1. TEMA 7 MEMBRANES
CEL·LULARS I ORGÀNULS NO
DELIMITATS PER MEMBRANES

2. LA MEMBRANA PLASMÀTICA
ESTRUCTURA I COMPOSICIÓ
MEMBRANA UNITÀRIA: l’estructura La membrana citoplàsmàtica
que envolta la cèl·lula i la dels orgànuls membranosos és gairebé la
mateixa
Composició:
52% proteïnes
40% Lípids
8% glúcids
Estructura:
Singer i Nicholson proposen al 1972 el model de MOSAÏC
FLUID
format per una bicapa lipídica associada a
proteïnes.

3. Mobilitat dels lipids de la bicapa: sobre si mateixos, lateralment i entre
les bicapes (flip-flop).
Quant més insaturats són els a.g. Més fluida és la membrana.
Colesterol: es situa entre els colçes dels a.g. Insaturats per donar
estabilitat a la bicapa
http://www.youtube.com/w
atch?v=vh5dhjXzbXc

4. Proteïnes integrals o intrínseques. Proteïnes de transmembranes
Proteïnes Perifèriques o extrínseques
Receptors de membrana
Glicocalix
Interior cel·lular
Exterior cel·lular
http://www.youtube.com/w
atch?v=vh5dhjXzbXc

5. GLICOCALIX

6. LA MEMBRANA PLASMÀTICA
FUNCIONS DE LA MEMBRANA
Mantenir estable
l’interior cel·lular.
És permeable a
l’aigua i regula el pas
de substàncies
•Impermeable a les substàncies polars i
permeable a les apolars
•Les substàncies grans poden
passar per endo i exocitosi
•Regula l’entrada i sortida de
molècules i d’ions
•Possibilita el reconeixement
cel·lular
•Duu a terme activitats enzimàtiques
•Intervenir en la transmissió de
senyals
•Constituir unions intercel·lulars

7. TRANSPORT A TRAVÈS DE LA
MEMBRANA
TRANSPORT PASSIU
TRANSPORT
SELECTIU
TRANSPORT ACTIU

8. TRANSPORT PASSIU: difussió simple
1. No necessita despesa energètica
2. Es fan per òsmosi a favor de gradient de concentració, elèctric o
electroquímic
DIFUSSIÓ SIMPLE A TRAVÈS
DE LA BICAPA
Molècules apolars petites
com esteroids, eter de
cloroform, gassos com el
N2 o l’O2.
Molècules feblement polars
amb baix pes molecular
com aigua, CO2, urea…
DIFUSSIÓ SIMPLE A TRAVÈS
DE CANALS PROTEICS
Ions com Na+, K+, Ca2+,
ClEls canals iònics poden
estar oberts o obrir-se per
ddp o per lligament a
substàncies
com
neurotransmissors,
hormones

9. TRANSPORT PASSIU: difussió facilitada
Hi participen proteïnes transmembrana específiques o
PERMEASES
A favor de gradient.
Permet el transport de molècules més grans com glucosa, aa,
sacarosa
La velocitat de transport depèn de la saturació de la permeasa

10. TRANSPORT ACTIU
Necessita despesa energètica gràcies a la hidròlisi d’un ATP
Es fa contragradent de concentració electroquímic

11. TRANSPORT MASSIU

12. MEMBRANES DE SECRECIÓ
Subtàncies dipositades a l’exterior de la membrana secretades
per la cèl·lula.
La membrana de secreció de les cèl·lules eucariotes es diu:
MATRIU EXTRACEL·LULAR.
La membrana de secreció de les cèl·lules vegetals es diu:
PARET CEL·LULAR

13. MEMBRANES DE SECRECIÓ
MATRIU EXTRACEL·LULAR.
• Serveix de nexe d’unió entre les cèl·lules
d’un teixit
• Omple els espais intercel·lulars
• Dóna consistència als teixits i òrgans

14. La matriu dóna forma a les cèl·lules que engloba
COMPOSICIÒ
FIBRES PROTEIQUES:
Colàgen dóna consistència estructura i
resistència al teixit.
Elastina: Proporciona elasticitat
Fibronectina: Glicoproteïna amb funció
adherent entre les cèl·lules i les cèl·lules i el
colàgen.
SUBSTÀNCIA FONAMENTAL AMORFA
Formada per proteoglicans (glucids). Àcid
hialurònic al que s’uneixen ales proteïnes
filamentoses.
També s’uneixen glicosaminglicans que atreuen
molta aigua com un gel.

