Presentació sobre el feudalisme.

1. TEMA 4: EL FEUDALISME

2. ÍNDEX
1. El feudalisme
2. Orígens del feudalisme
3. La societat feudal
3.1 Bellatores
3.2 Oratores
3.3 Laboratores
4. El feu: les terres dels senyors feudals
5. L’economia feudal
6. Art: El Romànic

3. 1. EL FEUDALISME

4. • El feudalisme és el sistema polític, social i econòmic de l’Europa del S.IX al
XIII:
POLÍTIC
SOCIAL
ECONÒMIC
 El poder dels reis era molt dèbil.
 Els nobles i clergat eren els que tenien el poder i
l’exercien en les seues terres (feus), convertint-se
en senyors feudals.
 El grup de privilegiats (rei, nobles i clergat) vivien
del treball dels no privilegiats (camperols).
 Els camperols treballaven tot el dia en el feu i
havien de donar part de collita als senyors feudals.
 La vida era agrària.
 La vida girava en torn de les terres o feus dels
senyors feudals .
 A penes existia comerç.
SISTEMA

5. • El feudalisme es basava en:
• EL FEU: Terres d’un senyor (rei, noble o clergat). Els senyors tenien
també el domini sobre els seus habitants.
• EL VASSALLATGE : Relació entre dues persones que s’ajuden, però en la
qual una d’elles té més poder sobre l’altra.

6. 2. ORÍGENS DEL FEUDALISME

7. • El feudalisme es va originar amb la fi de l’Imperi Carolingi i les invasions
de normands, musulmans i hongaresos:
• El poder dels monarques era molt dèbil i no podien defensar el seu
territori, així que entregaven terres (feus) a nobles o clergues (senyors
feudals), per a que governaren la terra en el seu nom. A canvi, els senyors
feudals es convertien en els vassalls del rei, jurar-los fidelitat i ajuda
militar.
• La població atemorida per les guerres i les invasions demanaven ajuda als
senyors feudals per a que els protegiren i es convertien en els seus serfs,
a canvi havien de donar part de la collita als senyors.

8. • La noblesa o els clergues juraven fidelitat al rei a canvi d’unes terres (els
feus). D’aquesta manera, es convertien en senyors feudals i vassalls del rei.
• Els nobles es convertien en vassalls del rei en una cerimònia que rep el
nom de cerimònia d’HOMENATGE: agenollats i besant la mà del monarca,
li juraven fidelitat, ajuda militar i consell en el govern.
• Mitjançant la cerimònia d’INVESTIDURA, el rei donava una porció de
terra, el FEU, al seu vassall.
INVESTIDURA HOMENATGE

10. Fragmentació d’Europa
Feblesa dels reis i dels seus exèrcits
Nobles Camperols
Exèrcit propiCastell +
(Serfs dels nobles)
Caiguda de l’Imperi Carolingi
protecció
treball
FEUDALISME

11. 3. LA SOCIETAT FEUDAL

12. • Les persones que vivien en l’època feudal estaven organitzades de manera
molt desigual i entre ells hi havia moltes diferències. Podem dividir la
societat entre el grup de privilegiats i els no privilegiats.
• Grup de privilegiats: eren els que vivien molt bé, sense treballar. Tenien
tots els drets, poder i riqueses. Eren els reis, nobles i clergues.
• Grup de no privilegiats: era la gent humil que havia de treballar tot el dia,
normalment en les faenes del camp en els feus. Eren artesans i camperols.
Molts d’aquests camperols van passar a ser serfs, ja que havien de
treballar pel senyor feudal i donar part de la seua collita a canvi de viure
en el feu.

16. • A més de dividir-se en grups de privilegiats i no privilegiats, aquest tipus
d’organització de la societat és anomenada societat estamental, és a dir
estava formada per tres estaments (grups tancats amb funcions
concretes). Era pràcticament impossible canviar d’estament, es pertanyia a
cada estament per naixement i per tota la vida.
ESTAMENTS
BELLATORES: Els reis i nobles es dedicaven a la guerra i a
defendre a les persones
ORATORES: Els clergues es dedicaven a orar per totes les
persones
LABORATORES: Els camperols, artesans i serfs es dedicaven
a treballar per a la resta

17. • Entre aquests grups socials es van crear unes relacions de dependència o
vassallatge. El vassallatge era un pacte de fidelitat en el qual dos persones
s’ajudaven i la que tenia menys poder es convertia en vassall.
• Existien diverses classes de vassallatge:
• Entre els reis que s’ajudaven cedint exèrcit, diners o suport.
• Entre el rei i els senyors feudals: el rei al tenir un poder molt dèbil i no
tindre un exèrcit fort havia de demanar ajuda als nobles i a canvi els
nobles rebien feus (terres) i es convertien en vassalls dels reis.
• Entre els senyors feudals i els serfs o camperols: els senyors feudals
deixaven als camperols viure en el feu i a canvi els camperols havien
de donar-li part de la collita i pagar-li impostos especials.

