1. NÚM. 001 | MARÇ 2011
EN PORTADA
EDITORIAL
Som un grup de persones VISITA DE SHIMON PERES Gran diplomàtic i excel·lent
que des de Sabadell i en negociador ha estat una peça clau en
col·laboració amb altres la construcció de l’Estat d’Israel i
organitzacions tenim el determinant per al Procés de Pau
propòsit de contribuir a la amb els Palestins.
normalització de la En el any 1994 li fou concedit el
percepció dins de la nostra Nobel de la Pau juntament amb Isaac
societat de l’estat d’Israel. Rabin i Yasir Arafat.
El nostre grup el formem Durant la seva visita a Espanya va
persones de diferents desenvolupar una activitat frenètica,
procedències que des de reunint-se amb el Reis, el President
diferents punts de partida del Govern i el líder de l’oposició,
ens hem interessat en visità el Congrés dels Diputats on feu
estudiar el camí fet pel poble un memorable discurs, inaugurà la
d’Israel des de diferents Casa de Sepharad-Israel, va mantenir
vessants: històrica, política, una trobada amb empresaris
social, sense oblidar l’alt espanyols, etc...
grau de desenvolupament D’entre moltes idees que el Sr. Peres
tecnològic que ha assolit va manifestar en aquesta visita
aquest país pel benefici de voldríem destacar-ne algunes:
tots, inclosos aquells que En referència a la convulsió política i
critiquen amb visceralitat tot social que està patint el nord d’Àfrica,
allò que sigui israelià. Shimon Peres apuntà: "Ironies de la
Amb motiu del 25è aniversari de
Israel és un estat que en història. Fa poques setmanes, Gadafi
l’establiment de relacions
diferents èpoques de la va dir que volia un Orient Pròxim
diplomàtiques entre Israel i Espanya,
història ha tingut una sense Israel. Avui tot sembla indicar
del 22 a 26 de febrer, el President de
trajectòria molt similar a que el que hi haurà serà una Líbia
l’Estat d’Israel, Shimon Peres, visità
Catalunya i que la nostra sense Gadafi".
el nostre país. Proper a complir
gent sempre havia tingut Respecte a la realitat econòmica i al
noranta anys, Peres és un dels
com a referència pels seus desenvolupament d’Israel va
polítics més importants i influents del
legítims anhels de trobar el comentar: “Rússia és mil vegades
món.
seu encaix en la història. Un més gran que Israel. A Rússia tenen
Nascut en el que avui coneixem com
Israel que va ser un poble, mil llacs d’aigua dolça. Israel en té
a Bielorrusia, es va formar
que ha esdevingut un país i dos. Un està mort i l’altra s’està
acadèmica, ideològica i políticament a
que a la vegada ha construït morint. I , fins i tot així, exportem
Israel
un estat, per ara l’únic pastanagues a Rússia”
L’ any 1935 i després de viure una
democràtic de tot l’Orient Parlant sobre el Pròxim Orient digué:
infantesa molt marcada per
mitjà. “La nostra més gran esperança és
l’antisemitisme d’entreguerres, a
No som aliens als errors que que tots els pobles del Pròxim Orient
l’edat de 12 anys, la seva família va
des del nostre punt de vista es facin democràtics, perquè res
emigrar a Palestina. Allà va viure en
s’hagin pogut cometre i per garanteix més la pau que la
un kibutz en mig d’un ambient laic,
això ens sentim legitimats a democràcia”
amb una forta vinculació als principis
opinar i expandir el nostre En referència a Hamàs manifestà que
sionistes i socialistes, entrant, més
compromís amb Eretz Israel. "Ells creuen que la democràcia es un
endavant, a formar part del grup més
Perquè tothom té una opinió mètode que dura 24 hores. Se
proper a David Ben Gurion.
sobre l’estat d’Israel… i celebren eleccions y allà acaba la
Des de llavors i durant quasi 50 anys,
nosaltres també. democràcia. No entenen que és una
ha estat membre del Parlament
civilització, no una tècnica. No es
d’Israel i ha ocupat diferents graus de
tracta de tenir una votació lliure, sinó
responsabilitat com ara són les
un país lliure."
carteres de Defensa, Transport,
I finalment, a l’hora d’abordar el
Exteriors, Economia i
tema de la Pau digué "Hi ha dues
Desenvolupament Regional. També
CONTACTA’NS ha estat en dues ocasions Primer
coses en la vida que no es poden
assolir sense tancar una mica els ulls:
massadasabadell@gmail.com Ministre i des del 15 de juliol del 2007
l’amor y la pau." I afegí, "sobre el
és el President de l’Estat d’Israel.
passat, que jutgi la Historia. Sobre el
futur, deixem al poble que esculli.

