Les empreses i les mesures cautelars en l'àmbit del dret del consum

COL∙LECCIÓ EMPRESA I CONSUM. Nº 2

LES EMPRESES I LES
MESURES CAUTELARS
EN L’ÀMBIT DEL DRET
DEL CONSUM
MANUAL PER INSPECTORS I
RESPONSABLES DE QUALITAT
F. XAVIER SANCHEZ MORAGAS

2011

HTTP://FSANCHEZMO.WORDPRESS.COM/

COL·LECCIÓ EMPRESA I CONSUM. Nº 2

LES EMPRESES I LES MESURES CAUTELARS EN L’ÀMBIT
DEL DRET DEL CONSUM.
MANUAL PER INSPECTORS I RESPONSABLES DE QUALITAT

© FRANCESC XAVIER SANCHEZ MORAGAS
jurisdiccioemocional@gmail.com

Publicat el maig de 2011

2 LES EMPRESES I LES MESURES CAUTELARS EN L’ÀMBIT DEL DRET DEL CONSUM
© Francesc Xavier Sánchez Moragas
http://fsanchezmo.wordpress.com/

INTRODUCCIÓ
Des que un producte es dissenya, es fabrica, es distribueix i arriba al punt de venda,
tot un seguit de normatives nacionals i internacionals en regulen els seus aspectes de
seguretat.

L’article 122-2 del Codi de Consum estableix que els qui produeixin, importin,
distribueixin, manipulin o comercialitzin béns i serveis, en llur qualitat de professionals,
tenen l’obligació de subministrar béns o prestar serveis segurs i, en conseqüència, han
d’actuar amb diligència per a evitar la posada al mercat de béns i serveis insegurs.

Sens dubte, les empreses que decideixen fabricar un producte en són les primeres
responsables de garantir aquests aspectes de seguretat, però com veiem, també ho
són els importadors, els exportadors, els majoristes i finalment també els detallistes.

A tothom que intervé en la cadena de fabricació i distribució li són assignades unes
responsabilitats i per tant se’ls exigeix una elevada diligència professional.

La diligència professional, aquesta “lex artis”, ha de garantir que tots els productes i
serveis que es posin a disposició de les persones consumidores no presentin cap risc,
o només riscos mínims compatibles amb el bé o servei considerats acceptables dins
del respecte a un nivell elevat de protecció de la salut, la seguretat i els interessos
econòmics de les persones.

L’article 1104 del Codi Civil estableix que “La culpa o negligencia del deudor consiste
en la omisión de aquella diligencia que exija la naturaleza de la obligación y
corresponda a las circunstancias de las personas, del tiempo y del lugar. Cuando la
obligación no exprese la diligencia que ha de prestarse en su cumplimiento, se exigirá
la que correspondería a un buen padre de familia”.

La negligència ens pot situar en l’àmbit de les responsabilitats civils i penals i a més,
ens pot provocar uns costos empresarials importants en el moment que es detecti que
hem comercialitzat algun bé o servei insegur, perquè en aquests casos, els
organismes competents en la matèria han d’adoptar les mesures adequades per a
aconseguir-ne la detecció i la retirada del mercat i per a informar-ne les persones
consumidores, aclarir responsabilitats i reprimir, si escau, les conductes infractores de
la legislació.

A continuació farem una breu descripció de quines són les actuacions que les
administracions de consum de Catalunya poden realitzar per protegir la salut i la
seguretat de les persones consumidores i quines són les mesures a les que les
empreses es poden veure sotmeses en aquestes situacions.

Mataró, 30 de maig de 2011


NORMATIVA RELACIONADA AMB
LES MESURES CAUTELARS I A LA
SEGURETAT DELS PRODUCTES I
SERVEIS
 Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions
públiques de Catalunya – LRJPACAPC-

 Llei 22/2010, del 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya- CCC-

 Llei 18/2009, del 22 d’octubre, de salut pública -LSP-

 Reial Decret Legislatiu 1/2007, de 16 de novembre, pel que s’aprova el text refós de la
Llei General per a la Defensa del Consumidors i Usuaris i altres lleis complementàries.

 Llei de l’Estat 11/2001, de 5 de juliol, per la qual es crea l'Agència Espanyola de
Seguretat Alimentària. – LAESA-.

 Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de Régimen Jurídico de las Administraciones
Públicas y del Procedimiento Administrativo Común –LRJAPPAC-.

 Llei 14/1986, de 25 de abril, General de Sanitat. -LGS-.

 REGLAMENT (CE) No 765/2008 DEL PARLAMENT EUROPEU I DEL CONSELL de 9
de juliol de 2008, pel que s’estableixen els requisits d’acreditació i vigilància del mercat
relatius a la comercialització dels productes i pel que es deroga el Reglament CEE nº
339/93.

 REGLAMENTO (CE) no 2073/2005 DE LA COMISIÓN de 15 de noviembre de 2005
relativo a los criterios microbiológicos aplicables a los productos alimenticios.

 REGLAMENT (CE) No 178/2002 DEL PARLAMENT EUROPEU I DEL CONSELL de 28
de gener de 2002 pel qual s'estableixen els principis i els requisits generals de la
legislació alimentària, es crea l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària i es fixen
procediments relatius a la seguretat alimentària. - RGCE178/2002-.

 DECISIÓN Nº 768/2008/CE DEL PARLAMENTO EUROPEO Y DEL CONSEJO de 9 de
julio de 2008, sobre un marco común para la comercialización de los productos y por la
que se deroga la Decisión 93/465/CEE del Consejo.

 DECISIÓN DE LA COMISIÓN de 14 de diciembre de 2004 por la que se establecen
directrices para la notificación a las autoridades competentes de los estados miembros,
por parte de los productores y distribuïdores, de los productos de consumo peligrosos
de confomidad con el apartado 3 del artículo 5 de la Directiva 2001/95/CE del
Parlamento Europeo y del Consejo.


 Reial Decret 330/2008, de 29 de febrer pel que s’adopten mesures de control de la
importació de determinats productes respecte a les normes aplicables en matèria de
seguretat dels productes.

 Reial Decret 1801/2003, de 26 de desembre, sobre seguretat general de los productes
– RDSGP-.

 Reial Decret 1890/2000, pel que s’aprova el Reglament que estableix el procediment
per a l’avaluació de la conformitat dels aparells de telecomunicació – RDACAT-.

 Reial Decret 1334/1999, de 31 de juliol, pel que s’aprova la Norma general
d’etiquetatge, presentació i publicitat dels productes alimentaris –RDNGE-.

 Reial Decret 770/1999, de 7 de maig, pel qual s’aprova la reglamentació tècnico-
sanitària per a l’elaboració, circulació, comercialització de detergents netejadors –
RDPN-.

 Reial Decret 1599/1997, de 17 d'octubre, sobre productes cosmètics – RDPC-.

 Reial Decret 1397/1995, de 4 d’agost, pel que s’aproven les mesures addicionals sobre
el control oficial de productes alimentaris – RDMACOPA-”

 Reial Decret 50/1993, de 15 de gener, pel que es regula el control oficial dels productes
alimentaris – RDCOPA-.

 Reial Decret 880/1990, de 29 de juny, pel que s’aproven las normes de seguretat de les
joguines – RDNSJ-.

 Reial Decret 820/1990, de 22 de juny, pel que es prohibeix la fabricació i
comercialització dels productes d’aparença enganyosa que posin en perill la salut o la
seguretat de les persones consumidores – RDPAE-.

 Decret 2484/1967, de 21 de setembre, pel que s’aprova el Codi Alimentari Espanyol –
CAE_. Reglamentacions Tècnico – Sanitàries que despleguen el Codi Alimentari
Espanyol i les Directives comunitàries. Reglaments CE (Unió Europea).

 Reial Decret 1468/1988, de 2 de desembre, pel qual s'aprova el Reglament
d’etiquetatge, presentació i publicitat dels productes industrials destinats a la venda
directa als consumidors i usuaris RDEPI-.

 Reial Decret 7 / 1988, de 8 de gener, pel qual s'estableixen les exigències de seguretat
del material elèctric destinat a ser utilitzat en determinats límits de tensió – RDSME-.

 Reial Decret 3360/1983, de 30 de novembre, de Reglamentació tècnic-sanitària de
lleixius – RDLL-.


LES MESURES CAUTELARS
L’article 311-1 del CCC estableix un mandat dirigit als poders públics de Catalunya,
especialment els que tenen específicament encarregada la tutela i la defensa dels
drets de les persones consumidores i diu que han de vetllar, per mitjà de procediments
eficaços i efectius, pel compliment dels drets que reconeixen aquesta llei i les
normatives específiques i sectorials de defensa i protecció de les persones
consumidores.

Els poders públics, en cas d’un incompliment de la legislació que posi en perill
de qualsevol manera els drets o interessos de les persones consumidores, han
d’adoptar les mesures que estableixen el Codi de Consum de Catalunya i la
resta de l’ordenament jurídic.

Si es vulneren els drets de les persones consumidores, l’Administració ha d’exercir les
accions judicials adequades per a posar fi a aquesta vulneració.

Per fer això, l’administració s’ha d’ajustar als principis generals del dret, al que
estableix el Codi de Consum de Catalunya i especialment a la normativa en matèria de
règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú,
cercant el màxim equilibri amb l’objectiu de protegir els drets i interessos de les
persones consumidores.

 D’acord amb el principi de proporcionalitat establert a l’article 312-6 CCC,
les sancions han d’ésser proporcionals a la gravetat dels fets, atenent
especialment el nombre de persones consumidores afectades, el perill per a la
salut o la seguretat de les persones consumidores, la reincidència o reiteració,
la intencionalitat en la comissió i el volum de lucre obtingut com a
conseqüència de la infracció.

 D’acord amb l’article 312-7 CCC les mesures que l’administració adopti han
d’estar en funció del risc acceptable per a la salut, la seguretat o els
interessos de les persones consumidores.

 Les mesures cautelars o precautòries únicament es poden adoptar si hi
ha indicis racionals d’infracció administrativa o de perill per a la salut o
seguretat de les persones consumidores, i s’han d’adoptar amb les
garanties establertes amb aquesta finalitat.
En aquests supòsits, la càrrega de la prova recau sobre qui produeix, fabrica,
importa o comercialitza el bé o servei.


