1. PRÀCTICA 2 : Exposició d’una estratègia
educativa per a afavorir el
desenvolupament afectiu de l’infant
El petit koala es queda sol
Mercè Rodríguez Uris
Esther Mercadal Cantallops
Segon de GEDI curs 10-11
Educació Socioemocional
Cristina Moll

2. CONTEXTUALITZACIÓ I JUSTIFICACIÓ
A la classe dels ANIMALS SALVATGES (P-3) tenim un infant que té terrors nocturns i
ens arriba molt i molt cansat a classe. Fa un mes que la seva família s'ha canviat de
casa, han anat a viure a una casa de camp a 5 km. del poble. La mare ens ha explicat
que es senten tot tipus de renous d'animals de nit: grills, granotes, mussols, sibil·lins,
vaques remugones... i que en Jordi es posa a cridar i a plorar sense aturar, fins el punt
que ha de dormir amb ells. Tot i així no els deixa dormir perquè no es consola i estan
tots molt cansats.
També tenim una filleta que té por a la fosca i just a l'hora d'anar a dormir s'angoixa
molt i no descansa bé.
En principi, la resta dels infants de l'aula no han manifestat cap tipus de por semblant
a aquestes.
Veiem com els aspectes emocionals i la resolució positiva d'aquests està al currículum
d'infantil. Així doncs, pensem que el que volem treballar a partir d’aquest conte, est{
reflectit al currículum:
2on CICLE D'INFANTIL
ÀREA DE CONEIXEMENT DE SI MATEIX I AUTONOMIA PERSONAL
OBJECTIUS CONTINGUTS CRITERIS
D’AVALUACIÓ
1. Incrementar Bloc 1. El cos i la pròpia imatge 5.Adquirir progressiva
progressivament la seguretat afectiva i
- Acceptació i valoració ajustada i positiva de
consciència de si mateix i emocional, mostrar
si mateix i de les pròpies possibilitats i
formar-se una imatge iniciativa, confiança
limitacions, esforçant-se per vèncer les
ajustada i positiva a través en si mateix i desig de
dificultats superables.
del moviment, del joc i de superació de les
la interacció amb els - Identificació, manifestació, regulació i dificultats.
altres. control progressiu de les necessitats bàsiques
del cos, mostrant confiança en les pròpies
3.Identificar gradualment
capacitats per a satisfer-les.
les pròpies
característiques, - Identificació i comprensió progressiva de la
possibilitats i limitacions, pròpia historia personal en relació amb la vida
desenvolupant sentiments familiar i social i amb les experiències més
d’autoestima i autonomia significatives
personal i gaudint de les - Identificació, comprensió i expressió de
pròpies descobertes i vivències, sentiments, emocions, preferències
conquestes. i interessos propis i dels altres, mostrant
4.Identificar i acceptar els respecte pels seus sentiments i emocions.
propis sentiments, - Control progressiu dels sentiments i
emocions, necessitats, emocions i superació de temors davant
vivències o preferències i situacions desconegudes o inesperades.
ser cada cop més capaços
de denominar-los,
expressar-los, regular-los i

3. comunicar-los als altres.
5.Identificar i respectar
les característiques,
diferències, sentiments,
emocions, necessitats o
preferències dels altres,
valorant-los i rebutjant les
actituds discriminatòries.
6. Adquirir Bloc 3. L’activitat i la vida quotidiana
progressivament seguretat
- Reconeixement i acceptació de l’error com a
emocional i afectiva per
part del procés d’aprenentatge i esforç per
establir vincles personals
vèncer les dificultats superables, planificant
d’afecte dins la vida del
accions per a superar-les i comprovant els
grup.
propis aprenentatges.
ÀREA DE LLENGUATGES: COMUNICACIÓ I REPRESENTACIÓ
OBJECTIUS CONTINGUTS CRITERIS
D’AVALUACIÓ
2. Expressar emocions, Bloc 1. Llenguatge verbal 7. Utilitzar la llengua
necessitats, sentiments, oral de la forma més
Escoltar, parlar i conversar
desitjos, idees i fantasies convenient per una
- Ús progressiu, segons l’edat, de lèxic variat i comunicació positiva
mitjançant la llengua oral i
a través d’altres cada cop més precís, estructurant les frases amb els seus iguals i
llenguatges, triant el quede forma apropiada, amb entonació amb els adults,
adequada i pronúncia clara.
millor s’ajusti a la intenció segons les intencions
i a la situació i servint-se
Bloc 4. Llenguatge corporal comunicatives, i
de forma progressiva del comprendre missatges
gest, el moviment, - Descobriment i experimentació de gestos i orals diversos, amb
paraules, imatges, sons… moviments com a recursos corporals per a una actitud d’escolta
l’expressió i la comunicació de sentiments, atenta i respectuosa.
