3. PRIMER CONCURS ALEPH
1r - ENDEVINALLES
1r PREMI – SISI (LAIA PORLAN)
SOM DE DIFETRENTS COLORS
VERT MARRÓ I GROC
EN TIREN LES PORQUERIES
I EM BUIDEN CADA DIA
QUI SÓC?
2n PREMI – SEÑORITA VALVEDE (VIOLETA VALVERDE)
SÓC MOLT SUAU
I NEIXO D'UN OU
HI HA VEGADES QUE NEIXO D'UNA INCUBADORA
HI HA VEGADES QUE M'INCUBA LA MEVA MARE
I EL MEU COLOR ÉS GROC
QUI SÓC?
2 SANT JORDI 2013 – ESCOLA LA SÍNIA
4. PRIMER CONCURS ALEPH
2n - EMBARBUSSAMENTS
1r PREMI – LLUNA BLANCA (NEUS ROYO)
CRIC, CRIC FA EL GRILL
COC, COC FA EL GALL
COC, CRIC, COC, CRIC
FAN EL GALL I EL GRILL.
2n PREMI – FLOQUET DE NEU (GUILLEM CUELLO)
EN PAU TÉ UN POU
I EN POL TÉ UN PÈL
POM, POM QUIN PAL
PAC,PAC S'HA ACABAT.
3 SANT JORDI 2013 – ESCOLA LA SÍNIA
5. PRIMER CONCURS ALEPH
3r - CÒMIC
1r PREMI - CAPITÀ CUL DE TRO (GUIU BEUMALA)
4 SANT JORDI 2013 – ESCOLA LA SÍNIA
6. PRIMER CONCURS ALEPH
2n PREMI – MARIEL GRATALLOPS MENJABROQUIL
(HUG OBRADOR)
5 SANT JORDI 2013 – ESCOLA LA SÍNIA
7. PRIMER CONCURS ALEPH
4rt - CONTE CIENTÍFIC
1r PREMI – TINA VINT-I-QUATRE (MARTINA ROIG)
VIATGE A TRAVÉS DEL TEMPS
Hi havia una vegada a Molins de Rei una científica que volia veure com s'havien format
les muntanyes de Montserrat. Van passar els dies i, rumiant, rumiant, va tenir una gran
idea: fer una màquina del temps per viatjar 65 milions d'anys enrere, quan es van formar
les muntanyes de Montserrat.
Van passar els mesos fins que finalment va acabar la màquina del temps. Un cop la va
tenir enllestida hi va pujar i va programar-la per viatjar 65 milions d'anys enrere. Quan ja
estava tot a punt va notar que estava tan neguitosa, que tremolava i li queien gotes de
suor. Finalment, va prémer el botó i la màquina va començar a funcionar. L'invent feia
moltes voltes i la científica es va marejar i quasi vomita.
Quan es va recuperar del mareig, es va adonar que la màquina feia molt de soroll i treia
fum. Al cap d'uns moments es va sentir un soroll molt fort i la màquina es va anar aturant.
Un cop va estar aturada va baixar de la màquina i va veure uns monjos. Llavors va pensar
que no havia viatjat 65 milions d'anys enrere i va preguntar als monjos quin any era. Els
monjos es van quedar sorpresos però li van respondre: era el 24 de juliol del 1958, just
quan estaven muntant el primer orgue de Montserrat. La científica va veure que els
monjos estaven molt enfeinats i els va donar un cop de mà a muntar l'orgue. A canvi, ells
la van voler ajudar a arreglar la màquina del temps.
6 SANT JORDI 2013 – ESCOLA LA SÍNIA
8. PRIMER CONCURS ALEPH
Van revisar la màquina i van veure que un tub s'havia trencat i sense aquell tub no podia
continuar el viatge. Van estar una bona estona rumiant fins que a un monjo se li va acudir
una idea: podien agafar un tub de l'orgue!
Van buscar un tub de l'orgue que fos més o menys de la mateixa mida i el van posar a la
màquina del temps. Van provar a veure si anava, i sí, va funcionar. La científica va
programar de nou la màquina del temps i va continuar el seu viatge fins 65 milions
d'anys enrere i finalment va poder veure la formació de les muntanyes de Montserrat. VA
SER ESPECTACULAR!