CONCEPTES CLAUS

les mesures cautelars o precautòries únicament es poden adoptar si hi ha indicis
racionals d’infracció administrativa o de perill per a la salut o seguretat de les
persones consumidores.

les mesures han de ser proporcionals i coherents amb el risc per a minorar-lo, encara
que afectin els drets dels administrats.

les mesures cautelars s’han de mantenir durant el temps mínim indispensable per a
garantir la finalitat per a la qual s’han adoptat.

les mesures que s’hagin d’adoptar les estableixen la llei de consum i la resta de
l’ordenament jurídic.

s’ha de valorar la gravetat dels fets, el perill, la reincidència, la intencionalitat, la
reiteració i el volum de lucre.

les sancions i mesures cautelars no poden ésser més beneficioses per a l’infractor o
infractora que el compliment de la normativa infringida

els procediments han de ser eficaços i efectius pel compliment de la llei de consum i
les lleis específiques.

han d’ésser tan poc restrictives amb la lliure circulació de mercaderies i la llibertat
d’empresa com sigui possible.

no es podran adoptar mesures provisionals que puguin causar perjudici de difícil o
impossible reparació als interessats o que impliquin violació de drets emparats per les
lleis.

Les mesures provisionals podran ser alçades o modificades durant la tramitació del
procediment, d'ofici o a instància de part, en virtut de circumstàncies sobrevingudes o
que no van poder ser tingudes en compte en el moment de la seva adopció.


MARC GENERAL DE L’ACTUACIÓ DE
L’ADMINISTRACIÓ
A més dels principis que assenyala el codi de Consum de Catalunya, cal tenir en
compte els que introdueix la nova LRJPACAPC , que en el seu article 22 estableix que
els ciutadans tenen dret a una bona administració i això inclou, entre d’altres aspectes:

 El dret que l’actuació administrativa sigui proporcional a la finalitat
perseguida.

 El dret a participar en la presa de decisions i, especialment, el dret
d’audiència

 El dret a presentar al•legacions en qualsevol fase del procediment
administratiu, d’acord amb el que estableix la normativa aplicable.

 El dret que les decisions de les administracions públiques estiguin
motivades, en els supòsits establerts legalment, amb una referència
succinta als fets i als fonaments jurídics, amb la identificació de les
normes aplicables i amb la indicació del règim de recursos que escaigui.

 El dret a obtenir una resolució expressa i que se’ls notifiqui dins del
termini legalment establert.

L’article 31 LRJPACAPC estableix els següents principis generals:

1. Les administracions públiques de Catalunya serveixen amb objectivitat els
interessos generals i actuen, sota la direcció dels òrgans de govern respectius, amb
submissió plena a la llei i al dret.
2. Les administracions públiques de Catalunya compleixen les funcions que tenen
atribuïdes i actuen d’acord amb els principis generals següents:

Primer. Eficàcia i eficiència.
Segon. Bona fe i confiança legítima.
Tercer. Proximitat.
Quart. Imparcialitat.
Cinquè. Proporcionalitat.
Sisè. Simplificació i racionalitat administrativa.
Setè. Transparència i accessibilitat.
Vuitè. Participació ciutadana.
Novè. Lleialtat institucional.
Desè. Col·laboració i cooperació interadministratives.


Cal tenir molt en compte que l’article 33 LRJPACAPC obliga a complir el “Principi
d’intervenció mínima” que ens diu que :
Les administracions públiques de Catalunya que en l’exercici de les competències
respectives estableixin mesures que limitin l’exercici de drets individuals o col·lectius, o
exigeixin el compliment de requisits per al desenvolupament d’una activitat, han
d’escollir la mesura menys restrictiva, motivar la necessitat de la mesura per a la
protecció de d’interès general i justificar-ne l’adequació per a aconseguir les
finalitats que es persegueixen, sense que en cap cas es produeixin diferències de
tracte discriminatòries.

Cal tenir en compte també l’article 81 LRJPACAPC que ens diu que si durant
l’activitat inspectora es produeix una lesió que els ciutadans i ciutadanes no
tinguin el deure de suportar tenen dret, en els termes que estableixen la legislació
bàsica, aquesta llei i la normativa de desenvolupament, a ésser indemnitzats per les
administracions públiques de Catalunya de tota lesió que pateixin en qualsevol de llurs
béns i drets, sempre que la lesió sigui conseqüència del funcionament normal o
anormal dels serveis públics, excepte en els casos de força major o de danys que
els ciutadans tinguin el deure jurídic de suportar d’acord amb la llei.

El dany al·legat ha d’ésser efectiu, avaluable econòmicament i individualitzat amb
relació a una persona o un grup de persones.

El dany al·legat pels ciutadans no pot ésser conseqüència de l’ incompliment dels
deures establerts per l’article 30 de la LRJPACAPC i altra normativa vigent.

Les lesions produïdes al ciutadà o ciutadana provinents de danys derivats de fets o
circumstàncies que no s’han pogut preveure o evitar amb els coneixements científics o
tècnics existents en el moment de la producció dels danys no són indemnitzables,
sens perjudici de les prestacions assistencials o econòmiques que les lleis puguin
establir per a aquests casos – art 82 LRJPACAPC-.


LES XARXES D’ALERTES
L’article 19 del RDSGP estableix el que es coneix com a sistema coordinat d’intercanvi
ràpid d’informació SCIRI, en forma de xarxa, integrat en el sistema europeu d’alerta
RAPEX, amb la finalitat de facilitar una comunicació i un intercanvi ràpid d’informació
d’aquelles actuacions que s’adoptin en cas de risc greu.

Les Comunitats Autònomes i les corporacions locals han de comunicar immediatament
al “Instituto Nacional del Consumo” les mesures de reacció que hagin adoptat en
relació al risc greu.

També s’han de comunicar els requeriments que s’hagin fet als productors o
distribuïdors en relació a les recomanacions que l’administració actuant hagi fet per
solucionar el incompliment que ha generat el risc greu.

També s’han de comunicar les actuacions voluntàries que hagin adoptat els productors
i distribuïdors d’acord amb la normativa establerta.

Quan el “Instituto Nacional del Consumo” rebi aquesta informació la trametrà a la resta
d’òrgans administratius competents espanyols i si el risc pot donar-se fora del territori
espanyol, també ho trametrà a la Comissió Europea mitjançant el sistema RAPEX.

De la mateixa manera, la xarxa funciona en sentit invers i en cas de rebre un
comunicat de risc greu per part de la Comissió Europea, el “Instituto Nacional del
Consumo” ho comunicarà a les Comunitats Autònomes, però no a les corporacions
locals. Aquest és un dels aspectes que caldrà veure com es soluciona amb el
desplegament reglamentari del nou Codi de Consum de Catalunya.

Les notificacions de productes fetes per la Comissió Europea les podem trobar al
següent hipervincle:
http://ec.europa.eu/consumers/dyna/rapex/rapex_archives_en.cfm

En aquest cas, el punt de contacte RAPEX que apareix per a l’estat espanyol és:
Instituto Nacional del Consumo - Ministerio de Sanidad y Consumo
c/ Príncipe de Vergara 54 ES – 28071 Madrid
Tel. +34 91 57 55 240 Fax +34 91 57 63 927
seguridad@consumo-inc.es
www.consumo-inc.es

Les notificacions de productes a Espanya les podem trobar al següent hipervincle:
http://www.consumo-inc.es/Seguridad/Notificaciones_Alertas_CCAA.htm

En el cas de productes alimentaris, la xarxa d’alertes està regulada pel RGCE
178/2002, i l’Organisme que coordina a nivell de l’estat espanyol la xarxa és l’Agència
Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició – AESAN-.

El sistema es coneix com a SCIRI (Sistema Coordinado de Intercambio Rápido de
Información).


Per accedir a la informació sobre alertes cal anar al següent hipervincle però cal estar
autoritzat i disposar d’un codi d’accés.
http://www.aesan.msc.es/AESAN/web/alertas/seccion/acceso_privado.shtml

A Catalunya el referent és l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària (ACSA)- art 40
LSP-, que és qui exerceix les funcions d’avaluació i de comunicació de riscos per a la
salut relacionats amb els aliments, en col·laboració amb l’Agència Espanyola de
Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN) i l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària
(EFSA).

Per contactar-hi:
Agència Catalana de Seguretat Alimentària
C/ Roc Boronat 81-95, 4t 08005 Barcelona
Tel. 935 513 900 Fax: 935 517 503
acsa@gencat.cat

Pel productes no alimentaris, els productors i distribuïdors s’han d’adreçar a les
respectives autoritats competents de les CCAA i en el cas de Catalunya a :
Generalitat de Catalunya. Agència Catalana del Consum.
C. de Pamplona, 113, 08018 - BCN;
Tel. 935516666 - Fax:935516620;
catalert.ctc@gencat.cat

L’Agència Catalana de Consum té un sistema on-line per notificar-ho al següent enllaç:
http://www.consum.cat/ecofin_webacc/AppJava/frontend/FRM_PROD_PERILL_SRCA
T.jsp

Cal tenir en compte que en el cas dels productes de telecomunicacions, tal i com
estableix la disposició addicional cinquena del RDSGP s’ha de fer a la:
Subdirección General de Infraestructuras y Normativa Técnica de la Secretaría de
Estado de Telecomunicaciones y para la Sociedad de Información:
alerestel@setsi.min.es


RELACIONS ENTRE ELS DIFERENTS
ORGANISMES RESPONSABLES DE LA
SEGURETAT I EL COMERÇ
INTERNACIONAL DE PRODUCTES
ORGANISMES PÚBLICS IMPLICATS

ORGANISMES INTERNACIONALS.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) i l’Organització de les Nacions Unides
per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO)

L’Organització Mundial de la Salut és l’autoritat directiva i coordinadora de l’acció
sanitària en el sistema de les Nacions Unides i és qui exerceix el lideratge dels
assumptes sanitaris a nivell mundial, però és la FAO la que s’encarrega de la qualitat i
la innocuïtat dels aliments en tots els aspectes i en totes les etapes de producció i
distribució dels aliments. En concret, la Direcció de Nutrició i Protecció del
Consumidor.

L’OMS i la FAO, van crear l’any 1963 la Comissió del Codex Alimentarius (CCA),
òrgan que elabora normes alimentàries, directrius i textos connexos, a través del
Servei de Qualitat dels Aliments i Normes Alimentàries de la FAO que es coneix
amb les sigles AGNS.

El seu objectiu primordial és protegir la salut dels consumidors i garantir que hi hagi
pràctiques comercials justes en el comerç de productes alimentaris i promoure la
coordinació del treball relatiu a les normes alimentàries que duen a terme els òrgans
governamentals i no governamentals.

El Codex Alimentarius és una col·lecció de normes alimentàries internacionals
aprovades per la Comissió.

Les normes del Codex abasten tots els principals aliments, que poden ser elaborats,
semielaborats o crus, així com els materials utilitzats en l'elaboració ulterior dels
productes alimentaris, en cas necessari. Les normes del Codex contenen disposicions
per a la innocuïtat i qualitat dels aliments i comprenen els additius alimentaris, els
residus de plaguicides i de medicaments veterinaris, els contaminants, l'etiquetatge i la
presentació, així com els mètodes de mostreig i anàlisi del risc.