8. Emprar el llenguatge emocions, estats d’ànim i necessitats,
artístic com a instrument mostrant confiança en les pròpies possibilitats 9. Emprar diferents
d’expressió personal i de expressives. tipus de mitjans,
representació materials i tècniques
d’experiències i de Bloc 3. Llenguatge artístic dels diferents
situacions reals o - Expressió i comunicació de fets, sentiments, llenguatges per a
imaginàries, mostrant una emocions, vivències i fantasies a través del comunicar idees,
actitud de curiositat dibuix i de produccions plàstiques realitzades sentiments,
envers la manipulació amb distints materials i tècniques, amb una necessitats,
sensorial d’objectes i actitud de curiositat, iniciativa i interès i experiències,
l’experimentació amb mostrant gust, interès i respecte per les desitjos... i com a
diverses tècniques. produccions pròpies i les dels altres. mitjà d’informació i
plaer. Interès per
- Audició atenta de fragments o d’obres explorar les seves
musicals. possibilitats i per
- Participació activa i plaer per la interpretació compartir amb els
i per la participació en cançons, danses i jocs altres les experiències
musicals (cantarelles, jocs de triar...). estètiques i
comunicatives.

4. MARC TEÒRIC
El nostre marc teòric parteix de la SIMBOLOGIA. Els símbols, com diu S. Palou (2008)
ens serveixen per comunicar amb els demés i amb nosaltres mateixos, per regular la
nostra conducta, per representar-nos la realitat. Modifiquen la nostra experiència de
l’aquí i l’ara i això permet omplir-los de significats culturals. D’aquesta manera
aprenem a fer-nos conscients de les nostres emocions. Quan els infants comencen a
elaborar els seus primers símbols (bàsicament a través del joc) adquireixen una eina
bàsica cap a la cultura. Alhora, els seus significats són molt personals, i el seu
tractament en les propostes didàctiques haurà de partir des del respecte i la
flexibilitat, ja que és un instrument que ens permetrà esbrinar creences (culturals i
vivencials de cada infant) que es manifesten en les emocions. Llavors, els nostres
objectius per treballar la simbologia seran: conscienciar sobre les pròpies idees que
tenim sobre cada emoció; demanar el que es sent, com, per què…; ajudar a canalitzar
aquestes emocions intentant expressar-ho; recuperar l’imaginari col·lectiu i els
símbols culturals; compartir els símbols individuals com a elements amb els quals ens
sentim identificats i ens ajuden a conèixer-nos a nivell intern.
És cert que a la vida quotidiana, a diferència de la resta d’animals, passem d’una
emoció a una altra amb facilitat, fins hi tot en podem tenir més d’una a la vegada.
D’això en diem “alquímia de les emocions” i és important saber-la identificar perquè
d’aquesta manera aconseguim ser més emp{tics amb els altres, ja que els aconseguim
entendre millor. El que no hem de fer és amagar les nostres emocions, ja que així
només les emmascarem, però cada cultura mostra curiosament quines si es poden
expressar i quines no. Cal admetre l’ambivalència de les emocions, ja que així podem
comprendre millor que a vegades enquietar-se no implica deixar d’estimar.
La por
L’emoció primària que nosaltres treballem amb aquest conte és la por. Aquesta
està caracteritzada per un model sistemàtic de canvis corporals i certes conductes (la
fuita i l’ocultació). La por ens posa en situació d’alerta davant un perill i ens serveix per
autoprotegir-nos, tot garanint així el benestar físic i psíquic.
La por ens serveix per enfrontar-nos a situacions difícils si no es viu com una cosa
negativa. Llavors. Quins poden ser els aspectes positius de la por? És una emoció que
protegeix, motiva i socialitza, ja que promou la prudència i posa en alerta a l’individu
d’un perill potencial que implica, doncs, mobilitzar les capacitats de reacció.
En la nostra cultura es sol reprimir la por i això fa que es pugui convertir en una fòbia o
terror. Es considera com una cosa vergonyosa que fa ser dèbil i covard. Acosneguim
així crear por de tenir por. L’estrès que això pot generar radica més en la interpretació
cultural que no pas en el perill real.
