SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 7
JUNY 2013. CEIP MOLÍ D'EN XEMA
PROJECTE TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGÜES (TIL)
esborrany
1.PREÀMBUL
La comissió de Coordinació Pedagògica del CEIP Molí d'en Xema (en representació el claustre), i
en relació al Decret 15/2013 que, per imperatiu legal, ens obliga a transformar el projecte lingüístic
del nostre centre en un programa de tractament integrat de llengües, consideram:
• Que aquest projecte no ve donat per raons científiques sinó per raons polítiques. No hi ha
cap estudi que demostri la necessitat de la seva aplicació. A més va en contra dels principis
pedagògics amb més acceptació per part de la comunitat educativa i de la comunitat
científica internacional.
• Que el Decret TIL entra en contradicció amb la legislació vigent com l’Estatut
d’Autonomia, la Llei orgànica d’Educació (LOE) i la Llei de Normalització Lingüística.
Opinam que aquest decret no permetrà que els alumnes assoleixin l'objectiu indicat a la Llei
de Normalització Lingüística, en el sentit que en acabar l'etapa d'escolarització obligatòria,
tots els alumnes han de tenir un domini similar de les dues llengües oficials.
• Col·lisiona amb els principis i fonaments dels Projectes educatius dels Centres (PECs).
Vol eliminar uns projectes lingüístics que funcionen i que tenen el suport de quasi el 90%
dels pares i mares de les illes Balears i no dóna solució als problemes reals que té el sistema
com és el fracàs escolar, i l’atenció als alumnes amb necessitats educatives especials o
l’atenció a la diversitat.
• Que ha estat elaborat sense cap tipus de consens amb els diferents estaments de la
comunitat educativa i desoint les veus en contra de la comunitat pedagògica, de les
institucions acadèmiques d’obligada consulta (Universitat de les Illes Balears) i dels
organismes com la FAPA i el Consell Escolar de les Illes Balears, que a l’informe aprovat
dia 31 de gener de 2011, a l’apartat de recomanacions per a la millora del sistema educatiu
reclamava un augment de la presència i de l’ús de la llengua catalana dins l’àmbit educatiu.
• Que no hi ha cap informe que demostri que “el fracàs escolar en Balears es deu a la
immersió lingüística”. Com a educadors ens preocupen aquest tipus de declaracions
realitzades per dirigents polítics ja que estan basades en opinions i no en dades. Ens
preocupa aquesta ignorància i desconeixement del món educatiu per part dels nostres
representants . El model actual, avalat pels resultats obtinguts a les proves de diagnosi de
l'IAQSE, elaborades per la pròpia Conselleria d'Educació Cultura i Universitats i pels
resultats de l'informe PISA 2009, demostren que el grau d'assoliment de la competència en
comunicació lingüística en llengua castellana són iguals o superiors al grau d'assoliment del
català, i cap d'ells no és inferior a les competències bàsiques assolides a altres àrees. En
contra de l'apreciació del tot errònia que l'ensenyament en català ha perjudicat el
desenvolupament de les habilitats lingüístiques en castellà.
• Que no hi existeix cap informe sociolingüístic que demostri que el català està plenament
normalitzat tal com afirma el Consell Consultiu al dictamen del decret. L'escola és l’única
institució en què està mínimament normalitzat i l'únic entorn capaç de compensar la desigual
presència de les dues llengües en la societat. L’han llevat de l’administració pública, ja no és
un requisit, a l’empresa privada és residual, als mitjans de comunicació, gairebé inexistent.
Com sap qualsevol lingüista l'escola no és l'únic indret en que les persones aprenen una
JUNY 2013. CEIP MOLÍ D'EN XEMA
llengua, pot ser ni el més important. Per aquest motiu, els alumnes no catalanoparlants, que
viuen en entorns molt castellanitzats, només poden aprendre el català en l'entorn formal de
l'escola.
• Com qualsevol educador sap, la responsabilitat d’ensenyar una llengua estrangera no
pot recaure de forma exclusiva sobre el sistema educatiu, i correspon a altres instàncies
determinar un model lingüístic als mitjans de comunicació i més present a la societat, tal
com es fa a altres països europeus, on les pel·lícules i animacions infantils són en versió
original i existeix una gran oferta de beques d'estades a l'estranger. A més pensam que el
nivell B2 és totalment insuficient per explicar amb fluïdesa els continguts d'una àrea.
Per tot això el claustre del CEIP Molí d'en Xema decidí per majoria que el millor era acollir-se a
l’article 20 de decret TIL. Ens sembla que és la manera menys dolenta d’aplicar-lo i la que redueix
l’impacte negatiu de l’aplicació del decret.
2.CONTEXT SÒCIO-CULTURAL I ECONÒMIC DEL CENTRE
El nostre centre té alumnes de molt diverses característiques culturals, predominant la pròpia del
nostre territori, però també amb una important representació d’alumnes d’origen magrebí i una altra
d’origen sud-americà.
El nivell sociocultural mitjà de les famílies és el que predomina, encara que també hi ha casos de
nivell sociocultural baix. Com per tot, la crisi també ha afectat a famílies del nostre centre. Aquest
fet té un caire negatiu en quant a les possibilitats econòmiques de les famílies, però a la vegada té el
caire positiu que les famílies tenen més possibilitat d’apropar-se al centre en moments que aquest
demana la seva col·laboració.
Pel que fa a l’entorn físic, el centre es troba situat a la perifèria de Manacor, molt a prop de
l’avinguda del Ferrocarril i a la vegada amb contacte directe amb el camp. De fet, el nom del centre
té el seu origen en el molí fariner que hi ha en el camp de la part posterior del centre. L’edifici està
al costat del parc del Molí d’en Beió (Escola de Mallorquí) i del centre concertat La Salle de
Manacor.
3. TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGÜES. CRITERIS GENERALS.ACTUACIONS
GENERALS I ESPECÍFIQUES. OBJECTIUS I ESTRATÈGIES
A. CRITERIS GENERALS.ACTUACIONS GENERALS I ESPECÍFIQUES.
1. Atenent a l’exposat a l’epígraf 3 de l’article 20 del Decret 15/2013, per imperatiu legal, la
llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, i la llengua castellana, llengua cooficial, seran
les llengües vehiculars del centre
2. Ateses les circumstàncies econòmiques, la precipitació amb la que s’ha exigit l’elaboració
d’aquest projecte i que la plantilla no estarà definida fins a final de juliol i inicis de
setembre, el professorat elaborarà durant el proper curs, a les seves programacions, materials
complementaris en anglès o en castellà segons la llengua vehicular de la matèria.
3. L'ensenyament de castellà es farà de manera transversal a totes les matèries no lingüístiques.
Degut a que al centre no s'utilitzen llibres l'organització d'aquestes matèries quedaran
concretades a les programacions del curs vinent.
JUNY 2013. CEIP MOLÍ D'EN XEMA
4. Independentment de la llengua en que s’imparteixin les matèries no lingüístiques l’alumnat
podrà contestar els exàmens en llengua catalana, per tal que la dificultat per expressar el
coneixement de la matèria –especialment en llengua anglesa– no dificulti la superació de les
assignatures o l’assoliment de les respectives competències (aquesta mesura tindrà caràcter
temporal. Les successives actualitzacions del projecte permetran revisar-ne la pertinència en
funció del nivell competencial assolit per l’alumnat al llarg dels anys d’implantació del
decret 15/2013).
