Una lleugera passejada per l'antic EGIPTE

2. -Situat a la banda oriental del Mar
EGIPTE
Mediterrani i al continent africà.
-Seria un desert si no existís el riu Nil
-Aquest riu fa que Egipte segui un imperi
agrari.

3. La història de l’antic
Egipte abasta un període
de mes de 3.000 anys,
que els historiadors
divideixen en :
Imperi Antic
Imperi Mitjà
Imperi Nou.

4. POLÍTICA
I SOCIETAT

5. Els faraons eren els reis de l’antic Egipte.
És l’amo i propietari.
Era considerat un déu a la terra, per la qual
cosa podia exercir un poder absolut.
Procedien de la classe baixa, però eren
cultes intel.ligents i educats. Utilitzaven
taujanes, gerros d’aigua, càlams de canya
amb un estoig i papirs.
Coneixien bé els documents legals i
comercials de l’època. Eren els responsables
de l’administració.

6. La seves funcions podien ser diverses: cuidar les
necessitats diàries del culte, recitaven fórmules
i oracions als déus, feien rituals en les
momificacions i als enterraments.
Els pagesos llauraven i plantaven
llavors als camps, els quals eren regats
amb dics i canals. Egipte rebia xàfecs
petits, pel que els pagesos es refiaven
del Nil per a regar les seves collites

7. La gran majoria treballaven per el Faraó, per els
nobles,construint cases, mobles i tombes.
Eren propietat del Faraó.
Eren gent sense drets que estaven obligats a fer
feines de varis tipus: podien treballar a les mines,
o a les canteres extraient pedres, o construint dics
i canals per aprofitar millor les aigües del riu Nil.

8. ESCRIPTURA
JEROGLÍFICA HIERÀTICA DEMÒTICA
Escriptura de concepte. Una El mateix, simplificant el Manté el signe jeroglífic molt
idea o cosa s’expressa amb signe i afegint signes més simplificat i amb molts més
un sol signe. convencionals. signes convencionals.

9. Quan les tropes de Napoleó
Bonaparte van arribar a
Egipte, van trobar
l’anomenada Pedra de la
Rosseta.
És una pedra negra
plana, gravada amb tres
llengües:
GEROGLÍFIC 70 signes
DEMÒTIC 140 signes
GREC 400 signes
Gràcies a aquesta troballa es
van poder desxifrar els
geroglífics egipcis.

10. Els egipcis creien en la vida després de la mort.
Pensaven que era necessari conservar en bon
estat el cos per a la segona vida.
És per això que momificaven els cadàvers i els
guardaven en sarcòfags embolicats en unes
benes fines de lli.
Els sarcòfags els dipositaven en tombes, prou
grans i plenes de
tresors, menjar, cistells, etc...pensant en tot el
necessari per aquesta segona vida.
Les tombes que podien ser de tres tipus:

11. Van ser les tombes més antigues.
Amb forma de rectangle i parets inclinades.
A l’interior disposaven d’una cambra funerària
on se situava el cadàver, i a la qual es podia
penetrar per un passadís.

12. Tombes enormes de forma piramidal
Servien d’última morada als faraons de
l’Imperi Antic.
Dins de la piràmide s’estenia una xarxa
de passadissos i paranys per tal de
dificultar l’accés als lladres.

13. pedra
Eren tombes subterrànies que s’excavaven
a dins d’una muntanya.
Un conjunt de galeries dins la muntanya
portaven cap a la cambra del sarcòfag.

14. ESCULTURA
Imperi antic, mig i
començament del nou.

15. La majoria d’escultures egípcies s’han trobat a les
tombes i als temples. Esculpides sobre pedres i
també sobre la roca de la muntanya.
Característiques prals:
- Monumentalitat.
- Caps rodons, colls curts
- Figures rígides, hieràtiques.
- Braços enganxats al cos
- Mirada tensa
Faraó Micerí amb la seva esposa i la deesa
- Un peu més adelantat que l’altre.

16. Sheik-el-Beled

17. Totes les estàtues representen a Ramsès ll

18. Període de Tell-el-Amarna
Van nombrar faraó a
AMENOFIS IV o
AKHENATÓN, que el seu
nom volia dir adorador de
Déu.
Va fer molts canvis en el
seu regnat, un d’ells va ser
canviar la plàstica de les
escultures:
-Molt menys rígides
-Caps apepinats
-Colls llargs.
Bust de Nefertiti

20. PINTURA
Majoritàriament la pintura dels egipcis la
trobem dins les tombes. Servia per a
decorar les parets amb escenes de la vida
quotidiana: treballs agrícoles, caça i pesca,
banquets, balls.
La pintura també es va utilitzar en la
decoració de sarcòfags i en la il.lustració de
papirs, com per exemple en el “llibre dels
morts”
Les pintures (Im. Nou) van substituir els relleus
(Im. Antic), sobretot en la decoració dels
hipogeus de la necròpolis de la Vall dels Reis a
Tebas

22. Característiques generals:
Pintar la cara i el cos de perfil.
Ull i cos pintats de front.
Espatlles i cadera pintades de front.
Cames i peus pintats de perfil.
Temes de les pintures:
Escenes de caça o pesca.
Festes amb músics i ballarines.
Escenes de feines al camp en les diferents
estacions.