Depenent del progrés evolutiu de l’infant es desenvoluparan diferents pors.
Nosaltres destacam aquelles pròpies del segon cicle d’infantil:
- Cap als dos anys apareix la por a la fosca que pot ser freqüent fins els nou anys.
Anar a dormir s’assimila a un c{stig. Al principi les pors que sorgeixen són de
separació, de solitud, d’éssers malignes, pel neixament d’un germanet, etc.
Com ja hem dit, es reprimeix la manifestació de la por (plorar, cridar, amagar-

5. se…). Això fa que no es vulgui reconèixer la por com a tal i el que la provoca.
Per això que els agents de la por són més imaginaris i simbòlics.
Algunes de les estratègies que podem emprar per mostrar a identificar aquesta por
són:
- Posar nom a les situacions de por.
- Conviure amb la por i no negar-la, d’aquesta manera aprenem a identificar-la i
conèixer els nostres límits.
- Tothom té por a alguna cosa, per molt valent que un sigui. Això desmitifica la
covardia.
- Ens ajuda a ser prudents.
I l’estratègia que més emprarem com a eina essencial d’aquest projecte és el conte.
Hem de tenir en compte que els contes acompanyen als infants en l’aventura de
créixer i fer-se autònoms. Són l’eina més rica per transmetre símbols i l’imaginari
col·lectiu. Els contes tenen diverses finalitats entre elles la integració, la cohesió la
participació sense perdre de vista una escala de valors. L’infant es sent comprès i
identificat amb algun personatge o alguna situació semblant per la que ell està
passant, sense haver de passar per la raó. D’aquesta manera aprèn a resoldre
situacions i expressar-les que potser abans no sabia com fer-ho. Com diu Aucouturier
(2001), “la representació d’una emoció permet a l’infant distanciar-se d’aquesta emoció i
reduir la seva angoixa”.
PROPOSTA D’ACTIVITATS
Així doncs, hem optat per treballar la por a través del conte “El petit Koala es queda
sol”, que a més va acompanyat d'una cançó de na D{maris Gelabert, i hem creat una
sèrie d'activitats relacionades amb el conte. No tan sols per aquests dos fillets, sinó
perquè també ajudarà a prevenir la por a altres fillets/es de l'aula, ja que qualsevol
infant de tres anys és vulnerable en qualsevol moment a tenir por, perquè ha nascut
un germanet, perquè s'ha mort un familiar, etc. i es natural a nivell evolutiu. Tal i com
diu Sílvia Palou (2004:116) “Alrededor de los dos años: aparece el miedo a la oscuridad y
puede continuar siendo frecuente hasta los nueve años. La hora de ir a dormir se asimila
a un castigo, al fin de la diversión y al inicio de los miedos como la separación, la soledad,
los seres imaginarios y malignos, etc”.
Hem escollit aquest conte perquè no tan sols el podríem explicar, sinó que també
existeix la possibilitat d'escoltar-lo amb àudio i acompanyat d'una cançó. El conte
pertany al CD “Emocions i sentiments”, producció de TotSona, que a més d'aquest
conte en té d'altres per treballar altres emocions diferents: la mort, la vergonya,
compartir, saber perdre... Per tant és un recurs exel·lent a l'etapa d'infantil, ja que
totes aquestes emocions hi afloren. La música, ja que és un llenguatge universal, ens
ajuda també a connectar amb el nostre món emocional interior i obrir-nos a l’exterior.
El ritme i el moviment ajuden a expressar físicament emocions i sentiments i a establir
vincles afectius amb les persones d’un entorn proper.

6. Hem decidit crear el conte amb paper, per a què també sigui accessible a l'aula i
qualsevol fillet se'l pugui mirar. A més, la història tracta d'un animal salvatge i ens va
ideal, ja que som la classe “ELS ANIMALS SALVATGES”.
Per fer-lo, hem creat una maqueta amb elements naturals (branquetes, canyes, fulles,
pedres, escorça...) que recreen un bosc de bambú i els personatges el hem fet de
plastil·lina, ja que crida molt l'atenció. L'hem maquetat tipus conte a tamany A4 de
cartolina, perquè sigui manejable. Una volta imprès a color, hi adjuntarem un CD amb
el conte i la cançó, perquè cada setmana un fillet se'l pugui endur a casa i escoltar-lo i
mirar-lo amb la seva família. El que sí poden tenir tots és una còpia de la partitura i la
lletra de la cançó per quedar-se-la.
