SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 12
Juan Antonio Delgado TECNOLOGIA 2n ESO Escola Natzaret Esplugues
Objectius ,[object Object],[object Object],[object Object]
Una  màquina  és un conjunt de dispositius capaços de transformar l’energia en treball útil. S’anomena  treball  l’acció d’aplicar una o més forces sobre un cos i provocar  o modificar-ne el moviment. L’energia  és la capacitat de realitzar un treball. S’anomena  potència  la rapidesa amb què es duu a terme el treball. Introducció
Introducció a l’estudi de màquines Les  màquines simples  són dispositius senzills que ens permeten realitzar multiplicar forces  i/o moviments i per tant faciliten la realització del treball. Una màquina no pot transformar tota l’energia que rep en treball útil, ja que durant el procés de transformació es produeixen pèrdues. Juntament amb les eines, les màquines han fet possible millorar les condicions de vida de la humanitat.
Les màquines simples més importants són la  roda (politja, polispast) , la  palanca  i el  pla inclinat .
Els  molins de vent  es van estendre per Europa sobretot durant l’edat mitjana. Es feien servir per bombejar aigua i per moldre el gra dels cereals. Actualment es fan servir els  aeromotors  per bombejar  i els  aerogeneradors  per produir electricitat. Molins de vent, aeromotors i aerogeneradors
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
La Palanca La palanca és una barra rígida que pot pivotar entorn d’un punt, anomenat fulcre. El primer en descobrir el seu mecanisme amb rigor científic va ser Arquímedes ( el mateix que va formular el principi de flotabilitat). La distància entre el punt d’aplicació de la força motriu (F) i el fulcre, l’anomenem distància motor (d m ). La distància entre el punt on s’aplica la força resistent (R), on hi ha l’objecte a aixecar, i el fulcre, l’anomenem distància resistent (d r ). La llei de la palanca relaciona aquests conceptes mitjançant la següent equació: F ·  d m  = R ·  d r
* Palanca de primer gènere Les tenalles, tisores, gronxadors, grues, torns i catapultes són alguns exemples. * Palanca de segon gènere  L’exemple clàssic és el carretó, en què el fulcre és la roda. Obridor d’ampolles i trencanous són també exemples. * Palanca de tercer gènere  Braços, cames, escombres i pinces són alguns exemples.
Pla inclinat Un pla inclinat és una superfície plana dotada d’una certa inclinació respecte l’horitzontal. Permet aixecar objectes des d’un nivell inferior a un de superior aplicant menys força de la que caldria si ho féssim directament en vertical. La força que caldria vèncer per elevar en vertical un cos és igual al seu pes (P). La força necessària per fer-ho amb l’ajut d’un pla inclinat (F) és menor. L’expressió que relaciona el pes del cos que volem elevar i la força que cal aplicar per fer-ho amb un pla inclinat s’anomena llei del pla inclinat: Simplement diu que, com més llarg sigui el pla inclinat per a una altura determinada, menor serà la força que hagi de fer-se per aixecar un pes utilitzant-lo.
Torn El torn consta d’un cilindre o corró amb una manovella que permet fer-lo girar. El corró recull la corda i eleva l’objecte que desitgem aixecar. La força resistent R és la que fa la corda per aixecar la galleda. Aquesta força és igual que el pes de la galleda però en sentit contrari. En el torn hem de tenir en compte, a més, el radi de gir de la manovella (d m ) i el radi del cilindre del torn (d c ). La llei del torn relaciona les forces amb aquests dos radis: com més gran és el radi de la manovella respecte del cilindre, menys força s’haurà de fer. F · d m  = R ·  d c
Politja i Polispast Una politja és una roda o estructura cilíndrica amb un eix central al voltant del qual pot girar, i en la qual s’encaixa una corda o cable que circula pel seu exterior. En una politja, quan estirem la corda, la nostra força es transmet íntegrament a través de la corda fins a l’objecte que volem aixecar. F = R Quan a una politja fixa se li afegeix una politja mòbil, hem creat un polispast. Si volem fer la meitat de força, posarem una politja mòbil; si en volem fer un quart, en posarem dues, etc. A partir d’aquesta equació podem deduir la llei del polispast: (En aquest cas, el nombre de politges mòbils és n=3). R F m

