1.
T‐5
5
EL RELLE
EU I EL MODELAT
D T

2. 4. E
Els processos geològics exter
rns. Transport i sed
dimentació
ó
Trannsport: tras
sllat dels ma
aterials mitjjançant els agents geològics exter
rns ( pluja, a
aigües
salv
vatges, onattge, correntts marins i e
el vent).
4.1 Paràme etres que caracteritzen n el transpoort
4.1.1 Energia:
1 : capacitat d
d’un agent g geològic per transporta ar els fragm
ments
de roca o clast. Una a alta energgia transporta clast de m mida més g gran. EX:
curs alt d
d’un riu (hi ha més ene ergia potencial)
4.1.2 Selecció
2 ó: a més ene ergia, menys selecció d dels clasts quan a mida.
Porten mmés lluny m materials d’uuna mida mé és petita.
4.1.3 Maduració: al llarg del transpo
3 ort, els clast
ts estan sotmesos a cops i
meteorit tzació quím
mica. Hi ha aalteració en els seus minerals i can nvis en
la seva m
mida. Rius i onatge pro odueixen sed diment molt madur.
4.2 Formees de transpport
4.2.1 Contacte
1 e amb el foons: El fluid no manté e els clasts en suspensió:
‐ Rod dament: par rtícules més s grans
‐ Arro ossegament t: fer mouree partículess sense aixecar‐les del t terra
‐ Salt tació: arrodoniment de e formes. Ai ixequen i to ornen a caure
4.2.2 Sense co
2 ontacte amb el fons: clast fins, solubles.
‐ Suspensió: mat terials més fins (arcille
es) que ente erboleixen le es
aigü
ües. No es d dipositen al terra
‐ Flot tació: materrials que es mantenen a la superfí ície d’un flu
uid
‐ Diss solució: sup
posa un tran nsport a ma ajor distànci ia (carbonat ts,
sulf
fats) de mat terial dissolt
t en aigua.

3. Sedimentació: acumulació de materials que han estat transportats per una agent
geològic extern, a unes zones baixes o deprimides de l’escorça terrestre. Aquestes zones
reben el nom de conques sedimentàries.
Un clast sedimenta perquè l’agent geològic ha perdut energia per transportar‐lo.
4.3 Segons on es dipositin els materials podem distingir:
4.3.1 Zones en procés d’aixecament. Sotmeses a erosió i tornaran a ser
transportades. Són zones situades a gran alçada.
4.3.2 Zones de subsidència o d’enfonsament: conques sedimentàries
4.4 Acumulació dels sediments
4.4.1 Decantació: procés mitjançant el qual precipiten els clasts quan hi ha
un aturament del transport o bé, quan les partícules s’han format en el
fluid en repòs (Ex: esquelets calcaris, plàncton).
4.4.2 Acreció cinètica: procés d’acumulació dels sediments mitjançant el xoc
amb un obstacle que els atura. L’acumulació dels sediments es dona
els uns sobre els altres.
4.5 Ordenació dels clasts . Les estructures sedimentàries
Estrat: capes horitzontals d’espessor uniforme en les que es disposen els sediments.
L’ordenació dels clasts origina estructures sedimentàries que permeten conèixer l’agent
geològic que els va formar.
4.5.1 Estratificació: disposició sediments en capes.
4.5.2 Laminació: disposició en capes de pocs mm. Es dona en corrents de
poca energia que han acumulat sediments per decantació.
4.5.3 Sedimentació graduada: ordenació dels clasts segons la mida. Els
clasts més grans es disposen a sota i els més petits a sobre. Es dona en
corrents turbulents i en sedimentació per decantació.

4.
4.5.4 Laminac
4 ció encreuada: disposicció en estraats que canv
vien de dire
ecció i
que talle
en els uns amb els altre
es. Ex: aigüe
es profundees delta,dun
nes, es
veuen els canvis dee direcció de
e l’aigua.
5 Les conques i els a
ambients sedimentaris
DEF
F: zona de la superfície
e terrestre m
més enfonsa
ada on s’acumulen els sediments.
.
Si a la zona hi h
ha subsidèn
ncia, encara que s’acum mulin els seddiments, la superfície
continuarà més enfonsada a, però si la zona deixa
a d’enfonsar r‐se o ser su
ubsident, els
sediments acab ben reblint‐
‐la, igualant
t en alçada la superfície
e a la de les
s parts contigües.
Ambients sedimentaris
DEF
F: És la zona
a concreta d
de la superfí
ície terrestr
re on un age
ent geològic
c acumula e
els
sediments.
5.1 Ambients s
sedimentaris continent
tals.
‐ Fluv
vials
‐ Torrrencials
‐ Glac
cials
‐ Eòlics
‐ Càrsstic