Llavors, hem pensat una sèrie d'activitats relacionades amb la por per tal que la cosa
no sigui superficial i aprofundim en el tema. Aquestes són:
 La caixa viatgera de la nit: és una caixa que tindrà unes instruccions de com s'empra
i el que ha de tenir. Anirà passant per cada família de cada infant i cada un ha
contribuir amb un objecte relacionat amb el tema. Així, aconseguim l'implicació i la
participació de les famílies en el projecte. La caixa sortirà de l'aula amb un primer
objecte i anirà rodant setmanalment. Quan torni a l'aula, hem de revisar que tot sigui
adequat i estigui en condicions pel proper infant.
Sessió d'ensurts: Pensem que seria divertit aprendre a fer ensurts. Per això hem
planificat unes sessions per fer-ne a l'aula, al pati o a psicomotricitat. La finalitat és
que aprenguin a canviar la mirada cap a la por d'una manera lúdica i divertida.
Ambient “de la nit”: la idea és crear a l'aula un espai sense llum i tancat per oferir la
possibilitat d'estar a les fosques, estar en la intimitat, de contenció per posar-se a
prova. A dins l'ambient podem tenir focus de diferents colors que fan sorgir a l'infant
nous coneixements sobre el seu cos que potser desconeixia o des d'una altre
perspectiva. També hi ha coixins i teles per relaxar-se, llenternes per jugar amb la llum
i fer ombres, contes relacionats amb la por i el que hem treballat a classe, i estrelles
fluorescents que s'il·luminen en la foscor.
Mitjançant aquest conte i les activitats posteriors, pensem que els infants poden
desenvolupar capacitats com:
- Enfrontar-se a la por i reconèixer-la com a font de coneixement d’un mateix.
- Conèixer les diferents situacions en què pot aflorar la por i per què.
- Canviar la mirada i veure la por com una emoció normal, freqüent i habitual i
emprar-la com a recurs expressiu i d’identificació d’allò que els posa en alerta i
conseqüentment ser prudents.
- Aprendre que la por es supera i que no dura per sempre encara que pot tornar a
aparèixer. Això no implica, però, una cosa negativa. Tot el contrari, vol dir que
són humans i saben reconèixer les emocions i ens podem enfrontar a elles.
- Conèixer el món de la nit i de la foscor i no pensar que és un càstig, sinó que pot
ser una cosa meravellosa i màgica que ens ajuda a desenvolupar la creativitat i
la simbologia cultural.

7. - Aprendre que hi ha diferents animals que viuen de nit, i tot i que nosaltres som
animals de dia, no hem de tenir-lis por i els hem de respectar i conèixer.
Tant el conte del Petit Koala com les activitats que hem dissenyat estan adaptades a
la diversitat de l’alumnat i les seves capacitats. Des d’un primer moment hem
considerat essencial elaborar una activitat en que tots puguin participar i les seves
famílies també i a través de la qual puguin extreure una experiència positiva i
enriquidora i donar-los peu a xerrar de les emocions i a estar una estona junts. Tot i
així, si hi hagués algun infant amb una altra necessitat puntual, es podrien fer les
adaptacions necessàries i convenients, ja que el nostre projecte és obert i flexible i no
tenim cap més pretenció que ajudar-los a superar els entrebancs amb els que es
troben en l’aprenentatge del coneixement d’un mateix.
El recurs que hem escollit de la companyia TotSona ens ofereix la possibilitat de
treballar les emocions més freqüents que trobem a l’aula; la por, la mort, la vergonya,
l’enveja, el competivisme i el saber perdre i el saber compartir. Per tant, cadascuna
d’aquestes emocions es pot treballar de manera semblant a la que nosaltres hem
proposat o simplement agafant allò que més ens interessa del conte i la cançó i
adaptar-ho a les diverses necessitats.
També es tracta d’un recurs que podem utilitzar per a treballar altres situacions
pròpies de l’aula. Les emocions formen part del dia a dia de l’aula i del dia a dia de
l’infant i molts cops aquestes s’han de treballar per tal d’ajudar a expressar-les i a
resoldre-les i tenir recursos suficients també per entendre i ajudar als altres.
BIBLIOGRAFIA
PALOU, S. (2008): Sentir y crecer: el sentimiento emocional en la infancia. Ed. Graó.
TOT SONA RECORDS: Emocions i sentiments. Contes i cançons.
PRAT, N.; DEL RIO, M. (2009): Desarrollo socioafectivo. Ed. Altamar.