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

Unitat 10 maquines simples i elements de màquines
Unitat 10 maquines simples i elements de màquinesUnitat 10 maquines simples i elements de màquines
Unitat 10 maquines simples i elements de màquines
davidsanz50
 
U3 les màquines simples
U3 les màquines simplesU3 les màquines simples
U3 les màquines simples
kondemasti
 
Dossier de politjes
Dossier de politjesDossier de politjes
Dossier de politjes
ivan676
 
T5 màquines
T5 màquinesT5 màquines
T5 màquines
6sise
 
Energia força-maquines 2
Energia força-maquines 2Energia força-maquines 2
Energia força-maquines 2
Albert Albert
 

La actualidad más candente (20)

Unitat 10 maquines simples i elements de màquines
Unitat 10 maquines simples i elements de màquinesUnitat 10 maquines simples i elements de màquines
Unitat 10 maquines simples i elements de màquines
 
U3 les màquines simples
U3 les màquines simplesU3 les màquines simples
U3 les màquines simples
 
Tema 3 mecanismes
Tema 3 mecanismesTema 3 mecanismes
Tema 3 mecanismes
 
Les màquines 3r ESO
Les màquines 3r ESOLes màquines 3r ESO
Les màquines 3r ESO
 
T5 màquines i experiments-curs15-16
T5 màquines i  experiments-curs15-16T5 màquines i  experiments-curs15-16
T5 màquines i experiments-curs15-16
 
T5 màquines
T5 màquinesT5 màquines
T5 màquines
 
Dossier de politjes
Dossier de politjesDossier de politjes
Dossier de politjes
 
T5 màquines i experiments-curs15-16
T5 màquines i  experiments-curs15-16T5 màquines i  experiments-curs15-16
T5 màquines i experiments-curs15-16
 
Màquines simples
Màquines simplesMàquines simples
Màquines simples
 
Les màquines
Les màquinesLes màquines
Les màquines
 
Les Forces I El Moviment
Les Forces I El MovimentLes Forces I El Moviment
Les Forces I El Moviment
 
Maquines Simples I Mecanismes (Mecanica)
Maquines Simples I Mecanismes (Mecanica)Maquines Simples I Mecanismes (Mecanica)
Maquines Simples I Mecanismes (Mecanica)
 
T5 màquines
T5 màquinesT5 màquines
T5 màquines
 
Palanques
PalanquesPalanques
Palanques
 
Màquines simples
Màquines simplesMàquines simples
Màquines simples
 
T5 màquines
T5 màquinesT5 màquines
T5 màquines
 
Ud 11. mecanismes de transmissió del moviment
Ud 11. mecanismes de transmissió del movimentUd 11. mecanismes de transmissió del moviment
Ud 11. mecanismes de transmissió del moviment
 
Energia força-maquines 2
Energia força-maquines 2Energia força-maquines 2
Energia força-maquines 2
 
Moviments forces i màquines
Moviments forces i màquines Moviments forces i màquines
Moviments forces i màquines
 
U2 palanca17 18
U2 palanca17 18U2 palanca17 18
U2 palanca17 18
 

Destacado (20)

Màquines, eines i invents 4t b deft
Màquines, eines i invents 4t b deftMàquines, eines i invents 4t b deft
Màquines, eines i invents 4t b deft
 
Les maquines simples
Les maquines simplesLes maquines simples
Les maquines simples
 
Maquines simples ii
Maquines simples iiMaquines simples ii
Maquines simples ii
 
Maquines
MaquinesMaquines
Maquines
 
Energia màquines simples i compostes
Energia màquines simples i compostesEnergia màquines simples i compostes
Energia màquines simples i compostes
 
Unitat 9 medi
Unitat 9 mediUnitat 9 medi
Unitat 9 medi
 
MáQuinas Simples
MáQuinas SimplesMáQuinas Simples
MáQuinas Simples
 
Planificació 19a setmana 14 15-esther
Planificació 19a setmana 14 15-estherPlanificació 19a setmana 14 15-esther
Planificació 19a setmana 14 15-esther
 
Les màquines 6è
Les màquines 6èLes màquines 6è
Les màquines 6è
 
Màquines simples
Màquines simplesMàquines simples
Màquines simples
 
Maquines Simples
Maquines SimplesMaquines Simples
Maquines Simples
 
Principis de màquines
Principis de màquinesPrincipis de màquines
Principis de màquines
 
