SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 17
Una acció es considera moralment bona en el cas que, tenint en
compte els resultats, els beneficis superin els perjudicis?
O, per contra, hi ha accions (per exemple el crim) que són
dolentes independentment de les circumstàncies i els resultats?
La moral en
funció dels
resultats
Conseqüencialisme Utilitarisme
La moral en
funció dels
principis
Essencialsme Deontologisme
La voluntat i la inclinació
A l’hora de valorar moralment una decisió es pot utilitzar com a criteri 2 elements
EL RESULTAT / LA VOLUNTAT
Una acció és bona si aconsegueix la
finalitat que buscava en termes de
benefici
Una acció és bona si la decisió
s’adequa a la llei moral
INCORRECTE
CORRECTE
La voluntat i la inclinació
La inclinació
Una acció és bona si aconsegueix la finalitat que buscava
A l’hora de valorar una acció cal tenir en compte els resultats en
termes de benefici obtingut = la utilitat
Per determinar la utilitat d’una acció cal fer un càlcul en termes de
cost /benefici
Actuar d’aquesta manera rep el nom d’inclinació
La norma moral que segueix aquest criteri s’anomena imperatiu
hipotètic
Valorem l’acció de donar almoïna (beneficència) en funció
del benefici material obtingut per part de la persona que
la rep i el cost que representa per a cada donant particular:
si cadascú de nosaltres dona 1 €, el captaire pot cobrir
algunes de les seves necessitats diàries.
BONDAT = RESULTAT = UTILITAT
Valorem l’acció de incomplir el compromís del secret de confesió en funció del benefici
obtingut per part de les persones que obtindrien reparació judicial pel dany provocat.
Fem un càlcul del perjudici provocat (trencament de la confiança) i el benefici produït.
BONDAT = RESULTAT = UTILITAT = CÀLCUL
Podem estar segurs que darrera
d’una acció de beneficència o
filantropia hi ha sempre una bona
voluntat o una intenció moralment
bona?
ACCIÓ RESULTAT
(benefici / cost)
Totes les persones beneficiades pel donatiu (la societat
al complet): disposem d’un servei que no hem tingut
que pagar personalment a través dels nostres impostos
= BENEFICI ALIÉ
La pèrdua patrimonial personal de l’empresari =
PERJUDICI PERSONAL
INTENCIÓ =
VOLUNTAT
Possibilitat d’un propòsit egoista, d’un interés personal
(honor, imatge corporativa, sentiment de satisfacció
personal, deduccions fiscals…) que no poden ser
aconseguides d’una altra manera = BENEFICI PROPI
La voluntat i la inclinació
La voluntat
Una acció és bona en funció de la voluntat (la intenció) de qui la
realitza
La voluntat és el compliment de la llei moral
La voluntat és bona amb independència de si els resultats són
beneficiosos o no, tant per l’agent que la realitza com per als
implicats en l’acció
La voluntat és bona quan actua per deure
La norma moral que segueix aquest criteri s’anomena imperatiu
categòrica
Què fa que un botiguer sigui
moralment honrat?
Actuar conforme al deure i actuar
per deure
Hi ha 2 formes d’entendre el deure
1. Actuar conforme al deure: per no
protegir la seva reputació, per evitar ser
acusat d’estafador i evitar una sanció =
interés = càlcul = inclinació
2. Actuar per deure = per respecte a la llei
moral
INCORRECTE
CORRECTE
És diferent:
1. Ser honrat perquè en cas contrari pot
sortir perjudicat el negoci = actuar
per interés = el botiguer fa el correcte
però per una raó incorrecta.
2. Ser honrat perquè s’ha de ser honrat
= actuar per deure = actuar per
principis morals
INCORRECTE
CORRECTE
Seria igualment honrat si no hi hagués cap possibilitat de que la seva falta
d’honradesa fos descoberta?
Hardanger, en el suroeste de Noruega es
una zona agrícola en la que crecen con
alegría manzanas y cerezas de color
bermellón. Muchos agricultores instalan en
la orilla de la carretera pequeñas casetas en
las que venden directamente sus cerezas,
del productor al consumidor. Una bandeja
de plástico con unos 400 gramos de cerezas
por 5 euros.
Lo anormal es que el agricultor deja la
caseta sola durante todo el día al borde de
la carretera, con la mercancía y un pequeño
cesto para que cada comprador pague
el importe de su compra. Tú mismo coges el
cambio.
