http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=21885

1. LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE
DOCUMENTACIÓ GENERAL
Autor:Eugène Delacroix (1798-1863)
Títol:La Llibertat guiant el poble
Cronologia:1830
Estil: romanticisme
Tècnica: oli
Suport:tela
Dimensions:2,60 m x 3,25 m
Localització:Museu del Louvre (París)
Tema:testimoni, entre al·legòric i
realista, de la insurecció popular que
tingué lloc el juliol de 1830 a París i que
desembocà en la fugida del darrer
monarca absolutista francès, Carles X.
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=21885

2. CONTEXT HISTÒRIC
Després de la derrota de Napoleó i el Congrés de Viena de 1815, pràcticament tota Europa tornà
al absolutisme, provocant revolucions del moviment burges liberal.
És la França de la restauració borbònica, la burgesia francesa que va viure la Revolució
Francesa i que va recolzar l’Imperi Napoleònic, no es va conformar amb el retorn a l'absolu-
tisme. Per això va protagonitzar diversos intents revolucionaris que van acabar el 1830 amb
l’enderrocament del darrer rei Borbó: Carles X. La nova Monarquia del rei Lluís Felip d’ Orleans
implantà un règim liberal moderat però que només afavoriria a les classes més benestant de la
burgesia i que per tant acabaria amb la revolució del 1848 amb la fi de la Monarquia i
l’adveniment de la República.(Es l’època del Congres de Viena que va fracassar al 1830 i obre
les portes a la monarquia liberal amb un rei que va durar fins al 1848 on s’abolirà la monarquia
liberal i s'instauraria definitivament la República Francesa).
Els fets són coneguts: com a protesta contra una sèrie d’ordenaments governamentals que
restringien encara més les llibertats de la ciutadania, el 27 de juliol de 1830 esclataven el que
coneixem com les Trois Glorieuses, les tres jornades revolucionàries parisenques que conduirien
cap a la Monarquia de juliol. La matinada del 27 al 28 de juliol, els joves republicans es posaven
al capdavant del moviment contra l’absolutisme borbònic de Carles X, aixecant barricades en els
barris de l’Est de la capital (Saint-Marceau, Saint-Antoine) i el dia 29 els insurgents ja
controlaven la ciutat. Els fets de París eren l’inici d’un esclat revolucionari que s’estendria per
gran part d’Europa.

3. CONTEXT ART ROMANTICISME
Sorgeix a Europa després de la caiguda de Napoleó (encara que té les arrels en els darrers
anys del segle XVIII). Coincideix amb l'oposició de la burgesia a la Restauració de
l’Absolutisme i el retorn a l’Antic Règim implantat pel Congrés de Viena.
L’ art del Romanticisme exaltà els ideals patriòtics i revolucionaris de la burgesia contra
l’aristocràcia més conservadora i la Monarquia Absoluta del període de la Restauració.
Es basa, fonamentalment, en la llibertat. L'origen és la pèrdua de fe en la raó, és una nova
sensibilitat que es manifesta pràcticament en tots els àmbits, i que dóna prioritat al sentiment,
el jo interior i, per tant, l’individu. S’exalten la sensibilitat, la imaginació, les passions i és pinta
segons les idees i sentiments individuals. La filosofia de Kant i Rousseau va influir molt en el
moviment.
La pintura romantica ressalta la importància del color i l'esperit.

4. EUGÈNE DELACROIX
Ferdinand Victor Eugène Delacroix, va néixer el 26 d'abril de 1798 en Charenton-Saint Maurice.
(podria ser un fill il·legítim de Talleyrand), tancat a casa des de molt jove per culpa d'una malaltia, es
relacionà amb Paganini, Chopin, Liszt, Schuber. Es un gran exponent del romanticisme pictòric de
França i Europa del segle XIX ,va ser deixeble del pintor francès Pierre Guérin.
Als 18 anys estudià a l’escola Superior de Belles Arts, on conegué a Géricault i Gros, que foren els
seus mestres.Visitava el Louvre on estudiava i copiava el ric colorit i l'opulència dels grans mestres:
Rubens(vitalitat i profussio decorativa), Velázquez, Rembrandt, Verones...,va rebre una formació
neoclàssica dins de l'escola del pintor francès Jacques-Louis David.
El seu estil destaca per l’expressivitat i el patetisme dels seus personatges, vibranció de les
tonalitats, exaltació dels colors i la vitalitat desbordant que es desprèn dels seus quadres. En un
viatge al nord d'Àfrica en 1832 fa ampliar el seu repertori, incorporant als seus quadres gran
sensualitat i exotisme.