Quan la científica va tornar a casa seva, va trucar a una amiga per explicar-li la seva gran
aventura i que havia vist com s'havien format les muntanyes de Montserrat: primer tot era
un mar i llavors es van moure les plaques tectòniques i es van formar plegaments que van
donar lloc a les muntanyes. Va quedar un mar intern entre les muntanyes i l'aigua d'aquest
mar es va anar evaporant fins que no en va quedar. Amb el pas del temps les muntanyes
s'han anat erosionant amb l'aigua de la pluja, el vent i el gel, i per això ara les muntanyes
de Montserrat tenen aquesta forma tant especial i divertida.
La científica i la seva amiga van decidir anar a fer una excursió a Montserrat. Quan van
acabar de caminar van visitar el monestir i van escoltar l'escolania acompanyada per
l'orgue. Després van topar amb el monjo que havia tocat l'orgue i li van dir que havia tocat
molt bé. Llavors ell els va explicar que a Montserrat hi ha dos orgues, el nou i el vell, però
que al vell li falta un tub.
7 SANT JORDI 2013 – ESCOLA LA SÍNIA
9. PRIMER CONCURS ALEPH
2n PREMI – MADUIXETA VERMELLETA
(ANNA MONTESINOS)
LES AVENTURES DE DUES GOTES DE LAVA
- Hola, sabeu qui sóc? Doncs sóc una roca volcànica! Clar, abans era una gota de lava.
Voleu que us expliqui la meva aventura? Doncs som-hi!
Jo abans estava a dins de la cambra magmàtica d’un volcà i un dia vaig dir:
- Estic impacient per sortir per la xemeneia, sortir volant pels aires i descobrir el mon que
ens envolta!- vaig dir emocionada.
- No et facis l'impacient, Lovi, que ja falta molt poc! - va dir Livo ,la meva millor amiga.
- Livo, et puc fer una pregunta?- vaig preguntar-li.
- És clar que si, Lovi!
- Com és que nosaltres, les gotes de lava, sortim disparades, i no sortim caminant?- vaig
dir estranyada.
- Perquè el nucli de la terra, està envoltat de plaques tectòniques, i, quan les plaques
tectòniques es separen o es fan una esquerda, el nucli, que és la lava, està tan apretat
que surt disparat per la xemeneia, que és el cràter del volcà. Això es diu erupció- va dir
Livo cansada d'explicar.
De sobte, es va sentir un gran soroll i es va sentir...
- ATENCIÓ! Tothom als seus llocs! Ha arribat el moment de sortir i agafar velocitat.
- CONTE ENRERE! Deu, Nou, Vuit, Set, Sis, Cinc, Quatre, Tres, Dos, Un... ZERO!
La lava va començar a pujar i jo estava molt espantada, no m’havia passat mai i aquest
era el meu primer cop que viatjava fora del volcà.
- Livo, agafa’t a mi!
- Lovi, agafa’t a mi!
8 SANT JORDI 2013 – ESCOLA LA SÍNIA
10. PRIMER CONCURS ALEPH
Després vam sortir projectades cap al cel i vam sortir del núvol de fum...
- Ohhhhhhh! Ja estem agafant velocitat... Aiiiiiiiiiiii! Mira, Lovi què bonics que són els
camps!
- Tens raó, Livo, aquestes vistes són precioses, ara que hem sortit del núvol de fum!
- Ahhhhhhhhhhh, una ALIGA !- va dir Livo espantada.
- Shhhhhhhhhhhhhh! Que ens sentirà! Intenta desviar-te!
Poc a poc ens vam desviar de l'àliga.
- UF!! Començo a estar cansada!- va dir en Livo.
- Mira la pista d'aterratge, Livo! Va, anem passant cap allà!- vaig dir jo sorpresa.
Al final, vam aterrar juntes i per fi, vam poder explicar-nos molts acudits després d’aquell
viatge tan fascinant. Vam quedar allà estirades uns quants anys, després ens vam
refredar i així és com ens vam convertir en roques magmàtiques. Ara la vida ens agrada
bastant. Veiem el dia, la nit, prenem el solet, ens mullem una mica els dies de pluja i
sobretot som molt felices d’estar a aquí fora. Que bé, ara la gent ens agafa i ens acaricia.
És tota una aventura inoblidable!
9 SANT JORDI 2013 – ESCOLA LA SÍNIA
11. PRIMER CONCURS ALEPH
5è – CONTE
1r PREMI – VIOLETA (ONA BALLESTÉ)
EL VIATGE EN AVIÓ
Sóc la Júlia, una nena que des dels 2 anys m'agraden els avions. Ara tinc 10 anys i
m'agradaria fer la volta al món en avió, però els meus pares no em deixen.
