tragèdia a Grècia

1. El teatre a
l´antiga Grècia
(1a part)

2. Definició de tragèdia
Aristòtil defineix la tragèdia com la imitació d’una acció elevada, enriquida
amb el llenguatge i pels ornaments artístics adequats, presentada en forma
dramàtica amb incidents que inspiren pietat (ἔλεος) i temor (φόβος) a través
dels quals s’aconsegueix la catarsi (κάθαρσις) de les emocions.
També és important recalcar la unitat d’espai (un sol espai durant tota l’acció
dramàtica), la unitat temporal (no hi ha cap acció simultània i el temps és
lineal) i la unitat d’acció (només es desenvolupa una sola acció durant tota
l’obra).

3. Orígens de la tragèdia
Els trobem en rituals religiosos en honor del déu Dionís. A les processons en
honor d´aquest déu, uns cors d´homes cantaven i ballaven himnes de
caràcter majestuós (ditirambs) o de caire satíric (coms).
Després el poeta Tespis va introduir un personatge “solista” que dialogava
amb els coreutes. El repertori de temes també es va anar ampliant amb mites
no relacionats amb Dionís.
Finalment, el tirà Pisístrat va
crear l´any 534 aC concursos
dramàtics durant les festes
Lenees. Aquestes obres es
representaven al teatre de
Dionís, als peus de l´acròpolis
d´Atenes.

4. Etimologia
Cant del boc (ὁ τράγος + ἡ ᾠδή)

5. Festivals o concursos dramàtics
Se celebraven dos concursos:
- Les Grans Dionísies, a finals de març.
- Les Lenees, entre gener i febrer.
Odeó d´Herodes Àtic

6. Desenvolupament dels festivals
Un arcont s´encarregava d´organitzar el festival. Designava els coregs (χορεγοί),
ciutadans rics que pagaven les despeses de les representacions. També
seleccionava els dramaturgs (ποιηταί) que hi intervindrien. Aquests no només
escrivien l´obra sinó que també la dirigien, componien la música i fins i tot hi
podien actuar.
L´arcont també triava els actors
principals (πρωταγωνισταί) que
farien els papers més
importants de les obres.
Després es feien dos sortejos
per aparellar els coregs amb els
dramaturgs i aquests amb els
actors.
Epidaure

7. Programa dels festivals
1r dia: processó i sacrificis en honor de Dionís.
2n dia: representació d´una comèdia per part de cadascun dels participants.
4t, 5è i 6è dia: cada dia es representaven les tragèdies de un autor (trilogies).
En acabat es representava un drama satíric.
7è dia: el jurat otorgava els premis. El trofeu era una corona d´heura.
8è dia: el poble avaluava la gestió de l´arcont .

8. El cor (ὁ χορός < χορεύω)
A la tragèdia s´alternaven parts dialogades i parts cantades. El cor s´encarregava
d´aquestes últimes.
És un personatge col.lectiu (dones, vells, esclaves, etc.) que canta i dansa alhora a
l´orquestra. El nombre de coreutes era entre 12 i 15, i estaven dirigits pel corifeu.
El corifeu també podia dialogar amb els personatges per tal d´expressar el sentiment del
cor.
El cor pateix amb l´heroi, però és el paper és fer de mediador i aportar-hi seny
(σωφρωσύνη).

9. Els actors (ὑποκριταί)
Eren un màxim de tres. Cada actor, per tant, representava diferents papers. Eren
exclusivament homes, però ho disimulaven amb màscares. Com que els tapaven la cara,
havien d´expressar els sentiments amb gestos exagerats o verbalment.
Calçaven coturns, que els proporcionaven altura quan representaven personatges nobles o
divinitats.

10. Edifici
El nom prové del verb θεάομαι, que vol
dir “contemplar.”
Al principi els teatres eren de fusta, però
a partir del s. IV aC es comencen a
construir-ne de pedra.
Delfos

11. Parts del teatre
Koilon (κοῖλον):
graderia que es
recolça a la falda
d´una muntanya.
Parodoi (πάροδοι): accessos
per on entra i surt el cor.
Orchestra (ὀρχήστρα):
espai semicircular on
canta i balla el cor.
Scaena (σκηνή):
decorat que
representava la
façana d´un edifici.
Prosceni
(προσκήνιον):
plataforma on
actuen els
actors.

13. Epidaure
Taormina

14. Escenografia
Enkyklema (ἐκκύκλημα):
plataforma que girava fent
visible al públic allò que passava
a l´interior.
Mechane (μηχανή): grua que
permetia mantenir elevat un
personatge, o fer aparéixer una
divinitat (deus ex machina)

15. El públic
Com que el teatre era un fet cívic molt important, als primers temps l´entrada era lliure i
l´Estat ajudava qui no disposava de recursos. Més endavant, caldrà pagar una entrada.
Com que les sessions duraven tot el dia, el públic portava menjar o el comprava als
venedors ambulants. L´ambient era bulliciós. Xiulaven, aplaudien i cridaven.
La primera filera era reservada a les autoritats.
No és clar que les dones hi poguessin assitir.
Teatre
Grec,
BCN