Els mecanismes 3r ESO
Els mecanismes 3r ESOEls mecanismes 3r ESO
Els mecanismes 3r ESO
 
T.6 les forces i el moviment 5e
T.6 les forces i el moviment 5eT.6 les forces i el moviment 5e
T.6 les forces i el moviment 5e
 
Les MàQuines
Les MàQuinesLes MàQuines
Les MàQuines
 
T5 màquines-experiments
T5 màquines-experimentsT5 màquines-experiments
T5 màquines-experiments
 
U6 mecanismes transmissio
U6 mecanismes transmissioU6 mecanismes transmissio
U6 mecanismes transmissio
 
ESTRUCTURES I MÀQUINES
ESTRUCTURES I MÀQUINESESTRUCTURES I MÀQUINES
ESTRUCTURES I MÀQUINES
 
Les forces i el moviment
Les forces i el movimentLes forces i el moviment
Les forces i el moviment
 
Moviment, forces i màquines
Moviment, forces i màquinesMoviment, forces i màquines
Moviment, forces i màquines
 

Similar a Màquines simples

Màquines i Mecanismes de 2n de la educacion
Màquines i Mecanismes de 2n de la educacionMàquines i Mecanismes de 2n de la educacion
Màquines i Mecanismes de 2n de la educacion
jaumenicolaumiralles2
 
Les màquines simples
Les màquines simplesLes màquines simples
Les màquines simples
Tecno Ponts
 
MàQuines I Mecanismes
MàQuines I MecanismesMàQuines I Mecanismes
MàQuines I Mecanismes
diegobm
 
MàQuines I Mecanismes
MàQuines I MecanismesMàQuines I Mecanismes
MàQuines I Mecanismes
diegobm
 
T5 màquines
T5 màquinesT5 màquines
T5 màquines
6sise
 
T5 màquines
T5 màquinesT5 màquines
T5 màquines
6sise
 

Similar a Màquines simples (20)

Màquines i Mecanismes de 2n de la educacion
Màquines i Mecanismes de 2n de la educacionMàquines i Mecanismes de 2n de la educacion
Màquines i Mecanismes de 2n de la educacion
 
Maquines simples
Maquines simplesMaquines simples
Maquines simples
 
Les màquines simples
Les màquines simplesLes màquines simples
Les màquines simples
 
Maq simples 3_tec
Maq simples 3_tecMaq simples 3_tec
Maq simples 3_tec
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 
Tecnologia eines simples: La Palanca
Tecnologia eines simples: La PalancaTecnologia eines simples: La Palanca
Tecnologia eines simples: La Palanca
 
La palanca alejandro perez
La palanca alejandro perezLa palanca alejandro perez
La palanca alejandro perez
 
MàQuines I Mecanismes
MàQuines I MecanismesMàQuines I Mecanismes
MàQuines I Mecanismes
 
MàQuines I Mecanismes
MàQuines I MecanismesMàQuines I Mecanismes
MàQuines I Mecanismes
 
les forces i els seus efectes.pdf
les forces i els seus efectes.pdfles forces i els seus efectes.pdf
les forces i els seus efectes.pdf
 
Dossier maq simples
Dossier maq simplesDossier maq simples
Dossier maq simples
 
Mecanismes 2016
Mecanismes 2016Mecanismes 2016
Mecanismes 2016
 
U2 roda18 19-v2
U2 roda18 19-v2U2 roda18 19-v2
U2 roda18 19-v2
 
U2 roda18 19
U2 roda18 19U2 roda18 19
U2 roda18 19
 
Tema 5 forces
Tema 5 forcesTema 5 forces
Tema 5 forces
 
T5 màquines-
T5 màquines-T5 màquines-
T5 màquines-
 
T5 màquines
T5 màquinesT5 màquines
T5 màquines
 
T5 màquines
T5 màquinesT5 màquines
T5 màquines
 
1r BATX.dinamica.ppt
1r BATX.dinamica.ppt1r BATX.dinamica.ppt
1r BATX.dinamica.ppt
 
Tecnologia
TecnologiaTecnologia
Tecnologia
 

Último

Último (7)

itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatCreu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 