2. Un llibre per llegir… Un lloc per visitar… MASSADA
Avui us volem proposar un racó d’Israel que combina perfectament la
bellesa paisatgística amb la realitat històrica: la Fortalesa de
Massada.
Aquesta Fortalesa , composta per un conjunt de palaus i
fortificacions, està ubicada a uns 800 metres d’alçada en un penya-
segat situat pel damunt del Mar Mort i propera a la ciutat d’Arad.
La seva construcció s’atribueix al Rei Herodes el Gran, el qual regnà
entre els anys 37 al 4 adC.
En la Varsòvia ocupada per
l’exercit alemany, entre 1940 i
1943,molts jueus van viure fora
del gueto, amagats, resistint-se a
ingressar o per haver fugit d’ell.
Encara que les xifres són
imprecises, avui sabem que fora
del que era o havia estat el
gueto, Varsòvia no tant sols
acollí a la comunitat jueva més
gran d’Europa abans de 1939,
sinó que també durant la guerra.
Sobre tot a partir de l’abril de
1943, va tenir, com cap altre
ciutat sota el domini nazi, el més
gran nombre de jueus que vivien
clandestinament. Una mica més Per al poble jueu te un valor molt especial ja que, durant la revolta
de vint-i-cinc mil persones van contra els romans, aquest fou el darrer baluard de la resistència
arribar a viure en un o altre jueva en front de les tropes de l’Imperi. No pas més de mil jueus van
moment en l’anomenada “zona
defensar fins a la mort aquest espai en davant d’un exercit que
«ària»” de Varsòvia. Era menys
del deu per cent de la població
multiplicava per deu els seus efectius. Un cop els defensors es varen
jueva que, segons els censos, veure derrotats, van preferir el suïcidi col·lectiu abans que caure
duts a terme en la dècada dels esclaus.
trenta, contenia la ciutat de
Varsòvia quelcom més de És per aquest motiu que Massada te una important carrega
350.000 persones. Segons simbòlica. És un referent del poble jueu, un símbol de la lluita per la
Emmanuel Ringelblum, també nació Israeliana. Tant és així que un jurament que realitzen les tropes
amagat en la “zona ària”, eren israelites en aquest lloc sagrat diu així: Massada, mai més tornarà a
«els darrers jueus de Varsòvia». caure.
La seva vida clandestina, en
maig de 1943, quan tocava a la
seva fi la revolta iniciada el 19 La fortalesa de Massada i el seu entorn foren declarats Parc
d’abril per part d’uns quants Nacional d’Israel a l’any 1996 , formant part de la Reserva Natural del
centenars de valents i mal armats Desert de Judea des de 1983, i Patrimoni de la Humanitat de la
jueus, i quan desapareixia , lenta UNESCO des de l’any 2001.
i inexorablement , sota les
flames el que quedava del gueto
de Varsòvia, era el final d’una
tragèdia que havia començat
quatre anys abans.
L’autora completa amb aquest
llibre el seu extraordinari estudi
“La vida a oscuras. El gueto de
Varsovia, 1940-1943” (Sefarad
Editores, 2009).

3. OPINIÓ
Fa pocs dies es va produir un brutal atemptat a Itamar, territori israelià ubicat al
nord de Cisjordania. on varen morir assassinats cinc membres d’una mateixa
família, el més petits dels quals comptava tant sols tres mesos de vida. Un fet
lamentable, despreciable, sense cap sentit ni raó.
Però més enllà del immens dolor que ha de provocar a tota la gent de bé un fet
com aquest, de nou a molts ens ha tornat a envaït una altra mena de tristor i de
ràbia. Aquella que es deriva del tracte donat per la pràctica totalitat de la premsa
catalana i espanyola a aquesta matança.
En aquest sentit compartim de forma inequívoca la opinió del Sr. Lior Haiat,
Portaveu de l’Ambaixada d’Israel a Espanya, respecte a aquest tema. Aquells
que han informat, que no han estat tots, ho han fet de forma excessivament breu,
com de passada, utilitzant un to en la redacció molt suau, traient importància al
fet i orientant el discurs cap a recerca d’arguments que intenten justificar un fet
que no en te.
Hem llegit i hem escoltat parlar de morts i de matar, no d’assassinats comesos
per terroristes; hem sentit parlar de colons no de persones, utilitzant el terme
colon com si fos quelcom perillós, dolent, una provocació que justifica
l’assassinat; hem escoltat també com alguns han destacat, com si fossin mèrits ,
que els sistemes de seguretat del kibutz no funcionessin i que, a més, no es
pogué detenir a l’autor o autors dels fets; hem hagut d’escoltar que formaven part
d’una comunitat radical i perillosa i el que no ens han dit és que els morts
pertanyien a una família, com qualsevol de les nostres, que estava dormint a
casa seva després d’una jornada, de treball pels pares i d’estudi pels nens més
grans.