20. 3.1 BELLATORES

21. • Els reis, nobles i cavallers formaven part del grup de privilegiats.
• La seua funció era la protecció de la resta de grups.
• Vivien als castells.
• Es dedicaven a fer tornejos, anar de caça...
• no treballava ni pagava impostos, vivien de les rendes que obtenien
dels feus.
• Molts nobles tenien més poder que el rei.
• Les monarquies feudals eren molt dèbils. Cada senyor feudal actuava
com a rei en els seus feus.

25. • Com s’arribava a ser un cavaller? Els fills de les famílies nobles eren educats
com a guerrers.
PATGE: als 5 o 7 anys es posaven al servei d’un noble important.
ESCUDER: als 14 anys aprenien les diferents tècniques de combat.
CAVALLER: als divuit anys se’ls armava cavallers en una cerimònia.

26. Després d’una nit de vigília, els joves
juraven acatar les normes de cavalleria i
eren ordenats per un altre cavaller.
Aquest donava a l’aspirant l’espasa, uns
esperons d’or i donant-li dos copets amb
l’espasa o amb la mà el declarava apte
per a la cavalleria.

27. Noblesa
Diferents esglaons
Guerra
Activitat principal
Llança Escut Espasa Maça
Fills dels nobles
Patges i escuders
Majoria d’edat  cavallers
Temps de guerra Ajut militar al rei
Temps de pau Tornejos
Dames:
Missió principal, casar-se i tenir fills.
Solteres ingressaven en monestirs.
Matrimonis concertats pels pares.
Dirigien la feina dels servents.
Educaven els fills més petits.
Brodaven i teixien.
Rarament sortien dels castell.
No podien desobeir el marit.

28. 3.2 ORATORES

29. • El clergat també formava part dels privilegiats.
• Es dedicaven a resar.
• Regulaven la vida de les persones.
• Tenien grans propietats: esglésies, monestirs.
• També tenien feus i serfs: els pagaven el delme (desena part de la collita)
• En els monestirs es copiaven manuscrits.

30. • Per controlar els territoris i a la població, l’església, va establir-se al camp.
• A qualsevol nucli habitat, l’església era l’edifici central.
• Es van construir molts monestirs, on vivien monjos o monges que acceptaven
de sotmetre’s a una regla, un conjunt de normes que organitzaven la vida
monàstica (pregària, treball, lectura).
• El monestir comptava amb terres, que eren treballades, principalment, pels
serfs i per pagesos lliures.
• L’activitat principal dels monjos era l’oració però també es dedicaven a copiar
els manuscrits, treballar la terra i tenir cura dels malalts.
• Els monestirs van esdevenir centres de cultura, amb biblioteques importants.

32. • El clergat secular: bisbes, arquebisbes i sacerdots
• El clergat regular, les ordres religioses: abats, abadesses, monjos/es i
frares.
• Cada orde tenia una REGLA, un conjunt de normes i obligacions,
horari dels membres, dirigia tots els aspectes de la vida quotidiana.
• Cada orde vestia un hàbit que l’identificava.
• Els monjos i monges feien tres vots:
• Obediència: al seu superior i a Déu.
• Pobresa: no podien tenir béns materials.
• Castedat: no podien mantenir relacions sexuals.

33. • Cristianisme = Religió majoritària dels
europeus.
• Va contribuir a formar una civilització
comuna.
• Estava present a tots els països i regions
d’Europa; per això, aquest territori rep el
nom de cristiandat.
• S. XI i XII; ampliació del territori cristià:
• Pel nord i l’est: els catòlics alemanys
cristianitzen pobles pagans germànics i
eslaus, i els ortodoxos bizantins fan el
mateix amb els eslaus dels Balcans i
Rússia.
• Pel sud: els regnes cristians de la
península van conquerint territori
musulmà.
• En aquest context destaquen les
croades, les expedicions militars dels
diferents regnes cristians per conquerir
els territoris sagrats.
CROADES

34. 3.3 LABORATORES

35. • Camperols i artesans formaven part dels no privilegiats.
• Eren la major part de la població.
• La seua funció era treballar i pagar rendes als bellatores i oratores.
• Es distingien dues classes de camperols:
• LLIURES: propietaris de la terra . Disposaven lliurement de la seva
vida.
• SERFS: treballaven les terres del senyor feudal i no tenien llibertat
personal, estaven vinculats a les terres del senyor, no podien
deixar el senyoriu perquè estaven adscrits a la terra. Havien de
donar part de la collita i prestar serveis al senyor feudal.