Què vol dir actuar per deure?
Dur a terme una acció per respecte a la llei, amb independència
dels interessos personals o dels demés
Una acció és bona quan el motiu que la duu a terme és el
compliment deure , encara que això perjudiqui als nostres
interessos o als dels demés.
S’ha de
dir la
veritat
sempre?
La veracitat de les declaracions
que no es poden eludir és el deure
formal de la persona amb
qualsevol, per grans que siguin els
perjudicis que se’n pugui derivar
per a ell o per a altres
Puc decidir mentir perquè he valorat que
amb la mentida aconsegueixo que se salvi
la vida de una persona innocent. No
perjudico a ningú amb la meva decisió
(màxim benefici) = ACTUAR CONFORME AL
DEURE
Puc decidir dir la veritat. Perjudico a una
persona amb la meva decisió. Però és una
llei moral dir la veritat i, per tant, si dic la
veritat actuo conforme a la llei = ACTUAR
PER DEURE
Què és una llei moral?
Una llei és una norma que diu que tothom ha de fer X = una llei és una norma
UNIVERSAL
Actuar per deure és actuar de tal manera que la meva decisió
podria ser considerada una llei = que la meva decisió podria
convertirse en una norma universal de conducta
La llei moral
Decideixo
fer X
Puc pensar X de
manera universal?
X és una
llei moral
Si vols ser feliç,
estudia filosofia
Si vols ser feliç, no
estudiïs filosofia
Ens trobem davant de 2 màximes que són pensables
de forma universal = és possible pensar un món on
tothom es comporti seguint qualsevol d’aquestes 2
màximes = la meva felicitat en qualsevol dels casos
no es veu afectada en el cas de que tothom segueixi
aquesta norma = no es produeix contradicció entre la
meva felicitat i la de la resta de la humanitat
Si vols ser feliç, mata
Ens trobem davant d’una màxima que no és pensable
de manera universal, perquè si ho fem es segueix
una contradicció entre la felicitat que jo espero
aconseguir i el dolor que em produeix el fet que els
altres em vulguin perjudicarSi vols ser feliç,
menteix
Hi ha normes morals que es poden pensar
de forma universal sense que es produeixi
una contradicció i d’altres no.
Podem pensar un món on tothom es regeixi per una determinada màxima? = Podem
pensar una máxima de conducta que pugui ser vàlida per a tothom
Es possible trobar una MÀXIMA DE CONDUCTA UNIVERSAL?
Actua de tal manera que la teva decisió pugui ser universalitzable sense
caure en contradicció = No facis als demés el que no desitjaries que et
fessin a tu
IMPERATIU
CATEGÒRIC
“Actua de manera que la màxima de la
teva voluntat pugui valer com a
principi d’una legislació universal”
L’imperatiu categòric
•L’imperatiu categòric no diu QUÈ hem de fer (no dóna cap contingut a l’acció) sinó que
ens diu COM hem d’actuar
•L’IC no ordena cap acció o conjunt d’accions concretes suposadament bones, sinó que
estableix la CONDICIÓ que han de complir les nostres decisions per a que siguin bones
•Aquesta condició no és mai un CONTINGUT, sinó una condició PURAMENT FORMAL
Kant planteja una ètica formal, no una ètica material
Les morals materials es caracteritzen per tenir un contingut concret que
serveix per guiar la conducta. La major part dels sistemes morals de la
història són de caràcter material
•La decisió segons l’imperatiu categòric no es basa en cap INTERÉS, benefici o
conseqüències concretes
•Una decisió autènticament moral és aquella que només busca COMPLIR LA LLEI MORAL
EN SI MATEIXA. Ser moralment bo vol dir actuar per DEURE, no per interés
Kant planteja una ètica autònoma, no una ètica a heterònoma
AUTONOMIA HETERONOMIA
La voluntat que actua independentment de les
conseqüències (bones o dolentes)
La voluntat que actua per deure, per respecte a
uns principis morals
Normalment no actuem de forma autònoma,
però ho hauríem de fer si realment volem ser
subjectes morals lliures
•La voluntat condicionada per factors externs a
ella mateixa: les conseqüències (premis,
recompenses, castigs, sancions).
•Normalment tots actuem de forma
heterònoma perquè ens fixem en el resultat de
les nostres accions.
•L’ambit del DRET és heterònom: la llei té
sempre la forma d’un condicional (Si fas X,
rebràs un càstig”)

