1. Connectivisme: Una teoria de
l´ Aprenentatge de l´ era digital
George Siemens
(gsiemens@elearnspace.org)
Dolors Reig Hernández (dreig)

2. Onada2.0
Educació 2.0
Empresa 2.0
 Música –
Espectacle – Oci -
Cultura. Cultura 2.0
 Periodisme, nous
discursos a Periodisme 2.0 (3.0)
l'entorn digital.
 Educació. Política 2.0
Moments de canvi…

3. If it is shown that there are better models of learning than
the current model, then the credentialing function of the old
model will be weakened
(Don Tapscott, Wikinomics)
(Si es mostra que hi ha millors models d´ aprenentatge que l'
actual, la funció d' acreditació dels antics models es veurà
debilitada)
If you think the fallout in the newspaper
business was dramatic, wait until you see what
happens to education (Godin, 2009)
(Si penses que la caiguda del negoci de la prensa és
dramàtica, espera i veuràs el que passa amb l'
educació)

4.  Vaill emfatitza que “l' aprenentatge ha de constituir una forma de
ser, un conjunt permanent d' actituds i accions que els individus i
grups emprenes per tal de tractar de mantenir-se al corrent
d' esdeveniments sorpresius, nous, caòtics,
inevitables, recurrents…” (1996, p.42) ”.
“El connectivisme presenta un model d' aprenentatge que
reconeix els moviments tectònics en una societat on
l' aprenentatge ha deixat de ser una activitat interna i individual.
La manera de treballar i funcionar de les persones s' altera quan
es fan servir noves eines. L' àrea de l'educació ha sigut lenta per
a reconèixer l' impacte de noves eines d' aprenentatge i els canvis
ambientals en la concepció mateixa del que significa aprendre.
El connectivisme proveeix una mirada a les habilitats
d' aprenentatge i les tasques necessàries per tal que els aprenents
“floreixin” en una era digital.”
Societat-xarxa

5.  “Un principi central de la majoria de les teories d'
aprenentatge és que aquest succeeix dins d' una
persona. Fins i tot els enfocaments del
constructivisme social, que sostenen que l'
aprenentatge és un procès social, promouen el
protagonisme de l' individu (i la seva presència
física, és a dir, basat en el cervell).
Aquestes teories no fan referència a l'
aprenentatge que passa fora de les
persones (gràcies a les TIC). També fallen en
descriure com esdevé l' aprenentatge a les
organitzacions”.
Models insuficients

6. •La gent apren com les xarxes.
•L' aprenentatge i el coneixement es basen en la
diversitat d' opinions.
•L' aprenentatge és el procès de connectar nodes o
fonts d' informació.
•Organització i individu són organismes que
aprenen.
•La capacitat d' augmentar el coneixement és més
important que el que ja se sap.
•És necessari nodrir i mantenir les connexions per a
facilitar l' aprenentatge continu.
•L' habilitat per a veure les connexions entre els
camps, idees i conceptes és primordial.
Teoria de l' aprenentatge en l' era
digital

7. Herència, connexions inicials
(recordeu: la vostra tasca consisteix
en enriquir-les o crear-ne més)
Cognitivisme, Constructivisme, Teories de
sistemes, Teories de la complexitat, Ciències
del caos, de les xarxes, entre d'altres.

8.  “La necessitat d' avaluar la pertinença d'
aprendre quelcom és una meta-habilitat que
és aplicada abans de que l' aprenentatge
mateix comenci.
Quan el coneixement és escàs, el procès d'
avaluar la pertinença s' assumeix com
intrínsec a l'aprenentatge. Quan el
coneixement és abundant, l' avaluació ràpida
és important”.
 “La capacitat de sintetitzar i reconèixer
connexions i patrons és una habilitat
valuosa.”

9. “Per combatre la
reducció de la vida
mitja del coneixement,
les organitzacions han
estat obligades a
Stephen Downes
desenvolupar nous
mètodes de
capacitació”.

