1. COM SOM LES PERSONES?

3. EL TON ENS HA PORTAT UN COS HUMÀ I ENS L'ESTEM MIRANT

4. CONVERSA I DIBUIX DEL NOSTRE COS QUÈ TENIM DINS DEL COS? TENIM SANG. TENIM OSSOS. ESTÓMAC. CARN . PULMONS. HEM DIBUIXAT EL QUÈ ENS IMAGINEM QUE TENIM A DINS

5. HEM DIBUIXAT EL COS PER FORA. HEM ESCRIT EL NOM DE LES PARTS DEL COS I LES HEM ENGANXAT AL LLOC CORRESPONENT D'ESQUENA EL NOSTRE COS PER FORA

6. EL TON VA DIR QUE DELS PULMONS SURT UN TUB QUE VA A PARAR A LA BOCA I EL NAS. PER LA BOCA I EL NAS ,ENTRA L’AIRE. ELS ALTRES NENS I NENES NO HO SABIEN I HO VAM COMPROVAR A L’ORDINADOR A VEURE SI ERA VERITAT. I ENS VAM ADONAR QUE SI. EL TUB VA DELS PULMONS A LA BOCA I EL NAS.

8. ESTEM ESCRIVINT ESTÓMAC

9. HEM DE RESOLDRE LA SEGÜENT PREGUNTA: ON VA AQUEST TUB DE L’ESTÓMAC? En un vídeo hem vist que de l’estómac surt un tub que va a parar als intestins. El Pau diu que ja ho dibuixa ell.

10. HEM DE RESOLDRE UNA ALTRE PREGUNTA: EL MENJAR I L’AIGUA PASSA PEL MATEIG TUB? El Ton diu que no, que hi ha d’haver dos tubs un per l’aigua i l’altre pel menjar. L’Alan diu que el menjar i l’aigua passa pel mateix tub. Uns quans nens han donat la raó a l’Alan i uns altres al Ton, per tant hem hagut de buscar informació a diferents llibres per resoldre el petit dubte. Després de veure aquest dibuix ens ha quedat molt clar que tenim un tub que hi passa el menjar i l’aigua.

11. MAQUETES DEL COS PER DINS

14. Un cop hem resolt aquesta pregunta ja se’ns en planteja una altre. com és que el pipi surt pel penis i la vulva i la caca pel cul si mengem i bebem per la boca i va a parar a l’estómac?

15. DESPRÉS DE BUSCAR INFORMACIÓ A INTERENET I A DIFERENTS LLIBRES VAM FER UNA MICA DE CONVERSA. IAN: PERQUÈ HI HA DOS TUBS A LA PANXA. TON. HI HA RONYONS PREGUNTEM QUÈ FAN ELS RONYONS: FILTREN LA SANG I ON VA LLAVORS AQUESTA AIGUA QUE HA FILTRAT LA SANG ? ALGUNS DIUEN QUE VAN ALS RONYONS I L’ALAN DIU QUE NO QUE VA A LA BUFETA. LA MAIA DEMANA PERQUÈ ES DIU BUFETA. IAN. SI NO ES BUIDÉS LA BUFETA QUE PASSARIA. HAURIEM D’ANAR AL METGE. IZAN: QUAN TENIM LA BUFETA PLENA HEM D’ANAR A FER PIPI. ALVARO. JO VAIG AL WATER. TATIANA. I SI ENS FE MEL PIPI “ENCIMA”? HAUREM DE CANVIAR-NOS DE ROBA. MAIA. QUAN ELS NENS SÓN PETITS SI QUE S’HO FANT AL DAMUNT. VAM TORNAR A LLEGIR EL QUÈ VAM TROBAR A INTERENT SOBRE ELS RONYONS QUE FILTREN LA SANG I ES TRANFORMA EN ORINA QUE VA CAP A LA BUFETA I DESPRÉS FEM PIPI. ELS NENS DE P5 VAN ESCRIURE LA RESPOSTA A LA PREGUNTA