15. PARET CEL·LULAR
• Envolta les cèl·lules vegetals
• Formada bàsicament per cel·lulosa secretada per la mateixa
cèl·lula en capes de fibres en diferents direccions.
• Funció de sosteniment.
COMPOSICIÓ
Xarxa de fibres de cel·lulosa
Matriu amb aigua, sals minerals, hemicel·lulosa
I pectina. També pot impregnar-se de lignina,
suberina, CaCO3 o SiO4

16. EL CITOPLASMA
Espai entre la membrana cel·lular i l’embolcall nuclear
Constituït per pel: citosol, citoesquelet i els orgànuls
citoplasmàtics.
CITOSOL
• També s’anomena hialoplasma.
•Al seu interior es troba el citoesquelet i els orgànuls.
•Compost en un 85% d’aigua, és una dispersió coloidal.
•Pot passar de sol a gel i a l’inrevés.
•Hi ha un alt contingut d’enzims, és el medi on es
produeixen moltes reaccions metabòliques.
•Conté també inclusions de reserva.

17. • Es troba a totes les cèl·lules eucariotes
•Xarxa de filaments proteics que formen una
bastida.
•Format per:
• MICROTUBULS,
•FILAMENTS INTERMEDIS
• MICROFILAMENTS
CITOSQUELET
Funcions:
•Mantenir la forma cel·lular
•Possibilitar el desplaçament per
pseudopodis
•Fer la contracció de les c. musculars
•Transportar i organitzar els orgànuls
citoplasmàtics

18. MICROFILAMENTS
•Són bàsicament filaments d’actina.
•Son els components més abundants del citosquelet
•ACTINA: formats per la polimerització d’uns dímers proteïcs
•MIOSINA: Formada per dues dues cadenes polipeptídiques
associades
•Mantenen la forma de la cèl·lula
•Generen l’emisió de psudopodis
•Estabilitzen les prolongacions
citoplasmàtiques
•Possibilita el moviment contractil de les
cèl·lules musculars

19. FILAMENTS
INTERMEDIS
Presenten un gruix intermedi entre microtúbuls i microfilaments i
són proteics. Tenen funció estructural
Neurofilaments: als axons de les neurones
Tonofilaments o filaments de queratina: a les cèl·lules
epitelials.
La pell, les ungles i els cabells en tenen molta
queratina
Filaments de vimentina: abundants al teixit conjuntiu
Filaments de desmina: abundant a les cèl·lules
musculars

20. MICROTÚBULS
•Son filaments tubulars formats per tubulina.
•S’organitzen al voltant d’un centre organitzador
•Poden formar estructures estables com cilis, flagels o centrosomes.
•Poden formar estructures dinàmiques com el fus mitòtic, els
pseudopodis i citosquelet.
•Intervenen en el moviment cel·lular
•Serveixen de base per estructurar el citosquelet
•Determinen la forma cel·lular
•Organitzen l’organització dels orgànuls
•Mobilitzen els cromosomes

22. EL CENTROSOMA / CITOCENTRE
•Es troba a prop del Nucli cel·lular i conté el Centre d’Organització
de Microtúbuls COM que apareix com una taca clara birefringent
al MO
•El COM forma i destrueix microtúbuls de manera que organitza el
moviment intern i extern de la cèl·lula.
•HI HA DOS TIPUS
CENTROSMA AMB
CENTRIOLS
CENTROSMA SENSE
CENTRIOLS

23. EL CENTROSOMA / CITOCENTRE
CENTROSMA SENSE
CENTRIOLS
Es troba a les cèl·lules de fongs i vegetals. Només són un
COM en la divisió cel·lular formens els casquets polars

24. EL CENTROSOMA / CITOCENTRE
CENTROSMA AMB
CENTRIOLS
Es troba a les cèl·lules dels
protoctistes ( algues, protozous) i
animals.
•1 I 4 CENTRIOLS
•5 DIPLOSOMA
•3 MATERIAL PERICENTRIOLAR COM
•2 ÀSTER
Forma els microtúbuls de
undulipodis, fus mitòtic i
citoesquelet

25. CILIS I FLAGELS (UNDOLIPODIS)
Cilis: 0,2 micròmetres de diàmetre i 5-10 de llarg.
Es troben en gran nombre.
Flagel: 0,2 micròmetre de diàmetre i un 100 de
longitud, normalment es presenten un o dos en una
cèl·lula.

26. CILIS I FLAGELS
1. Arrel
2. Corpuscle basal o
cinetosoma
3. Zona de transició
4. Tija
moviment

27. ELS RIBOSOMES
• Estructures globulars sense membrana
•Formats per Proteïnes i rRNA
•Es poden trobar dispersos al citoplasma o adherits a membranes
•S’estructuren en 2 subunitats, una gran i una petita, sempre estan
separades excepte durant el procés de síntesi de proteïnes.
•La seva funció és la Síntesi
de Proteïnes o TRADUCCIÓ

28. INS Andreu Nin
Montse Jaén