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

La PlaçA Del Diamant SíMbols
La PlaçA Del Diamant   SíMbolsLa PlaçA Del Diamant   SíMbols
La PlaçA Del Diamant SíMbols
Elena Gimenez
 
7_John Locke: teoria política
7_John Locke: teoria política7_John Locke: teoria política
7_John Locke: teoria política
filoinfanta
 
Teoria De Les Idees
Teoria De Les IdeesTeoria De Les Idees
Teoria De Les Idees
UIB
 
Característiques del modernisme
Característiques del modernismeCaracterístiques del modernisme
Característiques del modernisme
yovima70
 
Oracions Subordinades Adjectives
Oracions Subordinades AdjectivesOracions Subordinades Adjectives
Oracions Subordinades Adjectives
aalmodis
 
Plató . La realitat i el coneixement
Plató . La realitat i el coneixementPlató . La realitat i el coneixement
Plató . La realitat i el coneixement
Núria Martínez
 
El pas del mite al logos
El pas del mite al logosEl pas del mite al logos
El pas del mite al logos
filosofies
 

La actualidad más candente (20)

Aristòtil
AristòtilAristòtil
Aristòtil
 
Stuart Mill i utilitarisme
Stuart Mill i utilitarismeStuart Mill i utilitarisme
Stuart Mill i utilitarisme
 
La PlaçA Del Diamant SíMbols
La PlaçA Del Diamant   SíMbolsLa PlaçA Del Diamant   SíMbols
La PlaçA Del Diamant SíMbols
 
Teories ètiques
Teories ètiquesTeories ètiques
Teories ètiques
 
7_John Locke: teoria política
7_John Locke: teoria política7_John Locke: teoria política
7_John Locke: teoria política
 
Teoria De Les Idees
Teoria De Les IdeesTeoria De Les Idees
Teoria De Les Idees
 
Sòcrates
SòcratesSòcrates
Sòcrates
 
Característiques del modernisme
Característiques del modernismeCaracterístiques del modernisme
Característiques del modernisme
 
Historia de la Filosofia
Historia de la FilosofiaHistoria de la Filosofia
Historia de la Filosofia
 
Estoïcisme
EstoïcismeEstoïcisme
Estoïcisme
 
John Locke: l'estat de naturalesa
John Locke: l'estat de naturalesaJohn Locke: l'estat de naturalesa
John Locke: l'estat de naturalesa
 
República. Llibre IV
República. Llibre IVRepública. Llibre IV
República. Llibre IV
 
Esquemes.selectivitat
Esquemes.selectivitatEsquemes.selectivitat
Esquemes.selectivitat
 
Oracions Subordinades Adjectives
Oracions Subordinades AdjectivesOracions Subordinades Adjectives
Oracions Subordinades Adjectives
 
Ramon Casas: La càrrega
Ramon Casas: La càrregaRamon Casas: La càrrega
Ramon Casas: La càrrega
 
Tema 9. la restauració (1875-1898) (i)
Tema 9.  la restauració (1875-1898) (i)Tema 9.  la restauració (1875-1898) (i)
Tema 9. la restauració (1875-1898) (i)
 
Descartes i l árgument ontològic.
Descartes i l árgument ontològic.Descartes i l árgument ontològic.
Descartes i l árgument ontològic.
 
