1. Les teories psicològiques
i els seus tractaments cara les fòbies
1. Conductisme:
És un corrent de la psicología que es va començar a desenvolupar-se al
principis del segle XX. Esta basada en l'estudi de la intel·ligència i la ment
mitjançant l’observament del comportament (la conducta). a la
psicologia conductista li correspon controlar les reaccions de l’animal o
persona envers d’una situació determinada. El conductista es limita a
observar la conducta (el que l'organisme fa o diu), considera l’entorn com
un conjunt d’estímuls-resposta. Per comprendre el conductisme és
necessari començar per l'observació dels que ens envolta o d’un mateix.
És un corrent que está molt relacionada amb la psicologia experimental.

2. El conductisme i les fòbies
La teràpia conductista és una de les més practicades per desfer-se de les
fòbies ja que dóna resultats immediats.
El conductisme ha elaborat diverses formes per enfrontar-se a les fòbies.
2. inundació o “flooding “en anglès.
Aquest és el més esgarrifós i es realitza amb molta rapidesa. Consisteix en
la trobada immediata entre el pacient i la seva fòbia. No hi ha temps per
assumir i estudiar la situació,ni per relaxar-se. El pacient ,per molt aterrat
que estigui,ha de enfrontar-se al seu trastorn, cara a cara.
Els conductistes sempre han assegurat que totes les teràpies del
conductisme són les més efectives per curar una fòbia. El conductisme
estudia el comportament i el conducte de les persones i aquest estudi és
el aspecte més important per enfrontar-se a la por.

3. 1. Dessensibilització sistemàtica.
Aquesta tècnica és més lenta que els altres i consisteix en l’aproximació
successiva del pacient al objecte o la situació que li produeix por. El fòbic
poc a poc ha d’aconseguir distreure la seva ment i aprendre tècniques de
relaxació, controlar les reaccions físiques i emocionals. Poc a poc el
pacient es va trobant amb cosses relacionades amb el seu trastorn fins
que un cop, quan ja es controla, s’hi enfronta directament.
No obstant això,molts especialistes diuen que el conductisme no explica ni
ataca la causa d’una fòbia, solament les seves símptomes. Afirmen que el
conductisme no dóna un resultat definitiu amb aquestes teràpies entre el
pacient i la situació i que la fòbia desapareixerà només per un temps, ja
que no ha sigut molt estudiada.
2.Psicoanàlisi
És un mètode d’estudi, investigació i anàlisi de processos mentals. Aquesta
teoria explica el funcionament psíquica humà,investiga i descriu l’ànima
humana. Com es forma, com es desenvolupa, com està estructurada i
com funciona. També com s'emmalalteix i com es cura. El progrés intens i
ampli de la investigació ha portat a la possibilitat d'aplicar aquests
coneixements a diverses categories de trastorns mentals i patologies
complicades.

4. El psicoanàlisi i les fòbies
Són bàsicament un anàlisi mental i explicació del perquè d’aquesta por.
En les teràpies s’estudia detalladament totes les aspectes de la fòbia
determinada, es fa sessions amb diverses entrevistes i s’intenta atacar la
fòbia des de l’arrel. Les psicoanalistes defineixen la fòbia com una
angustia que es produeix inconscientment. Afirmen el fet de que aquesta
angustia es produeix envers d’una situació o objecte que ha tingut un
paper afectiu en la vida del pacient, ja sigui oblidat com recent. Pot ser
fòbia a qualsevol ximpleria, però en el passat del pacient ( sobretot a la
infància) ha causat un trastorn que s’ha anat convertit en una angustia. El
psicoanalista intenta obrir y desvelar aquest trastorn y fer-lo més
comprensible per el pacient.

5. 3.Psicologia humanística
És la tercera gran força de la psicologia després de la conductiva i el
psicoanàlisi. Aquesta teoria indica la gran importància dels factors
culturals i de la societat en la formació humà. És una psicologia de la
personalitat i de la salut. A diferència d’altres només es centra en les
persones completament sanes, però en molt casos insatisfets amb la seva
persona. Destaca l’ importància a la llibertat personal, al lliure albir, a la
creativitat individual i a l'espontaneïtat. El plantejament principal de la
psicologia humanista es el fet que l’ésser humà és únic i irrepetible (tant
de ment com de cos) i sempre ha de tenir una tendència a la
autorealització .Ha de avençar,evolucionar i superar-se ja que res no pot
qüestionar la força humana. S'oposa als aspectes degradants del
Psicoanàlisi i critica la insistència a explicar els aspectes negatius de la
naturalesa humana, com el sofriment, la gelosia, l'odi, el temor, l'egoisme.
Per tant, els humanistes desitgen destacar la salut mental i tots els
atributs positius de la vida, com la felicitat, la satisfacció, l'èxtasi,
l'amabilitat, la generositat, l'afecte, etc.

6. La psicologia humanista i les fòbies
Aquesta psicologia no es centra en analitzar les símptomes de les fòbies
sinó el conflicte intern que les origina. En les teràpies,el humanista y el
pacient es situen sempre en el mateix nivell, són dos persones amb
conflictes igual y no es destaca la figura del expert. Hem afirmat que
aquesta força intenta només tractar els aspectes positius del caràcter
humà, dit això, en les teràpies el pacient s’apropa a la seva fòbia mitjançant
explicacions que li ajuden a ignorar la seva angustia i no només centrar-se
en la seva malestar. El pacient ha de entendre que res pot causar-li
malestar mentre el el pot ignorar. Aquestes teràpies com són menys
radicals com altres, es triguen bastant en realitzar,però en molts casos
s’obtenen resultats positius.
4.Psicologia cognitiva
És la ciència que estudia detalladament els processos mentals o de
coneixement. Investiga i analitza els mecanismes que donen origen al
coneixement i els processos de pensament, la memòria, l’elaboració
d’idees, l’opinió, la capacitat de raonament,etc. Aquests processos poden
ser conscients i inconscients. La psicologia cognitiva tracta de comprendre
el que es coneix, la persona que coneix, les diferències entre individus, els
diversos vehicles del saber, el llenguatge, l'activitat del conèixer,ets. inclou
l'estudi de les distorsions a l’hora de percebre una determinada
informació, ja que moltes vegades,quan no som capaços d’analitzar i
comprendre una informació, el distorsionem i el convertim en una altra
idea completament diferent.

7. Psicologia cognitiva i les fòbies
Les teràpies estan orientades principalment a la busqueda d’un canvi
mitjançant la restauració d’idees, pensaments i percepcions distorsionades
sobre la fòbia determinada, ja que poden afectar greument al pacient. S’ha
demostrat que són realment molt eficaços en el tractament de depressions
i trastorns d'ansietat. Les hipòtesis es basen en desvelar i explicar als
pacients els seus pensaments distorsionades. Aquests distorsions causen un
efecte negatiu sobre les vivències i el desenvolupament de qualsevol
persona i no és d’estranyar que amb una idea errònia es greugi i es
converteixi en una fòbia. Aquesta restauració d’idees amb el temps( no es
pot garantir el temps que pot trigar, ja que depèn del grau de la distorsió)
ajudarà a millorar el pensament i el raonament, i això sense dubte, ajudarà
a millorar el conducte quan es presenti davant del seu trastorn. Ataca la
percepció d’esgarrifança que té el pacient envers la seva fòbia i dóna com
resultat que l'ansietat o l'angoixa disminueixi d'una manera eficaç a nivells
capaços de ser controlats.