5. La CCP potenciarà, especialment a 1r cicle de Primària, la implantació de didàctiques
centrades en el desenvolupament de la competència lingüística: expressió i comprensió oral,
programes de foment de la lectura,...
B. OBJECTIUS I ESTRATÈGIES
Els objectius específics del projecte TIL han de ser coherents amb els del Projecte Educatiu de
Centre, en relació a formació integral de l'alumne i el desenvolupament de les seves capacitats,
abordant la realitat des de tots els àmbits i àrees. En conseqüència, aquests objectius tenen un
caràcter subordinat, així com les estratègies dirigides a realitzar-los. Això significa que, en tant en
quant la Conselleria no doti la implantació del TIL de recursos propis, i en ús de l’autonomia de
centre, els recursos humans del centre continuaran mantenint les prioritats marcades pels diferents
documents aprovats per CCP i claustre que delimiten la línia pedagògica del centre, especialment
pel que fa referència a l’atenció a la diversitat i al reforç educatiu.
1. Aconseguir que els nostres alumnes adquireixin el domini en llengua catalana, llengua
castellana i llengua anglesa, segons les competències adequades al projecte educatiu del
centre.
2. Flexibilitzar i adaptar el TIL a la realitat del centre.
3. Treballar la llengua com a eix transversal de tots els aprenentatges.
4. Flexibilitzar la formació del professorat en l’adequació i millora del seu nivell lingüístic i en
el coneixement de noves metodologies.
5. Participar de forma activa amb els agents educatius oferts per l’entorn, institucions i entitats
privades.
4. CONCRECIÓ DE LES ÀREES, MATÈRIES, MÒDULS O ÀMBITS DE CONEIXEMENT
EN CADASCUNA DE LES LLENGÜES (ha d'incloure hores).
A. EDUCACIÓ INFANTIL
Aquesta serà la distribució horària per al curs 2013/2014.
3 ANYS
CATALÀ Llengua d'aprenentatge
CASTELLÀ 1 sessió setmanal (audicions, conta-contes) 1 h.
ANGLÈS Es farà una sessió setmanal d'anglès.1h.
4 ANYS
JUNY 2013. CEIP MOLÍ D'EN XEMA
CATALÀ Llengua d'aprenentatge
CASTELLÀ
ANGLÈS 2 sessions setmanals. 1h.
5ANYS
CATALÀ Llengua d'aprenentatge
CASTELLÀ
ANGLÈS 2 sessions setmanals. 1h.
B. EDUCACIÓ PRIMÀRIA
1ER CURS
CATALÀ 4 hores de català (1 hora de racons)
2'30 hores de matemàtiques (1 hora de racons)
2'30 hores de Coneixement del Medi (projectes)
1'30 d'Educació Física.
0'30 de música
1h. de religió/alternativa
CASTELLÀ 4 h. de castellà
1h. de matemàtiques
30 min. De medi.
30 min. D'Educació Física.
30 min. De música.
1h d'ambients (ens movem)
ANGLÈS 2 hores de llengua anglesa.
2 hores de plàstica.
1 hora d'ambients (welcome)
3ER CURS
CATALÀ 3 hores de català (1 hora de racons)
3 hores de matemàtiques (1 hora de racons)
1'30 hores de Coneixement del Medi (projectes)
1'30 d'Educació Física.
1 de música
1h. de religió/alternativa
CASTELLÀ 3 h. de castellà
1h. de matemàtiques
30 min. De medi.
30 min. D'Educació Física.
1h De música.
ANGLÈS 2 hores de llengua anglesa.
2 hores de plàstica.
1 hora d'ambients (de Plàstica o welcome)
5È CURS
JUNY 2013. CEIP MOLÍ D'EN XEMA
CATALÀ 3'5 hores de català (1 hora de racons)
2'30 hores de matemàtiques (1 hora de racons)
1'30 hores de Coneixement del Medi (projectes)
1'30 d'Educació Física.
1h de música
1h. de religió/alternativa
CASTELLÀ 3'5 h. de castellà
1 h. de matemàtiques
30 min. De medi.
30 min. D'Educació Física.
1h taller d'escriptors.
ANGLÈS 2 hores de llengua anglesa.
1 hores de plàstica.
1 hora de taller (welcome)
5. RELACIÓ DE PROFESSORS. TITULACIÓ I COMPETÈNCIA.
Actualment, en el centre disposam de tres mestres amb l'habilitació B2 de llengua anglesa:
• Maria Antònia Esteva, mestra de llengua estrangera.
• Xavier Fuster Menayo, mestre de llengua estrangera.
• Margalida Payeras Socias, mestra de llengua estrangera.
Les persones encarregades de fer les sessions en llengua estrangera de les àrees no lingüístiques
seran les mateixes que faran l'àrea d'anglès. No sabem encara qui seran perquè dos dels mestres
anomenats anteriorment no tenen la plaça definitiva en el nostre centre.
6. CRITERIS PER L'ATENCIÓ ESPECÍFICAALS ALUMNES D'INCORPORACIÓ
TARDANAAMB DEDICIT DE CONEIXEMENTS AMB ALGUNA DE LES DUES
LLENGUES OFICIALS I DELS ALUMNES NESE
Aquest tipus d'alumnat s'incorpora directament al que serà el seu grup de referència. Els suports que
rebel grup són dirigits en primer lloc a aquests alumnes amb desconeixement de les dues llengües
oficials treballant amb grups reduïts o individualment a moments molt concrets, mai sessions
senceres. S'utilitzen tècniques d'immersió lingüística.
7. CRITERIS DE COORDINACIÓ ENTRE LES ÀREES IMPLICADES EN EL PROCÉS
D'ENSENYAMENT- APRENENTATGE DE LA LLENGUAANGLESA. METODOLOGIES
I COORDINACIÓ INTERDISCIPLINAR.
A partir del proper curs s'establira 1 hora setmanal de coordinació entre els mestres que ocupin les
places d'especialistes d'anglès i que impartiran les matèries no lingüístiques en aquesta llengua.
JUNY 2013. CEIP MOLÍ D'EN XEMA
8. PLANIFICACIÓ DE LA IMPLANTACIÓ PROGRESSIVA DEL TIL.
CURS 2013-2014 4t Educació Infantil Educació primària 1r,3r, 5è
CURS 2014-2015 4t i 5è Educació infantil Educació primària
1r/2n
3r/4t
5è/6è
CURS 2015-2016 Educació infantil Educació primària
9. SEGUIMENT I AVALUACIÓ DEL PROJECTE INTEGRAT DE LLENGUES
Els criteris i mecanismes de coordinació seran els mateixos que tenim establerts en el nostre
Projecte educatiu i desenvolupats en la Concreció Curricular de centre.
A la Comissió de coordinació pedagògica (CCP), el coordinador de cada cicle farà
d’interlocutor/a entre el propi cicle i la comissió; i treballarà per aconseguir que els acords presos es
compleixin.
Així mateix, la CCP i les sessions d’avaluació serviran per anar avaluant l’aplicació i els resultats
acadèmics. Aquesta avaluació quedarà reflectida a les actes de les sessions d'avaluació i a la
Memòria de final de curs.
L’equip de suport juntament amb l’equip docent faran el seguiment de l’alumnat NESE.
Els mestres que imparteixen les classes en anglès es reuniran setmanalment per coordinar i posar en
comú el seguiment d’aquesta llengua.
A la memòria anual el centre incorporarà el seguiment i l'avaluació del projecte de tractament
integral de llengües.
JUNY 2013. CEIP MOLÍ D'EN XEMA
8. PLANIFICACIÓ DE LA IMPLANTACIÓ PROGRESSIVA DEL TIL.
CURS 2013-2014 4t Educació Infantil Educació primària 1r,3r, 5è
CURS 2014-2015 4t i 5è Educació infantil Educació primària
1r/2n
3r/4t
5è/6è
CURS 2015-2016 Educació infantil Educació primària
9. SEGUIMENT I AVALUACIÓ DEL PROJECTE INTEGRAT DE LLENGUES
Els criteris i mecanismes de coordinació seran els mateixos que tenim establerts en el nostre
Projecte educatiu i desenvolupats en la Concreció Curricular de centre.
A la Comissió de coordinació pedagògica (CCP), el coordinador de cada cicle farà
d’interlocutor/a entre el propi cicle i la comissió; i treballarà per aconseguir que els acords presos es
compleixin.
Així mateix, la CCP i les sessions d’avaluació serviran per anar avaluant l’aplicació i els resultats
acadèmics. Aquesta avaluació quedarà reflectida a les actes de les sessions d'avaluació i a la
Memòria de final de curs.
L’equip de suport juntament amb l’equip docent faran el seguiment de l’alumnat NESE.
Els mestres que imparteixen les classes en anglès es reuniran setmanalment per coordinar i posar en
comú el seguiment d’aquesta llengua.
A la memòria anual el centre incorporarà el seguiment i l'avaluació del projecte de tractament
integral de llengües.