Sempre porto un casquet de color marró i unes ulleres d'aviador. Tinc els cabells llargs i
castanys i els ulls molt i molt grans, de color blau turquesa. Sota els ulls hi tinc un nas petit
i una boca amb els llavis molt gruixuts. Porto una samarreta negre i uns guants sense dits,
sempre vaig amb uns pantalons texans i unes botes, no molt altes, de color negre. I
sempre porto amb mi una motxilla amb tot el que necessito per viatjar.
Tinc un amic molt aventurer. Aquest amic és en Gullivert. Es més gran que jo, és mecànic
d'avions i té experiència en viatjar. Té una avioneta que va comprar molt bé de preu a un
cementiri d'avions i que poc a poc va anar modificant i adaptant als temps moderns.
Un dia li vaig preguntar:
- Tu alguna vegada has fet la volta al món?- i em va contestar que no i que perquè li ho
deia – em va dir. I jo li vaig contestat que -perquè jo la volia fer en avió i com que ell
conduïa tan bé la seva avioneta, volia saber si la volia fer amb mi?- i em va contestar- i
tant que sí!.
Vaig convèncer als meus pares a base d'insistir i insistir, i també de dir que hi aniria amb
en Gullivert. Érem molt amics i li tenien confiança.
Al cap d'uns dies, vam fer les maletes i ens vam preparar per marxar a fer la volta al món.
Em vaig acomiadar dels meus pares mentre ens estàvem enlairant. Al cap d'una bona
estona, tot volant sobre el mar Cantàbric , va ser quan va començar a fer un vent molt fort
i vam haver de posar el motor a tope i ens vam dirigir cap a França. Allà vam veure la
10 SANT JORDI 2013 – ESCOLA LA SÍNIA
12. PRIMER CONCURS ALEPH
torre Eiffel, vam anar a Toulouse, a Paris i a Marseille. I també vam aprendre a parlar
francès i vam aprendre a dir: “bonjour”, “au revoir”, “bonne” i “bonne nuit”. Després vam
anar a Itàlia , vam veure la torre de Pisa i el Coliseum de Roma, però de cop i volta un
exèrcit de romans se'ns va posar al davant, no sabia si estava veient una visió o no,
llavors vaig agafar un bastó que hi havia per allà i vaig començar a lluitar, tota la gent em
mirava, de cop vaig saber que era una visió i que m'ho estava imaginant tot. Com que
erem a dins del Coliseum el meu cap va fer de les seves. També vam menjar una pizza i
uns “spaghetti” i vàrem aprendre algunes paraules com per exemple: “ciao”, “addio”,
“giorno” i “buonanotte” .
Després vam anar a la Xina, exactament vam anar a Pequín. Vam veure la muralla xinesa
i aquest cop el Gullivert va començar a fer un mur com si continués la muralla, i al seu
voltant hi veia molts altres treballadors. Ens havia tocat massa el sol, així que ens van fer
fóra i vam anar a un restaurant xinès i ens vam empatxar fins a explotar. Al cap de moltes
hores de vol vam arribar a Rússia allà ens vam haver de tapar molt perquè feia molt de
vent i fred, i ens vam refredar al cap de dos dies. Un dels dies ens vam quedar sense
gasolina i el Gullivert i jo ens vam espantar molt perquè portàvem diners però no dels de
Rússia (que són els rubles). I aquí és on vàrem conèixer a en Nicolau. Després vam anar
a Austràlia i allà vam conèixer els cangurs i els vam poder tocar i pujar a sobre d'ells.
Després vam anar als Estats Units d'Amèrica allà vam estar a Hollywood i vam gravar una
pel·lícula de l'oest, ens vam embrutar molt, també vam conèixer estrelles de cine i vam
aprendre anglès americà. Finalment vam tornar cap a casa, vam saludar als pares i els hi
vam dir que havíem après molt.
Tota aquesta experiència m'ha ajudat a fer-me gran. He après altres idiomes, he tastat
altres menjars diferents, menjars que no m'hauria pas imaginat que hauria mai tastat. He
fet amics i m'he adaptat a tots els canvis d'horari diferents que a cada país té.
Ara sé que viatjant tens experiència i que l'experiència et fa gran.
11 SANT JORDI 2013 – ESCOLA LA SÍNIA
13. PRIMER CONCURS ALEPH
2n PREMI – DEMO (ROGER RUIZ)
EL TÚNEL SECRET
Hola lectors, aquest conte que us vaig a explicar una part és veritat i l’altre és mentida.
Aquesta història va passar entre l’any 974 i el 985 aproximadament.