23. Tècnica:
Pintura al fresc: morter de
calç i sorra.
Encàustica: cera barrejada
amb pigments.
Color:
Colors purs : ocres sobre fons grocs, vermells
sobre fons blaus, etc...
Figures resseguides amb el contorn negre.

24. Fa aproximadament 6.000 anys, durant la edat dels metalls, a Egipte va haver-hi dues regnes:
un al Baix Egipte a la zona del delta, i l’altre a l’Alt Egipte, al sud del país. La mitologia explica
que el rei Menes va unificar tots dos regnes i va ser el primer faraó d’Egipte. La història de
l’antic Egipte abasta un període de mes de 3.000 anys, que els historiadors divideixen en :
Imperi Antic, Imperi Mitjà i Imperi Nou.
L’Imperi Antic ( 3100-2200 aC.). En aquest període s’estableixen les bases de l’Estat i de la
societat egípcia, que es van mantenir, amb petits canvis, durant tota la seva història. La
màxima autoritat era el faraó, que era considerat con un déu, i controlava el poder polític,
militar i religiós del país. La capital de l’Imperi era Memfis i destaquen els faraons Kheops,
Kefren i Micerí, que van manar construir les famoses piràmides de Gizeh.
L’Imperi Mitjà ( 2100-1800 aC. ). La seva durada va ser molt més curta que l’etapa anterior,
només 300 anys. El poder del faraó va augmentar. Es van fer grans obres públiques i es van
ampliar les terres de conreu. A més a més es va produir una expansió cap a l’exterior,
conquerint Núbia al sud, Líbia a l’oest, i Síria a l’est. Al final d’aquest període es manifestà una
època d’inestabilitat política que va ser aprofitada per pobles estrangers que van envair el
país.
L’Imperi Nou (1600-1100 aC). Una durada de 500 anys. Època d’esplendor degut a una sèrie de
grans faraons, com ara, Tuhmosis I, Amenofis III, Akhenaton i Ramsès II. Es reforçà el poder
dels faraons, que construïren temples i palaus de grans dimensions.
Al finals del període, Egipte, va ser dominat per una sèrie de pobles estrangers: perses i grecs.
Els romans el van conquerir definitivament en el s. I aC.

25. 5.- LA CULTURA EGÌPCIA.
• Els egipcis, a diferència dels pobles mesopotàmics, creien en la vida després de las mort, i que
era necessari conservar en bon estat el cos per a la segona vida. És per això que momificaven els
cadàvers i els guardaven en sarcòfags embolicats en unes benes fines de lli. Els sarcòfags els
dipositaven en tombes que podien ser de tres tipus:
1. Mastabes: van ser les tombes més antigues. Amb forma de rectangle i parets inclinades. A
l’interior disposaven d’una cambra funerària on se situava el cadàver, i a la qual es podia
penetrar per un passadís.
2. Piràmides: Tombes enormes de forma piramidal, i que servien de última morada als faraons de
l’Imperi Antic. Dins de la piràmide s’estenia una xarxa de passadissos i paranys per tal de
dificultar l’accés als lladres.
3. Hipogeus: eren tombes subterrànies que s’excavaven a dins d’una muntanya. Després es
tapava l’entrada de tal manera que des de l’exterior no es veia res.
• Els egipcis eren politeistes i adoraven un gran nombre de déus. Casa regió tenia els seus propis
déus. Alguns com Amon, Ra, Osiris i Horus van ser adorats en tot Egipte. Les ofrenes i ritus
religioses es feien als temples que eren de dimensions colossals i construïts en pedra. La
construcció dels temples obeïa a unes estructures comunes; una llarga avinguda repleta d’esfinxs
( estàtues amb cos de lleó i cap de persona ), que acabava en una monumental porta, on se
situaven els obeliscos. Després un pati amb moltes columnes i a continuació la sala
hipòstila, tota plena de columnes. Finalment hi havia el santuari que contenia l’estàtua de déu al
qual estava dedicat el temple
• També el egipcis van destacar en l’escultura i pintura, però aquestes tenien una
finalitat religiosa. Les estàtues estaven fetes per ser mirades de cara, eren rígides i
moltes de proporcions colossals. Les pintures es feien en les parets i servien per a