Presentació de la Revolució industrial

1. TEMA 3: LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

2. ÍNDEX
1. CONCEPTES “REVOLUCIÓ INDUSTRIAL” I “INDUSTRIALITZACIÓ”.
2. FACTORS IMPULSORS DE LA INDUSTRALITZACIÓ.
3. ELS “MOTORS” DE L’ECONOMIA BRITÀNICA.
4. L’EXPANSIÓ DE LA INDUSTRIALITZACIÓ PER EUROPA.
5. EL LIBERALISME ECONÒMIC I EL CAPITALISME INDUSTRIAL.
6. UNA NOVA SOCIETAT: LA SOCIETAT DE CLASSES.

3. 1. CONCEPTES “REVOLUCIÓ INDUSTRIAL” I
“INDUSTRALITZACIÓ

4. • L’expressió “revolució industrial” va començar a utilitzar-se a França a
principis del segle XIX per comparar les transformació econòmiques i
socials d’Anglaterra amb les que en l’ordre polític s’havien produït a la
França de 1789.
• Si atenem al significat del concepte “revolució” (procés cronològicament
curt que suposa grans transformacions econòmiques, socials o
ideològiques preexistents), la denominada “revolució industrial” no va ser
tal.
• La realitat és que les coses van ser més dilatades en el temps, resultat
d’una evolució més complexa. Per això s’utilitza el concepte
“industrializació”.
• En l’actualitat la majoria dels autors defenen les característiques úniques i
irrepetibles de l’Anglaterra del segle XVIII i XIX i que per tant cada país va
seguir el seu propi ritme i el seu propi model industrialitzador.

5. • En resum:
• Va ser un procés industrialitzador desigual: En Anglaterra al segle XVIII, en
altres llocs a finals del XIX i principi del XX; en gran part del món no es va
donar.
• El procés no va afectar per igual a tots els llocs d’un mateix país.
• Va produir un canvi quantitatiu:del taller artesà es va passar a la fàbrica i
que del poble es va passar a la ciutat.
• Va produir un canvi qualitatiu: la societat va evolucionar de manera
irreversible cap a un nou model de societat.

6. • De manera general:
• S’anomena “revolució industrial” a tot el conjunt de canvis que va
transformar l’economia i la societat en Gran Bretanya a partir de finals del
S.XVIII i que va anar expandint-se per Europa.
• Es poden distingir dues fases d’industralització a Gran Bretanya,
relacionades amb les noves font d’energia utilitzades.:
→ 1770-1860: Revolució relacionada amb el vapor.
→ 1870: Revolució relacionada amb l’electricitat i el petroli.

9. 2. FACTORS IMPULSORS DE LA INDUSTRIALITZACIÓ

10. • La Revolució industrial es va produir inicialment a la Gran Bretanya a causa
d’un context econòmic i social i un conjunt de canvis relacionats entre si
(només es van donar de forma simultània en aquest país)
FACTORS IMPULSORS
REVOLUCIÓ
INDUSTRIAL
REVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA
MILLORES AGRÀRIES
PROGRÉS TECNOLÒGIC
EXPANSIÓ COMERCIAL
SITUACIÓ FINANCIERA ÒPTIMA
SISTEMA POLÍTIC I SOCIAL ADEQUAT

11. REVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA (creixement de població):
• Fins 1740, GB es caracteritzava per un Règim Demogràfic Antic:
• TN i TM altes (taxes de natalitat i mortalitat)
• CN (creixement natural) baix amb períodes de retrocessos
• A partir de 1740 es va produir una REVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA:
• les TN es van mantenir altes
• les TM es van reduir de manera important:
• per la millora de l’alimentació (millores agrícoles)
• per la millora de l’higiene, desaparició epidèmies.
• el CN va augmentar de manera important (= augment de la població)
• L’augment de la població (la població de GB es va duplicar al llarg del s. XVIII)
va tindre importants repercussions en el procés industrialitzador britànic:
• va significar un augment de la demanda per als productes britànics.
• va significar l’aparició d’una mà d’obra abundant i per tant barata per a
la indústria.