La innocuïtat i la qualitat dels aliments han adquirit una importància cada vegada més
gran en el comerç internacional. A la Ronda Uruguai de Negociacions Comercials
Multilaterals es va establir l'Organització Mundial del Comerç (OMC) i per primera
vegada es van sotmetre a les normes comercials mundials l'agricultura i els productes
alimentaris.

Les normes del Codex són les normes alimentàries internacionals de referència en el
marc de l'Acord sobre l'Aplicació de mesures sanitàries i fitosanitàries (MSF) i l'Acord
sobre Obstacles Tècnics al Comerç (OTC), que proporcionen el marc reglamentari per
als països que intervenen en el comerç de productes alimentaris i agropecuaris.

La normativa sobre el Codex Alimentarius es pot consultar al següent enllaç:
http://www.codexalimentarius.net/web/index_es.jsp#

Pel que fa a la inspecció dels productes alimentaris en temes d’exportació i importació,
s’apliquen les “ Directrices para la formulación, aplicación, evaluación y acreditación de
sistemas de inspección y certificación de importaciones y exportaciones de alimentos”
que es pot consultar al següent hipervincle:
ftp://ftp.fao.org/docrep/fao/005/X4489S/X4489S00.pdf

Pel que fa a les alertes

La Xarxa Internacional d'Autoritats en matèria de Innocuïtat dels Aliments
(INFOSAN) és una iniciativa conjunta de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i
l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO),
concebuda per promoure el intercanvi d'informació i la col·laboració entre autoritats
responsables de la innocuïtat dels aliments, en els àmbits nacional i internacional.

És pot consultar la informació d’aquesta Xarxa al següent enllaç:
http://www.who.int/foodsafety/fs_management/infosan_archives/en/

El AGNS pot prestar ajuda a totes les persones que participen en la planificació de la
preparació i intervenció i en el control de les operacions alimentàries en situacions
d'emergència per garantir la innocuïtat alimentària i la protecció del consumidor, per tal
de minimitzar la incidència de malalties transmeses pels aliments i per gestionar les
qüestions connexes eficaçment.

Per fer això disposa del Centre de Gestió de Crisi i d’una Xarxa per a situacions
d'emergència nuclears .

L’Organització Mundial del Comerç – OMC.

Es va crear l’any 1995 però els seus antecedents els hem de buscar a l’Acord General
sobre Aranzels Duaners (GATT) de 1948.
El GATT s’ocupava principalment del comerç de mercaderies, però ara l’OMC també
s’encarrega del comerç de serveis, invencions, creacions, dibuixos i models.

Els textos jurídics de l’OMC els podem trobar al següent enllaç:
http://docsonline.wto.org/gen_home.asp?language=3&_=1


En general els acords adoptats intenten afavorir la lliure distribució de mercaderies i
serveis sense que es produeixi cap discriminació davant de la resta de països signants
dels acords.

Citem pel que ara ens interessa els següents Acords adoptats:

Acord sobre obstacles tècnics del comerç

Article 1.1 “Los términos generales relativos a normalización y procedimientos de
evaluación de la conformidad tendrán generalmente el sentido que les dan las
definiciones adoptadas dentro del sistema de las Naciones Unidas y por las
instituciones internacionales con actividades de normalización, teniendo en cuenta su
contexto y el objeto y fin del presente Acuerdo.

Article 1.3 “Todos los productos, comprendidos los industriales y los agropecuarios,
quedarán sometidos a las disposiciones del presente Acuerdo.”

Article 2.1 “Los Miembros se asegurarán de que, con respecto a los reglamentos
técnicos, se dé a los productos importados del territorio de cualquiera de los Miembros
un trato no menos favorable que el otorgado a productos similares de origen nacional y
a productos similares originarios de cualquier otro país.

Article 2.2 “Los Miembros se asegurarán de que no se elaboren, adopten o apliquen
reglamentos técnicos que tengan por objeto o efecto crear obstáculos innecesarios al
comercio internacional. A tal fin, los reglamentos técnicos no restringirán el comercio
más de lo necesario para alcanzar un objetivo legítimo, teniendo en cuenta los riesgos
que crearía no alcanzarlo. Tales objetivos legítimos son, entre otros: los imperativos de
la seguridad nacional; la prevención de prácticas que puedan inducir a error; la
protección de la salud o seguridad humanas, de la vida o la salud animal o vegetal, o
del medio ambiente.
Al evaluar esos riesgos, los elementos que es pertinente tomar en consideración son,
entre otros: la información disponible científica y técnica, la tecnología de elaboración
conexa o los usos finales a que se destinen los productos.”

Acord sobre l’aplicació de mesures sanitàries i fitosanitàries.

Article 1.1 “1. El presente Acuerdo es aplicable a todas las medidas sanitarias y
fitosanitarias que puedan afectar, directa o indirectamente, al comercio internacional.
Tales medidas se elaborarán y aplicarán de conformidad con las disposiciones del
presente Acuerdo”

Article 2.3 “3. Los Miembros se asegurarán de que sus medidas sanitarias y
fitosanitarias no discriminen de manera arbitraria o injustificable entre Miembros en
que prevalezcan condiciones idénticas o similares, ni entre su propio territorio y el de
otros Miembros. Las medidas sanitarias y fitosanitarias no se aplicarán de manera que
constituyan una restricción encubierta del comercio internacional”.

Article 3.1 “Armonización” 1. Para armonizar en el mayor grado posible las medidas
sanitarias y fitosanitarias, los Miembros basarán sus medidas sanitarias o fitosanitarias
en normas, directrices o recomendaciones internacionales, cuando existan, salvo
disposición en contrario en el presente Acuerdo y en particular en el párrafo 3.


Acord sobre inspecció prèvia a l’expedició

Article 2.1. “Los Miembros usuarios se asegurarán de que las actividades de
inspección previa a la expedición se realicen de manera no discriminatoria y de que los
procedimientos y criterios empleados en el desarrollo de dichas actividades sean
objetivos y se apliquen sobre una base de igualdad a todos los exportadores por ellas
afectados. Se asegurarán asimismo de que todos los inspectores de las entidades de
inspección previa a la expedición cuyos servicios contraten o cuya utilización
prescriban realicen la inspección de manera uniforme.

Article 2.2. “Los Miembros usuarios se asegurarán de que en el curso de las
actividades de inspección previa a la expedición relacionadas con sus leyes,
reglamentos y prescripciones se respeten las disposiciones del párrafo 4 del artículo III
del GATT de 1994 en la medida en que sean aplicables. Lugar de la inspección”
Article 3.3. “Los Miembros usuarios se asegurarán de que todas las actividades de
inspección previa a la expedición, incluida la emisión de un informe de verificación sin
objeciones o de una nota de no emisión, se realicen en el territorio aduanero desde el
cual se exporten las mercancías o, si la inspección no pudiera realizarse en ese
territorio aduanero por la compleja naturaleza de los productos de que se trate o si
ambas partes convinieran en ello, en el territorio aduanero en el que se fabriquen las
mercancías”.

ORGANISMES EUROPEUS.

La Direcció General de Salut i Consumidors (SANCO)

Tenim dues xarxes d’alertes, una per productes alimentaris (RASFF) i una altra per
productes no alimentaris (RAPEX).

Pel que fa a les alertes alimentàries, l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària
(EFSA) és el referent de l'avaluació de riscos pel que fa a l'alimentació i la seguretat
dels pinsos. Treballa amb les autoritats nacionals i proporciona assessorament científic
independent i comunicació clara sobre els riscos existents i emergents.( Reglament n º
178/2002 del Consell . Adopted on 28 January 2002, the Regulation laid down the
basic principles and requirements of food law).

La Xarxa d’alertes Rapid Alert System for Fod and Feet (RASFF)
És pot consultar al següent hipervincle:
https://webgate.ec.europa.eu/rasff-window/portal/index.cfm?event=searchForm

Pel que fa als productes no alimentaris, la Xarxa d’alertes RAPEX és el sistema
d'alerta ràpida de la UE per a tots els productes de consum perillosos, amb excepció
dels productes alimentaris, farmacèutics i mèdics.
Permet l'intercanvi ràpid d'informació entre els Estats membres a través de punts de
contacte centrals.


Tots els divendres, la Comissió publica un resum setmanal dels productes perillosos
notificats per les autoritats nacionals (les notificacions RAPEX) que es poden consultar
al següent hipervincle:
http://ec.europa.eu/consumers/dyna/rapex/rapex_archives_en.cfm

ORGANISMES ESPANYOLS

Ministerio de sanidad, política social e igualdad
 Subdirecció general de sanitat exterior
 Secretaria general de sanitat
 Direcció general de salut pública y sanitat exterior

Ministeri d’Indústria, turisme i comerç
 Secretaria d’Estat de Comerç Exterior.
 Serveis d’Inspecció del SOIVRE de les Direccions Territorials i Provincials de
Comerç

CONTROLS DUANERS D’AQUESTS ORGANISMES EN L’ENTRADA DE PRODUCTES
D’IMPORTACIÓ

ENTRADES D’ALIMENTS PER CONSUM HUMÀ

POA: Productes d’origen animal
PONA: Productes d’origen no animal.

El controls els fan els “Servicio de Inspección de Sanidad Exterior del Área de
Sanidad de la Delegación del Gobierno en Cataluña”.

Els productes d'origen animal (POA) s'han de sotmetre, com a mínim, al control
documental i d'identitat, i, per tant, tots han de passar pel Punt d'Inspecció
Fronterer (PIF). Els productes d'origen no animal (PONA) han de tenir, almenys, un
control documental.

El control físic pot incloure presa de mostres per a anàlisi:
• In situ: Inclouen exàmens organolèptics, sensorials o proves fisicoquímiques
simples.
• Prospectiva: Es prenen les mostres, s'envien a un laboratori extern i s'alliberen les
partides.
• Reglamentària: Es prenen les mostres i s'immobilitzen les partides fins a obtenir els
resultats. Les mostres es prenen per triplicat: Anàlisi inicial, Anàlisi Contradictori i
anàlisi diriment.

Podem trobar informació més detallada al següent enllaç:
http://www.msc.es/profesionales/saludPublica/sanidadExterior/Imp_terc_paises.htm


PRODUCTES AGROALIMENTARIS I PRODUCTES INDUSTRIALS

Els controls els fan els Serveis d’Inspecció del SOIVRE i es realitzen per garantir el
compliment de les normes de seguretat i qualitat comercial dels productes
agroalimentaris i del sector de joguines, tèxtils, calçat i material elèctric de baix
voltatge.
Estan sotmesos a control els productes que consten a l’ Annex I del Reial Decret
330/2008 i els productes agrícoles que trobem a l'annex A de l'Ordre PRE /
3026/2003.