36. • LES RENDES senyorials que els pagesos havien de pagar:
• PART DE COLLITA o productes com porcs, gallines, fruites...
• DIES I HORES DE FEINA obligatòria a les terres del senyor.
• DINERS per la utilització del forn, el molí, la ferreria, el pont o altres
serveis del feu

39. 90% de la població
Classes de camperols
Serfs (majoria) Lliures
No podien abandonar el feu.
Treballaven pel senyor a canvi de
protecció.
Pagaven el delme.
Condició hereditària.
Treballaven als masos de la
senyoria a canvi de pagar rendes
al senyor.
Pagaven el delme.
Podien abandonar el feu.
Condicions de vida:
Cases molt pobres. Autosuficients Dieta molt pobre Esperança de
vida molt baixa.

40. 4. EL FEU: TERRES DELS SENYORS FEUDALS

41. • Les terres que rebien els nobles o clergues a canvi de la seva fidelitat es
diuen FEU o SENYORIA.
• Els senyors feudals tenien la propietat sobre la terra i també sobre les
persones (serfs).

43. Habitatge
del senyor
Terres del senyor treballades pels serfs.
Terres del senyor donades als serfs.
Boscos i praderes per ús comú.
Habitatges
dels serfs

44. • Els senyors feudals tenien el dret jurisdiccional: podien dictar lleis,
ordres i lleis, cobrar impostos i taxes i impartir justícia.
• També cobraven les rendes senyorials:
•Part de la collita dels camperols.
•Fruïts i animals una vegada a l’any.
•Dies de treball en la reserva senyorial.
•Pagament per l’ús de serveis feudals: molí, forn…

46. 4. L’ECONOMIA FEUDAL

47. • L’economia era agrària i rural: La major part de la població eren
camperols i es dedicaven a l’agricultura i la ramaderia. Treballaven molt
dur en el feu per poder menjar i fer front a la collita que havien de donar
al senyor feudal com a impost o renda senyorial.
• L’economia era de subsistència o autoconsum: els camperols produïen tot
allò que necessitaven i el comerç o intercanvis eren escassos. La vida
girava en torn al feu i les ciutats van deixar de tindre importància.
• Els productes que es cultivaven eren cereals, llegums i vinyes. El menjar
era molt bàsic i els camperols de vegades menjaven ous, formatge o carn.
Els senyors feudals podien viure millor i menjar més quantitat, gràcies a la
collita que els donaven els serfs.
• Els instruments i les tècniques amb què es treballaven les terres eren
molt bàsics. Les eines agrícoles estaven fetes pels mateixos camperols. I
com a tècnica de cultiu s’utilitzava el guaret. El guaret consistia en deixar
descansar la meitat de la terra durant un any per a que l’any proper es
poguera cultivar.

48. • ECONOMIA SUBSISTÈNCIA: agricultura destinada a l’autoconsum,
vivien del que produïen.
• TÈCNIQUES DE CONREU: la rotació biennal (tècnica del guaret), poca
innovació.
• EINES AGRÍCOLES: falç, dalla, forquilla...
• PRODUCTES: cereals, llegums, vinyes, verdures i arbres fruiters.

49. 5. Art: El Romànic

50. • Entre els segles X i XIII es va desenvolupar en una gran part d’Europa un
nou estil artístic, el romànic.
• La gran importància de la religió en la societat feudal i el pes de l’Església
van fer que l’art fora essencialment religiós. Tant l’arquitectura, la pintura i
l’escultura tenien com a objectiu exalçar a Déu i ensenyar a un poble que
no sabia llegir ni escriure, el missatge de Déu mitjançant l’art.
• La funció de l’art era didàctica, és a dir ensenyar i explicar al poble els fets
de la Bíblia.

51. • L’arquitectura:
• Ús de pedra i construcció de murs forts i
contraforts.
• La base de les esglésies era de creu.
• En les esglésies hi havia una torre
campanar.
• Ús d’arc de mig punt.
• Casi no posaven finestres.
• La decoració estava en la façana o
pòrtic.

53. • La pintura:
• Les pintures cobrien la major part dels murs de les esglésies o en
taulers destinats a la pintura. S’utilitzava la tècnica de la pintura al
fresc: s’estenia una capa de guix humit i es pintava damunt.
• Les pintures eren molt senzilles.
• Els dibuixos es traçaven amb contorns gruixuts i foscos.
• No hi havia profunditat i volum.
• Les figures no tenien moviment.
• Els temes eren religiosos.
• La figura més representada era el Pantocràtor (Crist).

54. • L’escultura:
• Temes religiosos.
• Figures sense moviment i rígides.
• Es feien també en portalades, columnes i capitells.