13. MILLORES AGRÍCOLES:
• Fins principi del s. XVIII, l’agricultura de GB era la típica de l’Antic Règim:
• rotació triennal/ rendiments baixos/ agricultura de subsistència...
• A partir del s. XVIII, a GB va haver un AUGMENT DE LA PRODUCTIVITAT per:
• Privatització de la propietat de la terra= acumulació i mecanització.
• Nova tècnica de cultiu = EL SISTEMA NORFOLK:
• basat en la rotació de cultius (blat, naps, ordi, trèvols)
• va eliminar el GUARET
• Dieta més rica i variada per la introducció de nous cultius (dacsa, creïlla)
• Aquests canvis van afavorir un important creixement de la població.

14. PROGRÉS TECNOLÒGIC:
• Fins el s. XVIII, el treball es feia a mà (manufactures)
• Al llarg del s. XVIII a GB es van produir tota una sèrie d’innovacions que
van anar substituint eixe treball manual per màquines:
• el carbó i el vapor es van convertir en les principals fonts d’energia
• el cotó i el ferro en les principals matèries primeres
• Els avanços van ser graduals… cada avanç implicava:
• un augment de la productivitat
• una reducció dels costos
• Cada vegada els productes eren més barats = la demanda era major =
augmentaven els beneficis
• Molts van ser els invents tècnics, però va ser la MÀQUINA DE VAPOR de
James Watt (creada el 1769), la que es va convertir en el símbol de la R.I.

16. EXPANSIÓ COMERCIAL:
• Al llarg del s. XVIII a la GB van augmentar les activitats comercials (més
població, més demanda, més productes, productes cada vegada més
barats, etc)
• Van anar millorant-se els medis de transport i això va permetre el
desenvolupament del comerç:
• a nivell interior:
• es va consolidar un mercat nacional
• els productes arribaven més ràpidament i cada vegada eren més
barats
• a nivell exterior:
• el comerç entre països es va incrementar de manera considerable
(especialment important el “comerç triangular”)
• Els beneficis de la burgesia eren contínuament reinvertits per a millorar les
màquines i reduir encara més els costos. Mecanització +benefici.

17. UNA SITUACIÓ FINANCERA ÒPTIMA:
• La indústria va necessitar grans inversions de capital per a funcionar
(màquines, instal·lacions, matèries primeres, fonts d’energia, salaris)
• Els bancs i la burgesia es van mostrar en tot moment favorables a
proporcionar eixe capital
UN SISTEMA POLÍTIC I UN GRUP SOCIAL ADEQUAT:
• La burgesia va poder prendre decisions polítiques: va accedir al Parlament
i des d’allí va poder promoure lleis i mesures que afavorien el
desenvolupament econòmic i els seus interessos (declarar la terra una
propietat privada, establir la llibertat de producció industrial, eliminar les
duanes interiors, etc).

18. 3. ELS MOTORS DE L’ECONOMIA BRITÀNICA

19. • Els tres grans sectors del primer procés industrialitzador britànic van ser:
la indústria tèxtil del cotó, la indústria siderúrgica i la construcció dels
ferrocarrils…
MOTORS DE
L’ECONOMIA
BRITÀNICA
S.XVIII
INDÚSTRIA DEL COTÓ
INDÚSTRIA
SIDERÚRGICA
CONSTRUCCIÓ
FERROCARRIL

20. LA INDÚSTRIA TÈXTIL DEL COTÓ:
• A principi del segle XVIII a GB:
→ la principal indústria artesanal era la llana
→ el país tenia llana abundant i d’alta qualitat
→ el producte acabat era barat i de bona qualitat
→ tenia un important mercat en l’Europa occidental
→ la indústria del cotó tenia molts obstacles
→ el país no tenia cotó = calia importar-lo
→ el producte acabat era car i de baixa qualitat
→ tenia una forta competència dels productes de l’Índia.

21. • A meitat segle XVIII es van introduir innovacions tecnològiques en les dues
indústries, però va ser en la del cotó on es va produir una “revolució”, fins
convertir-lo en el primer motor del procés industrialitzador britànic.
• Els principals invents van ser
→ la llançadera volant de John Ray (1733)
→ l’Spinning Jenny de Hargreaves (1764)
→ la Water Frame d’Arkwright (1769)
→ la Mule de Crompton (1779)
→ el teler mecànic mogut a vapor de Cartwright (1785)
• Estos invents van permetre a GB fer un teixit de cotó cada vegada més
barat i de millor qualitat = van invadir el mercats (no tenien competència).