Plató . La realitat i el coneixement
Plató . La realitat i el coneixementPlató . La realitat i el coneixement
Plató . La realitat i el coneixement
 
La Il·Lustració
La Il·LustracióLa Il·Lustració
La Il·Lustració
 
El pas del mite al logos
El pas del mite al logosEl pas del mite al logos
El pas del mite al logos
 

Similar a Kant

Utilitarisme (ag)
Utilitarisme (ag)Utilitarisme (ag)
Utilitarisme (ag)
guest6af0c4
 
De què tracta l’ètica
De què tracta l’èticaDe què tracta l’ètica
De què tracta l’ètica
filosofies
 
Comparar Epicur, Kant, Bentham amb Mill
Comparar Epicur, Kant, Bentham amb MillComparar Epicur, Kant, Bentham amb Mill
Comparar Epicur, Kant, Bentham amb Mill
Daniel Fernández
 
Utilitarisme(vg)
Utilitarisme(vg)Utilitarisme(vg)
Utilitarisme(vg)
fidel.san
 

Similar a Kant (20)

Kant Etica
Kant EticaKant Etica
Kant Etica
 
5. Utilitarisme_deontologisme.pptx
5. Utilitarisme_deontologisme.pptx5. Utilitarisme_deontologisme.pptx
5. Utilitarisme_deontologisme.pptx
 
82_Kant: ètica
82_Kant: ètica82_Kant: ètica
82_Kant: ètica
 
Teories Etiques
Teories EtiquesTeories Etiques
Teories Etiques
 
Ppt ètica
Ppt èticaPpt ètica
Ppt ètica
 
Ética: curs introducció a la gestió sanitaria.
Ética: curs introducció a la gestió sanitaria.Ética: curs introducció a la gestió sanitaria.
Ética: curs introducció a la gestió sanitaria.
 
Justicia
JusticiaJusticia
Justicia
 
Etica moral eec
Etica moral eecEtica moral eec
Etica moral eec
 
Etica moral
Etica moralEtica moral
Etica moral
 
Utilitarisme (ag)
Utilitarisme (ag)Utilitarisme (ag)
Utilitarisme (ag)
 
El creixement de la consciència moral: Lawrence Kohlberg
El creixement de la consciència moral: Lawrence KohlbergEl creixement de la consciència moral: Lawrence Kohlberg
El creixement de la consciència moral: Lawrence Kohlberg
 
Utilitarisme
UtilitarismeUtilitarisme
Utilitarisme
 
Mill utilitarisme nou
Mill utilitarisme nouMill utilitarisme nou
Mill utilitarisme nou
 
La racionalitat pràctica: ètica/moral
La racionalitat pràctica: ètica/moralLa racionalitat pràctica: ètica/moral
La racionalitat pràctica: ètica/moral
 
De què tracta l’ètica
De què tracta l’èticaDe què tracta l’ètica
De què tracta l’ètica
 
Ètica (Teories)
Ètica (Teories)Ètica (Teories)
Ètica (Teories)
 
Intenció i resultat
Intenció i resultatIntenció i resultat
Intenció i resultat
 
Comparar Epicur, Kant, Bentham amb Mill
Comparar Epicur, Kant, Bentham amb MillComparar Epicur, Kant, Bentham amb Mill
Comparar Epicur, Kant, Bentham amb Mill
 
Etica i moral
Etica i moralEtica i moral
Etica i moral
 
Utilitarisme(vg)
Utilitarisme(vg)Utilitarisme(vg)
Utilitarisme(vg)
 

Más de Daniel Fernández

Ted talks app del mes tutorial de presentacio de l'apliació
Ted talks app del mes tutorial de presentacio de l'apliacióTed talks app del mes tutorial de presentacio de l'apliació
Ted talks app del mes tutorial de presentacio de l'apliació
Daniel Fernández
 