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

PTIL CEIP Sant Jordi (aprovat 17.juny.2014)
PTIL CEIP Sant Jordi (aprovat 17.juny.2014)PTIL CEIP Sant Jordi (aprovat 17.juny.2014)
PTIL CEIP Sant Jordi (aprovat 17.juny.2014)Llorenç Sant Jordi
 
Proposta de decret plurilingüisme 2011
Proposta de decret plurilingüisme 2011Proposta de decret plurilingüisme 2011
Proposta de decret plurilingüisme 2011Nombre Apellidos
 
Projecte lingüístic del centre
Projecte lingüístic del centreProjecte lingüístic del centre
Projecte lingüístic del centreCarlosLlopis
 
Document pl les arrels
Document pl les arrelsDocument pl les arrels
Document pl les arrelsnovesarrels
 
Projecte lingüístic de centre
Projecte lingüístic de centreProjecte lingüístic de centre
Projecte lingüístic de centreFrancisco Perez
 
Institut-Escola Les Vinyes - Projecte lingüístic (2018)
Institut-Escola Les Vinyes - Projecte lingüístic (2018)Institut-Escola Les Vinyes - Projecte lingüístic (2018)
Institut-Escola Les Vinyes - Projecte lingüístic (2018)Institut-Escola Les Vinyes
 
Model escola plurilingue
Model escola plurilingueModel escola plurilingue
Model escola plurilinguexanvi
 
Plc (esborrany i)
Plc (esborrany i)Plc (esborrany i)
Plc (esborrany i)IESsaSerra
 
El tractament de les llengües en el sistema educatiu
El tractament de les llengües en el sistema educatiuEl tractament de les llengües en el sistema educatiu
El tractament de les llengües en el sistema educatiuMontserrat Montagut Montagut
 
Institut-Escola Les Vinyes - Projecte educatiu de centre (PEC - 25/05/16)
Institut-Escola Les Vinyes - Projecte educatiu de centre (PEC - 25/05/16)Institut-Escola Les Vinyes - Projecte educatiu de centre (PEC - 25/05/16)
Institut-Escola Les Vinyes - Projecte educatiu de centre (PEC - 25/05/16)Institut-Escola Les Vinyes
 
Projecte Lingüístic de Centre - PLC
Projecte Lingüístic de Centre - PLCProjecte Lingüístic de Centre - PLC
Projecte Lingüístic de Centre - PLCEscola Abel Ferrater
 
