obligatòria a Europa.
científics ambiciosos i ben
definits. A més s’espera que
tingui un efecte estructurador en
el teixit de la recerca Europea.
26. Objectiu principal
Analitzar estratègies educatives que
contribueixen a la cohesió social i
estratègies educatives que
condueixen a l’exclusió social, en el
context de la societat europea del
coneixement, donant elements clau i
línies d’acció per a millorar les
polítiques socials i educatives.
27. Estructura
CLUSTER 1 .- SISTEMES EDUCATIUS I PRÀCTIQUES EN RELACIÓ A RESULTATS.
Projecte 1 Projecte 2
Sistemes educatius a la Pràctiques
UE25 que augmenten/ educatives
disminueixen l’èxit efectives a Europa
educatiu
CLUSTER 2 .- CONNEXIONS ENTRE EDUCACIÓ I EXCLUSIÓ/INCLUSIÓ SOCIAL.
Projecte 5
Projecte 3 Projecte 4
Politiques educatives
Relació entre la exclusió Grups vulnerables en connectades amb
educativa i les àrees de diverses provisions polítiques socials
la societat educatives d’altres árees
CLUSTER 3 .- COHESIÓ SOCIAL DES D’ABAIX.
Projecte 6
Projectes locals per a la cohesió
social
29. STREAMING (AGRUPACIONS DE NIVELL)
Flecha, 1990: book La nueva desigualdad cultural (The new cultural
inequality), chapter 6: Diversidad de niveles de educación generalista
como eslabón de otras desigualdades (Diversity of levels in general
education as a link to other inequalities)
30. STREAMING (AGRUPACIONS DE NIVELL)
Flecha, 1990: book La nueva desigualdad cultural (The new cultural
inequality), chapter 6: Diversidad de niveles de educación generalista
como eslabón de otras desigualdades (Diversity of levels in general
education as a link to other inequalities)
Slavin 1992 (creator of “Success for All”): Ability grouping is
ineffective. It is harmful to many students. It inhibits development of
interracial respect, understanding, and friendship. It undermines
democratic values and contributes to a stratified society (Braddock &
Slavin 1992: 14).
31. STREAMING (AGRUPACIONS DE NIVELL)
Flecha, 1990: book La nueva desigualdad cultural (The new cultural
inequality), chapter 6: Diversidad de niveles de educación generalista
como eslabón de otras desigualdades (Diversity of levels in general
education as a link to other inequalities)
Slavin 1992 (creator of “Success for All”): Ability grouping is
ineffective. It is harmful to many students. It inhibits development of
interracial respect, understanding, and friendship. It undermines
democratic values and contributes to a stratified society (Braddock &
Slavin 1992: 14).
PISA 2006: data on lower performance of schools reporting ability
grouping for all subjects, compared to schools reporting no ability
grouping or ability grouping only for some subjects.
37. STREAMING consisteix en
“adaptar el currículum a
diferents grups d’alumnat en
base a la seva capacitat dins
d’una escola”.
European Commission. (2006). Communication from the
Commission to the Council and to the European Parliament.
Efficiency and equity in European education and training systems.
Brussels, September 2006. COM(2006) 481. (p.19)
38. STREAMING (separació per nivells): El professorat
addicional s’utilitza per a segregar alguns estudiants (comunitat
gitana, immigrants, nivell socioeconòmic baix,...), almenys en
algunes àrees instrumentals
39. STREAMING
Basat en la Diferència
Més d’un professor/a
Separats
Grups Homogenis
(mateixa aula o diferent; grups de
reforç i suport segregat)
40. TIPUS DE STREAMING:
1. Organització de les activitats de l’aula
segons els nivells
2. Grups de reforç i suport segregat de l’aula
ordinària
3. Currículum individualitzat exclusor
4. Elecció exclusora
50. ZDP: distància
entre allò que una
persona pot fer
individualment i allò
que pot fer amb els
demés
(mediat pel llenguatge)
51. INTERACCIONISME
SIMBÒLIC
La persona (self) es
constitueix a través de
la interacció social,
mediada per llenguatge
i símbols
Persona = jo + mi
Persona: es diàleg
permanent entre el jo i
el mi
52. ROGOFF
Participació
guiada: interacció amb
diverses persones
“La interacción con otras
personas ayuda a los niños en
su desarrollo, guiando su
participación en actividades
relevantes, contribuyendo a
adaptar la su comprensión a las
nuevas situaciones,
estructurando los intentos de
solucionar los problemas (…)”
Rogoff, B. 1993
53. ROGOFF
Interaccions heterogènies
entre iguals
“Los compañeros con los que no existe una
cierta familiaridad promueven el desarrollo de
una mejor comprensión o establecimientos de
nexos entre puntos de vista alternativos”
Rogoff, B. 1993.