16. QUÈ ENTRA? QUÈ SURT? ENTRA TOTS VEM DECIDIR I ESCRIURE TOT EL QUÈ ENTRA I SURT DEL COS

17. SOM IGUAL , SOM DIFERENTS HEM VIST QUE TENIM COSES IGUALS COM: TENIM BOCA, MANS, PEUS, SANG, VENES, OSSOS, CAMES. ELS ULLS. (LA GENT DE LA XINA TENEN ELS ULLS AIXÍ VA DIR EL TON) L MESTRA VA FORMULAR UNA PREGUNTA PER VEURE SI TOTS HI ESTAVEN D’ACORD I TAMBÉ ON ERA LA XINA . VAM DECICIR QUE HO HAVIEM D’ESBRINAR. SOM DIFERENTS AMB : ENS VAM PESAR I NO TOTS PESEM IGUAL I L’AIXA VA FER UNA PREGUNTA. COM ÉS QUE LA CARME PESA MÉS QUE JO, SI ÉS MÉS PETITA? LA JUDITH HA DIT QUE ESTÀ MÉS GORDITA. MENJA MOLTA XOCOLATAT VA DIR L’ALAN. LI DEMASI ÉS VERITAT I LA CARME VA DIR QUE SI. ENS VEM MEDIR I TAMBÉ VEM VEURE QUE NO TOTHOM MEDIA IGUAL .ENS VEM ORDENAR DEL MÉS ALT AL MÉS BAIX. EL NEN MÉS ALT ERA EL PAU I LA MÉS BAIXA ERA LA JÚLIA.

18. Aquest projecte s’ha realitzat seguint els interessos i inquietuds dels nens i nenes de la classe. El projecte inicià quan en Ton ens va portar un ninot del cos humà. A partir d’aquí, els nens començaren a formular preguntes, la primera fou: com som per dins? A mida que anàvem descobrint i investigant s’anaven formulant preguntes cada vegada més interessants. Les hem anat resolent mitjançant vídeos, que els vem trobar per Internet (“seres vivos el cuerpo humano”). A través d’aquest vídeo, hem descobert l’aparell digestiu i l’aparell circulatori, on vem observar que només tenim un tub, l’esòfag, per on ens hi passa el menjar i l’aigua, així vem resoldre un petit dilema. També vem poder respondre a la pregunta que va plantejar l’Aixa de perquè serveix la sang. I vem observar que tots els òrgans d’una manera més simple o més complexa estan estretament relacionats uns amb els altres. A part del recurs tecnològic, també hem utilitzat llibres i altres informacions que ens han resultat molt útils per anar contrastant opinions a través de les converses que realitzàvem tots els nens i nenes ( que estan gairebé totes recollides en aquest “Power Point”). Una altre aspecte a destacar és el fet de que en tot el trimestre hem estat treballant en grup. I el resultat de tot el què hem après ho trobem reflectit en les maquetes i els dibuixos que hem anat realitzant. Cal destacar que han escrit rètols, cartells, informacions pels pares i s’han adonat que és molt important saber escriure per poder transmetre’ns i comunicar. Han vist que tota aquesta tasca té un sentit i una finalitat. Hem utilitzat el metre i la bàscula per saber quina alçada teníem i quan pesàvem, i adonar-nos amb quins aspectes som diferents. Vull destacar que tenim algunes preguntes interessants per resoldre ( perquè les llàgrimes són salades i com es fabrica la sang) que quan tornem de vacances continuarem investigant. Per ara, hem cregut convenient explicar-vos tot el què hem fet fins ara, perquè d’una manera significativa poguéssiu veure què és el què estem treballant, però si van sorgint més qüestions, com les que ja tenim pendents, dedicarem més temps a ampliar els nostres coneixements. Amb tots aquests aspectes hem ajudat als infants a que siguin més capaços d’aprendre, a ser i actuar d’una manera cada vegada més autònoma. Aprendre a pensar i a comunicar, a aprendre a descobrir i tenir iniciativa, i aprendre a conviure i habitar el món.