5. EUGÈNE DELACROIX
Amb els seus quadres desprèn passió, vitalitat i una vivacitat
cromàtica, entre els temes abordats per l'artista
predominaren aquells relacionats amb el dolor, l'angoixa i la
mort, així com aquells que representaven les seves idees
liberals i nacionalistes,també tractà temes exòtics i
pintorescs.. Per la seva innovació i els seus temes,
sensiblement polítics, fou blanc de l'hostilitat oficial,
encapçalada per Ingres.
Revolucionari en el juliol de 1830 i conservador en l’esclat
republicà de 1848, la seva obra va ser el centre del moviment
romàtic francès. La seva influència es va estendre fins als
impressionistes.
1 quadre: La Barque de Dante(1822)

6. Anàlisi Formal
elements(1)
Marianne alçant la bandera tricolor,
La Llibertat: símbol de la Revolució
Representant de l'exercit Napolèonic

7. Anàlisi Formal
elements(2)
Artesà, representant de la burgesia revolucionària.
Estudiant, simbolitza la joventut revoltada per
la injustícia i el sacrifici per les causes nobles
Obrer
Pagès moribund que mira fixament la Llibertat
Morts per la Llibertat

8. Anàlisi Formal
elements(3)
Guàrdia Nacional
Torres de Notredam
Detall amb la signatura de Delacroix

9. Anàlisi Formal
elements plàstics: Color i Pinzellada
Color: colors freds gamma de grisos i
ocres, exceptuant la bandera de França,
que trenca aquesta tontalitat amb el
seus colors: vermell, blanc i
blau.juntament amb la figura de la
Llibertat són el centre d'atenció gracies
al focus de llum irreal.
Pinzellades: pinzellada solta i ondulant,
les línies corbes, el paisatge difuminat
dóna sensació de profunditat i la gran
expresivitat dels cossos fan possible
aquesta mobilitat.

10. Anàlisi Formal
elements plàstics: llum
Llum: es veu il-luminat el centre on està
representada la llibertat. llum violenta i
irreal, teatral, ve com d’un focus, la llum
violenta i tensa és irreal perquè les
figures estan il·luminades per una llum
que no se sap d’on apareix, aquesta llum
confereix a l’escena bona part de la seva
força narrativa.
La llum irreal del quadre que il-lumina: la
Llibertat amb la bandera tricolor, al jove
del costat. el moribund de la jaqueta
blava, el mort de l'angle inferior esquerre
i les mans i la mitjà cara de l'home del
capell.
Color i llum, es subordinen a potenciar el
moviment.

11. COMPOSICIÓ
Les figures s’emmarquen dins una piràmide
ascensional en el vèrtex de la qual hi ha l’ensenya
francesa, enlairada per la Llibertat. La figura
femenina central és una al·legoria de la Llibertat i
duu un fusell amb la baioneta calada en una mà,
mentre que amb l’altra enarbora la bandera francesa
i guia als combatents. La segueixen, a l’esquerra, un
representant de la burgesia amb capell de copa (un
autoretrat del propi pintor) i un obrer que porta un
sabre en el fons un representant de l'exèrcit
Napolèonic; i a la dreta, el representant de la
joventut, un timbaler, armat amb dues pistoles.
Els cossos caiguts també tenen les cames o els
colls doblegats. No hi ha cap línia estàtica, no
predominen en absolut les línies rectes. No hi ha
cap personatge que es mostri indiferent.
Aquest triangle equilàter simbolitza la igualtat.
Llibertat, igualtat, fraternitat: la Revolució francesa.
La composició és dramàtica amb línies que
s’ondulen i on els personatges s’animen els
uns als altres i transmeten la seva passió
revolucionària a l’espectador que contrasten
amb la horitzontalitat del caiguts en primer
terme. En la figura central tot és ondulació: la
bandera, els cabells, el cinturó, la tela.

12. COMPOSICIÓ
Perspectiva aèria: atmosfera tensa amb els fums de
les descàrregues barricades Sunion.
Profunditat: La profunditat ve donada pels diferents
plans:
Primer pla: els cossos dels difunts.
Segon pla: la Llibertat, el burgès, el moribund i
l’estudiant.
Tercer pla: la població lluitant Al fons la ciutat amb
enmig de Nôtre Dame i la boirina i el fum.
Els fons i els primers plans tenen la mateixa
importància temàtica: la lluita i les seves
conseqüències i per tant, el grup de revoltats del
fons que dispara ens connecta amb els cadàvers
del primer pla.
Moviment: molt important amb línies ondulants,
dinamisme i agitació dels personatges.