Podem trobar més informació al següent enllaç:
http://www.comercio.mityc.es/comercio/bienvenido/Comercio+Exterior/Control+de+seg
uridad+industrial+a+la+importaci%c3%b3n/PagControlSegProductosIndus.htm

En general, quan es vol importar un producte, la persona interessada ha de sol·licitar
prèviament a l’arribada de les mercaderies, normalment per via telemàtica, la inspecció
dels productes en un punt d’inspecció fronterer del SOIVRE.

En el punt d’inspecció fronterer (PIF) s’analitza la documentació i el tipus dels
productes per determinar-ne el nivell de risc i per tant, el tipus de control a realitzar.
En aquesta fase, es poden realitzar proves “in situ” o es poden realitzar analítiques
amb laboratoris propis o externs.
D’acord amb la tipologia dels productes, aquests poden ser retinguts fins als resultats
de les proves analítiques o bé es poden deixar entrar els productes al nostre territori,
sense esperar els resultats.
En el cas que els controls demostrin que els productes no compleixen les normatives,
els productes poden ser reexpedits al seu país d’origen o a un altre país.

ANEXO I: Productos de importación procedentes de terceros países sometidos a control de seguridad previo a
su despacho aduanero (Códigos Nomenclatura Combinada) (BOE Núm. 74 Viernes 26 de marzo de 2010 Sec. I.
Pág. 28873)

NC Denominación producto
4403 10 Madera en bruto, incluso descortezada, desalburada o escuadrada, tratada con pintura, creosota u otros agentes
de conservación.
4407 Madera aserrada o desbastada longitudinalmente, cortada o desenrollada, incluso cepillada, lijada o unida por los
extremos, de espesor superior a 6mm.
ex 4409 Suelos, frisos y entablados de madera de coníferas.
1018
4409 2991 Tablillas y frisos para parqués, sin ensamblar (excepto las de coníferas y las de bambú).
ex 4409 Suelos, frisos y entablados, de madera, distinta de coníferas y bambú.
2999
4410 11 Tableros de partículas, de madera.
4410 12 Tableros llamados «oriented strand board» (OSB), de madera.
4410 90 Los demás tableros de partículas, OSB, y similares, de otras materias leñosas incluso aglomeradas con resinas o
demás aglutinantes orgánicos.
4411 Tableros de fibra de madera u otras materias leñosas, incluso aglomeradas con resinas o demás aglutinantes
orgánicos.
ex 4412 Madera contrachapada, madera chapada y madera estratificada similar (excepto de bambú).
4418 71 Tableros ensamblados para revestimiento de suelo en mosaico, de madera.
4418 72 Tableros ensamblados para revestimiento de suelo multicapas, de madera.
4418 79 Los demás tableros ensamblados para revestimiento de suelo, de madera.


5703 Alfombras y demás revestimientos para el suelo de material textil, con mechón insertado, incluso
confeccionados.
5704 Alfombras y demás revestimientos para el suelo de fieltro (excepto los de mechón insertado y los flocados),
incluso confeccionados.
5802 Tejidos con bucles del tipo toalla (excepto los productos de la partida 5806); superficies textiles con mechón
insertado (excepto los productos de la partida 5703).
5811 Productos textiles acolchados en pieza.
5903.10 Telas impregnadas, recubiertas, revestidas o estratificadas con policloruro de vinilo (excepto las de la partida
5902).
5903.20 Telas impregnadas, recubiertas, revestidas o estratificadas con poliuretano excepto las de la partida 5902).

5906 Telas cauchutadas (excepto las de la partida 5902).
6107 Calzoncillos, incluidos los largos y los slips, camisones, pijamas, albornoces de baño, batas de casa y artículos
similares, de punto, para hombres o niños.
6108 Combinaciones, enaguas, bragas (bombachas, calzones), incluso las que no llegan hasta la cintura, camisones,
pijamas, saltos de cama, albornoces de baño, batas de casa y artículos similares, de punto, para mujeres o
niñas.
6109 T-Shirts y camisetas, de punto.
ex Chalecos de fibras sintéticas o artificiales de alta visibilidad para hombres y niños.
61103091
ex Chalecos de fibras sintéticas o artificiales de alta visibilidad para mujeres y niñas.
61103099
6111 Prendas y complementos (accesorios) de vestir, de punto, para bebés.
6112.31 Bañadores de punto, para hombres o niños, de fibras sintéticas.
6112.39 Bañadores de punto, para hombres o niños, de las demás materias textiles.
6112.41 Bañadores de punto, para mujeres o niñas, de fibras sintéticas.
6112.49 Bañadores de punto, para mujeres o niñas, de las demás materias textiles.
6115 Calzas, panty-medias, leotardos, medias, calcetines y demás artículos de calcetería, incluso de comprensión
progresiva (por ejemplo: medias para varices), de punto.
6116 Guantes, mitones y manoplas, de punto.
62011210 Parkas de algodón, de peso por unidad inferior o igual a 1 kg.
10
62011310 Parkas de fibras sintéticas o artificiales, de peso por unidad inferior o igual a 1 kg.
10
6203.42.1 Ropa de trabajo: Pantalones largos y cortos (calzones), de algodón, para hombre.
1
6203.43.1 Ropa de trabajo: Pantalones largos y cortos (calzones), de fibras sintéticas, para hombre.
Tots els criteris que cal seguir en la inspecció dels productes en els punts duaners i
l’adopció de les corresponents mesures estan establerts a la següent normativa:

• REGLAMENT (CE) No 765/2008 DEL PARLAMENT EUROPEU I DEL CONSELL de 9 de juliol de 2008, pel
que s’estableixen els requisits d’acreditació i vigilància del mercat relatius a la comercialització dels productes i pel que
es deroga el Reglament CEE nº 339/93.

• DECISIÓN Nº 768/2008/CE DEL PARLAMENTO EUROPEO Y DEL CONSEJO de 9 de julio de 2008, sobre
un marco común para la comercialización de los productos y por la que se deroga la Decisión 93/465/CEE del Consejo.

• DECISIÓN DE LA COMISIÓN de 14 de diciembre de 2004 por la que se establecen directrices para la
notificación a las autoridades competentes de los estados miembros, por parte de los productores y distribuïdores, de
los productos de consumo peligrosos de confomridad con el apartado 3 del artículo 5 de la Directiva 2001/95/CE del
Parlamento Europeo y del Consejo.

• REGLAMENT (CE) No 178/2002 DEL PARLAMENT EUROPEU I DEL CONSELL de 28 de gener de 2002 pel
qual s'estableixen els principis i els requisits generals de la legislació alimentària, es crea l'Autoritat Europea de
Seguretat Alimentària i es fixen procediments relatius a la seguretat alimentària. - RGCE178/2002-.

• Reial Decret 330/2008, de 29 de febrer pel que s’adopten mesures de control de la importació de determinats
productes respecte a les normes aplicables en matèria de seguretat dels productes.


LES MESURES CAUTELARS
ADOPTADES PER L’ÒRGAN
COMPETENT
Qui pot adoptar les mesures cautelars és, segons l’article 323-1 CCC, l’òrgan
competent, sens perjudici de les mesures que es puguin adoptar en la tramitació d’un
procediment sancionador.

Com hem dit les pot acordar de manera motivada i immediata si hi ha indicis racionals
de risc no acceptable per a la salut i la seguretat, els interessos econòmics i socials o
el dret a la informació de les persones consumidores. Aquestes mesures no tenen
caràcter sancionador.

L’òrgan competent pot adoptar les mesures cautelars següents:

a) Imposar, per raons de seguretat, condicions prèvies a la comercialització d’un bé o
la prestació d’un servei.

b) Immobilitzar béns o obligar a retirar-los del mercat i a recuperar els que estiguin en
mans de les persones consumidores i, si cal, acordar de destruir-los en condicions
adequades.

c) Suspendre o prohibir l’activitat, l’oferta, la promoció o la venda de béns o la
prestació de serveis.

d) Clausurar temporalment establiments i instal·lacions.

e) Mesures complementàries de les mesures a què fan referència les lletres a, b, c i d
que en garanteixin l’eficàcia.

f) Qualsevol altra mesura ajustada a la legalitat que sigui necessària per a protegir les
persones consumidores d’un risc.

g) Obligar els afectats per les mesures cautelars a informar les persones exposades al
risc derivat de l’ús d’un bé o de la prestació d’un servei, de manera immediata i pels
mitjans més adequats, per mitjà de la publicació d’avisos especials.
S’han de mantenir el temps estrictament necessari per a fer les comprovacions i
eliminar els riscos o, si les irregularitats són esmenables, el temps necessari per a
eliminar el fet que va motivar la mesura cautelar, la qual cosa pot ésser comprovada
pel personal inspector.


MOTIVACIÓ
Com hem dit, les pot acordar l’òrgan competent , de manera motivada si hi ha indicis
racionals de risc no acceptable per a la salut i la seguretat, els interessos econòmics i
socials o el dret a la informació de les persones consumidores.

En aquest apartat no parlem de mesures precautòries adoptades per la inspecció de
consum, ni de la seva execució per part de la inspecció de consum, sinó que parlem
de la motivació de l’acte administratiu que ordena l’adopció de la mesura cautelar.

La motivació ens pot arribar per les següents vies:

 Les xarxes d’alertes- art 19 RDSGP-.

 Sistema estatal de comunicació d’accidents (hospitals i altres centres
sanitaris,administracions públiques i òrgans administratius competents) – art 20
RDSGP-.

 Denúncies de persones consumidores – art 311-6 CCC-, - art 8 RDSGP-.

 Notificacions de productors i distribuïdors de béns i serveis – art 6 RDSGP-.

CONTINGUT DE L’ACTE ADMINISTRATIU D’ADOPCIÓ DE MESURES
PRECAUTÒRIES.
1. Si ens arriba la informació procedent de la xarxa d’alertes voldrà dir que, o
s’han comprovat els fets per part de l’INC o per l’autoritat europea, o que s’estan
investigant, pel que en l’acte administratiu que s’adopti per part de l’òrgan competent
municipal s’haurà de fer referència a l’alerta rebuda i a la motivació que hi consti, pel
que aquest tipus de mesura precautòria no presenta cap problemàtica específica pel
que fa a la motivació.

2. La motivació tampoc presenta una problemàtica específica si ens arriba per
una comunicació dels proveïdors i/o distribuïdors.

