2. Hi havia una vegada una dona molt pobre que va tenir un nen que donaria molta sort. Van dir
als pares que quan fes els catorze anys es casaria amb la filla del rei.
El rei,quan va sentir la profecia es va irritar i va anar a parlar amb els pares del nen acabat
de néixer.
-Vosaltres sou molt pobres; deixeu-me'l que jo el cuidaré.
Al principi,el casament es va anular però al oferir-lis un bon sac d'or van pensar:
-Ha nascut amb bona estrella, serà pel seu propi bé.
I a la fi van acceptar i li van entregar el nen al rei.
El rei el va ficar dins d'una capsa i va seguir el seu camí fins arribar al costat d'un riu, de
seguida el va deixar anar al riu i va pensar:
-Així he lliurat a la meva filla d'un pretendent ben inesperat!
Però,la caixa, en lloc d'anar al fons va començar a surar sense que entrés cap gota d'aigua. I
així va continuar corrent avall fins que es va aturar a la presa d'un molí.

3. El moliner es va trobar la capsa, i amb el que pesava la va agafar pensant que hi
trobaria molts diners. Quan la va obrir va veure un nen petit.
El va portar al molí, i quan la seva muller el va veure va exclamar:
-És Deu qui ens l'envia!
I el van cuidar i educar i va créixer amb bona salut i amb bones qualitats. Vet aquí
que un dia el rei, sorprès per una tempesta va entrar al moli i va preguntar al
moliner si aquest noi tan guapo era fill seu.
-No-van respondre-és un noi que fa catorze anys el varen trobar en una caixeta a la
presa del molí.
El rei va compendre que era el noi de la bona sort i va dir:
-Bona gent, deixaríes que el noi portés una carta a la senyora reina?A canvi us
donaré dues monedes d'or.
-Com vostè digui senyor rei. I van ordenar al noi que es preparés.
El rei va escriure la carta ordenant que “quan arribes al palau, l'havien de matar i
enterrar, aquesta ordre s'havia de complir abans de l'arribada del rei”.I així que el
noi va començar el viatge.

4. Quan es va fer de nit el noi va veure una llum entre la foscor i,corrents va anar a
investigar. Quan va arribar va trucar a la porta.
-Que fas i que vols aqui?-va preguntar l'àvia que era dins la casa-
-Vinc d'un molí i vaig al palau de la reina, per entregar-li una carta. Si us plau, si fos tan
amable, podria dormir aquesta nit aquí? Estic molt cansat i m'he perdut!
-Pobre noi-va explicar la vella-has anat a parar a una casa de lladres. Com et vegin, et
mataran!
-Si us plau, estic molt cansat!-va exclamar el noi-I es va tombar en un banc i es va
quedar dormit.
Poc després varen arribar els bandits i es van estranyar quan van veure el noi dormint.
-Que fa aquest noi aquí?I on va?-va preguntar enfadat el cap dels bandits-
-Ve d'un molí i va al palau de la senyora reina, a entregar una carta.
El cap dels bandits va agafar la carta i la va obrir i va veure que quan arribés al palau el
matarien i l'enterrarien. Però el cap dels bandits la va fer bocinets i va escriu-re que sol
arribar es casés amb la filla del rei.

5. Quan es va fer de dia, el noi es va aixecar i li van indicar el camí per arribar al palau.
Quan va arribar, el noi de la bona sort, va entregar-li la carta a la reina i quan va
acabar de llegir-la va complir el que posava i el noi de la bona sort es va casar amb la
princesa.
Un temps després va arribar el rei i quan va veure la seva filla casada amb el noi, va
recordar que la profecia era certa.
-Com ha pogut passar?!-va preguntar el rei.La meva carta deia una cosa molt
diferent!!!- va exclamar el rei. Va agafar la carta i la va llegir.
Quan va veure que havien canviat de carta es va enfadar molt. Perquè l'has
canviat?!-va preguntar el rei-.
-No se res jo. Deu haver estat algú de la casa on vaig passar la nit.-va respondre el
noi-
-Això no pot quedar així!-va exclamar el rei-Qui vulgui la meva filla ha de passar
abans per l'infern i arrancar tres pèls d'or al diable.