19. CONTINGUTS I OBJECTIUS ÀREA DESCOBERTA D’UN MATEIX I DELS ALTRES . AUTOCONEIXEMENT I GESTIÓ DE LES EMOCIONS. . Exploració i reconeixement de característiques bàsiques del propi cos: parts, canvis físics. Integració de les descobertes en un esquema i una imatge corporal . . Actitud optimista, esforç i iniciativa per anar resolent situacions de dificultats, comptant amb l’ajut de les persones adultes o els iguals. RELACIONS AFECTIVES I COMUNICATIVES. . Sentiment de pertànyer al grup i compromís de participar en projectes compartits. . Disposició a la relació de conflictes mitjançant el diàleg, a l’assumpció de responsabilitats i a la flexibilització d’actituds personals per trobar punts de coincidència amb els altres i arribar a acords. .Exercitació progressiva d’hàbits que afavoreixen la relació amb els altres: cura, atenció, escolta, diàleg i respecte. . Iniciativa per fer propostes, comunicar experiències i participar activament en la presa de decisions. .Conèixer les diferents parts del cos per fora i iniciar-se a conèixer i descobrir que passa per dins del nostre cos. Relacionar una cosa amb l’altre. . Mostrar una actitud positiva d’ esforç per resoldre situacions de dificultat. . Mostrar interès en pertànyer al grup i participar en els projectes compartits. .Intentar resoldre els conflictes mitjançant el diàleg i trobar punts de coincidència amb els altres i arribar a acords. . Anar agafant l’hàbit d’escolta, de respectar el torn de paraula.. . Fer propostes, comunicar experiències.. . Tenir gust per fer la feina ben feta.

20. ÀREA DESCOBERTA DE l’ENTORN CONTINGUTS I OBJECTIUS DESCOBERTA DE L’ENTORN. Ús de diferents recursos gràfics per recollir i comunicar les observacions com el dibuix o la càmera fotogràfica i les maquetes. EXPERIMENTACIÓ I INTERPRETACIÓ. . Observació i reconeixement de semblances i diferencies en organismes. . Ús d’instruments d’observació directa i indirecta per a la realització d’exploracions i d’experiències, tant analògiques com digitals: balances, metro per a la recollida i posterior anàlisi de dades. Iniciació en l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació. . Mesurament de nosaltres mateixos per conèixer-ne les característiques i comparar-los. . Ús d’estratègies de mesurament de longitud i de pes. . Curiositat i iniciativa per la descoberta, per fer-se preguntes, cercar informació de diferents fonts, compartir-la amb els companys i companyes de classe, i organitzar-la ne els diferents models. . Vernalització dels processos i dels resultats, evocant l’experiència realitzada i valorant les aportacions dels altres. RAONAMENT I REPRESENTACIÓ. . Reconeixement i representació de nombres en situacions com quan ens pesàvem, ens mesuràvem . Ús del dibuix com a mitjà de representació. Iniciar-se en utilitzar diferents recursos gràfics, tenint en compte els més adequats en cada ocasió. . Observar i reconèixer en què som semblants i diferents les persones. . Mostrar interès i conèixer diferents instruments d'observació. . Observar les diferències de mesura entre nosaltres. .Provar les diferents estratègies per mesurar la longitud i el pes. . Tenir curiositat per descobrir i fer-se preguntes sobre el projecte que portem a terme. .Verbalitzar els processos i els resultats evocant l’experiència realitzada i valorant les aportacions dels altres. .Reconèixer i representar nombres en situacions diverses. - Iniciar-se a utilitzar el dibuix com a mitjà de representació.