3. Més dificultat tècnica suposa la motivació en els casos que la mesura cautelar
s’hagi d’adoptar com a conseqüència d’una denúncia feta al nostre servei municipal de
consum, perquè no tindrem prou informació al respecte i caldrà iniciar una investigació.
En aquest cas, l’article 8.5 del RDSGP estableix que els òrgans administratius
competents, d'acord amb la legislació que en cada cas els sigui aplicable, podran:

 Organitzar verificacions adequades de les característiques de seguretat dels
productes de abast suficient i que siguin eficaços, fins i tot després d'haver
estat posats al mercat com a productes segurs, fins a l'última fase d'utilització o
de consum.

 Exigir tota la informació necessària a les parts interessades.

 Recollir mostres dels productes per sotmetre a anàlisi de seguretat.


En tot cas, l’acte administratiu d’adopció de mesures precautòries que hagi adoptat
l’òrgan competent ha de fer constar els següents punts – art 9 RDSGP-:

Advertències i requeriments.

 El resultat al qual s'ha d'arribar: Retirada, destrucció o si el risc del producte pot
ser evitat amb determinades modificacions, precaucions o condicions prèvies a
la posada en el mercat. Es pot indicar que constin en el producte les
advertències pertinents, redactades de forma clara i fàcilment comprensible,
sobre els riscos que pugui comportar. Quan aquestes indicacions siguin
complertes, el producte es podrà comercialitzar introduint algun element extern
de diferenciació.

 Limitacions o condicions en l'ús o destí del producte.
 El termini per fer-ho.
 La manera com els productors o distribuïdors hauran de justificar-ho davant els
òrgans administratius competents.

S’haurà de deixar triar la forma i els mitjans per aconseguir el resultat mentre
que això no estigui predeterminat legalment o reglamentàriament, i sense
perjudici que aquests òrgans puguin recomanar la manera com entenen que pot
ser solucionat l’ incompliment.

Quan les administracions públiques ho estimin necessari per l'actitud dels
particulars, la insuficiència de la seva col·laboració, per ser més adequat a les
circumstàncies del cas o per altres raons similars, procediran a realitzar les
activitats materials necessàries amb els seus propis mitjans i personal o per
contractistes o entitats col·laboradores.


MESURES CAUTELARS EXECUTADES
PEL PERSONAL INSPECTOR
En el cas que l’òrgan competent adopti mesures cautelars precautòries, aquest òrgan
pot ordenar al personal inspector de consum que:

 Executi l’adopció d’aquestes mesures – art 322-2.g) CCC -. En aquest cas la
motivació de l’adopció de les mesures correspon a l’òrgan competent.

 Investigar les irregularitats amb la finalitat de comprovar-ne l’abast, les causes i
les responsabilitats dels presumptes autors – art 322-1.3.a)-.

 Fer una presa de mostres reglamentària per a comprovar l’adequació a la
normativa aplicable de la composició, l’etiquetatge, la presentació, la publicitat i
els nivells de seguretat dels béns posats a disposició de les persones
consumidores – art 322-7 CCC-.

 Fer la pràctica de les proves corresponents si disposen de les acreditacions
necessàries i en cas contrari, les anàlisis i els assaigs derivats de la presa de
mostres i les proves i comprovacions sobre instal•lacions, béns i serveis les
hauran de fer els organismes i entitats degudament acreditats per al tipus
d’actuació de què es tracti – art 322-9 CCC-.


MESURES CAUTELARS ADOPTADES
PEL PERSONAL INSPECTOR
El personal inspector, per raons d’urgència, pot adoptar les mateixes mesures
cautelars que l’òrgan competent estenent una acta d’inspecció motivada. Aquestes
mesures han d’ésser confirmades, modificades o aixecades per mitjà d’un acord de
l’òrgan competent en el termini més breu possible i, en cap cas, en un termini superior
a quinze dies a partir de l’endemà del dia en què s’hagin adoptat. Aquest acord s’ha de
notificar a la persona inspeccionada.

Si no es compleixen aquests preceptes, les mesures cautelars resten sense efecte –
art 322-2.g) i 323-1.7 CCC-.

La inspecció pot adoptar les mesures cautelars que estableix la llei estenent una
acta d’inspecció motivada, però per raons d’urgència.

Abans de procedir a adoptar una mesura cautelar ens hem de plantejar les següents
qüestions per poder motivar correctament la nostra decisió i fer-ho constar així a la
corresponent acta d’inspecció.

Quan hi ha raons d’urgència?

Quan ens trobem davant d’un bé o servei que no sigui segur, és a dir, davant d’un
bé o servei que en condicions d’utilització normal o raonablement previsibles, incloses
les condicions de durada i, si escau, de posada en servei, d’instal·lació i de
manteniment, presenti un risc, entenent com a risc la probabilitat que la salut, la
seguretat o els interessos econòmics de les persones consumidores pateixin un dany
derivat de la utilització, del consum del bé o servei – article 111-2 CCC-.

Quins tipus de risc hi han?

 Per a la salut i la seguretat de les persones consumidores.
 Pels interessos econòmics i socials de les persones consumidores.
 Pel dret a la informació de les persones consumidores.

L’article 312-7.2 estableix que les mesures cautelars o precautòries únicament es
poden adoptar si hi ha indicis racionals d’infracció administrativa o de perill per a
la salut o seguretat de les persones consumidores .

D’entrada el CCC estableix que sempre hi ha risc quan un bé o servei no és segur.
Per tant hem de descriure molt bé perquè creiem que un bé o servei és
presumptament insegur.


Per argumentar la nostra tesi haurem d’utilitzar els criteris que estableix el RDSGP,
que ens diu que hem de prendre en consideració els següents aspectes:

 les característiques del producte, entre elles la seva composició i l’envàs.

 l’efecte sobre d’altres productes, quan raonablement es pugui preveure
l’ús del primer conjuntament amb el segon.

 la informació que acompanya el producte i en particular l’etiquetatge, els
possibles avisos i instruccions de muntatge i si procedeix d’instal·lació i
manteniment, així com qualsevol altre indicació o informació relativa al
producte.

 la presentació i la publicitat del producte.

 la tipologia de les persones consumidores que estiguin en condicions de
risc en l’ utilització del producte, en particular, els infants i la gent gran.

El RDSGP, en el seu article 3.5, estableix però que hi ha presumpció què un
producte és insegur quan:

 El producte o les instal·lacions on s'elabori no disposi de les autoritzacions o
altres controls administratius preventius necessaris establerts amb la finalitat
directa de protegir la salut i seguretat dels consumidors i usuaris. En particular,
quan estant obligat a això, el producte hagi estat posat al mercat sense la
corresponent declaració “CE” de conformitat, el marcat “CE” o qualsevol
altra marca de seguretat obligatòria.

 El producte no disposi de les dades mínimes que permetin identificar al
productor.

 El producte pertanyi a una gamma, lot o una remesa de productes de la
mateixa classe o descripció on s’hagi descobert un producte insegur.

El CCC estableix una presumpció de bé segur en el seu article 122-2 quan ens diu que
“Es presumeix que són segurs els béns que duen, si és preceptiu, el marcatge
“CE” o bé que disposen d’un certificat de conformitat emès per un organisme
acreditat a la Unió Europea”.

Aquesta presumpció també està establerta a l’article 3 del RDSGP.

Quin tipus de mesura cautelar cal adoptar per un cas concret?

En primer lloc cal tenir en compte que qui té potestats per adoptar les mesures
cautelars és l’òrgan competent, en el nostre cas l’òrgan competent de l’administració
local – art 323-4 i 341-3 del CCC-, i que la inspecció de consum només pot adoptar
les mesures cautelars per raons d’urgència – art 323-1.7 CCC – i que les mesures
cautelars han d’ésser proporcionades a la gravetat de les irregularitats detectades i tan
poc restrictives amb la lliure circulació de mercaderies i la llibertat d’empresa com sigui
possible – art 323-1.6 CCC i 10 RDSGP-.

En tot cas, les mesures són:

a) Imposar, per raons de seguretat, condicions prèvies a la comercialització d’un bé o
la prestació d’un servei.
b) Immobilitzar béns o obligar a retirar-los del mercat.
c) Suspendre o prohibir l’activitat, l’oferta, la promoció o la venda de béns o la
prestació de serveis.
d) Clausurar temporalment establiments i instal•lacions.
e) Mesures complementàries de les mesures a què fan referència les lletres a, b, c i d
que en garanteixin l’eficàcia.

S’ha d’immobilitzar o retirar del mercat?

La immobilització cautelar procedeix quan no es té la certesa de si els productes
són realment insegurs i per determinar-ho caldrà fer algunes verificacions referents a
l’avaluació de la seva conformitat, o verificacions de tipus documental o recollir
mostres d’aquests productes i esperar-ne a obtenir els resultats.

Si es té la presumpció que els productes són insegurs, cal retirar-los del mercat
d’acord amb el que estableix la normativa, però recordem que en el cas que aquesta
mesura l’adopti la inspecció de consum ha de ser ratificada posteriorment per l’òrgan
competent.
També pot ser necessari immobilitzar els productes en els casos que es pressuposi
l’existència d’un il·lícit penal o que es prevegi la derivació del cas a un procediment
civil per responsabilitat civil per productes defectuosos. Aquests aspectes els tractarem
en un apartat específic d’aquest manual.

Durant quant de temps s’han d’imposar les mesures cautelars?

Ja hem comentat que les mesures cautelars s’han de mantenir el temps estrictament
necessari per a fer les comprovacions i eliminar els riscos o, si les irregularitats són
esmenables, el temps necessari per a eliminar el fet que va motivar la mesura
cautelar, la qual cosa pot ésser comprovada pel personal inspector – art 10.a RDSGP i
323-1.6 CCC-.

Però en el cas concret de l’adopció de les mesures cautelars adoptades per la
inspecció, les mesures han d’ésser confirmades, modificades o aixecades per mitjà
d’un acord de l’òrgan competent en el termini més breu possible i, en cap cas, en un
termini superior a quinze dies a partir de l’endemà del dia en què s’hagin
adoptat. Aquest acord s’ha de notificar a la persona inspeccionada. Si no es
compleixen aquests preceptes, les mesures cautelars resten sense efecte – art 323-1
CCC -.

Pel que un cop adoptades les mesures cautelars de forma excepcional i amb caràcter
d’urgència per part del personal inspector de consum serà en el procediment


administratiu corresponent, tal i com estableix l’article 323-2 CCC, on mitjançant
resolució administrativa s’haurà de confirmar, modificar o aixecar les mesures
cautelars adoptades i ha d’incloure els terminis i les condicions per a l’execució de les
mesures definitives.

En quin grau s’han adoptar les mesures cautelars?

