1. Recitem poesies
de Joana
Amics
De cara al cel
Raspall
Desorientació
Diversitat
El carrer desert
Pensaments de bé
La paraula bonica ALUMNES DE 6è
El dofí de l’Escola Martí Poch
Invitació L’Espluga de Francolí
L’estrelleta tafanera
2. Parlant amb rialles,
AMICS mentre van jugant,
amb poques paraules
sempre s’entendran.
De tota la colla Per deixar la “bici”
són els més amics; només cal dir “té”,
l’un és nat a l’Àfrica, i per regraciar-ho
l’altre és fill d’aquí. els basta: “molt bé”.
Xutar la pilota
Pell blanca, pell negra... és com conversar:
són ben diferents; a) un peu pot dir:
si només s’assemblen “meva!”
Pels ulls i les dents! o bé: “teva, va!”
3.
4.
5. Quan un té moneda Les places són amples
per comprar un llamí, per als dos amics;
i els carrers, alegres;
tria un tros de coca i els jardins, bonics.
que es podran partir,
Però casa seva
que l’altre té boles és un altre món:
De banús pintat, l’un hi troba els mobles
que tan lluents són,
i li’n dóna alguna
sempre que han jugat. i l’altre, la màrfega
que li fa de llit.
Qui sap què somnia,
cadascú, de nit!
6.
7. Els uns són ben pobres,
els altres, prou rics...
però, al fons, se senten
privilegiats:
Tots dos tenen mare
i són estimats.
8. De cara al cel
M’ha semblat que un estel parpellejava
com si em volgués parlar,
l’he mirat llargament per poder entendre’l,
he fet l’esforç en va.
He empal·lidit quan ha vingut l’aurora,
I m’he quedat sense saber què vol.
Ara em caldrà patir
d’inquietud i angoixa mentre brilli
al cel la llum del sol!
9.
10. Aquesta nit sabré si parla amb mi.
Me’l miraré. Si torna a fer-me signes
espurnejant,
preguntaré si vol que comparteixi
amb ell la meravella de l’instant.
Ben segur que em dirà que m’esperava
fa moltes nits, i jo no me’l mirava...
11.
12. DESORIENTACIÓ
No plou ni fa sol,
ni fa vent, ni neva…
Només passen núvols
com mig adormits.
Jo no estic despert
del tot, ni somnio;
ni callo, ni parlo
fent xiu-xiu ni crits.
No sé si recordo
les coses passades
o potser m’invento
l’avui i el demà.
13.
14. Només sé que penso...
que penso... que penso..
i el temps dura...dura...
fins quan durarà ?
Sento que sóc gran
i petit alhora:
gran per les formigues,
ínfim a l’espai.
Aquest dia núvol
la raó m’emboira.
Sento que hi ha coses
que no sabré mai.
16. DIVERSITAT
Un bou de banyes llargues
que té la panxa plena
de tantes herbes fresques
que s’ha menjat,
plantat com una estàtua,
Està mirant com passa
Un núvol d’estornells
Sobre el seu cap.
Remugant es pregunta:
17.
18. -Què en treuen, infeliços
del cel, on no hi ha herba
per a menjar?
Els estornells se’l miren:
-Què en treu, el bou, de l’herba,
Si amb la panxa tan grossa
No pot volar?
19.
20. EL CARRER DESERT
Miro el meu carrer desert.
El sol s’ha emportat la gent,
que la mar, de lluny, la crida.
Desert i tot, quanta vida
al meu balcó, roig i ardent
de clavells que s’hi han obert!
Ni una nota, ni un sol crit,
ni un trepig… El bes de l’aire
acaricia el meu front
22. i em porta de no sé on
—potser dels clavells— la flaire
que m’emplena tot el pit.
Beneïda soledat!
En un instant d’encanteri
el carrer s’ha fet tot meu…
Ai!, la pau és massa breu!,
ben aviat deurà haver-hi
l’aldarull dels que han tornat.