10. “Saber com i saber què estan
essent complementats amb
saber on
(la comprensió d'on trobar el
coneixement requerit) “
“El caos és una
forma críptica d'
ordre”. Nigel Calder

11. Albert-László Barabási
indica que “els nodes
competeixen sempre
per connexions, perque
els enllaços representen
supervivència en un
món interconnectat”.
(2002, p.106).

12.  “La probabilitat de que un concepte d'
aprenentatge sigui enllaçat depen de com
de bé està enllaçat actualment.
Els nodes (siguin àrees, idees,
comunitats) que s' especialitzen i obtenen
reconeixement per la seva expertícia
tenen majors oportunitats de
reconeixement, resultant en una
polinització creuada entre comunitats d'
aprenentatge.”

13. http://humanismoyconectividad.wordpress.com/2009/01/14/conectivismo-siemens/

14. Idea més connectada = més contexte = més coneixement

15. (Holsapple (ed) Handbook on Knowledge management. Springer 2003, pag. 316)
Rick Dove: La intel.ligència individual és assimilable a una neurona. La
intel.ligència grupal, que desafia qualsevol intent de localització, captura
o aïllament, és distribuïda i fluïda com el nostre propi cevell.

16. Diversitat Arina, 2008

17. Saviesa de les multituts Arina, 2008

18.  L' actualització (coneixement precís i actual) és
la intenció de totes les activitats connectivistes
d'aprenentatge.
• Lifestreaming, aprenentatge continu,
Permanent, IMMERSIU
Web en temps real

19. • “Ja no és possible experimentar i adquirir
personalment l' aprenentatge que necessitem per a
actuar. Ara derivem la nostra competència de la
formació de connexions”.
• “L'experiència ha estat considerada la millor mestra
del coneixement. Donat que no podem
experimentar-ho tot, les experiències d'altres
persones, i aquestes mateixes persones es
converteixen en substituts del coneixement.
„Jo emmagatzemo el meu coneixement en els meus
amics‟ és un axioma per tal de recopilar
coneixement a través de la recopilació, també, de
persones”, Karen Stephenson
connectivisme i aprenentatge Social

20.  Herència: Bandura (auto-eficàcia), Bruner
(cognitivisme), Vigotsky (sociocultural),
constructivisme i altres.
 Cluetrain Manifesto (1999): l' aprenentatge
també com a conversa.
Prosumers – Estudiants Proactius.
 Groundswell (2008): entre iguals ->
aprenentatge horitzontal. Unidireccional vs. P2P
 Comunitats de Pràctica/Virtuals: Etienne
Wenger, Nancy White.
connectivisme i aprenentatge Social

21. “John Seely Brown presenta una interessant noció, segons la qual
Internet equilibra els petits esforços de molts amb els grans esforços
de pocs.
La premisa central és que les connexions creades amb nodes inusuals
soporten i intensifiquen les activitats existents que requereixen gran
esforç.
Brown mostra l' exemple d' un projecte del sistema d' Universitat
Comunitària, que reuneix adults grans i estudiants d' escola elemental
en un programa de mentors.
Els nens “escolten a aquests „avis‟ més del que escolten als seus pares.
La mentoria realment ajuda als professors… els petits esforços de molts
–els adults grans- complementen els grans esforços de pocs –els
professors-” (2002).
Aquesta amplificació de l' aprenentatge, del coneixement i comprensió
a través de l' extensió d' una xarxa personal és l' epítom del
connectivisme”.
connectivisme i Aprenentatge Social

22. John Seely Brown, Richard P. Adler (2008):
Minds on Fire: Open Education, the Long Tail, and
Learning 2.0:
connectivisme i aprenentatge Social