21. COMUNICACIÓ I LLENGUATGES. CONTINGUTS I OBJECTIUS . OBSERVAR, ESCOLTAR I EXPERIMENTAR. . Participació i escolta activa en situacions habituals de comunicació. . Ús d’estratègies per comprendre els altres quan s’expressen verbalment, . Escolta i comprensió de cançons. .Experimentació amb tècniques plàstiques. . Exploració de diferents instruments : llapis, retoladors, pinzells. .Iniciació als usos socials de la lectura i l’escriptura fent cartells, títols.. Observant la informació dels llibres i de l’ordinador. . Satisfacció per les descobertes i els progressos individuals i de grup en les habilitats lingüístiques i expressives. PARLAR, EXPRESSAR I COMUNICAR. .Utilització d’estratègies per fer-se comprendre i per comprendre els altres, amb imitació de models i amb un ús de llengua cada vegada més acurat. Pronunciació clara, estructura gramatical correcta, lèxic recés i variat, entonació i to de veu apropiats. . Gust per participar en les converses amb l’ús progressiu de les normes que regeixen els intercanvis lingüístics: torns de parla, atenció. . Participació en converses adaptant-se al tema de manera apropiada i assertiva. . Ús de la llengua per mostrar acords i desacords i resoldre conflictes de manera apropiada i assertiva. . Utilització d’instruments tecnològics (TIC) i del llenguatge audiovisual com a mitjà de comunicació, per enregistrar, escoltar i parlar. INTERPRETAR, REPRESENTAR I CREAR. .Descoberta i coneixement progressiu de les relacions entre text oral i l’escrit. Ús d'estratègies per aproximar-se a la lectura, com són ara identificació de paraules significatives visuals,ús del context i de la forma de l’escrit, reconeixement de lletres. .Participar en les converses. .Buscar estratègies per entendre els altres. . Participar i aprendre’s les cançons. . Experimentar amb le tècniques plàstiques adequades. .Iniciar-se en els usos social de lectura i escriptura. . Mostrar interès en les descobertes i els progressos individuals de grup en els habilitats lingüístiques i expressives. .Iniciar-se a utilitzar estratègies per fer-se entendre. .Participar activament en les converses. . Utilitzar els diferents instruments tecnològics. . Descobrir i conèixer les relacions entre text oral i l’escrit. . Utilitzar estratègies per aproximar-se ala lectura, com són ara les paraules significatives visuals del context i de la forma de l’escrit.

22. ON VIVIM? TOTS ELS NENS DIUEN QUE VIUEN A RELLINARS. HEM BUSCAT EL MAPA ON DEIA SER RELLINARS I TAMBÉ VAM BUSCAR ON ERA LA XINA JA QUE EL TON VA TREURE EL TEMA, HEM BUSCAT DIFERENTS FAMÍLIES D’ARREU DEL MÓN I LES HEM ENGANXAT AL MAPA DEL MÓN. CONVERSES VEIEM EL MAPA DEL MÓN I PREGUNTEM QUE ÉS: El JAN DIU AIXÒ BLAU ÉS AIGUA. NOSALTRES HI VIVIM A L’AIGUA. TOTS DIUEN QUE NO QUE HI VIUEN ELS PEIXOS. L ’ALAN DIU QUE RELLINARS ESTÀ A DINS DE CATALUNYA I D’ESPANYA. PARLEM DELS CONTINENTS, ÀFRICA, ÀSIA, AMÈRICA ( LA MAIA DIU QUE TÉ UNA PEL.LÍCULA DEL CRSTÒBAL COLON QUE VA DESCOBRIR AMÀRICA ) EUROPA. ALAN.ELS PINGÜÍNS VIUEN AL GEL QUE ÉS AIXÒ DE COLOR BLANC. UNA PREGUNTA MOLT INTERESSANT: QUIN IDIOMA PARLEN ELS DE L’ÀFRICA ( DIU L’ IAN ) A FRANÇA PARLEN AMB FRANCÈS DIU L’IAN. L’ALAN DIU QUE AUSTRÀLIA PARLEN AMB ANGLÈS. A ESPANYA PARLEN EN CASTELLÀ I A CATALUNYA AMB CATALÀ (DIU L’ALAN). JULIA. LA MEVA MARE VIVIA AL BRASIL.

23. NOSALTRES VIVIM AQUÍ.