El projecte Plurilingüe a l'escola catalana
El projecte Plurilingüe a l'escola catalanaEl projecte Plurilingüe a l'escola catalana
El projecte Plurilingüe a l'escola catalanaNeus Lorenzo
 
PEPLI i Projecte Lingüístic de Centre en Secundària (ESO)
PEPLI i Projecte Lingüístic de Centre en Secundària (ESO)PEPLI i Projecte Lingüístic de Centre en Secundària (ESO)
PEPLI i Projecte Lingüístic de Centre en Secundària (ESO)Fred Sentandreu
 
Projecte Educatiu de Centre
Projecte Educatiu de CentreProjecte Educatiu de Centre
Projecte Educatiu de CentreFrancisco Perez
 

La actualidad más candente (20)

PTIL CEIP Sant Jordi (aprovat 17.juny.2014)
PTIL CEIP Sant Jordi (aprovat 17.juny.2014)PTIL CEIP Sant Jordi (aprovat 17.juny.2014)
PTIL CEIP Sant Jordi (aprovat 17.juny.2014)
 
Proposta de decret plurilingüisme 2011
Proposta de decret plurilingüisme 2011Proposta de decret plurilingüisme 2011
Proposta de decret plurilingüisme 2011
 
Projecte lingüístic del centre
Projecte lingüístic del centreProjecte lingüístic del centre
Projecte lingüístic del centre
 
Intercanvi França
Intercanvi FrançaIntercanvi França
Intercanvi França
 
Document pl les arrels
Document pl les arrelsDocument pl les arrels
Document pl les arrels
 
Til ei paula torres
Til ei paula torresTil ei paula torres
Til ei paula torres
 
PLC JOAN MARAGALL
PLC JOAN MARAGALLPLC JOAN MARAGALL
PLC JOAN MARAGALL
 
Projecte lingüístic de centre
Projecte lingüístic de centreProjecte lingüístic de centre
Projecte lingüístic de centre
 
Institut-Escola Les Vinyes - Projecte lingüístic (2018)
Institut-Escola Les Vinyes - Projecte lingüístic (2018)Institut-Escola Les Vinyes - Projecte lingüístic (2018)
Institut-Escola Les Vinyes - Projecte lingüístic (2018)
 
Propostadedecretplurilingisme2011
Propostadedecretplurilingisme2011Propostadedecretplurilingisme2011
Propostadedecretplurilingisme2011
 
Model escola plurilingue
Model escola plurilingueModel escola plurilingue
Model escola plurilingue
 
Presentació marc plurilingüe ERASMUS +
Presentació marc plurilingüe ERASMUS +Presentació marc plurilingüe ERASMUS +
Presentació marc plurilingüe ERASMUS +
 
Plc (esborrany i)
Plc (esborrany i)Plc (esborrany i)
Plc (esborrany i)
 
Proyecto til
Proyecto tilProyecto til
Proyecto til
 
El tractament de les llengües en el sistema educatiu
El tractament de les llengües en el sistema educatiuEl tractament de les llengües en el sistema educatiu
El tractament de les llengües en el sistema educatiu
 
Institut-Escola Les Vinyes - Projecte educatiu de centre (PEC - 25/05/16)
Institut-Escola Les Vinyes - Projecte educatiu de centre (PEC - 25/05/16)Institut-Escola Les Vinyes - Projecte educatiu de centre (PEC - 25/05/16)
Institut-Escola Les Vinyes - Projecte educatiu de centre (PEC - 25/05/16)
 
Projecte Lingüístic de Centre - PLC
Projecte Lingüístic de Centre - PLCProjecte Lingüístic de Centre - PLC
Projecte Lingüístic de Centre - PLC
 
El projecte Plurilingüe a l'escola catalana
El projecte Plurilingüe a l'escola catalanaEl projecte Plurilingüe a l'escola catalana
El projecte Plurilingüe a l'escola catalana
 
PEPLI i Projecte Lingüístic de Centre en Secundària (ESO)
PEPLI i Projecte Lingüístic de Centre en Secundària (ESO)PEPLI i Projecte Lingüístic de Centre en Secundària (ESO)
PEPLI i Projecte Lingüístic de Centre en Secundària (ESO)
 
Projecte Educatiu de Centre
Projecte Educatiu de CentreProjecte Educatiu de Centre
Projecte Educatiu de Centre
 

Similar a Til moli d'en xema

PTIL EI PAULA TORRES CURS 2014-2015
PTIL EI PAULA TORRES CURS 2014-2015 PTIL EI PAULA TORRES CURS 2014-2015
PTIL EI PAULA TORRES CURS 2014-2015 eipaulatorres
 
PROJECTE LINGÜÍSTIC ELLUCH
PROJECTE LINGÜÍSTIC ELLUCHPROJECTE LINGÜÍSTIC ELLUCH
PROJECTE LINGÜÍSTIC ELLUCHErnest Lluch
 
Guia de l'auxiliar de conversa a Catalunya.
Guia de l'auxiliar de conversa a Catalunya.Guia de l'auxiliar de conversa a Catalunya.
Guia de l'auxiliar de conversa a Catalunya.Rocío Avila Gamero
 
Presentació programa GEP a equips directius nous centres (Edició 2016- 18)
Presentació programa GEP a equips directius nous centres (Edició 2016- 18)Presentació programa GEP a equips directius nous centres (Edició 2016- 18)
Presentació programa GEP a equips directius nous centres (Edició 2016- 18)Servei de Llengües Estrangeres
 
L'escola catalana marc per al plurilingüisme juny 2016
L'escola catalana marc per al plurilingüisme juny 2016L'escola catalana marc per al plurilingüisme juny 2016
L'escola catalana marc per al plurilingüisme juny 2016Montserrat Montagut Montagut
 
PLC Escola EL Far d'Empordà
PLC Escola EL Far d'EmpordàPLC Escola EL Far d'Empordà
PLC Escola EL Far d'EmpordàHelena Quintana
 
Til definitiu
Til definitiuTil definitiu
Til definitiuceippere
 
Projecte Lingüístic Centre
Projecte Lingüístic CentreProjecte Lingüístic Centre
Projecte Lingüístic Centrecpsoncanals
 
Presentació tàndems lingüístics
Presentació tàndems lingüísticsPresentació tàndems lingüístics
Presentació tàndems lingüísticsJosep Miquel
 