24. PENSAMENTS DE BÉ
Un pensament bo
voleia per l’aire
buscant on posar-se
per fer algú feliç.
Sempre hi ha algú, sol,
que desitja el bàlsam
de paraules dolces;
Sempre hi ha un cor trist.
25.
26. Pensaments de bé
i d’amor són màgics;
arriben, sense ales,
a l’extrem del món.
Benaurat qui els rep!
Sortós qui els envia!
Quina llum tan clara
li corona el front!
27.
28. LA PARAULA BONICA
Una paraula bonica
viu desitjant ser trobada
per qui cerqui un gran tresor,
i amorosament l’aprengui,
i se l’emporti gravada
al diccionari del cor
29.
30. Al cor, cada primavera
hi floreixen les paraules
que amb més amor s’han guardat,
i ella vol ser la primera
de florir, com una rosa,
en un llavi enamorat.
31.
32. EL DOFÍ
Em coneixeu?
sóc el dofí que aplaudiu a l’aquàrium
on salto i jugo
fent tombarelles
que els homes m’han ensenyat.
Diuen que sóc
intel·ligent,
dòcil, manyac,
i em tracten bé, tal com si m’estimessin.
33.
34. Abans, jugava
en la fondària d’un mar molt gran,
amb dofins lliures,
mansos com jo;
érem feliços i ens ho explicàvem
amb un llenguatge
de gest i so.
Ningú manava;
ningú esperava cap recompensa.
35.
36. Ara, els meus guardes,
únics amics,
amb el seu èxit, que prou es mereixen,
es faran rics.
I no em molesta que tinguin bon sou,
sinó que es pensin
que, per consol
de viure esclau,
donant-me un peixet fresc, ja em paguen prou.
40. Fugim del soroll
i busquem la calma
on compartirem
les nostres paraules
Poques en direm
i ben escoltades,
amb pau dins del cor,
llum en les mirades.
44. L’estrelleta tafanera
Una estrelleta curiosa
ha baixat al fons del mar
perquè diuen que hi ha estrelles...
i no sap si és veritat.
Li han dit que les germanes
de la mar no fan claror
i podrien ser menjades
per un pop o algun tauró.
45.
46. Entra al jardí d’anemones
I tot queda il·luminat.
Coralls i esponges pregunten:
-Qui és aquesta? –Com ha entrat?
-No és de la terra –diu l’alga-.
Jo n’he vist d’iguals a l’aire.-
Les anemones s’arronsen
Perquè no se’n fien gaire.
-On són, les vostres estrelles?
-diu la que baixa del cel.
Però ningú li contesta;
Totpeix la mira amb recel.
Només una petxineta
a mig obrir fa el valent:
47.
48. -No en sortirà cap, si et veuen
amb un vestit tan lluent!
És ben cert, les envejoses
decideixen no sortir,
i l’estrelleta se’n torna,
regalimant pel camí,
vers el seu lloc a l’espai.
Dubta que d’estrelles d’aigua
n’hi hagi pogut haver mai.
49. AQUEST TREBALL HA ESTAT FET PELS ALUMNES DE 6è DE
L’ESCOLA MARTÍ POCH DE L’ESPLUGA DE FRANCOLÍ
Francesc Badia Pedrola
Roger Batalla Martínez
Ainhoa Blanco Mostazo
Cristian Capitán Mesas
Pau Casas Farran
Selene Domínguez Martínez
Jan Ferré Pérez
Pau Huguet Vidal
Marc Jiménez Vega
Arnau Lorca Requena
Jofre Majoral Díaz
Paul Alexandru Manole
Biel Martí Sánchez
Noelia Moreno Soria
Adrián Navarro Fuentes
Kilian Parra Bosquets
Aina Palau Álvaro
Izan Puente Rodríguez MESTRA : MARIA DALMAU CORNADÓ
Íker Redondo Estadella
Laia Rodríguez Palau març de 2013
Ginés Rodríguez Uribe
Júlia Valls Barragán
Anna Veciana Sánchez