6. El noi, com era molt valent va aceptar i li va di al rei
-D'acord, hi aniré. Portaré els tres pèls d'or del Diable i, a més, el Diable no em fa por.
El noi es va acomiadar de la seva esposa i va començar el seu viatge a l'infern.
Al arribar a una ciutat i un soldat li va preguntar
-Quin ofici tens i què saps?
-Ho sé tot-va contestar-li el noi-
-Doncs explica'ns perquè la font de la plaça no treu vi.
T'ho diré quan torni.-va tornar a contestar el noi. I llavors va continuar el seu camí.
Va seguir el seu camí fins arribar a la segona ciutat-
-Quin ofici tens i què saps?-va preguntar-li elsoldat de la segona ciutat-
-Ho sé tot-va contestar-li el noi-
Llavors explica perquè l'arbre de les pomes d'or ja no treu pomes d'or.
T'ho diré quan torni-va contestar-li el noi i llavors va continuar el seu camí.
Seguint la seva ruta va arribar a la vora d'un ample i profund riu que havia de creuar.
Hi havia un barquer amb una barca i una perxa a la vora del riu que va preguntar:
-Quin ofici tens i què vols?-va preguntar-li el barquer-
-Ho sé tot-va contestar-li el noi-
-Llavors diga'm perquè haig d'estar eternament remant d'una banda a l'altre.
-T'ho diré quan torni.
Quan va creuar el riu va trobar l'entrada a l'infern on tot estava ple de cendres; el Diable havia
sortit però la seva àvia estava asseguda a una ampla butaca.

7. -Què vols?-va preguntar-li l'àvia-
-Voldria tres cabells d'or del Diable.-va respondre el noi-perquè sense ells no podré tornar a
veure la meva esposa.
-Massa vols noi-va tornar a respondre l'àvia-però em dones llàstima, veuré en què et puc
ajudar. El va transformar en formiga i se'l va amagar a un forat de la seva faldilla.
-No està malament però...no sol vull això, també vull que em diguis tres coses:
Perquè un arbre que abans treia pomes d'or ja no treu cap poma.
Perquè una font que abans treia vi ja no surt vi.
I perquè un barquer que ha de remar eternament no pot parar.
-Són coses difícils de contestar-va dir-li l'àvia-però tu queda't aquí tranquil i calladet i tingues
atenció al que digui el Diable.
Un temps després va vindre el diable i va posar el cap a la faldilla de la seva àvia i es va
adormir.
-Oloro carn humana!-va dir el Diable i va començar a buscar a tots llocs-
-Au va dorm! -va contestar-li l'àvia-
-Ai! -va cridar el diable- perquè m'arranques un pèl?!
-Ha estat un somni -va contestar-li l'àvia-
-I què somniaves?
-Que un arbre que abans treia pomes d'or ara ja no en treu cap. Com pot ser?-va preguntar-li
l'àvia-
-Perquè hi ha un ratolí que es menja les arrels -va contestar-li el Diable-

8. -Ai! -va cridar el Diable-perquè ho has fet?!
-Somiava.
-I què somiaves?
-Que una font que treia vi ja no treu ni gota. Com pot ser?
-Perquè hi ha una granota que es veu tot el vi.
-Au va dorm!-li va contestar l'àvia-
-Ai!-va tornar a cridar el Diable-perquè m'arranques un altre pèl!
-Somiava...-va contestar-li l'àvia-
-I què somiaves?
-Que un barquer sempre ha de remar d'un cantó a l'altre i no pot parar. Com pot ser?
-Perquè quan vingui algú ha de donar-li la perxa i fugir corrents.
El Diable es va cansar i se'n va anar.
-Ja pots fugir, corre abans que torni!
El va tornar a convertir en persona i se'n va anar.
Va tornar al riu i li va dir que el que havia de fer era que quan arribés algú li donés la
perxa i se'n anés corrents. Va creuar el riu i va arribar a la segona ciutat.
Li va dir al soldat que la font no treia vi perquè hi havia una granota que se'l bebia .Li va
donar un sac ple d'or i un ase i se'n va anar.
Va arribar a la primera ciutat i li va dir al soldat que l'arbre de les pomes d'or no treia
pomes d'or perquè hi havia un ratolí que es menjava les arrels .Li va donar un altre sac
d'or i un altre ase,i se'n va anar.

9. Va tornar al palau del rei i li va donar els tres pèls d'or del
Diable.
-Com has aconseguit tant d'or?!-va dir li el rei ansiós?
-Uns guàrdies me l'han donat.-va contestar-li el noi.
I el rei va sortir corrents a l'infern i just quan va arribar al
riu, el barquer li va donar la perxa i va sortir corrents
cames ajudeu-me. I allà es va quedar per sempre més. El
noi es va quedar amb la princesa i van ser feliços per
sempre més,menys el rei.

10. Va tornar al palau del rei i li va donar els tres pèls d'or del
Diable.
-Com has aconseguit tant d'or?!-va dir li el rei ansiós?
-Uns guàrdies me l'han donat.-va contestar-li el noi.
I el rei va sortir corrents a l'infern i just quan va arribar al
riu, el barquer li va donar la perxa i va sortir corrents
cames ajudeu-me. I allà es va quedar per sempre més. El
noi es va quedar amb la princesa i van ser feliços per
sempre més,menys el rei.