Jornada portes obertes 1415 (1) (1)
Jornada portes obertes 1415 (1) (1)Jornada portes obertes 1415 (1) (1)
Jornada portes obertes 1415 (1) (1)Ricard Marrugat Ber
 
Unitat 2. tractament integrat de llengües
Unitat 2. tractament integrat de llengüesUnitat 2. tractament integrat de llengües
Unitat 2. tractament integrat de llengüesNombre Apellidos
 
Marc plurilingüe. SG Llengua i Plurilingüisme
Marc plurilingüe. SG Llengua i PlurilingüismeMarc plurilingüe. SG Llengua i Plurilingüisme
Marc plurilingüe. SG Llengua i Plurilingüismercastel7
 
Erasmus+ - Presentació Marc Plurilingüe
Erasmus+ - Presentació Marc Plurilingüe Erasmus+ - Presentació Marc Plurilingüe
Erasmus+ - Presentació Marc Plurilingüe Francesc Vila i Batallé
 

Similar a Til moli d'en xema (20)

PTIL EI PAULA TORRES CURS 2014-2015
PTIL EI PAULA TORRES CURS 2014-2015 PTIL EI PAULA TORRES CURS 2014-2015
PTIL EI PAULA TORRES CURS 2014-2015
 
Projecte lingüístic
Projecte lingüístic Projecte lingüístic
Projecte lingüístic
 
PROJECTE LINGÜÍSTIC ELLUCH
PROJECTE LINGÜÍSTIC ELLUCHPROJECTE LINGÜÍSTIC ELLUCH
PROJECTE LINGÜÍSTIC ELLUCH
 
1r. ESBORRANY TIL
1r. ESBORRANY TIL1r. ESBORRANY TIL
1r. ESBORRANY TIL
 
Pl
PlPl
Pl
 
Guia de l'auxiliar de conversa a Catalunya.
Guia de l'auxiliar de conversa a Catalunya.Guia de l'auxiliar de conversa a Catalunya.
Guia de l'auxiliar de conversa a Catalunya.
 
Presentació programa GEP a equips directius nous centres (Edició 2016- 18)
Presentació programa GEP a equips directius nous centres (Edició 2016- 18)Presentació programa GEP a equips directius nous centres (Edició 2016- 18)
Presentació programa GEP a equips directius nous centres (Edició 2016- 18)
 
L'escola catalana marc per al plurilingüisme juny 2016
L'escola catalana marc per al plurilingüisme juny 2016L'escola catalana marc per al plurilingüisme juny 2016
L'escola catalana marc per al plurilingüisme juny 2016
 
PLC Escola EL Far d'Empordà
PLC Escola EL Far d'EmpordàPLC Escola EL Far d'Empordà
PLC Escola EL Far d'Empordà
 
Til definitiu
Til definitiuTil definitiu
Til definitiu
 
Projecte Lingüístic Centre
Projecte Lingüístic CentreProjecte Lingüístic Centre
Projecte Lingüístic Centre
 
Presentació tàndems lingüístics
Presentació tàndems lingüísticsPresentació tàndems lingüístics
Presentació tàndems lingüístics
 
Pga 2015 16
Pga 2015 16Pga 2015 16
Pga 2015 16
 
Jornada portes obertes 1415 (1) (1)
Jornada portes obertes 1415 (1) (1)Jornada portes obertes 1415 (1) (1)
Jornada portes obertes 1415 (1) (1)
 
Unitat 2. tractament integrat de llengües
Unitat 2. tractament integrat de llengüesUnitat 2. tractament integrat de llengües
Unitat 2. tractament integrat de llengües
 
Clil project
Clil projectClil project
Clil project
 
Marc plurilingüe. SG Llengua i Plurilingüisme
Marc plurilingüe. SG Llengua i PlurilingüismeMarc plurilingüe. SG Llengua i Plurilingüisme
Marc plurilingüe. SG Llengua i Plurilingüisme
 
Erasmus+ - Presentació Marc Plurilingüe
Erasmus+ - Presentació Marc Plurilingüe Erasmus+ - Presentació Marc Plurilingüe
Erasmus+ - Presentació Marc Plurilingüe
 
B05 lax
B05 laxB05 lax
B05 lax
 
Esborrany projecte linguistic
Esborrany projecte linguisticEsborrany projecte linguistic
Esborrany projecte linguistic
 

Más de efsauba

Pga 17 18
Pga 17 18Pga 17 18
Pga 17 18efsauba
 
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE
PROJECTE EDUCATIU DE CENTREPROJECTE EDUCATIU DE CENTRE
PROJECTE EDUCATIU DE CENTREefsauba
 
Questionnaire Molí d'en Xema 15 february 2015
Questionnaire Molí d'en Xema 15 february  2015Questionnaire Molí d'en Xema 15 february  2015
Questionnaire Molí d'en Xema 15 february 2015efsauba
 
Pga 14 15
Pga 14 15Pga 14 15
Pga 14 15efsauba
 
Projecte lingüístic
Projecte lingüísticProjecte lingüístic
Projecte lingüísticefsauba
 
Normes d'educació física
Normes d'educació físicaNormes d'educació física
Normes d'educació físicaefsauba
 
Horari i material d'educació física
Horari i material d'educació físicaHorari i material d'educació física
Horari i material d'educació físicaefsauba
 
Organigrama 1
Organigrama 1Organigrama 1
Organigrama 1efsauba
 
Rof moli d'en xema
Rof moli d'en xemaRof moli d'en xema
Rof moli d'en xemaefsauba
 
Pla d'emergència molí d'en xema
Pla d'emergència molí d'en xemaPla d'emergència molí d'en xema
Pla d'emergència molí d'en xemaefsauba
 
Metodologia Molí d'en Xema
Metodologia Molí d'en XemaMetodologia Molí d'en Xema
Metodologia Molí d'en Xemaefsauba
 
Coneixem el nostre cos
Coneixem el nostre cosConeixem el nostre cos
Coneixem el nostre cosefsauba
 
AMBIENT ENS MOVEM 1ER TRIMESTRE: NATACIÓ
AMBIENT ENS MOVEM 1ER TRIMESTRE: NATACIÓAMBIENT ENS MOVEM 1ER TRIMESTRE: NATACIÓ
AMBIENT ENS MOVEM 1ER TRIMESTRE: NATACIÓefsauba
 