La LGS estableix en el seu article 28 els següents principis pel que fa a l’adopció de
mesures preventives:

 preferència de la col·laboració voluntària amb les autoritats sanitàries.

 no es poden ordenar mesures obligatòries que comporten risc per a la
vida.

 les limitacions sanitàries hauran de ser proporcionades a les finalitats
que en cada cas es persegueixin.

 s'han d'utilitzar les mesures que menys perjudiquen el principi de lliure
circulació de les persones i dels béns, la llibertat d'empresa i qualsevol
altre dret afectat.

La col·laboració voluntària també es un aspecte que apareix a la LSPC.

L’article 1 de la LSPC estableix que aquesta llei té per objecte l’ordenació de les
actuacions, les prestacions i els serveis en matèria de salut pública en l’àmbit territorial
de Catalunya que estableix la Llei 15/1990, del 9 de juliol, d’ordenació sanitària de
Catalunya, per a garantir la vigilància de la salut pública, la promoció de la salut
individual i col·lectiva, la prevenció de la malaltia i la protecció de la salut, d’acord amb
l’article 43 i els que hi concorden de la Constitució, en l’exercici de les competències
que l’Estatut atribueix a la Generalitat i en el marc de la legislació que regula el
sistema sanitari de Catalunya, impulsant la coordinació i la col·laboració dels
organismes i les administracions públiques implicats dins de llurs àmbits
competencials.

En el seu article 56 s’estableixen els seus principis informadors de la intervenció
administrativa que coincideixen amb els que s’estableixen a la LGS:

a) És preferida la col·laboració voluntària amb les autoritats sanitàries.

b) No es poden ordenar mesures que comportin un risc per a la vida de les persones.

c) Són preferides les mesures que perjudiquen menys el principi de lliure circulació de
les persones i els béns, la llibertat d’empresa i els altres drets de la ciutadania.

d) La mesura ha d’ésser proporcional a les finalitats perseguides i a la situació que la
motiva.
Per altra banda, existeix un deure de col·laboració dels empresaris amb els òrgans
competents per tal d’evitar els riscos que va en la línea de la “col·laboració voluntària”.


Aquest aspecte es tractarà en l’apartat següent, però malgrat aquesta col·laboració
voluntària, cal tenir en compte que el RDSGP estableix en el seu article 12 que quan
s’estimi necessari per l'actitud dels particulars, i per la insuficiència de la seva
col·laboració, per ser més adequat a les circumstàncies del cas o per altres raons
similars, s’hauran de realitzar les activitats materials necessàries amb els seus propis
mitjans i personal o per contractistes o entitats col·laboradores.

Recordem que l’article 12.2 del RDSGP diu textualment:

“El órgano administrativo competente garantizará y se responsabilizará de la
plena efectividad de las medidas que acuerde, procediendo a la ejecución
forzosa de las prohibiciones y mandatos desatendidos o a su realización
directa”.


POSICIÓ DELS PRODUCTORS I
DISTRIBUÏDORS EN RELACIÓ A
L’ADOPCIÓ DE MESURES
PRECAUTÒRIES
D’acord amb l’article 321-4.2 CCC els empresaris han de facilitar al personal inspector
la informació i documentació sol·licitada per a l’exercici de les seves funcions, incloses
les dades de caràcter personal sense consentiment de tercers, d’acord amb el que
estableix la normativa de protecció de dades de caràcter personal.

Si la inspecció requereix la presència de les persones inspeccionades, de llurs
representants legals o de qualsevol altra persona a les dependències administratives,
al domicili de l’empresa o al lloc on es comercialitzen, emmagatzemen, distribueixen o
manipulen productes o es presten serveis a fi de portar a terme les comprovacions
inspectores corresponents , aquestes persones poden comparèixer acompanyades del
personal d’assessorament que considerin pertinent – art 322-2.6 CCC-.

Pel que fa a les qüestions de seguretat, els qui produeixin, importin, distribueixin,
manipulin o comercialitzin béns i serveis, en llur qualitat de professionals, tenen
l’obligació de subministrar béns o prestar serveis segurs i, en conseqüència, han
d’actuar amb diligència per a evitar la posada al mercat de béns i serveis insegurs –
art 122-2 CCC-.

Els empresaris que es dediquin a la venda de béns o a la prestació de serveis, amb
independència del tipus i sector d’activitat, han de complir les obligacions que estableix
el codi de Consum de Catalunya, la normativa sectorial específica i la normativa civil
general aplicable, sens perjudici de les competències de l’Estat en matèria civil i
mercantil – art 211-1 CCC-.

En les infraccions comeses en béns envasats o identificats, es considera
responsable la firma o la raó social que figura en l’etiqueta o identificació, llevat
que es demostri que s’ha falsificat o que n’és responsable algun altre integrant de la
cadena de distribució o comercialització.

El primer comercialitzador a Catalunya d’un bé envasat o identificat pot ésser
considerat responsable de la infracció comesa - art 334-2 CCC-.

Si el bé no porta les dades necessàries per a identificar el responsable de la
infracció, d’acord amb el que estableix la normativa, es consideren responsables els
qui han comercialitzat el bé, llevat que demostrin la responsabilitat d’algun integrant
de la cadena de distribució o comercialització anterior – art 334-3 CCC-.

Si s’han posat en el mercat béns o serveis insegurs, s’ha d’informar immediatament les
persones consumidores del risc derivat de l’ús del bé o de la prestació del servei.
Aquesta informació s’ha de donar per mitjà d’avisos especials que permetin a les

persones consumidores conèixer el risc derivat de l’ús del bé o de la prestació del
servei al més aviat possible. Aquests béns o serveis s’han de retirar del mercat.
Si les persones consumidores ja n’han adquirit, s’han d’adoptar les mesures pertinents
perquè esdevinguin adequats, o bé substituir-los o retornar l’import que s’hagi satisfet
–art 211-2 CCC-.
Si un productor o un distribuïdor sap o hagués de saber-ho, per la informació que
tenen i com a professionals que són, que han posat un producte insegur al mercat ho
han de notificar immediatament a les autoritats competents.

Si només s’han distribuït a una Comunitat Autònoma s’ha de comunicar a aquesta i si
s’ha distribuït a més d’una comunitat Autònoma, aquesta ho comunicarà al “Instituto
Nacional del Consumo” que ho traslladarà a la resta de Comunitats Autònomes.

D’acord amb el RDSGP tenen la consideració de:

Productors:
• El fabricant d'un producte quan estigui establert a la Comunitat Europea.
També es considera fabricant tota persona que es presenti com a tal estampant en el
producte el seu nom, marca o qualsevol altre signe distintiu, o tota persona que
procedeixi al re condicionament del producte.

• El representant del fabricant quan no estigui establert a la Comunitat Europea
o, si no de representant establert a la Comunitat, l'importador del producte.

• Els altres professionals de la cadena de comercialització, en la mesura
que les seves activitats puguin afectar les característiques de seguretat del
producte.

Distribuïdors:
Qualsevol professional de la cadena de comercialització l'activitat no afecti les
característiques de seguretat dels productes.

Obligacions específiques del productor – art 4 RDSGP-

• Han d'informar els consumidors o usuaris per mitjans apropiats dels riscos que
no siguin immediatament perceptibles sense avisos adequats i que siguin susceptibles
de provenir d'una utilització normal o previsible dels productes.

• Mantenir informats dels riscos que aquests productes puguin presentar i
informar convenientment als distribuïdors. Amb aquesta finalitat, registrar i estudiar les
reclamacions de les quals pogués deduir l'existència d'un risc i, si s'escau, realitzaran
proves per mostreig dels productes comercialitzats o establir altres sistemes apropiats.

• Quan descobreixin o tinguin indicis suficients que han posat al mercat
productes que presenten per al consumidor riscos incompatibles amb el deure general
de seguretat, adoptar, sense necessitat de requeriment dels òrgans administratius
competents, les mesures adequades per evitar els riscos, incloent informar els
consumidors mitjançant, el cas, la publicació d'avisos especials, retirar els productes
del mercat o recuperar dels consumidors.

• Indicar, en el producte o en l'envàs, les dades d'identificació de la seva
empresa i de la referència del producte o, si escau, del lot de fabricació, llevat en els
casos en què l'omissió d'aquesta informació estigui justificada. Les dades que es
relacionen amb el lot de fabricació s'han de conservar pel productor, per a qualsevol
producte, durant tres anys. En els productes amb data de caducitat o consum
preferent, aquest termini es podrà reduir al d'un any a partir del final d'aquesta data.

Obligacions específiques del distribuïdor – art 5 RDSGP-

Només es poden distribuir productes segurs, de manera que no subministraran
productes quan sàpiguen, o haurien de saber, per la informació que tenen i com a
professionals, que no compleixen aquest requisit.

S’ha d'actuar amb diligència per contribuir al compliment dels requisits de seguretat
aplicables, en particular, durant l'emmagatzematge, transport i exposició dels
productes.

Han de participar en la vigilància de la seguretat de els productes posats al mercat, en
concret:

• Informar als òrgans administratius competents i als productors sobre els riscos
dels que tinguin coneixement.

• Mantenint, durant un termini de tres anys després d'haver esgotat les
existències dels productes, i proporcionant la documentació necessària per esbrinar
l'origen dels productes, en particular la identitat dels seus proveïdors, i, en cas de no
ser minoristes, seu destí, i proporcionant aquella, si és el cas, a les autoritats que la
demanin.

• Col·laborant eficaçment en les actuacions empreses pels productors i els
òrgans administratius competents per evitar aquests riscos.


COSTOS I RECURSOS HUMANS I
TÈCNICS EN L’ADOPCIÓ DE MESURES
CAUTELARS
Durant una inspecció en la que s’hagin d’adoptar mesures cautelars, l’article 312-7.2
del CCC estableix que:

• D’acord amb el principi de precaució, la càrrega de la prova recau sobre qui
produeix, fabrica, importa o comercialitza el bé o servei.

D’acord amb el que estableix l’article 323-2.5 estableix que:

• La persona responsable ha d’assumir les despeses derivades de l’adopció de
les mesures cautelars i definitives quan siguin definitives per una resolució
administrativa ferma.

• Les despeses derivades de les proves i els assaigs són a càrrec de qui els
promogui.

L’article 12 del RDSGP estableix que quan l'òrgan administratiu competent acordi
procedir ell mateix a la retirada, la recuperació o la destrucció d'un producte, assumirà
l'organització per dur-la a efecte, sense perjudici de la col·laboració activa, sota la
direcció i vigilància administrativa, dels productors i distribuïdors del producte insegur.

