Conferencia. «Educació i drogues. Una mirada psicosocial». IX Jornades Culturals de la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona (UB). Organitza: Assemblea d’Estudiants. Barcelona, 4 d’abril de 2008.

1. Clàssic
Llei
/person
a Censura
Cristianime
Càssic
Renaixement
Societat
europera
Paradigmes. La relació entre
subjecte, context i substància
Moral
Moral
Victorina
(Europa)
Ètica
protestant
(EUA)
Intervencionista
Biomèdic
Medicina
Moderna
Assistencial
Prohibiccionista
Salut
pública
Mèdic +
moral
Cúmul de
paradidmes
Subjecte
actiu
Elaboració pròpia a partir de Faura, R (2007)

2. EDUCACIÓ EN DROGUES
LA FAMÍLIA
L’ESCOLA
ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ
ELS IGUALS

3. Imaginari col·lectiu sobre les drogues
Abstencionisme
Trauma de l’heroïna
Imaginari col·lectiu sobre les drogues
Abstencionisme
Trauma de l’heroïna

4. Educació per part de la família
•Discurs abstencionista
• La informació dels pares és
limitada
•Influència dels mitjans de
comunicació

5. Les diferències generacionals dels actuals adolescents i
joves amb els seus pares, pel que fa als consums de
drogues no són tan grans com en altres èpoques, ja que
els pares, altres parents o amics de l’entorn familiar van
consumir algunes de les drogues il·legals més difoses
(cànnabis i cocaïna) i alcohol i tabac, en contexts i
situacions similars, amb elements diferents però no tant
allunyats com pot semblar si observem les pautes de
consum actuals. (Oró, DP et al, 2008)

6. Malgrat això, o potser per això, els pares semblen
bastant aliens al que passa amb els seus fills, sobretot
adolescents, en els contexts de festa, i quan hi ha
problemes, consideren que són dels fills dels altres.
Sembla que tothom dóna per suposat que sortir i
consumir algun tipus de droga és un tret de la generació
actual per a transitar cap a la joventut i l’adultesa. Fa
prop d’una dècada, quan es va endegar l’Observatori
encara era una “batalla” que els joves intentaven
guanyar, ara ja és per tothom així. Alguns, inclús li
donen una transcendència cultural. (Oró, D.P. 2008., et
al.)

7. Mitjans de comunicació
-Discurs abstencionista
-Discursos que “despisten”

8. L’escola
Del prohibicionisme a la
reducció de riscos

9. Els discurs dels iguals
“haber, hay un tema, mira si te dicen las drogas son el infierno, las
drogas son muy malas y tal, y tu eres chaval y te juntas con los
colegas y te comes un tripi o te comes un éxtasis, y te lo pasa que te
cagas. Y entonces dices, joder! Que me están contando colega, si
yo con esto me lo paso bien. Tu primera experiencia, ni te sale la
espuma por la boca. No, tan normal, te lo has pasao bien y estás
satisfecho. Que vas a hacer, dudar de lo que la sociedad te cuenta,
de lo que te cuenta tu madre, de lo que te cuenta la educación que
te quieren dar, la moralidad. Pues que haces tu? Pues pasar, no
tener en cuenta esa educación que te quieren dar, y te montas tu
propia película”

10. Fora Dins
Abstenirse
Consumir
Normalitat
“Amuermaos”L’abstenció: discurs social
acceptat
Desviats

11. Edat
14 25 30
Grupalitat
-
+
Responsabilitat social
+
-
-Gruapalitat
-Temps i sortides negociades
-Economia limitada
-“poc criter”
-Aparcament social
Gestió absoluta del temps
-Poca pressió de les institucions
-Economia limitada
-Època “trallera”
-Difuminació de la grupalitat
-Conquesta del món adult
-Pressió de les institucions socials
- Disminució de les sortides
-Consums més esporàdics
-Sibarites

12. Recreatiu
Excepcional
Exconsumidor
Problemàtic
Negatius
Positius
Consum
“aceptat”
Comsum
relativitzat
•Context ludico-festiu
•Grupalitat
•.Situacional
•Normalitat
•“una opció més en la festa”
•Consum exceptional
• Augment de
responsabilitats
•Balança
•“Cabories de joventut”
•“reproducció del discurs”
•Consecuencies negatives
•Balança (subtància)
•Relació problemática