1. EL TR EB A LL EN EQUIP
Treball elaborat per:
 Elisabet Parés Castells
 Antoni Picó Aguiló
 Juan Ramon Mateu i Torandell
 Oleguer Gomar Tudela

2. DIFIC ULTA TS QUE C OMPORTA EL TREB A LL EN EQUIP
EN UN C ENTRE EDUC A TIU
 No se té prou cultura de treball en equip.
 Suposa un esforç afegit al treball individual.
 No es disposa de temps suficient.
 Es necessiten habilitats per treballar en equip.
 S'han de tenir bones competències comunicatives i
habilitats socials.
 Sovint es donen actituds que dificulten el treball en
equip.
 Interiorment sempre esperem que la resta de companys
també col·labori i s'impliqui.
 Es necessita una estructura complexa de persones
integrades en equips.
 Cada mestre té les seues motivacions, factors mentals
diferents...
 És difícil harmonitzar els objectius grupals amb els
individuals.
 És possible que les feines sempre les facin els mateixos
i es cansin.

3. JUS TIFIC A C IÓ. NEC ES S ITA T D'IMPLA NTA R EL
TREB A LL EN EQUIP A TOT EL C ENTR E EDUC A TIU.
 Perquè dos, tres, quatre pensen millor que un
tot sol.
 Perquè és més democràtic i representatiu del
grup
 Perquè atorga coherència i unitat de criteri a
l'organització.
 Perquè afavoreix el sentiment de pertinença i
d'identificació al grup.
 Perquè representa la suma d'esforços de tots
en pro d'un objectiu comú.
 Perquè afavoreix el bon clima en el grup.
 Perquè afavoreix la cohesió dins del grup.
 Per crear un discurs comú: idees i valors
compartits.
 Per promoure el compromís amb un projecte
comú.
 Perquè dóna força i més credibilitat al
projecte col·lectiu.
 Perquè atorga seguretat al grup.

4. FA C TORS INHER ENTS QUE C OMPOR TA TOT B ON
EQUIP
 Existència d'un lideratge que afavoreixi, faciliti i
canalitzi el bon treball en equip.
 Bona predisposició al treball en equip.
 Bona comunicació entre els integrants del grup.
 Que els interessos del grup s'anteposin als
individuals.
 Valoració i reconeixement de tots els
components.
 Voluntat en la resolució de problemes.
 Predisposició al diàleg per prendre acords.
 Implicació en la coordinació d'esforços i
actuacions.
 Constructivisme.
 Generositat.
 Creació d'un bon clima de treball, deixant de
banda les diferències personals.
 Bones condicions ambientals, d'espai i de
temps.
 Tenir uns objectius clars.
 Actitud de millora.
 Partir d'una bona planificació.
 Tenir un mètode de treball.
 Assumpció de rols i responsabilitats.
 Moderació a l'hora de construir un discurs comú.

5. C OM MILLORA R EL NOS TRE
TREB A LL EN EQUIP A UN C ENTRE
EDUC A TIU
Treballar en equip implica que hi hagi
una bona comunicació entre els
membres: transparència, sinceritat...
És important dissenyar un Pla de
comunicació: canals de comunicació,
rutines de treball en equip,
responsabilitats...
També seria important millorar les
actituds dels components.
En aquest apartat veurem:
 Exemples de canals de comunicació
 Algunes rutines de treball
 Millorar les competències comunicatives
 Actituds personals

6. C A NA LS DE C OMUNIC A C IÓ
 Vies de comunicació digital: per penjar coses
interessants de l'escola; com documents interns,
notes informatives, convocatòries de reunions,
enllaços, comunicacions internes, propostes de
millora metodològica. Des de la direcció també es
poden fer propostes de temes per tractar-los en
properes reunions.
Algunes vies que es podem fer servir:
– EDMODO
– BLOCS
– G-MAIL
– GOOGLE DRIVE
– GOOGLE CALENDAR
 Altres canals de comunicació:
– Reunions
– Taulells informatius
– Bústies de suggeriments
– Qüestionaris de satisfacció: per mestres, alumnes i famílies.

7. RUTINES DE TREB A LL en equip
És molt important tenir protocols en el treball en equip.
Mira el següent vídeo i entendràs perquè.
http://www.youtube.com/watch?v=9-9StQjFgXQ
Algunes rutines de treball:
 Claustres pedagògics: espai per compartir experiències metodològiques, activitats
realitzades i recursos. També per parlar i “filosofar” de qualsevol aspecte relacionat
amb l'educació.
 Important aprendre dinàmiques de grup (per exemple: es volen fer propostes de
millora sobre algun aspecte, i es fan grups de tres amb el següent protocol: 1) de forma
individual, 2) posada en comú petit grup, 3) posada en comú gran grup).
 Comissions de treball o grups de projectes específics, on els/les mestres per interès
personal, ajuden a que l'escola sigui més de tots.
 Existència d'un/a moderador/a en les reunions, i que aquesta sigui una tasca rotativa.
 Tenir cura del bon ambient: fer dinars, canals de comunicació informals (amb acudits,
bromes, retalls de premsa divertits, resultats de la lliga de pàdel dels profes...
 Practicar la lloança privada i pública. Hauríem de procurar tenir el costum de fer-ho,
públicament o personalment. I al mateix temps mostrar la nostra autoritat, quan hi ha
mestres amb una actitud passiva o negativa.

8. MILLORA R LES C OMPETÈNC IES
C OMUNIC A TIVES
L'equip directiu ha de procurar millorar les competències comunicatives de
tot el claustre. Això pot ser viable a través d'una formació. Donat que són
habilitats difícils d'interioritzar, és necessari compromís, personal i grupal.
Segons Teixidó, algunes de les competències
comunicatives que més necessitaríem millorar
són:
 Habilitat per afrontar resistències.
 Habilitat per acceptar crítiques.
 Habilitat per motivar els demés.
 Habilitat per fer crítiques.
 Habilitat per sintetitzar qüestions.
 Habilitat d'escolta activa. Escoltar amb atenció
els companys, permetent que acabin el seu
discurs. Mostrar interès, a través de la mirada i
el gest. Quan hagin acabat, preguntar sobre allò
que no ens ha quedat massa clar amb un
llenguatge positiu i respectuós.

9. A C TITUDS PERS ONA LS
És el factor clau per tenir èxit.
Influeix en el clima de treball, en la
cohesió del grup i en el treball
cooperatiu.
Algunes actituds importants:
 Participació en la presa de decisions.
 Implicació en un projecte comú.
 Assumpció de responsabilitats.
 Practicar la lloança.
 La prudència.
 La recerca de la complicitat.