També compartim l’opinió del Sr. Haiat pel que fa al tractament gràfic. No ens
agrada la recreació en el dolor que acostumen a mostrar-nos quan el mort és un
palestí. Aquelles imatges de sang i de desesperació amb cossos malferits o
mutilats. Però és que tampoc ens plau veure-ho quan la víctima és un ciutadà
israelià. El tractament sensacionalista d’un problema tant complex no ens porta a
res. No ajuda a res.
Però el que ens sembla detestable és que, mentre la veu en off explica els fets,
les imatges que les acompanyen siguin les de uns soldats patrullant. No som
periodista i no sabem quina seria la millor imatge gràfica que podria acompanyar 19 de març.
a una tragèdia d’aquesta magnitud, si és que n’hi ha alguna, però el que sabem
segur és que les que ens mostraren varen ser absolutament desafortunades i Concentració
tendencioses. a la plaça Sant
Jaume en
No demanem que s’amagui res. Implorem que, allunyant-nos de les fórmules record de la
sensacionalistes tant de moda en la comunicació actual, s’informi de la mateixa
família Fögel
manera quan el mort és a un cantó que quan ho és a l’altre i que la premsa del
nostre país exerceixi la seva funció sense prejudicis ni estereotips previs. El
conflicte es prou important com per a donar-li sempre un tractament prou seriós.
Demanem també que alguns, no tant sols periodistes sinó també polítics, es
desempolsin d’obsoletes postures pseudoprogressistes i siguin capaços de fer un
anàlisi rigorós de la situació. Masses vegades observem que quan hi ha manca
de coneixement i de principis deontologics professionals o quan alguns partits
s’han quedat sense discurs polític, es recorre al recurs fàcil de la demagògia,
agafant partit pels suposadament més dèbils o als gestos simbòlics simples com
boicotejar a una artista. No ens enganyem: per a la nostra cultura, per a la nostra
societat l’amenaça no és Israel. Ben al contrari!

4. BREUS
ISRAEL RET HOMENATGE ALS 5 BOMBERS
ÊXIT ISRAELÍ ALS
ÒSCARS
MORTS A L’INCENDI D’HORTA DE SANT JOAN
L’actriu israeliana Natalie
Portman, va guanyar
l’Òscar a la Millor Actriu
per la seva interpretació
a “Cigne negre”. També
el curtmetratge americà
“Strangers no more”
basat en la història d’una
escola de Tel Aviv on
conviuen nens de 48
nacionalitats va obtenir Seguint una tradició jueva que consisteix en retre homenatge a
el guardó al millor Curt persones o entitats mitjançant la plantació d’arbres, el Fons
Documental Nacional Jueu, entitat creada el 1901, vol dur a terme un sentit
homenatge als cinc bombers del Grup d’ Actuacions Forestals
(Graf) de Lleida que varen morir en l’incendi d’Horta de Sant
Joan l’estiu del 2009. En concret està prevista la plantació de
dues zones boscoses, una a Catalunya i l’altra a Israel.
En total es plantaran 10.000 arbres. La meitat en la zona que va
resultar cremada i els altres 5.000 en la localitat israeliana de
Yattir, en ple desert de Néguev. El cost de la plantació es
cobrirà mitjançant donacions particulars.
El Fons Nacional Jueu aquest any centrarà els seus esforços en
netejar i condicionar la terra a fi i efecte que el proper any es
pugui dur a terme la plantació.
En el projecte compta amb la implicació i el compromís de
l’Ajuntament d’Horta de Sant Joan i la direcció del Parc Natural
dels Ports de Beseit
Segons el Sr. Franks, responsable a Espanya del Fons Nacional
Jueu, aquesta és una bona mostra de la voluntat d’arrelament i
del sentiment de pertinença a Catalunya de la comunitat jueva.
ENLLAÇOS
-ARCCI (Associació de Relacions Culturals Catalunya Israel) http://www.arcci.cat i també al
Facebook http://www.facebook.com/arcci.catalunya.israel
-ASEI (Asociación Solidaridad España-Israel) http://www.aseiweb.net/
-TARBUT SEFARAD SABADELL http://www.tarbutsefarad.com/
EDITA: ASSOCIACIÓ DE RELACIONS CULTURALS SABADELL - ISRAEL | MARÇ 2011