54. FP6 -028603- 2
SIXTH FRAMEWORK PROGRAMME
PRIORITY 7
Citizens and Governance in a Knowledge-based Society
55. Congressos i seminaris
a Bilbao, Nicosia, Nottingham,
Helsinki, Malta, Dublin...
Investigadors/es, administració, sindicats, partits
polítics, professorat, alumnat, associacions de
familiars, ongs, associacions gitanes, mass media...
56. EU Cluster meeting on Education and Social Inclusion
Representatives from Departments of Education
57.
58. Improving measures for integration: the Parliament stresses the need to
integrate migrants and social categories (such as Roma people) in society.
Integration must be based on the principles of equal opportunities in education,
ensuring equal access to quality education. Any solutions –whether temporary or
permanent- that are based on segregation must be rejected. Parliament also
considers that, in order to improve integration into society of children of migrants,
it is necessary to involve them in a wide range of extracurricular activities.
59. Improving measures for integration: the Parliament stresses the need to
integrate migrants and social categories (such as Roma people) in society.
Integration must be based on the principles of equal opportunities in education,
ensuring equal access to quality education. Any solutions –whether temporary
or permanent- that are based on segregation must be rejected. Parliament
also considers that, in order to improve integration into society of children of
migrants, it is necessary to involve them in a wide range of extracurricular
activities.
60. FP6 -028603- 2
SIXTH FRAMEWORK PROGRAMME
PRIORITY 7
Citizens and Governance in a Knowledge-based Society
61. Estructura
CLUSTER 1 .- SISTEMES EDUCATIUS I PRÀCTIQUES EN RELACIÓ A RESULTATS.
Projecte 1 Projecte 2
Sistemes educatius a la Pràctiques
UE25 que augmenten/ educatives
disminueixen l’èxit efectives a Europa
educatiu
CLUSTER 2 .- CONNEXIONS ENTRE EDUCACIÓ I EXCLUSIÓ/INCLUSIÓ SOCIAL.
Projecte 5
Projecte 3 Projecte 4
Politiques educatives
Relació entre la exclusió Grups vulnerables en connectades amb
educativa i les àrees de diverses provisions polítiques socials
la societat educatives d’altres árees
CLUSTER 3 .- COHESIÓ SOCIAL DES D’ABAIX.
Projecte 6
Projectes locals per a la cohesió
social
62. ESTAT DE LA QÜESTIÓ:
TIPUS DE PARTICIPACIÓ DE LA COMUNITAT
1. >
Les famílies són informades sobre les activitats, funcionament i
decisions.
INFORMATI >
No prenen part de les decisions.
VA >
Assistència a reunions.
2. >
Participació en els processos de presa de decisions de
l’escola.
CONSULTIV >
Impacte limitat i participació bàsicament consultiva.
A >
Participació d’organismes legals.
>
Participació en els processos de presa de decisions a través de
3. DECISIVA la representació en els òrgans de presa de decisions.
>
Contribueix a fer el seguiment de l’escola (rendir comptes).
4. Participació en el procés d’aprenentatge de l’alumnat a
>
EVALUATIV l’escola.
A connexió dintre l’avaluació de l’alumnat. de l’escola
Ajudar en de l’escola – fora
>
63. Transformació de les diferents interaccions
d’aprenentatge del context
FREIRE VYGOTSKY