Más de Daniel Fernández (20)

Questiocat_ap del mes_abril 2024_insalcarras
Questiocat_ap del mes_abril 2024_insalcarrasQuestiocat_ap del mes_abril 2024_insalcarras
Questiocat_ap del mes_abril 2024_insalcarras
 
App del mes de març_2024_biologia básica
App del mes de març_2024_biologia básicaApp del mes de març_2024_biologia básica
App del mes de març_2024_biologia básica
 
Anatomylearning aplicacion per a estudiar anatomia
Anatomylearning aplicacion per a estudiar anatomiaAnatomylearning aplicacion per a estudiar anatomia
Anatomylearning aplicacion per a estudiar anatomia
 
Agenda de l'estudiant presentacio i caracteristiques app
Agenda de l'estudiant presentacio i caracteristiques appAgenda de l'estudiant presentacio i caracteristiques app
Agenda de l'estudiant presentacio i caracteristiques app
 
Ted talks app del mes tutorial de presentacio de l'apliació
Ted talks app del mes tutorial de presentacio de l'apliacióTed talks app del mes tutorial de presentacio de l'apliació
Ted talks app del mes tutorial de presentacio de l'apliació
 
khanacademhy_appdelmes_11.23.pdf
khanacademhy_appdelmes_11.23.pdfkhanacademhy_appdelmes_11.23.pdf
khanacademhy_appdelmes_11.23.pdf
 
photomath_appdelmes_10.23.pdf
photomath_appdelmes_10.23.pdfphotomath_appdelmes_10.23.pdf
photomath_appdelmes_10.23.pdf
 
Impostos.ppt
Impostos.pptImpostos.ppt
Impostos.ppt
 
Treball_2.pptx
Treball_2.pptxTreball_2.pptx
Treball_2.pptx
 
Treball_1.pptx
Treball_1.pptxTreball_1.pptx
Treball_1.pptx
 
Ajuntaments.pptx
Ajuntaments.pptxAjuntaments.pptx
Ajuntaments.pptx
 
4. Intencio_resultat.pptx
4. Intencio_resultat.pptx4. Intencio_resultat.pptx
4. Intencio_resultat.pptx
 
Ciutadania.pptx
Ciutadania.pptxCiutadania.pptx
Ciutadania.pptx
 
Democracia.pptx
Democracia.pptxDemocracia.pptx
Democracia.pptx
 
Totalitarisme_autoritarisme.ppt
Totalitarisme_autoritarisme.pptTotalitarisme_autoritarisme.ppt
Totalitarisme_autoritarisme.ppt
 
Monarquia_republica.ppt
Monarquia_republica.pptMonarquia_republica.ppt
Monarquia_republica.ppt
 