Tot va començar quan el Compte de Barcelona Borrell II va manar fer un castell a la
Joncosa del Montmell. Mentre l’estaven construint, Josep Espuny va tenir una idea, que
era construir un túnel des del castell fins al poble. Perquè si ens atacaven podríem anar a
buscar menjar i demanar ajuda sense que ens trobessin. Quan van acabar de construir-ho
tot, la gent del poble va fer una festa.
Al cap de uns dies l’exèrcit del Califa Al-Mansur va atacar al poble, i la gent del poble se’n
va anar ràpidament a amagar-se al castell. L’exèrcit del Califa Al-Mansur va assetjar el
castell.
Els nens passejaven pel túnel en busca de queviures. Així 2 mesos. En Josep es va
recordar que podien anar pel túnel a buscar ajuda. I així ho va fer.
Al cap de dos dies corrent per la muntanya en Josep va arribar a Barcelona. I li va dir al
Comte Borrell:
- Necessito ajuda! Estan assetjant el castell del Montmell!
I el Comte va contestar-li:
- D’acord, ara reuneixo el meu exèrcit!
Al cap de dues hores ja estaven tots reunits i van marxar cap a la Joncosa.
Quan van arribar al castell, es van trobar el àrabs i van fer una gran guerra i, al final, el
guanyador va ser... REDOBLE SI US PLAU!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
El guanyador va ser l’exèrcit del Comte Borrell II, i quan van acabar van fer una festa per
celebrar la victòria.
I vet aquí el castell d’un poble molt marxós, que aquest conte ja s’ha fos.
12 SANT JORDI 2013 – ESCOLA LA SÍNIA
14. PRIMER CONCURS ALEPH
6è – TEXT AUTOBIOGRÀFIC
1r PREMI – SENYOR PRETÈRIT PLUS QUAMPERFET
(PAU CANOSA)
LA MEVA VIDA DES DEL PRIMER ANY
FINS ALS TRES
Primer any
Just quan vaig fer un any, el dia del meu aniversari em vaig al·lucinar amb tota la gent, el
pastís i aquestes coses que es fan a les celebracions d'aniversari. De fet, jo no vaig bufar
les espelmes de lo al·lucinat que estava sinó que les van bufar els meus pares.
També ja expressava alguns sentiments, com ara inquietud, pena, gracia, curiositat...Però
sobre tot mostrava la gana. Gairebé sempre portava una galeta a la mà, menjava en una
trona que s'enganxava a la taula gran, no vaig menjar sense trona fins als tres anys.
Menjava de tot, ja que les dents em van sortir als tres mesos.
També quan tenia un any va ser la primera vegada que vaig anar a la platja. L'aigua
m'encantava, l'entorn també però sobre tot la terra, tan se val d'on era la terra, com si era
de la platja o dels parcs infantils, però fer la migdiada era el que més em costava “i encara
ara no m'agrada”. M'agradava més jugar a inventar-me històries amb els ninos o jugar a
“cuinetes”.
M'agradava caminar, de fet vaig aprendre a caminar al passeig del costat de la platja
d'Altafulla. Anava agafat d'una mena de pedrissos que separaven la platja del passeig i de
cop i volta, em vaig deixar anar i vaig caminar fins al costat dels pares.
Ara bé, quan vaig començar a parlar bastant bé no callava. Això ho té, un cop aprens una
13 SANT JORDI 2013 – ESCOLA LA SÍNIA
15. PRIMER CONCURS ALEPH
cosa que l’has de saber fer la resta de la teva vida, el més normal és anar-ho practicant
fins que et surt a la perfecció.
Tenia una passió molt forta per les grues. Cada vegada que en veia una deia “gua,gua” i
de vegades els meus pares ni la veien.
Segon any
Als dos anys ja parlava a la perfecció. Demanava les coses pel seu nom, preguntava
sense canviar les lletres de les paraules, explicava coses, com ara coses que m'havien
passat... D'altra banda no somreia gaire a les fotos, estava pendent d'algunes altres coses
i pensava.
Tampoc no em queixava gairebé mai, ni per anar a la guarderia. M'ho passava molt bé a
la guarderia, jugant,coneixent coses, fent activitats diverses... Ah! i a la guarderia ja no hi
portava el xumet, el vaig deixar sense problemes. No puc dir el mateix dels bolquers, això
em va costar una mica més, però, un dia, a la guarderia me'l van treure i a casa també i
ja no el vaig necessitar.