Powe point.ceip molí d’en xema
Powe point.ceip molí d’en xemaPowe point.ceip molí d’en xema
Powe point.ceip molí d’en xemaefsauba
 
Seminari aplicacions did. de les imatges presentació (1a sessió)
Seminari aplicacions did. de les imatges presentació (1a sessió)Seminari aplicacions did. de les imatges presentació (1a sessió)
Seminari aplicacions did. de les imatges presentació (1a sessió)efsauba
 

Más de efsauba (16)

Pga 17 18
Pga 17 18Pga 17 18
Pga 17 18
 
ROF
ROFROF
ROF
 
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE
PROJECTE EDUCATIU DE CENTREPROJECTE EDUCATIU DE CENTRE
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE
 
Questionnaire Molí d'en Xema 15 february 2015
Questionnaire Molí d'en Xema 15 february  2015Questionnaire Molí d'en Xema 15 february  2015
Questionnaire Molí d'en Xema 15 february 2015
 
Pga 14 15
Pga 14 15Pga 14 15
Pga 14 15
 
Projecte lingüístic
Projecte lingüísticProjecte lingüístic
Projecte lingüístic
 
Normes d'educació física
Normes d'educació físicaNormes d'educació física
Normes d'educació física
 
Horari i material d'educació física
Horari i material d'educació físicaHorari i material d'educació física
Horari i material d'educació física
 
Organigrama 1
Organigrama 1Organigrama 1
Organigrama 1
 
Rof moli d'en xema
Rof moli d'en xemaRof moli d'en xema
Rof moli d'en xema
 
Pla d'emergència molí d'en xema
Pla d'emergència molí d'en xemaPla d'emergència molí d'en xema
Pla d'emergència molí d'en xema
 
Metodologia Molí d'en Xema
Metodologia Molí d'en XemaMetodologia Molí d'en Xema
Metodologia Molí d'en Xema
 
Coneixem el nostre cos
Coneixem el nostre cosConeixem el nostre cos
Coneixem el nostre cos
 
AMBIENT ENS MOVEM 1ER TRIMESTRE: NATACIÓ
AMBIENT ENS MOVEM 1ER TRIMESTRE: NATACIÓAMBIENT ENS MOVEM 1ER TRIMESTRE: NATACIÓ
AMBIENT ENS MOVEM 1ER TRIMESTRE: NATACIÓ
 
Powe point.ceip molí d’en xema
Powe point.ceip molí d’en xemaPowe point.ceip molí d’en xema
Powe point.ceip molí d’en xema
 
Seminari aplicacions did. de les imatges presentació (1a sessió)
Seminari aplicacions did. de les imatges presentació (1a sessió)Seminari aplicacions did. de les imatges presentació (1a sessió)
Seminari aplicacions did. de les imatges presentació (1a sessió)
 