• Les despeses de retirada, recuperació, realització d'avisos especials,
emmagatzematge, trasllat i qualssevol altres similars, i, si escau, la destrucció dels
productes, seran a càrrec dels que amb les seves conductes il·legals les hagin
originat.

En el cas que la inspecció de consum ordeni una mesura cautelar, els productors i
distribuïdors estan obligats a:

• Realitzar totes les actuacions que siguin convenients per a la plena efectivitat
de la mesura, utilitzant amb aquesta finalitat els seus mitjans personals i materials.


MESURES DEFINITIVES
D’acord amb l’article 323-2 CCC, un cop acordada una mesura cautelar, s’inicia el
procediment administratiu corresponent d’acord amb la legislació aplicable.

La resolució del procediment administratiu ha de confirmar, modificar o aixecar
les mesures cautelars adoptades i ha d’incloure els terminis i les condicions per
a l’execució de les mesures definitives.

Si els fets són greus, per a evitar danys irreparables, es pot acordar una tramitació
d’urgència del procediment administratiu. L’òrgan competent en qualsevol moment pot
ordenar la pràctica d’inspeccions i controls necessaris per a la resolució del
procediment.

La resolució del procediment administratiu no impedeix la iniciació simultània d’un
procediment sancionador si es comprova la concurrència d’infraccions administratives.

La persona responsable ha d’assumir les despeses derivades de l’adopció de les
mesures cautelars i definitives quan siguin definitives per una resolució administrativa
ferma. Les despeses derivades de les proves i els assaigs són a càrrec de qui els
promogui.

COMÍS I DESTRUCCIÓ
L’article 333-4 CCC ens diu que l’’autoritat a qui correspon resoldre l’expedient pot
acordar, com a sanció accessòria, el comís de la mercaderia immobilitzada que
impliqui un risc no acceptable per a la salut, la seguretat, els interessos econòmics o el
dret a la informació de les persones consumidores.

Aquesta mercaderia ha d’ésser destruïda si la seva utilització o el seu consum
comporten un perill per a la seguretat de la persona consumidora.

En qualsevol cas, l’òrgan sancionador ha de determinar la destinació final que cal
donar a les mercaderies comissades.

Les despeses que originen les operacions d’intervenció, dipòsit, comís, transport i
destrucció de la mercaderia objecte de la sanció són a càrrec de l’infractor o infractora.

TANCAMENT O CESSAMENT DE L’ACTIVITAT DE L’EMPRESA
INFRACTORA
L’article 333-5 CCC estableix la possibilitat d’ordenar el tancament o el cessament de
llur activitat, per un període màxim de cinc anys, però ho fa per infraccions tipificades
molt greus.

Així doncs, si bé l’article 323-4 atorga competències als ajuntaments per adoptar
mesures cautelars i definitives i d’acord amb l’article 323-1.2.d), la clausura temporal


d’establiments i instal·lacions és una d’aquestes mesures cautelars, resulta que
d’acord amb l’article 341-7, els alcaldes són competents només per imposar sancions
per infraccions lleus i greus.
Caldrà esperar a veure com soluciona aquest aspecte el desplegament reglamentari
previst del CCC.

MESURES CAUTELARS ADMINISTRATIVES I PROCESSOS CIVILS I
PENALS
Ens interessa ara analitzar les relacions que tenen les mesures cautelars adoptades
en via administrativa amb els procediments penals i civils que puguin iniciar-se pels
mateixos fets de forma simultània.

El TRLGDCU estableix en el seu article 46 que:

1. Les administracions públiques competents, en l'ús de la seva potestat sancionadora,
sancionar les conductes tipificades com a infracció en matèria de defensa dels
consumidors i usuaris, sense perjudici de les responsabilitats civils, penals o d'un altre
ordre que puguin concórrer.

2. La instrucció de causa penal davant els tribunals de justícia suspèn la tramitació de
l'expedient administratiu sancionador que hagués estat incoat pels mateixos fets, i si
és el cas l'eficàcia dels actes administratius d'imposició de sanció. Les mesures
administratives que hagin estat adoptades per salvaguardar la salut i seguretat
de les persones s'han de mantenir mentre l'autoritat judicial es pronunciï sobre
aquestes.

La LGS en el seu article 32 també ens assenyala que les infraccions en matèria de
sanitat han de ser objecte de les sancions administratives corresponents, prèvia
instrucció de l'oportú expedient, sense perjudici de les responsabilitats civils, penals o
d'un altre ordre que puguin concórrer.

En els supòsits en què les infraccions poguessin ser constitutives de delicte,
l'Administració passarà el tant de culpa a la jurisdicció competent i s'abstindrà de
seguir el procediment sancionador mentre l'autoritat judicial no dicti sentència ferma.
Si no s'ha estimat l'existència de delicte, l'Administració continuarà l'expedient
sancionador prenent com a base els fets que els tribunals hagin considerat provats.

Les mesures administratives que hagin estat adoptades per salvaguardar la
salut i seguretat de les persones s'han de mantenir mentre l'autoritat judicial es
pronunciï sobre aquestes.

Finalment, el Codi de Consum de Catalunya també ha recollit aquests aspectes en el
seu article 341-1.3 i ens diu que en el cas que els fets que constitueixen infraccions
administratives d’acord amb aquesta llei puguin ésser constitutius d’infracció penal,
l’òrgan competent per a iniciar el procediment, d’ofici o a instància de l’òrgan instructor
del procediment, els ha de posar en coneixement de la jurisdicció penal.


Cal que en les actuacions inspectores es tingui molt en compte que això s’ha de fer
especialment quan:

 es donin conductes reiterades de posada al mercat de productes que
generin un risc greu a les persones consumidores.

La comunicació a la jurisdicció penal s’ha de dur a terme al més aviat possible, amb la
indicació de totes les dades que l’òrgan administratiu disposi per a identificar-ne les
persones responsables.

En tots dos casos, si el procediment administratiu ha estat iniciat, se n’ha d’acordar la
suspensió fins que s’hi pronunciï la resolució judicial corresponent, i pot adoptar les
mesures cautelars oportunes per mitjà de resolució notificada als interessats.

Pel que fa a la via civil o a la reclamació de la responsabilitat civil en el procés penal
cal tenir en compte el que s’estableix a la llei en relació als productes defectuosos.

Els productes defectuosos són aquells productes, que bo i que en principi
poden ser considerats segurs per la normativa vigent, han produït un dany en
les persones consumidores i en aquest cas, tal i com s’estableix a l’article 128 del
TRLGDCU, s’ha d’indemnitzar a les persones consumidores pel dany o perjudici
sofert.

D’acord amb l’article 137 TRLGDCU s’entén per producte defectuós el que no
ofereixin la seguretat que se’n podria esperar legítimament, tenint en compte totes
les circumstàncies i, especialment, la presentació, l’ús raonablement previsible que
se’n faci i el moment de la posada en circulació.

En tot cas, un producte és defectuós si no ofereix la seguretat normalment oferta pels
altres exemplars de la mateixa sèrie.

Un producte no es pot considerar defectuós pel sol fet que tal producte es posi
posteriorment en circulació de forma més perfeccionada.

Com a principi general, els productors són els responsables dels danys causats pels
defectes dels productes que, respectivament, fabriquin o importin – art 135 TRLGDCU-
i hem d’entendre com a productor el fabricant del bé o el prestador del servei o el seu
intermediari, o l’importador del bé o servei en el territori de la Unió Europea, així com
qualsevol persona que es presenti com a tal en indicar en el bé, sigui a l’envàs,
l’embolcall o qualsevol altre element de protecció o presentació, o servei el seu nom,
marca o un altre signe distintiu i també el fabricant o importador a la Unió Europea de:
a) Un producte acabat.
b) Qualsevol element integrat en un producte acabat.
c) Una primera matèria.

Si el productor no pot ser identificat, es considera com a tal el proveïdor del producte,
llevat que, dins el termini de tres mesos, indiqui al danyat o perjudicat la identitat del
productor o de qui li hagi subministrat o facilitat a ell l’esmenta’t producte. La mateixa
regla és aplicable en el cas d’un producte importat, si el producte no indica el nom de
l’importador, encara que s’indiqui el nom del fabricant.


També cal tenir molt en compte que el proveïdor del producte defectuós ha de
respondre, com si en fos el productor, quan hagi subministrat el producte coneixent
l’existència del defecte – art 146 TRLGDCU-.

Les persones responsables del mateix dany ho són solidàriament davant els
perjudicats i el qui hagi respost davant del perjudicat té dret a repetir davant dels
altres responsables, segons la seva participació en la causació del dany – art 132
TRLGDCU-.


CRITERIS PER AVALUAR LA
SEGURETAT DELS PRODUCTES
INDUSTRIALS
ORGANISMES D’AVALUACIÓ DE LA CONFORMITAT.
L'acreditació és l'eina establerta a escala internacional per generar confiança sobre
l'actuació dels Organismes d'Avaluació de la Conformitat.

Els organismes nacionals d'acreditació dels estats membres de la Unió Europea han
establert acords multilaterals de reconeixement, per a les activitats d'assaig, calibratge,
certificació i inspecció.

A nivell mundial s'han establert acords equivalents tant per als laboratoris d'assaig i de
calibratge a través d'ILAC (International Laboratory Accreditation Cooperation) i IAF
(International Accreditation Forum) firmats per nombrosos països.

L'objectiu principal de l'actuació dels organismes d'avaluació de la conformitat és el de
demostrar a la societat que els productes i serveis posats a la seva disposició són
conformes amb certs requisits relacionats generalment amb la seva qualitat i la
seguretat. Aquests requisits poden estar establerts per llei i tenir per tant
caràcter reglamentari o estar especificats en normes, especificacions o altres
documents de caràcter voluntari.

L'acreditació és fonamental per al correcte funcionament d'un mercat transparent i
orientat a la qualitat dins de l’ espai econòmic europeu.

L'Entitat Nacional d'Acreditació –ENAC- és l'organisme designat per l'Administració
Espanyola per establir i mantenir el sistema d'acreditació a nivell nacional, d'acord a
normes internacionals, seguint sempre les polítiques i recomanacions establertes per
la Unió Europea.

Al següent enllaç, podem consultar quines són les entitats acreditades i podem
realitzar la nostra cerca per empreses i productes.
http://www.enac.es/web/enac/acreditados

LA NORMALITZACIÓ DELS PRODUCTES
Una norma és un document d'aplicació voluntària que conté especificacions tècniques
basades en els resultats de l'experiència i del desenvolupament tecnològic.

Les normes tècniques espanyoles, les normes UNE, les elabora la societat espanyola
AENOR, entitat legalment responsable del seu desenvolupament, a través dels
Comitès Tècnics de Normalització en els quals són presents totes les parts
interessades.


