1. EL CONFLICTE SOCIAL “Desequilibri temporal en la cohesió d’un sistema social, causat pels elements o forces dissidents que poden ser interns o externs a ell i que pretenen de restablir un nou equilibri fonamental en unes bases noves”.

2. Conflicte, en llatí significa topar, xocar. Sinònim de lluita, dificultat, perill. Sorgeix quan entre persones o grups apareixen certes relacions en les que es persegueixen objectius diferents, s’expressen opinions divergents, hi ha diferents forces que aspiren al poder, una estructura que incita a la competència, una invasió de rol o funció o la necessitat de recursos que no arriben. Un conflicte social és la manifestació d’antagonisme entre dos actors, individuals o col.lectius, amb interessos incompatibles pel que fa a la possessió o gestió de béns escassos, materials o simbòlics. El conflicte és una forma aguda de competició i està lligat al canvi

3. VALORACIÓ DEL CONFLICTE SOCIAL Per Parsons i Warner la societat representa un organisme que busca l’equilibri i el conflicte és valorat com a disfunció, inestabilitat, extorsió que posa en perill el sistema social. Lynd, Mills i Coser veuen el conflicte com a un element natural i pronosticable en l’organització social. És positiu perquè promou l’activació del grup, revisa la realitat, reestructura aspectes i dona vitalitat social EL CONFLICTE SOCIAL COM A FACTOR DE CANVI El conflicte és un aspecte bàsic del canvi social ja que permet resoldre divergències de grups i col.lectivitats per aconseguir un nou model d’integració social

4. TIPOLOGIA DELS CONFLICTES SOCIALS Segons Dahrendorf:

5. CAUSES I EFECTES DELS CONFLICTES SOCIALS Neixen dins les estructures, responen a canvis lleus, de reajustament entre estaments, autoritat, ... En canvi, els conflictes de les estructures alteren tot el sistema social. Els efectes dels conflictes són la derrota i pèrdua del vençut, i la recompensa i la victòria del vencedor. En societats pluralistes i obertes el conflicte tendeix a resoldre una tensió i té funcions estabilitzadores. En canvi, en estructures socials rígides i en grups tancats són més sagnants.

6. FUNCIONS DEL CONFLICTE El conflicte s’ha d’entendre com un mitjà no com una finalitat. Pot funcionar com a mitjà per superar una certa desorganització social (una vaga), per canviar un determinat ordre social, com a expressió de la llibertat humana, ...

7. RESOLUCIÓ DE CONFLICTES La solució dels conflictes passa per canalitzar-los de manera que les parts en conflicte trobin la manera de tractar les diferències sense caure en la violència.

8. DIFERENTS ESTILS DE COMPORTAMENT COMPETITIU: quan l’objectiu de les parts és la victòria total, sense cap condició, per tant l’única possibilitat és la derrota total del contrincant ELUSIU: quan els opositors no s’adonen que hi ha una conflicte o fan veure que no el veuen. Negar l’existència d’un conflicte i no valorar-ne la profunditat i el cost és una irresponsabilitat que es paga molt cara, perquè arriba un moment en què ja no hi ha possibilitat de superar-lo, simplement esclata TRANSIGENT: actitud de cedir però es fa de mal grat. A la llarg pot ser perillós COMPLAENT: es tracta de cedir perquès es comprèn que els motius o raons de l’altre són millors. És una renúncia sense dolor COL.LABORADOR: actitud més bel.ligerant però positiva. Es tracta de pactar, de buscar els punts d’acord, d’aconseguir solucions sense que hi hagi vencedor ni vençut

9. ALTERNATIVES AL CONFLICTE LA RETIRADA LA IMMOBILITZACIÓ: bloqueig mutu LA IMPOSICIÓ L’AGRESSIÓ EL CONSENS LA NEGOCIACIÓ LA MEDIACIÓ L’ARBITRATGE L’ARRANJAMENT O EL PACTE