13. INTERPRETACIÓ
L'escenari son les mateixes barricades de París, on
s'enfrentaran el poble i els soldats reials.
L’obra fa referència a les jornades revolucionàries de
París del 1930. (27, 28 i 29 de juliol).Delacroix escull la
jornada del 28 de juliol, punt àlgid del procés
revolucionari, com a mostra del compromís dels
artistes romàntics amb els esdeveniments històrics del
seu temps. Per això va escriure al seu germà, el
general Charles Henri Delacroix: “He pintat un tema
modern, una barricada, i si no he lluitat per la pàtria,
almenys pintaré per a ella. Això m’ha posat d’un humor
immillorable”.
Delacroix volia mostrar amb aquesta obra la força que
podia arribar a tenir les diferents clases socials amb la
seva unió contra els grans dirigents i amb el moviment
per bandera, l'autor francès va aconseguir transmetre
aquell sentiment de revolució i de "tots per una, i una
per a tots".
Carles X

14. INTERPRETACIÓ
La llibertat guiant el poble és una realitat matisada per la ideologia i el autoretrat de
Delacroux té una intencionalitat clara: sentir-se protagonista, d'un fet històric per reflexar la
llibertat, el poble anònim i la lluita contra la tirania. És la primera composició política de la
pintura contemporània i es converteix en el gran manifest de la pintura romàntica. És el
moment en el qual el romanticisme deixa de mirar cap a l’antiguitat a la recerca de referents
per convertir-se en un actor més de la vida contemporània.
La Llibertat: Marianne representa el símbol de la Llibertat i és la representació alegórica de
França. enarborant la bandera tricolor, identifica la Llibertat amb la independència nacional,
ja que és la França republicana qui encapçala i lidera el grup.
Marianne amb els pits nus (símbol de l’emancipació i la llibertat), coronada amb el barret frigi
vermell (símbol del poble parisenc), armada amb un fusell (símbol de la lluita i la revolta) i
que porta la bandera francesa tricolor (símbol del poble francès).
Els protagonistes: la Llibertat, joves, obrers, burgesos representen les classes socials
implicades en la revolta(un element realista que suposa un trencament amb la tradició
classicista ),amb les torres de la catedral de Notre Dame al fons.
"La llibertat guiant el poble" és una obra que està considerada un dels màxims exponents de
l'art romàntic francès. Aquesta pintura també és coneguda com “La barricada”.

15. ROMANTICISME
Característiques:
- Recuperació de la força del color.
- Individualisme.
- Llum vibrant.
- Composicions dinàmiques.
- Dramatisme.
- Temes revolucionaris, històrics, heroics, catastròfics o polítics.
Representants en pintura:
- Francisco de Goya i Federico Madrazo (Espanya).
- Eugène Delacroix i Théodore Géricault (França).
- John Constable i William Turner (Anglaterra).
- Caspar David Friedrich i Carl Spitzweg (Alemanya).

16. INFLUÈNCIES
Antecedents: Goya, Mestres venecians i Géricault
De Goya: pinzellades rapides soltes i plenes de taques de color.
De Géricault: l'acció violenta, l'amor a la llibertat i el romanticisme.
El rai de la Medusa: postures dels cossos.
Dels mestres venecians: els colors.
Posteriors: Inspira en artistes impressionistes
com Renoir, Seraut i Van Gogh.
Semblances
Base inestable: ones del mar-estes de barricades i cossos abatut.
Primer terme: les postures dels nàufrags-els caiguts de la revolució.
Figura central: enarbora la roba blanca(drap)-enarbora la bandera francesa.
Diferència
L’orientació: les figures s'allunyen desconsolats-avancen cap a l’espectador amb gestos dinàmics i exaltats.

17. Funció
Funció estètica: commemorativa de les jornades revolucionàries.
Funció simbòlica: propagandística de les idees revolucionàries liberals burgeses.
Qui la va encarregar?
El rei Lluís Felip I d'Orleans el va adquirir per
3.000 francs, però va decidir que el tema era
massa polèmic per mostrar-lo en públic. Es va
exposar al Saló de París en el 1831, fins a
l’any1861 no es va poder contemplar amb
regularitat.

18. LOCALITZACIÓ
Museu del Louvre

19. ALTRES OBRES
Le Sultan du Maroc, 1845 La caza del León, 1861 La justicia de trajà, 1858