Til moli d'en xema

  • 1. JUNY 2013. CEIP MOLÍ D'EN XEMA PROJECTE TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGÜES (TIL) esborrany 1.PREÀMBUL La comissió de Coordinació Pedagògica del CEIP Molí d'en Xema (en representació el claustre), i en relació al Decret 15/2013 que, per imperatiu legal, ens obliga a transformar el projecte lingüístic del nostre centre en un programa de tractament integrat de llengües, consideram: • Que aquest projecte no ve donat per raons científiques sinó per raons polítiques. No hi ha cap estudi que demostri la necessitat de la seva aplicació. A més va en contra dels principis pedagògics amb més acceptació per part de la comunitat educativa i de la comunitat científica internacional. • Que el Decret TIL entra en contradicció amb la legislació vigent com l’Estatut d’Autonomia, la Llei orgànica d’Educació (LOE) i la Llei de Normalització Lingüística. Opinam que aquest decret no permetrà que els alumnes assoleixin l'objectiu indicat a la Llei de Normalització Lingüística, en el sentit que en acabar l'etapa d'escolarització obligatòria, tots els alumnes han de tenir un domini similar de les dues llengües oficials. • Col·lisiona amb els principis i fonaments dels Projectes educatius dels Centres (PECs). Vol eliminar uns projectes lingüístics que funcionen i que tenen el suport de quasi el 90% dels pares i mares de les illes Balears i no dóna solució als problemes reals que té el sistema com és el fracàs escolar, i l’atenció als alumnes amb necessitats educatives especials o l’atenció a la diversitat. • Que ha estat elaborat sense cap tipus de consens amb els diferents estaments de la comunitat educativa i desoint les veus en contra de la comunitat pedagògica, de les institucions acadèmiques d’obligada consulta (Universitat de les Illes Balears) i dels organismes com la FAPA i el Consell Escolar de les Illes Balears, que a l’informe aprovat dia 31 de gener de 2011, a l’apartat de recomanacions per a la millora del sistema educatiu reclamava un augment de la presència i de l’ús de la llengua catalana dins l’àmbit educatiu. • Que no hi ha cap informe que demostri que “el fracàs escolar en Balears es deu a la immersió lingüística”. Com a educadors ens preocupen aquest tipus de declaracions realitzades per dirigents polítics ja que estan basades en opinions i no en dades. Ens preocupa aquesta ignorància i desconeixement del món educatiu per part dels nostres representants . El model actual, avalat pels resultats obtinguts a les proves de diagnosi de l'IAQSE, elaborades per la pròpia Conselleria d'Educació Cultura i Universitats i pels resultats de l'informe PISA 2009, demostren que el grau d'assoliment de la competència en comunicació lingüística en llengua castellana són iguals o superiors al grau d'assoliment del català, i cap d'ells no és inferior a les competències bàsiques assolides a altres àrees. En contra de l'apreciació del tot errònia que l'ensenyament en català ha perjudicat el desenvolupament de les habilitats lingüístiques en castellà. • Que no hi existeix cap informe sociolingüístic que demostri que el català està plenament normalitzat tal com afirma el Consell Consultiu al dictamen del decret. L'escola és l’única institució en què està mínimament normalitzat i l'únic entorn capaç de compensar la desigual presència de les dues llengües en la societat. L’han llevat de l’administració pública, ja no és un requisit, a l’empresa privada és residual, als mitjans de comunicació, gairebé inexistent. Com sap qualsevol lingüista l'escola no és l'únic indret en que les persones aprenen una
  • 2. JUNY 2013. CEIP MOLÍ D'EN XEMA llengua, pot ser ni el més important. Per aquest motiu, els alumnes no catalanoparlants, que viuen en entorns molt castellanitzats, només poden aprendre el català en l'entorn formal de l'escola. • Com qualsevol educador sap, la responsabilitat d’ensenyar una llengua estrangera no pot recaure de forma exclusiva sobre el sistema educatiu, i correspon a altres instàncies determinar un model lingüístic als mitjans de comunicació i més present a la societat, tal com es fa a altres països europeus, on les pel·lícules i animacions infantils són en versió original i existeix una gran oferta de beques d'estades a l'estranger. A més pensam que el nivell B2 és totalment insuficient per explicar amb fluïdesa els continguts d'una àrea. Per tot això el claustre del CEIP Molí d'en Xema decidí per majoria que el millor era acollir-se a l’article 20 de decret TIL. Ens sembla que és la manera menys dolenta d’aplicar-lo i la que redueix l’impacte negatiu de l’aplicació del decret. 2.CONTEXT SÒCIO-CULTURAL I ECONÒMIC DEL CENTRE El nostre centre té alumnes de molt diverses característiques culturals, predominant la pròpia del nostre territori, però també amb una important representació d’alumnes d’origen magrebí i una altra d’origen sud-americà. El nivell sociocultural mitjà de les famílies és el que predomina, encara que també hi ha casos de nivell sociocultural baix. Com per tot, la crisi també ha afectat a famílies del nostre centre. Aquest fet té un caire negatiu en quant a les possibilitats econòmiques de les famílies, però a la vegada té el caire positiu que les famílies tenen més possibilitat d’apropar-se al centre en moments que aquest demana la seva col·laboració. Pel que fa a l’entorn físic, el centre es troba situat a la perifèria de Manacor, molt a prop de l’avinguda del Ferrocarril i a la vegada amb contacte directe amb el camp. De fet, el nom del centre té el seu origen en el molí fariner que hi ha en el camp de la part posterior del centre. L’edifici està al costat del parc del Molí d’en Beió (Escola de Mallorquí) i del centre concertat La Salle de Manacor. 3. TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGÜES. CRITERIS GENERALS.ACTUACIONS GENERALS I ESPECÍFIQUES. OBJECTIUS I ESTRATÈGIES A. CRITERIS GENERALS.ACTUACIONS GENERALS I ESPECÍFIQUES. 1. Atenent a l’exposat a l’epígraf 3 de l’article 20 del Decret 15/2013, per imperatiu legal, la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, i la llengua castellana, llengua cooficial, seran les llengües vehiculars del centre 2. Ateses les circumstàncies econòmiques, la precipitació amb la que s’ha exigit l’elaboració d’aquest projecte i que la plantilla no estarà definida fins a final de juliol i inicis de setembre, el professorat elaborarà durant el proper curs, a les seves programacions, materials complementaris en anglès o en castellà segons la llengua vehicular de la matèria. 3. L'ensenyament de castellà es farà de manera transversal a totes les matèries no lingüístiques. Degut a que al centre no s'utilitzen llibres l'organització d'aquestes matèries quedaran concretades a les programacions del curs vinent.