24. LA INDÚSTRIA SIDERÚRGICA
• A principi del segle XVIII la indústria siderúrgica britànica es caracteritzava
per:
→ el seu endarreriment = era un treball artesanal
→ la seua dispersió = ferro i carbó vegetal escàs.
• Una sèrie d’innovacions tecnològiques al llarg de la segona meitat del segle
XVIII van revolucionar la seua producció:
→ el 1732, DARBY va començar a utilizar el CARBÓ MINERAL (carbó de
coc)
→ tenia més poder calorífic que el carbó vegetal (era de major
qualitat).
→ era abundant a Anglaterra.
→ el CONVERTIDOR de BESSEMER va permetre transformar el ferro en
acer (metall de millor qualitat i més fàcil de treballar).
→ el SISTEMA DE PUDELAT d’HENRY CORT (1784) eliminava les
impureses que el carbó mineral deixava en l’acer (va millorar la seua
qualitat).

25. • Totes estes innovacions van acabar amb la dispersió de la indústria
siderúrgica britànica, que es va concentrar prop de les mines de carbó (els
costos de transport del combustible es van reduir considerablement).
• El desenvolupament de la indústria siderúrgica la va convertir en el segon
motor del procés industrialitzador britànic = va dotar de ferramentes i
màquines a l’agricultura i va permetre la construcció i el desenvolupament
del ferrocarril.

27. LA CONSTRUCCIÓ DEL FERROCARRIL
• A mesura que es produïen innovacions tecnològiques en la indústria i que
augmentava la producció, es va fer necessària una modernització dels
transports.
• A principi del segle XVIII ja s’havien modernitzat algunes vies de
comunicació tradicionals (camins, carreteres, rius,…).
• Però dos medis de transport van ser els que van anar adoptant les
innovacions tecnològiques fins que van experimentar canvis
revolucionaris.
→ EL VAIXELL DE VAPOR
→ va substituir als vaixells de vela
→ es va convertir en el medi de transport ideal per a les
llargues distàncies (va reduir les distàncies).
→ EL FERROCARRIL

28. → EL FERROCARRIL
→ Medi de transport terrestre més important.
→ Es van aplicar els avanços de la indústria siderúrgica (rails més barats i
de millor qualitat) i una sèrie d’invents (rodes amb pestanyes o la
invenció de la locomotora amb vapor)
→ es va convertir en el símbol de la primera revolució industrial britànica
i va afavorir que continuara el creixement ja que…
→ va mobilitzar grans quantitats de capital
→ va estimular el desenvolupament de la indústria siderúrgica
→ va ocupar molta mà d’obra
→ va reduir les distàncies i va estimular el comerç
→ va abaratar el transport de les mercaderies (permetia transportar
més quantitat)

30. 4. L’EXPANSIÓ DE LA INDUSTRALITZACIÓ
PER EUROPA

31. • A finals del segle XVIII i durant la primera meitat del segle XIX el procés
industrialitzador es va expandir per Europa.
• Ho va fer d’una manera molt desigual i amb diferències notables amb el
model britànic.
• Al començament del segle XIX les transformacions econòmiques es van
iniciar a França i a Bèlgica = el procés industrialitzador es va basar en la
indústria siderúrgica i en la construcció del ferrocarril .
• “Alemanya” va començar el seu procés industrialitzador a la segona
meitat del segle XIX = es va basar en el desenvolupament de la indústria
siderúrgica, la indústria química, la construcció del ferrocarril i en la
concentració de grans capitals.
• En altres llocs d’Europa el procés va ser molt lent i incomplet = només un
cert desenvolupament industrial en algunes zones i no en el conjunt del
país (a Itàlia només el Piamont va experimentar un cert desenvolupament
industrial; a Espanya només Catalunya).

35. 5. EL LIBERALISME ECONÒMIC I
EL CAPITALISME INDUSTRIAL

36. • El LIBERALISME ECONÒMIC és una doctrina econòmica sorgida a finals del
segle XVIII, formulada per ADAM SMITH.
• Esta teoria econòmica defensava que:
→ el motor de l’economia és l’interés individual
→ els Estats no han d’intervindre en el funcionament de l’economia
→ els mercats i els preus s’han de regular per l’oferta i la demanda
→ en definitiva, defensava el LLIURECANVISME.
• En el comerç internacional es van desenvolupar dues teories
econòmiques:
• EL LLIURECANVISME
→ basat en les idees d’Adam Smith (Liberalisme econòmic)
→ defensava la llibertat de comerç i la no intervenció dels Estats
• EL PROTECCIONISME
→ defensava la intervenció dels Estats, amb la protecció de les indústries
nacionals mitjançant impostos (aranzels) sobre els productes
estrangers (importats)