AENOR representa els interessos de les empreses i la societat espanyola als
organismes internacionals i europeus de normalització. És el membre espanyol de ple
dret i participa en els òrgans de govern i en l'activitat dels òrgans tècnics de:

 Organització Internacional de Normalització, ISO
 Comissió Electrotècnica Internacional, IEC
 Comitè Europeu de Normalització, CEN
 Comitè Europeu de Normalització Electrotècnica, CENELEC .

En el cas dels productes, les mesures de seguretat s’estableixen al RDSGP i si hi ha
una normativa específica que reguli algun producte en concret, el RDSGP només
s’aplica amb caràcter supletori per les categories de risc no regulades en la norma
específica – art 1.4 RDSGP-.

Així doncs, per avaluar la seguretat d’un producte i seguint el que s’estableix a l’article
3 del RDSGP tenim que un producte es considera segur quan:

 Compleix les normatives legals d’obligat compliment a Espanya.

 Compleix les directives europees harmonitzades transposades a l’ordenament
jurídic espanyol. Les estableix el CEN o el CENELEC per mandat de la
Comissió i es publiquen al DOCE i fixen detalladament els requisits essencials.
No són obligatòries però confereixen presumpció de conformitat.

Si no existeix normativa d’obligat compliment s’ha de tenir en compte els següents
elements:
 Normes tècniques nacionals de transposicions de normes europees no
harmonitzades (només fixen mínims).
 Normes UNE
 Recomanacions de la Comissió Europea que estableixi directius sobre
avaluació de la conformitat.
 Codis de bones pràctiques en matèria de seguretat en vigor.
 L’estat actual del coneixement i la tècnica.

El marcatge CE sobre un producte indica que aquest producte compleix amb
tots els requisits essencials que són d’aplicació en base a les directives
comunitàries corresponents, però no tots els productes tenen aquestes directives
comunitàries que ho regulen

A continuació s’indiquen les directives que requereixen el marcatge “CE”

• D.C. 73/23/CEE "Material de baixa tensió"
• D.C. 87/404/CEE "Recipients a pressió simples"
• D.C. 88/378/CEE "Joguines"
• D.C. 89/106/CEE "Productes de Construcció"
• D.C. 89/336/CEE "Compatibilitat Electromagnètica"
• D.C. 89/686/CEE "Equips de protecció individual"
• D.C. 90/384/CEE "Instruments de pesada de funcionament no automàtica"
• D.C. 90/385/CEE "Productes sanitaris implantables actius"
• D.C. 90/396/CEE "Aparells a gas"
• D.C. 92/42/CEE "Calderes noves d'aigua calenta"


• D.C. 93/15/CEE "Explosius amb finalitats civils"
• D.C. 93/42/CEE "Productes sanitaris"
• D.C. 94/9/CEE "Aparells de protecció per a ús en atmosferes explosives"
• D.C. 95/16/CE "Ascensors"
• D.C. 95/54/CE "Vehicles a motor -SEE interferències"
• D.C. 96/98/CE "Equips marins"
• D.C. 97/23/CE "Equips a pressió"
• D.C. 98/37/CE "Màquines"
• D.C. 1999/5/CE "Equips radioelèctrics i equips terminals de telecomunicació i
reconeixement mutu de la seva conformitat"
• D.C. 1999/36/CE "Equips de Pressió Transportables"

Cal tenir en compte que el fabricant ha de declarar la conformitat amb tots els
requisits essencials de les directives aplicables als productes i no s’accepta una
conformitat parcial.

PRODUCTES INDUSTRIALS
Tots els béns i serveis s’han de subjectar al que determini la normativa sectorial
aplicable, especialment la relativa a seguretat industrial, sanitat i salut pública, i també
qualsevol altra que tingui com a finalitat garantir la salut i la seguretat de les persones
consumidores.
Els riscos usualment o reglamentàriament admesos en condicions normals i
previsibles d’utilització s’han de posar en coneixement de les persones consumidores
de manera clara i amb els mitjans adequats.

El Codi de Consum de Catalunya estableix que la informació que figura als envasos,
als embalatges i a les etiquetes de tot tipus de producte ha d’incloure els aspectes
següents:

a) La naturalesa i la composició.
b) La quantitat.
c) La qualitat.
d) La mesura i el pes.
e) El risc que en comporta l’ús, si escau.
f) La manera de preveure, contrarestar i reduir els efectes no desitjables dels incidents
que, malgrat les instruccions, es puguin produir.
g) L’origen.
h) La informació obligatòria dels distintius de qualitat.
i) Les altres característiques rellevants de l’oferta.
També cal tenir en compte el que estableix el RDPAE.
Aquesta normativa prohibeix la fabricació i comercialització, així com la importació i
exportació dels productes que per la seva aparença enganyosa posin en perill la
seguretat o la salut de les persones.

Hem d’entendre per productes enganyosos aquells que sense ser alimentaris
tenen una forma, una olor, un color, un aspecte, una presentació, un etiquetatge,
un volum o una mida tals que sigui previsible que els consumidors, en particular
els nens, els confonguin amb productes alimentaris, i per això els portin a la
boca, els xuclin o els ingereixin, podent aquesta acció implicar riscos d'asfíxia,
d'intoxicació, de perforació o d'obstrucció del tub digestiu.


El RDEPI, regula l’etiquetatge dels productes industrials en el mercat interior i estableix
que no es consideren productes industrials els següents:

- Cosmètics i productes sanitaris.
- Productes farmacèutics.
- Productes alimentaris.
- Productes artesans.
- Els productes considerats com a obres d'art o antiguitats.
- Tots aquells productes industrials que tinguin normativa específica en aquesta
matèria.

Pel cas dels productes que si que es consideren industrials, la informació
obligatòria de l’etiqueta ha de contenir la següent informació mínima:

 Nom o denominació usual o comercial del producte, que serà aquell pel que
sigui conegut amb la finalitat que pugui identificar-se plenament la seva
naturalesa, distingint de aquells amb els quals es pugui confondre excepte per
als productes que raonablement siguin identificables.

 Composició: Aquesta dada s'ha de fer figurar en l'etiqueta quan l'aptitud per al
consum o utilització del producte depengui dels materials emprats en la seva
fabricació, o bé sigui una característica de la seva puresa, riquesa, qualitat,
eficàcia o seguretat.

 Termini recomanat per al seu ús o consum, quan es tracti de productes que pel
transcurs del temps perdin alguna de les seves qualitats. Es podran determinar
altres dates que substitueixin o acompanyen a aquesta en aquells casos en
què justificadament el producte el requereixi.

 Contingut net del producte, expressat en unitats de massa o volum, quan es
tracti de productes susceptibles de ser usats en fraccions o el nombre d'unitats
en el cas.

 Característiques essencials del producte, instruccions, advertiments, consells o
recomanacions sobre instal·lació, ús i manteniment, maneig, manipulació,
perillositat o condicions de seguretat, en el cas que aquesta informació sigui
necessària per a l'ús correcte i segur del producte.

 Lot de fabricació, quan el procés d'elaboració es realitzi en sèries identificables.

 Identificació de l'Empresa. S'indicarà el nom o la raó social o la denominació
del fabricant o l’envasadora o transformador o d'un venedor, establerts a la
Comunitat Econòmica Europea i, en tot cas, el seu domicili.

A més, cal indicar el lloc de procedència o origen, en el cas que la seva omissió
pogués induir a error al consumidor, així que el veritable origen o procedència
del producte.
Els productes importats de tercers països no signants de l'Acord de Ginebra
sobre obstacles tècnics al comerç de 12 d'abril de 1979, hauran de fer constar
en l'etiquetatge el país d'origen.


 Potència màxima, tensió d'alimentació i consum energètic en el cas de
productes que utilitzen energia elèctrica per al seu normal funcionament.

 Consum específic i tipus de combustible, si s'escau, en productes que utilitzin
altres tipus d'energia.

En el cas del material elèctric, el RDSME estableix que han de figurar-hi la marca de
fàbrica o la marca comercial i el marcatge “CE” hi ha de constar les característiques
fonamentals, del les quals, del seu coneixement en depengui la seva utilització,
d'acord amb la destinació que se li hagi de donar a aquest material.
Aquestes indicacions han de figurar en el material elèctric o, quan això no sigui
possible, en la documentació que l'acompanya, o en l’embalatge. Sempre en un lloc
visible per la persona consumidora.

COSMÈTICS
S’entén per producte cosmètic tota substància o preparat destinat a ser posat en
contacte amb les diverses parts superficials del cos humà (epidermis, sistema pilós i
capil·lar, ungles, llavis i òrgans genitals externs) o amb les dents i les mucoses bucals,
amb la finalitat exclusiva o principal de netejar-los, perfumar, modificar el seu aspecte i
/ o corregir les olors corporals i / o protegir-los o mantenir-los en bon estat.

Els productes cosmètics han d’anar etiquetats amb les següents dades:

 Denominació del producte.

 El nom o la raó social i l'adreça o el domicili social del fabricant, o en el cas dels
productes cosmètics importats, el nom o la raó social i l'adreça o el domicili
social del responsable de la posada en el mercat del producte establert dins del
territori comunitari.

 El contingut nominal en el moment del condicionament, indicat en pes o en
volum.

 La data de caducitat mínima: la data de caducitat mínima d'un producte
cosmètic és la data fins la qual el producte, conservat en condicions
adequades, continua complint la seva funció inicial. S'indicarà mitjançant la
menció utilitzeu preferentment abans de final de ..., indicant a continuació: o bé
la pròpia data o bé la indicació del lloc del etiquetatge on figura.
En cas de necessitat, aquestes mencions es completaran amb la indicació de
les condicions que permetin garantir la durada indicada.
La data es compondrà de la indicació, de manera clara i ordenada, del mes i
l'any.
Per als productes cosmètics que la seva vida mínima excedeixi de trenta
mesos, la indicació de la data de caducitat no serà obligatòria.
Per a aquests productes s'indicarà el termini després de la seva obertura durant
el qual es poden utilitzar sense cap risc per al consumidor.
Aquesta informació s'indicarà mitjançant un símbol establert, seguit del termini
en mesos i / o anys.


Les empreses i les mesures cautelars en l'àmbit del dret del consum

Les empreses i les mesures cautelars en l'àmbit del dret del consum

Recomendados

Recomendados

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

La actualidad más candente (10)

Similar a Les empreses i les mesures cautelars en l'àmbit del dret del consum

Similar a Les empreses i les mesures cautelars en l'àmbit del dret del consum (20)

Más de Francesc Xavier Sánchez Moragas

Más de Francesc Xavier Sánchez Moragas (13)

Les empreses i les mesures cautelars en l'àmbit del dret del consum