4. Els més interessant d’aquesta primera etapa
són els 63 cartons per tapissos (1775-91), de
tema costumista en general.
Goya hi reflecteix l’ambient de l‘alta societat
madrilenya i de l’entorn del rei, la moda de
l’època és el majismo , la imitació dels vestits i
dels costums populars per part de
l’aristocràcia .
Els cartons ens donen una visió optimista de la
vida, relacionada amb el gust del rococó.
Les figures s’agrupen en triangles regulars,
quadrats , rectangles, rombes i piràmides.
6. Com a pintor de cambra, Goya
desenvolupa una intensa tasca de
retratista de la família real i d’altres
personatges de la Cort.
Destaca La família de Carles IV que
ha estat retratada amb un realisme
impecable.
D’aquesta època són també les Majas, la nua
i la vestida. La nua té una pinzellada ben
acabada, mentre que la vestida utilitza la
tècnica impressionista de grans pinzellades.
12. Tercera etapa ( 1808 – 1819 )
La Guerra del francès marcà profundament Goya. En
les pintures que pintà en aquest període predomina el
factor humà, la reacció dels homes davant la por i la
tragèdia, l’esvalot i els aldarulls. És la resposta dels
sentiments. Observa el fets i en moltes ocasions actua
com a reporter gràfic.
Tracta el conflicte armat des d’una perspectiva inèdita;
amb Goya el protagonista és la massa popular, el que
provoca la guerra no té res de superior sinó al contrari,
degrada l’home, convertit en un ésser cruel. La guerra
només genera desolació, mort, tortura, fam i
insolidaritat .
13. Durant la guerra realitzà els dibuixos preparatoris dels gravats dels “
Desastres de la guerra”, amb visions d’una crueltat impressionant.
Un cop acabada pinta el dos llenços de tema bèl·lic.
La carrega dels mamelucs i Els afusellaments de la
Moncloa. El tractament del tema és completament innovador: no
es representa la noblesa defensant la nació, sinó la lluita popular i la
irracionalitat de la guerra. Aquests quadres són l’antítesi dels
models iconogràfics de la pintura “ de batalles” de la França
napoleònica.
La càrrega dels mamelucs representa l’enfrontament entre el
poble de Madrid i l’exèrcit francès el 2 de maig de 1808. El tema és
la resistència popular davant la invasió. Els afusellaments de la
Moncloa és un quadre cabdal de la pintura moderna, l’empremta
d’aquesta obra es pot veure en Manet, Picasso i d’altres artistes.
14. També es relaciona amb el
tema bèl·lic la seva obra El
colós, al·legoria de la
guerra que s’avança a les
visions espectrals de les
pintures negres, on
predominen les tonalitats
fosques.
Durant el període de la
restauració absolutista
( 1814 -1820 ) realitzà
diverses obres religioses
amb un tractament
intimista i predomini dels
negres, blancs i grisos (La
darrera comunió de
Sant Josept de
Calassanç). També en
aquesta època (1816)
publica la sèrie de gravats
de La tauromàquia.
15. Les “pintures negres”
A “La quinta del sordo”
Goya adquireix
aquesta finca a
la riba del riu
Manzanares,
just davant
l’ermita i la
prada de Sant
Isidre. Som a
l’any 1829
17. Són l’obra d’un vell malalt que nodreix la
imaginació amb una visió molt crítica de
tot allò que l’envolta.
Es parla de pintures negres per els temes
representats, no pas per els colors, en tot cas
per l’absència de color, la negació de color.
18. Els temes són propis d’un
malson, s’endinsa en el món
irracional dels somnis; el món
sembla governat per la bogeria.
19. Estàn pintades a l’oli directament sobre
la paret, i hi predominen els colors
negres, blancs i terres.
20. La clau de la seva
interpretació la podem
trobar en Saturn
devorant els seus fills;
Saturn representa alhora
el temps (Cronos) i la
guerra, dues realitats que
tot ho devoren i ho
destrueixen tot.
22. “Dos vells menjant sopa”
La manera de pintar ens fa veure la seva
agitació interior : les pinzellades són
llargues i semblen distribuïdes amb ràbia,
la pasta pictòrica (gruixuda), els colors