4. Liberalisme 2.ppt
4. Liberalisme 2.ppt4. Liberalisme 2.ppt
4. Liberalisme 2.ppt
 
4. Liberalisme 2.ppt
4. Liberalisme 2.ppt4. Liberalisme 2.ppt
4. Liberalisme 2.ppt
 
6. Comunisme.ppt
6. Comunisme.ppt6. Comunisme.ppt
6. Comunisme.ppt
 
3. Liberalisme_1.ppt
3. Liberalisme_1.ppt3. Liberalisme_1.ppt
3. Liberalisme_1.ppt
 

Kant

  • 1.
  • 2. Una acció es considera moralment bona en el cas que, tenint en compte els resultats, els beneficis superin els perjudicis? O, per contra, hi ha accions (per exemple el crim) que són dolentes independentment de les circumstàncies i els resultats? La moral en funció dels resultats Conseqüencialisme Utilitarisme La moral en funció dels principis Essencialsme Deontologisme
  • 3. La voluntat i la inclinació A l’hora de valorar moralment una decisió es pot utilitzar com a criteri 2 elements EL RESULTAT / LA VOLUNTAT Una acció és bona si aconsegueix la finalitat que buscava en termes de benefici Una acció és bona si la decisió s’adequa a la llei moral INCORRECTE CORRECTE
  • 4. La voluntat i la inclinació La inclinació Una acció és bona si aconsegueix la finalitat que buscava A l’hora de valorar una acció cal tenir en compte els resultats en termes de benefici obtingut = la utilitat Per determinar la utilitat d’una acció cal fer un càlcul en termes de cost /benefici Actuar d’aquesta manera rep el nom d’inclinació La norma moral que segueix aquest criteri s’anomena imperatiu hipotètic
  • 5. Valorem l’acció de donar almoïna (beneficència) en funció del benefici material obtingut per part de la persona que la rep i el cost que representa per a cada donant particular: si cadascú de nosaltres dona 1 €, el captaire pot cobrir algunes de les seves necessitats diàries. BONDAT = RESULTAT = UTILITAT Valorem l’acció de incomplir el compromís del secret de confesió en funció del benefici obtingut per part de les persones que obtindrien reparació judicial pel dany provocat. Fem un càlcul del perjudici provocat (trencament de la confiança) i el benefici produït. BONDAT = RESULTAT = UTILITAT = CÀLCUL
  • 6. Podem estar segurs que darrera d’una acció de beneficència o filantropia hi ha sempre una bona voluntat o una intenció moralment bona? ACCIÓ RESULTAT (benefici / cost) Totes les persones beneficiades pel donatiu (la societat al complet): disposem d’un servei que no hem tingut que pagar personalment a través dels nostres impostos = BENEFICI ALIÉ La pèrdua patrimonial personal de l’empresari = PERJUDICI PERSONAL INTENCIÓ = VOLUNTAT Possibilitat d’un propòsit egoista, d’un interés personal (honor, imatge corporativa, sentiment de satisfacció personal, deduccions fiscals…) que no poden ser aconseguides d’una altra manera = BENEFICI PROPI
  • 7. La voluntat i la inclinació La voluntat Una acció és bona en funció de la voluntat (la intenció) de qui la realitza La voluntat és el compliment de la llei moral La voluntat és bona amb independència de si els resultats són beneficiosos o no, tant per l’agent que la realitza com per als implicats en l’acció La voluntat és bona quan actua per deure La norma moral que segueix aquest criteri s’anomena imperatiu categòrica
  • 8. Què fa que un botiguer sigui moralment honrat? Actuar conforme al deure i actuar per deure Hi ha 2 formes d’entendre el deure 1. Actuar conforme al deure: per no protegir la seva reputació, per evitar ser acusat d’estafador i evitar una sanció = interés = càlcul = inclinació 2. Actuar per deure = per respecte a la llei moral INCORRECTE CORRECTE
  • 9. És diferent: 1. Ser honrat perquè en cas contrari pot sortir perjudicat el negoci = actuar per interés = el botiguer fa el correcte però per una raó incorrecta. 2. Ser honrat perquè s’ha de ser honrat = actuar per deure = actuar per principis morals INCORRECTE CORRECTE
  • 10. Seria igualment honrat si no hi hagués cap possibilitat de que la seva falta d’honradesa fos descoberta? Hardanger, en el suroeste de Noruega es una zona agrícola en la que crecen con alegría manzanas y cerezas de color bermellón. Muchos agricultores instalan en la orilla de la carretera pequeñas casetas en las que venden directamente sus cerezas, del productor al consumidor. Una bandeja de plástico con unos 400 gramos de cerezas por 5 euros. Lo anormal es que el agricultor deja la caseta sola durante todo el día al borde de la carretera, con la mercancía y un pequeño cesto para que cada comprador pague el importe de su compra. Tú mismo coges el cambio.