23. “Comprendre que el coneixement complet no pot existir en la
ment d' una sola persona requereix d' una aproximació
diferent per a crear una visió general de la situació.
Equips diversos amb punts de vista discrepants són una
estructura crítica per a l' exploració exhaustiva de les idees.
La innovació és un altre repte adicional. La major part de les
idees revolucionàries d'avui dia, existiren una vegada com
elements marginals. L' habilitat d' una organització per a
fomentar, nodrir i sintetitzar els impactes de visions diferents
sobre la informació és crucial per a sobreviure en una
economia del coneixement.
La rapidesa “de la idea a la implementació” també millora
des d´una concepció sistèmica de l'aprenentatge”.
Organitzacions

24.  “Mitjans, notícies, informació: aquesta
tendència ja està en curs. Les
organitzacions de mitjans massius estan
essent desafiades pel fluxe d' informació
obert, en temps real i en dues vies que
permeten els blogs”.
conversación

26. Aprenentatge informal (Jay Cross, 2006)
 El 70-90% de l'aprenentatge en empreses – organitzacions suceeix de
forma Informal
 Pot ser intencional o Planificat.
 Oldenburg (1989) va destacar la importància dels terceres llocs, no
reglats ni regulats, dels ambients no formals, a l'aprenentatge.
 Teemu Arina (2008) denominaria “Serendipity learning” a aquest tipus
de coneixement, ampliant la concepció de l'ésser humà a un “homo
contextus”, integral i determinat per múltiples contextes des dels que
aprendre.
 Localizat vs. Distribuit.
 Cultura Expandida, Moviment EDUPUNK (i EDUPOP) serien termes
contemporanis afins i que seguirien parlant de l'aprenentatge com d' una
experiència conscient o insconscient que pot succeir en qualsevol
moment o lloc i no solament en els circuits tradicionals. Institucional
vs. Do it yourself (Brian Lamb, Jim Groom)
 Top-down vs. Bottom up. Catedral vs. Basar

27. Creativitat, Innovació, Aprenentatge
generatiu (Senge, P.)
 Motivació intrínseca
 Creativitat
 Pensament de disseny

28. Aprenentatge autònom
Gràcies a les tecnologies ampliem les nostres capacitats
cognoscitives, ens tornem més independents i menys
necessitats de guies mestres respecte al que aprenem. Es
tracta de qüestions com la progressiva adaptació al caos o
l´augment de la nostra tolerància i capacitat de gestió del
coneixement, davant un món cada cop més complexe.
Formació + Millora de l´experiència de l´usuari + Motivació
+ Personalització= Ap. Autònom.
Paper de les institucions: Procés, no resultat, no
continguts: Disparar l´interès + guiar en la personalització.

29. Aprenentatge universal, lliure, democràtic
REO (Recursos Educatius Oberts)

30. Remix
“Multiliteracy”, cultura del
“mashup” o la remix de formats,
fonts, etc...
Remix de disciplines.
El propi PLE (entorn personal
d´aprenentatge) pot veure's com un
“mashup” o afegit d'eines amb la fi
d' optimitzar l' apropament a
lainformació de múltiples fonts i en
múltiples formats.

31. L' educador como DJ (Scott Leslie)

32. Experimentació, joc, simulació,
storytelling
 L'aprenentatge en entorns complexes, en el
que el coneixement existent s' aplica a nous
contextes, requereix adoptar aproximacions
exploratòries.
 “De les aules al laboratori”…”diria Stephen
Downes (Downes, 2008).
 “Todo hacer es conocer y todo conocer es hacer”
(Maturana)

33. Una metodologia, eina dinàmica,
sostenible?
Entorns Personals d'
Aprenentatge

34. WEB - WEB SOCIAL – Web Personal
Entorns Personals d'
Aprenentatge (PLE)
Aules Entorns
virtuals virtuals
(VLE)
Nova Spivack

35. -Teemu Arina
- Stephen Downes
Més idees?
-Dave Cormier
(coneixement rizomàtic)
Treballs destacats en e-
learning, aprenentatge:
-Nuevos modelos de
excelencia y negocio en
elearning en la época de
la freenomics en
educació-E-learning
Social, Open Social
Learning

36. Gràcies!
Les cites que no indiquin el
contrari són de George
Siemens
Traducció aquí