5. 5.2 Ambients sedimentaris marins.
‐ Litorals. Costa, acció onatge
‐ Escullosos: esculls de coralls, esponges, bivalves. Es troben a la zona fòtica on
arriba la llum solar (50m)
‐ Plataforma continental
‐ Talús continental: zona de pendent entre plataforma continental i escorça
oceànica. Materials fins.
‐ Corrents terbolesa: sedimentació encreuada.
5.3 Ambients sedimentaris de transició (entre mar i continent)
‐ Platges: hi ha influència de l’onatge i el vent. S’acumula sorra i grava
(material rocós i grans de sorra)
‐ Deltes: formacions sedimentàries de llims i arcilles a la desembocadura d’un
riu, sempre i quan hi hagi poc oleatge i existeixen corrents dèbils i d’escassa
profunditat. Forma triangular.
‐ Estuari: desembocadura oberta als rius, en las que no es forma un delta pel
fort oleatge. No deixa sedimentar el material riu, només en baixamar.
6 Els rius. Modelat fluvial
6.1 Valls en forma de V
Trams del curs alt dels rius on hi ha molta pendent. L’aigua circula a gran velocitat i hi ha
una forta erosió en el fons del llit, donant un relleu en forma de V. Si la llera del riu
passa per una zona de roques dures, s’encaixa profundament. Ex: canyons, congost
(desfiladero) obertura estreta i allargada
6.2 Valls de fons pla
Zones amb menys pendent, baixa velocitat. Augmenta l’amplada de la llera (“cauce”) i
del cabal. La funció principal és del transport. Disminueix la velocitat, l’aigua origina
Meandres (corbes) que provoquen que l’aigua erosioni la zona més oberta de la cova i
sedimenti a la més tancada.

6. ‐ corb
ba interna: sedimentac
ció (disminu
ueix velocita
at)
‐ corb
ba externa: erosió (aug
gmenta velo
ocitat)
6.3 Penepl
lans: Planes
s de gran ex
xtensió prod
duïdes per ll’ampliació de les valls com a
conseq
qüència de l
la unió de le
es unes amb les altres (pàg. 105).
Valls flu
uvials: llit ex
xcavat pel riu des del n
naixement fins la desem
mbocadura
L’erosió
ó fluvial pro
ovoca una reedistribució
ó de les massses contineentals. El riu
u
eros
siona en pro
ofunditat i een les corbe
es externes i sedimenta a les corbbes internes s. És per
aquest motiu qque el relleu
u ascendeix als costats de la llera i
i el pendent
t es fa majo or.
1. El ri
iu erosiona en profund
ditat i s’enca
aixa en la va
all, part alta
a, molta ene
ergia

7. 2. El ri
iu perd velo
ocitat i crea una vall am
mpla
3. El re
elleu ascenddeix pels dipòsits de se
ediments i p
per l’erosió
4. El ri
iu torna a encaixar‐se, hi ha més ppendent, més energia, més velocit
tat,
més s erosió.
L’alç
çament amb erosió ori
igina:
6.4 Pujols testimoni: rrelleus resid
duals aïllats
s que repres
senten un fr
ragment dee plana
antiga que estava disposada a aquella alçada
6.5 Terrassses: relleus en forma dd’esglaó que e posen de manifest su
uccessius
aixecam
ments i amp pliacions dee la vall
Ex: un riu que p portava més quantitat de sorra qu ue la que po
odia arrosse egar. Erosio
onava
les rribes, fent‐s se més amp ple. Despréss no porta tant materia
al. L’aigua e
erosionava eel seu
llit i el riu s’aixe
ecava en la seva vall, deixant una terrassa flu
uvial. En les crescudes, el riu
eixa amplava la s seva vall i portava méss sediments.
El riu tornava a
a portar poc
ca sorra i s’e
encaixava d
de nou, deix
xant una seg
gona terrassa.
7. Els torrents i
i les aigüe
es salvatge
es. Model
l torrencia
al
7.1 Caracte
erístiques d
del modelat
t
‐ Age ent: aigües c
continentals
s (torrents)

8. ‐ Met teorització mecànica
‐ Clim ma: tempera atura suau o o elevada
‐ Pluj ja poc freqü üent però vi iolenta
7.2 Formes de relleu q que origina
‐ Xara agalls: solcss que forma a l’aigua de la pluja en escorre’s per un terreny
inclinat. Hi ha mmés possibi ilitat que es
s formi sin N
No hi ha veggetació, si el
penndent és ele evat i si els m
materials sóón fràgils. Normalment t es desenvo olupa
en c
conques de recepció de torrents.
‐ Barrancs: excavació profu unda de vessants abrup ptes que fan
n les aigües de la
pluj
ja, un riu, to
orrent, en e el sòl. Són va
alls en formma de V típiq
ques de zon nes
alte
es amb pend dent pronun nciada. Con nstitueixen eel canal de desguàs.
‐ Ram mbles: llera per on corr ren les aigües pluvials fformant rieerada de for rma
inte
ermitent. De epenen de l les pluges. E
Es desenvol lupen més a avall del conn de
deje
ecció i pode en recollir aigua de torr rents difere
ents.
Connques de reecepció: reben les aigüües de
plu
uja que despprés circular
ran pel canaal de
dessguàs. Predomina l’eroosió. És la zo
ona
d’alimentació del torrent.
Cannal de desg
guàs: és el to
orrent pròp piament
dit.
. Predominaa el transpo
ort i l’erosió
ó. Es
car
racteritza pe
er un alt pendent.
Conn de dejecc
ció: s’acumuulen els dep
pòsits
transportats p
pel canal de desguàs.
Pre
edomina la ssedimentac ció.
7.3. Tra
ansport i sed
dimentació torrencials
‐ Transpoort: ràpid, c
curt i poc se
electiu, sens
se maduració del sedim ment
‐ Sedimeentació: violenta i sense ordenació ó (clasts bar
rrejats, de
diferents mides)
Depòsit
ts sediment
taris:
‐ Ven
ntalls al∙luvials: materials del con de dejecció
ó d’un torre
ent.
Mat
terials de mmides variad
des barrejats.