37. • El desenvolupament econòmic va anar donant lloc a l’aparició del
CAPITALISME INDUSTRIAL.
→ els mitjans de producció eren propietat privada (de l’alta burgesia).
→ els obrers sols treballaven a canvi d’un salari.
→ Es va fomentar la banca i les finances:
→ subministrava diners a les empreses (préstecs)
→ invertia directament en les empreses (compra d’accions)
→ l’aparició de les Societats Anònimes (S.A.) = diferents inversors. Poder
decisió i beneficis proporcional als diners invertits = accions.
• El capitalisme industrial és un model afectat per CRISIS ECONÒMIQUES
CÍCLIQUES:
→ les crisis es produeixen perquè l’oferta tendeix a augmentar més
ràpidament que la demanda, (les empreses no poden vendre els seus
productes).
→ la fallida de les empreses provoquen el seu tancament i per tant
augmenta l’atur.
→ l’augment de l’atur provoca més descens de la demanda.

38. 6. LA SOCIETAT DE CLASSES

39. • A finals del segle XVIII va anar imposant-se a Europa la societat de classes,
un nou model de societat que substituïa la societat estamental (típica de
l’Antic Règim).
• Ara, les diferències socials s’establiran en funció de la riquesa o de la
posició social i no pel naixement.
• L’origen d’aquest nou model de societat es troba en els canvis polítics i
econòmics que van implicar les revolucions de final del segle XVIII:
→ la Revolució Francesa va suprimir els privilegis de la noblesa i el
clero
→ la Revolució industrial va afavorir:
→a l’alta burgesia, que va veure augmentar el seu poder i la seua
riquesa (eren els propietaris de les indústries)
→ l’aparició d’un nou grup social, el proletariat (format per obrers
industrials)

40. • Característiques de la societat de classes:
→ la societat es dividia en tres grans grups: classe baixa, classe mitjana i
classe alta.
→ la pertinença a cada classe depenia de la riquesa de la persona.
→ la societat era oberta = qualsevol persona podia passar d’una classe a
una altra (segons la riquesa).
→ tots els ciutadans eren, teòricament, iguals davant la llei.

42. • LA CLASSE ALTA
→ gaudia del màxim nivell de riquesa
→ formada per:
→ l’alta burgesia (banquers, empresaris, grans comerciants) =
obtenien amplis beneficis dels seus negocis (grans capitalistes).
→ la noblesa = continuava obtenint elevades rendes de les seues
propietats agrícoles.
• LA CLASSE MITJANA
→ tenia un nivell de riquesa mitjà
→ formada per:
→ els funcionaris de l’administració (advocats, metges,…)
→ petits artesans i comerciants = posseïen mitjans de treball propis.
→ petits propietaris agrícoles = treballaven les seues terres.

43. • LA CLASSE BAIXA
→ vivien en condicions d’extrema pobresa. Grup nombrós i desfavorit.
→ sense drets laborals, condicions laborals duríssimes, treball infantil..
→ formada per:
→ el proletariat (obrers industrials) = treballaven en les fàbriques i
vivien del seu salari.
→ els camperols jornalers = rebien un jornal quan treballaven de
forma temporal.
→ els camperols arrendataris = treballaven les terres que llogaven.
• Al llarg del segle XIX, la població urbana va augmentar = la indústria va
impulsar l’emigració dels treballadors del camp a les ciutats (ÈXODE
RURAL).

44. • La ciutat del segle XIX es va ampliar i va canviar la seua imatge:
→ es van construir nous edificis i infraestructures (fàbriques, estacions...)
→ les ciutats van créixer (es van construir els eixamples).
→ es van crear barris per als obrers i barris burgesos
→ els barris burgesos
→ en zones pròximes al centre de les ciutats i lluny de les fàbriques.
→ traçat rectilini, amb àmplies avingudes, amb enllumenat de gas i tot
tipus de serveis (tramvies, teatres, comerços,…).
→ les cases eren grans, de diversos pisos, confortables i fetes de
materials de qualitat.
→ els barris obrers
→ En els suburbis (zones a les afores de iutats, prop de les fàbriques).
→ no seguien cap traçat urbanístic: carrerons estrets, sense
enllumenat, sense serveis,…
→ les cases eren menudes, sense cap tipus d’higiene ni confort i
construïdes amb materials d’escassa qualitat.