Màquines simples

  • 1. Juan Antonio Delgado TECNOLOGIA 2n ESO Escola Natzaret Esplugues
  • 2.
  • 3. Una màquina és un conjunt de dispositius capaços de transformar l’energia en treball útil. S’anomena treball l’acció d’aplicar una o més forces sobre un cos i provocar o modificar-ne el moviment. L’energia és la capacitat de realitzar un treball. S’anomena potència la rapidesa amb què es duu a terme el treball. Introducció
  • 4. Introducció a l’estudi de màquines Les màquines simples són dispositius senzills que ens permeten realitzar multiplicar forces i/o moviments i per tant faciliten la realització del treball. Una màquina no pot transformar tota l’energia que rep en treball útil, ja que durant el procés de transformació es produeixen pèrdues. Juntament amb les eines, les màquines han fet possible millorar les condicions de vida de la humanitat.
  • 5. Les màquines simples més importants són la roda (politja, polispast) , la palanca i el pla inclinat .
  • 6. Els molins de vent es van estendre per Europa sobretot durant l’edat mitjana. Es feien servir per bombejar aigua i per moldre el gra dels cereals. Actualment es fan servir els aeromotors per bombejar i els aerogeneradors per produir electricitat. Molins de vent, aeromotors i aerogeneradors
  • 7.
  • 8. La Palanca La palanca és una barra rígida que pot pivotar entorn d’un punt, anomenat fulcre. El primer en descobrir el seu mecanisme amb rigor científic va ser Arquímedes ( el mateix que va formular el principi de flotabilitat). La distància entre el punt d’aplicació de la força motriu (F) i el fulcre, l’anomenem distància motor (d m ). La distància entre el punt on s’aplica la força resistent (R), on hi ha l’objecte a aixecar, i el fulcre, l’anomenem distància resistent (d r ). La llei de la palanca relaciona aquests conceptes mitjançant la següent equació: F · d m = R · d r
  • 9. * Palanca de primer gènere Les tenalles, tisores, gronxadors, grues, torns i catapultes són alguns exemples. * Palanca de segon gènere L’exemple clàssic és el carretó, en què el fulcre és la roda. Obridor d’ampolles i trencanous són també exemples. * Palanca de tercer gènere Braços, cames, escombres i pinces són alguns exemples.
  • 10. Pla inclinat Un pla inclinat és una superfície plana dotada d’una certa inclinació respecte l’horitzontal. Permet aixecar objectes des d’un nivell inferior a un de superior aplicant menys força de la que caldria si ho féssim directament en vertical. La força que caldria vèncer per elevar en vertical un cos és igual al seu pes (P). La força necessària per fer-ho amb l’ajut d’un pla inclinat (F) és menor. L’expressió que relaciona el pes del cos que volem elevar i la força que cal aplicar per fer-ho amb un pla inclinat s’anomena llei del pla inclinat: Simplement diu que, com més llarg sigui el pla inclinat per a una altura determinada, menor serà la força que hagi de fer-se per aixecar un pes utilitzant-lo.
  • 11. Torn El torn consta d’un cilindre o corró amb una manovella que permet fer-lo girar. El corró recull la corda i eleva l’objecte que desitgem aixecar. La força resistent R és la que fa la corda per aixecar la galleda. Aquesta força és igual que el pes de la galleda però en sentit contrari. En el torn hem de tenir en compte, a més, el radi de gir de la manovella (d m ) i el radi del cilindre del torn (d c ). La llei del torn relaciona les forces amb aquests dos radis: com més gran és el radi de la manovella respecte del cilindre, menys força s’haurà de fer. F · d m = R · d c
  • 12. Politja i Polispast Una politja és una roda o estructura cilíndrica amb un eix central al voltant del qual pot girar, i en la qual s’encaixa una corda o cable que circula pel seu exterior. En una politja, quan estirem la corda, la nostra força es transmet íntegrament a través de la corda fins a l’objecte que volem aixecar. F = R Quan a una politja fixa se li afegeix una politja mòbil, hem creat un polispast. Si volem fer la meitat de força, posarem una politja mòbil; si en volem fer un quart, en posarem dues, etc. A partir d’aquesta equació podem deduir la llei del polispast: (En aquest cas, el nombre de politges mòbils és n=3). R F m