9. ‐ Cons de dejecció: acumulacions de sediments dipositades a la
sortida dels torrents. Es caracteritza per tenir pendent fort.
‐ Pediments: unió de ventalls al∙luvials.
8. El vent. El modelat eòlic
No és un agent molt erosiu però és important en zones seques i de poca vegetació.
Meteorització tèrmica (diferent temperatura entre el dia i la nit. Al dia hi ha dilatació de
les roques i a la nit contracció). Es redueixen les roques fins a grans de sorra.
8.1 Mecanismes d’erosió que produeix el vent
8.1.1 Deflació: consisteix en l’acció de l’arrossegament i transport de
partícules petites, deixant les d’una mida més gran . S’origina un desert
pedregós que rep el nom de REG.
8.1.2 Abrasió eòlica: desgast que sofreix una roca pel xoc amb les partícules
que transporta el vent. Ex: roques en forma de bolet (vent bufa en
diferents direccions). A la zona inferior, el vent està carregat de més
sorra i l’erosió és més forta.
8.2 Transport i sedimentació eòlica
8.2.1 Transport: grans volums a llargues distàncies
8.2.2 Sedimentació:
‐ Dipòsits de loess: acumulacions de pols transportats pel vent. Són zones
molt fèrtils
‐ Dunes: acumulacions de sorra. Apareixen quan les partícules
arrossegades pel vent xoquen amb un obstacle, al voltant del qual s’acumulen, creant
una muntanya de sorra en forma de mitja lluna, cresta recta o cresta sinuosa. Si tenen
vegetació no es mouen, sinó es van desplaçant amb el temps.
9. Les aigües marines. Modelat litoral
Abrasió: desgast de les roques per fricció d’elements que actuen com a agents
abrasius (sorra, grava).
9.1 Mecanismes d’erosió en aigües marines
9.1.1 Retrocés del penya‐segat
Plataforma d’abrasió: superfície d’erosió produïda per l’onatge al peu d’un
penya‐segat
Consisteix en una excavació de la base del penya‐segat que acaba comportant la
caiguda dels blocs superiors i el retrocés del penya‐segat.

10.
9.1.2 Trituració
ó i rentat dels materials
s
Els fragments de rooques més fins es tran
nsporten en
n profundita
at i la sorra i les
grav
ves es deixe
en a la costa
a
9.2 Transpport i sedime
entació litoral
9.2.1 Platges: acumulació d de sorra en zones de b baixa pende ent.
9.2.2 Tómbols: illes unides s a terra per
r una barra de sorra
9.2.3 Fletxes: dipòsit de so orra allargat
t unit a la co
osta per un extrem
9.2.4 Barra de s sorra: fletxa
a que no s’uuneix a la coosta i és par
ral∙lela a ella
a
10.Les gla
aceres. Mo
odelat gla
acial
‐ Glac cera: acumulació de glaç que flueix
lenttament com m un líquid v viscós.
‐ Circc: zona alta on s’acumu ula el glaç
‐ Llenngua glacial l: “riu de gla
aç” que llisc
ca
vess sant a baix
‐ Morrenes: frag gments de r roca que
arroossega la lle
engua glacia al (tils). Aquests
tils erosionen eel relleu
Formes
s erosives:
‐ Vallls en forma
a de U: amples i profun
ndes.
Es v
veuen quan es retira el glaç

11. ‐ Zones de sobreexcavació: donen llocs als llacs glacials
11.Modelat càrstic
És característic de zones amb roques CALCÀRIES. Les aigües superficials i
subterrànies actuen dissolvent aquestes roques quan reaccionen amb el diòxid de
carboni de l’atmosfera.
11.1 Erosió:
‐Nivell superficial:
‐ Origina Dolines (enfonsament del sostre de cavitats
subterrànies)
‐ Lapiaz (solcs exteriors)
‐ Nivell subterrani: origina coves, galeries, túnels, avencs
11.2 Sedimentació:
‐ Acumulació d’argila
‐ Precipitació del carbonat de calci que forma travertins (estalactites i
estalagmites)