  • 3. JUNY 2013. CEIP MOLÍ D'EN XEMA 4. Independentment de la llengua en que s’imparteixin les matèries no lingüístiques l’alumnat podrà contestar els exàmens en llengua catalana, per tal que la dificultat per expressar el coneixement de la matèria –especialment en llengua anglesa– no dificulti la superació de les assignatures o l’assoliment de les respectives competències (aquesta mesura tindrà caràcter temporal. Les successives actualitzacions del projecte permetran revisar-ne la pertinència en funció del nivell competencial assolit per l’alumnat al llarg dels anys d’implantació del decret 15/2013). 5. La CCP potenciarà, especialment a 1r cicle de Primària, la implantació de didàctiques centrades en el desenvolupament de la competència lingüística: expressió i comprensió oral, programes de foment de la lectura,... B. OBJECTIUS I ESTRATÈGIES Els objectius específics del projecte TIL han de ser coherents amb els del Projecte Educatiu de Centre, en relació a formació integral de l'alumne i el desenvolupament de les seves capacitats, abordant la realitat des de tots els àmbits i àrees. En conseqüència, aquests objectius tenen un caràcter subordinat, així com les estratègies dirigides a realitzar-los. Això significa que, en tant en quant la Conselleria no doti la implantació del TIL de recursos propis, i en ús de l’autonomia de centre, els recursos humans del centre continuaran mantenint les prioritats marcades pels diferents documents aprovats per CCP i claustre que delimiten la línia pedagògica del centre, especialment pel que fa referència a l’atenció a la diversitat i al reforç educatiu. 1. Aconseguir que els nostres alumnes adquireixin el domini en llengua catalana, llengua castellana i llengua anglesa, segons les competències adequades al projecte educatiu del centre. 2. Flexibilitzar i adaptar el TIL a la realitat del centre. 3. Treballar la llengua com a eix transversal de tots els aprenentatges. 4. Flexibilitzar la formació del professorat en l’adequació i millora del seu nivell lingüístic i en el coneixement de noves metodologies. 5. Participar de forma activa amb els agents educatius oferts per l’entorn, institucions i entitats privades. 4. CONCRECIÓ DE LES ÀREES, MATÈRIES, MÒDULS O ÀMBITS DE CONEIXEMENT EN CADASCUNA DE LES LLENGÜES (ha d'incloure hores). A. EDUCACIÓ INFANTIL Aquesta serà la distribució horària per al curs 2013/2014. 3 ANYS CATALÀ Llengua d'aprenentatge CASTELLÀ 1 sessió setmanal (audicions, conta-contes) 1 h. ANGLÈS Es farà una sessió setmanal d'anglès.1h. 4 ANYS
  • 4. JUNY 2013. CEIP MOLÍ D'EN XEMA CATALÀ Llengua d'aprenentatge CASTELLÀ ANGLÈS 2 sessions setmanals. 1h. 5ANYS CATALÀ Llengua d'aprenentatge CASTELLÀ ANGLÈS 2 sessions setmanals. 1h. B. EDUCACIÓ PRIMÀRIA 1ER CURS CATALÀ 4 hores de català (1 hora de racons) 2'30 hores de matemàtiques (1 hora de racons) 2'30 hores de Coneixement del Medi (projectes) 1'30 d'Educació Física. 0'30 de música 1h. de religió/alternativa CASTELLÀ 4 h. de castellà 1h. de matemàtiques 30 min. De medi. 30 min. D'Educació Física. 30 min. De música. 1h d'ambients (ens movem) ANGLÈS 2 hores de llengua anglesa. 2 hores de plàstica. 1 hora d'ambients (welcome) 3ER CURS CATALÀ 3 hores de català (1 hora de racons) 3 hores de matemàtiques (1 hora de racons) 1'30 hores de Coneixement del Medi (projectes) 1'30 d'Educació Física. 1 de música 1h. de religió/alternativa CASTELLÀ 3 h. de castellà 1h. de matemàtiques 30 min. De medi. 30 min. D'Educació Física. 1h De música. ANGLÈS 2 hores de llengua anglesa. 2 hores de plàstica. 1 hora d'ambients (de Plàstica o welcome) 5È CURS
  • 5. JUNY 2013. CEIP MOLÍ D'EN XEMA CATALÀ 3'5 hores de català (1 hora de racons) 2'30 hores de matemàtiques (1 hora de racons) 1'30 hores de Coneixement del Medi (projectes) 1'30 d'Educació Física. 1h de música 1h. de religió/alternativa CASTELLÀ 3'5 h. de castellà 1 h. de matemàtiques 30 min. De medi. 30 min. D'Educació Física. 1h taller d'escriptors. ANGLÈS 2 hores de llengua anglesa. 1 hores de plàstica. 1 hora de taller (welcome) 5. RELACIÓ DE PROFESSORS. TITULACIÓ I COMPETÈNCIA. Actualment, en el centre disposam de tres mestres amb l'habilitació B2 de llengua anglesa: • Maria Antònia Esteva, mestra de llengua estrangera. • Xavier Fuster Menayo, mestre de llengua estrangera. • Margalida Payeras Socias, mestra de llengua estrangera. Les persones encarregades de fer les sessions en llengua estrangera de les àrees no lingüístiques seran les mateixes que faran l'àrea d'anglès. No sabem encara qui seran perquè dos dels mestres anomenats anteriorment no tenen la plaça definitiva en el nostre centre. 6. CRITERIS PER L'ATENCIÓ ESPECÍFICAALS ALUMNES D'INCORPORACIÓ TARDANAAMB DEDICIT DE CONEIXEMENTS AMB ALGUNA DE LES DUES LLENGUES OFICIALS I DELS ALUMNES NESE Aquest tipus d'alumnat s'incorpora directament al que serà el seu grup de referència. Els suports que rebel grup són dirigits en primer lloc a aquests alumnes amb desconeixement de les dues llengües oficials treballant amb grups reduïts o individualment a moments molt concrets, mai sessions senceres. S'utilitzen tècniques d'immersió lingüística. 7. CRITERIS DE COORDINACIÓ ENTRE LES ÀREES IMPLICADES EN EL PROCÉS D'ENSENYAMENT- APRENENTATGE DE LA LLENGUAANGLESA. METODOLOGIES I COORDINACIÓ INTERDISCIPLINAR. A partir del proper curs s'establira 1 hora setmanal de coordinació entre els mestres que ocupin les places d'especialistes d'anglès i que impartiran les matèries no lingüístiques en aquesta llengua.
  • 6. JUNY 2013. CEIP MOLÍ D'EN XEMA 8. PLANIFICACIÓ DE LA IMPLANTACIÓ PROGRESSIVA DEL TIL. CURS 2013-2014 4t Educació Infantil Educació primària 1r,3r, 5è CURS 2014-2015 4t i 5è Educació infantil Educació primària 1r/2n 3r/4t 5è/6è CURS 2015-2016 Educació infantil Educació primària 9. SEGUIMENT I AVALUACIÓ DEL PROJECTE INTEGRAT DE LLENGUES Els criteris i mecanismes de coordinació seran els mateixos que tenim establerts en el nostre Projecte educatiu i desenvolupats en la Concreció Curricular de centre. A la Comissió de coordinació pedagògica (CCP), el coordinador de cada cicle farà d’interlocutor/a entre el propi cicle i la comissió; i treballarà per aconseguir que els acords presos es compleixin. Així mateix, la CCP i les sessions d’avaluació serviran per anar avaluant l’aplicació i els resultats acadèmics. Aquesta avaluació quedarà reflectida a les actes de les sessions d'avaluació i a la Memòria de final de curs. L’equip de suport juntament amb l’equip docent faran el seguiment de l’alumnat NESE. Els mestres que imparteixen les classes en anglès es reuniran setmanalment per coordinar i posar en comú el seguiment d’aquesta llengua. A la memòria anual el centre incorporarà el seguiment i l'avaluació del projecte de tractament integral de llengües.
  • 7. JUNY 2013. CEIP MOLÍ D'EN XEMA 8. PLANIFICACIÓ DE LA IMPLANTACIÓ PROGRESSIVA DEL TIL. CURS 2013-2014 4t Educació Infantil Educació primària 1r,3r, 5è CURS 2014-2015 4t i 5è Educació infantil Educació primària 1r/2n 3r/4t 5è/6è CURS 2015-2016 Educació infantil Educació primària 9. SEGUIMENT I AVALUACIÓ DEL PROJECTE INTEGRAT DE LLENGUES Els criteris i mecanismes de coordinació seran els mateixos que tenim establerts en el nostre Projecte educatiu i desenvolupats en la Concreció Curricular de centre. A la Comissió de coordinació pedagògica (CCP), el coordinador de cada cicle farà d’interlocutor/a entre el propi cicle i la comissió; i treballarà per aconseguir que els acords presos es compleixin. Així mateix, la CCP i les sessions d’avaluació serviran per anar avaluant l’aplicació i els resultats acadèmics. Aquesta avaluació quedarà reflectida a les actes de les sessions d'avaluació i a la Memòria de final de curs. L’equip de suport juntament amb l’equip docent faran el seguiment de l’alumnat NESE. Els mestres que imparteixen les classes en anglès es reuniran setmanalment per coordinar i posar en comú el seguiment d’aquesta llengua. A la memòria anual el centre incorporarà el seguiment i l'avaluació del projecte de tractament integral de llengües.