  • 11. Què vol dir actuar per deure? Dur a terme una acció per respecte a la llei, amb independència dels interessos personals o dels demés Una acció és bona quan el motiu que la duu a terme és el compliment deure , encara que això perjudiqui als nostres interessos o als dels demés. S’ha de dir la veritat sempre? La veracitat de les declaracions que no es poden eludir és el deure formal de la persona amb qualsevol, per grans que siguin els perjudicis que se’n pugui derivar per a ell o per a altres
  • 12. Puc decidir mentir perquè he valorat que amb la mentida aconsegueixo que se salvi la vida de una persona innocent. No perjudico a ningú amb la meva decisió (màxim benefici) = ACTUAR CONFORME AL DEURE Puc decidir dir la veritat. Perjudico a una persona amb la meva decisió. Però és una llei moral dir la veritat i, per tant, si dic la veritat actuo conforme a la llei = ACTUAR PER DEURE
  • 13. Què és una llei moral? Una llei és una norma que diu que tothom ha de fer X = una llei és una norma UNIVERSAL Actuar per deure és actuar de tal manera que la meva decisió podria ser considerada una llei = que la meva decisió podria convertirse en una norma universal de conducta La llei moral Decideixo fer X Puc pensar X de manera universal? X és una llei moral
  • 14. Si vols ser feliç, estudia filosofia Si vols ser feliç, no estudiïs filosofia Ens trobem davant de 2 màximes que són pensables de forma universal = és possible pensar un món on tothom es comporti seguint qualsevol d’aquestes 2 màximes = la meva felicitat en qualsevol dels casos no es veu afectada en el cas de que tothom segueixi aquesta norma = no es produeix contradicció entre la meva felicitat i la de la resta de la humanitat Si vols ser feliç, mata Ens trobem davant d’una màxima que no és pensable de manera universal, perquè si ho fem es segueix una contradicció entre la felicitat que jo espero aconseguir i el dolor que em produeix el fet que els altres em vulguin perjudicarSi vols ser feliç, menteix Hi ha normes morals que es poden pensar de forma universal sense que es produeixi una contradicció i d’altres no.
  • 15. Podem pensar un món on tothom es regeixi per una determinada màxima? = Podem pensar una máxima de conducta que pugui ser vàlida per a tothom Es possible trobar una MÀXIMA DE CONDUCTA UNIVERSAL? Actua de tal manera que la teva decisió pugui ser universalitzable sense caure en contradicció = No facis als demés el que no desitjaries que et fessin a tu IMPERATIU CATEGÒRIC “Actua de manera que la màxima de la teva voluntat pugui valer com a principi d’una legislació universal” L’imperatiu categòric
  • 16. •L’imperatiu categòric no diu QUÈ hem de fer (no dóna cap contingut a l’acció) sinó que ens diu COM hem d’actuar •L’IC no ordena cap acció o conjunt d’accions concretes suposadament bones, sinó que estableix la CONDICIÓ que han de complir les nostres decisions per a que siguin bones •Aquesta condició no és mai un CONTINGUT, sinó una condició PURAMENT FORMAL Kant planteja una ètica formal, no una ètica material Les morals materials es caracteritzen per tenir un contingut concret que serveix per guiar la conducta. La major part dels sistemes morals de la història són de caràcter material
  • 17. •La decisió segons l’imperatiu categòric no es basa en cap INTERÉS, benefici o conseqüències concretes •Una decisió autènticament moral és aquella que només busca COMPLIR LA LLEI MORAL EN SI MATEIXA. Ser moralment bo vol dir actuar per DEURE, no per interés Kant planteja una ètica autònoma, no una ètica a heterònoma AUTONOMIA HETERONOMIA La voluntat que actua independentment de les conseqüències (bones o dolentes) La voluntat que actua per deure, per respecte a uns principis morals Normalment no actuem de forma autònoma, però ho hauríem de fer si realment volem ser subjectes morals lliures •La voluntat condicionada per factors externs a ella mateixa: les conseqüències (premis, recompenses, castigs, sancions). •Normalment tots actuem de forma heterònoma perquè ens fixem en el resultat de les nostres accions. •L’ambit del DRET és heterònom: la llei té sempre la forma d’un condicional (Si fas X, rebràs un càstig”)