14 SANT JORDI 2013 – ESCOLA LA SÍNIA
16. PRIMER CONCURS ALEPH
Tenia bastants anècdotes, de fet ho eren tot
d'anècdotes, però n’hi va haver una d'important,
un ensurt més ben dit. Quan tenia dos anys
acabats de fer, anàvem en un vaixell i jugant vaig
desaparèixer de cop i volta i em van trobar gràcies
a un senyor que m'havia trobat a la piscina mirant
com la gent es banyava. La piscina estava al pis
de dalt i aquell home els hi va donar un consell als
meus pares, “els nens són com les vaques,
sempre pugen”. Els ho va dir perquè m'estaven
buscant només pel pis on m'havien perdut.
Deixem aquesta anècdota, no gaire agradable, i
parlem del que m'agradava o el que demanava
sempre als pares que em fessin abans d'anar a
dormir. A vegades em llegien “Els tres porquets”.
Casi me'l sabia de memòria i si
canviaven alguna cosa del conte els hi
deia que s'havien equivocat i els
corregia.
Una de les coses que em van agradar
va ser quan va néixer el meu cosí
Marc. Passava molta estona amb ell.
Tercer any
Als tres anys vaig començar a tenir apreci per la música. Me l'escoltava amb atenció. A tot
arreu on hi havien instruments, jo em parava a escoltar i mirar.
Quan ja vaig fer tres anys ja dormia amb un llit més gran i tal com he dit abans ja menjava
15 SANT JORDI 2013 – ESCOLA LA SÍNIA
17. PRIMER CONCURS ALEPH
a la cadira normal.
Aquest any, el tercer de la meva vida, va ser un de molt important per mi i per tota la
família. Vaig començar l'escola i, mira si fa anys, però encara me'n recordo d'aquell parell
de barracons amb un jardí. També me'n recordo quan l'Anna Maria ens deia hola i adéu
quan marxàvem d'excursió, quan
dinàvem a la classe, fent per fi
amics que hi jugues més de dues
vegades. Vaja, en definitiva, em
va agradar molt canviar de
centre. Va ser un dels anys que
vaig fer més canvis.
16 SANT JORDI 2013 – ESCOLA LA SÍNIA
18. PRIMER CONCURS ALEPH
2n PREMI – HAPPY FLOWER (ONA FREIRIA)
PRIMER ANY DE VIDA
NADÓ
Em dic Happy Flower i tinc 11 anys.
Vaig néixer a l'hospital Sant Joan de Déu, el 17 de juny del 2001 a les 01:25. El meu signe
astrològic es gèminis. El part va ser ràpid amb anestèsia epidural. El meu pare diu que al
sortir del cos de la mare feia molta olor a vida.
Quan vaig néixer pesava 2,9 kg i mesurava 49cm. Tothom diu que m’assemblo al meu
germà.
Era petitona i amb el cap rodonet, la pell era color crema i tenia els cabells negres. Quan
vaig néixer em van posar un pijama blau, em va venir a visitar tota la família, em van
regalar roba i el meu germà, un sol de joguina.
Vaig trigar un parell de setmanes en fer el meu primer bany (que em va agradar molt), just
després de que caigués el melic.
Era molt riallera i plorava molt poc, els meus pares diuen que el primer dia ja estava rient i
que tot em feia gracia.
Encara que els meus pares jugaven molt amb mi, el meu germà sempre era el centre
d'atenció.
ELS PRIMERS MESOS DE VIDA
Fins els 5 mesos no vaig menjar res més que pit i a partir de llavors vaig començar a
combinar-ho amb papilla de cereals, que m'agradava molt, i de fruita que no em feia molta
gràcia. El biberó només el feia servir per beure aigua i suc de taronja. Era molt dormilega,
17 SANT JORDI 2013 – ESCOLA LA SÍNIA
19. PRIMER CONCURS ALEPH
i m'havien de despertar per menjar.
Acostumava a dormir-me amb el xumet, sola al meu bressol, sense cap nino al costat
perquè necessitava tot l'espai per a mi.
Quan estava desperta mirava al meu voltant, sobretot el que feia el meu germà. Les fulles
dels arbres m'apassionaven quan es movien.
La meva mare em va cuidar fins els 5 mesos i després, quan ella treballava, estava amb
els meus avis materns.
Em portaven molt de passeig al parc, al bosc, a la platja...
La primera dent em va sortir amb 1 any.
Mai vaig gatejar, no m'agradava posar les mans a terra. Vaig començar a caminar amb 1
any.
La meva primera paraula la vaig dir amb 8 mesos, va ser “PAPAMAMA”.
La meva pediatra es deia Júlia Yuste, i em va posar totes les vacunes que calien: la
meningitis, el tètanus, i moltes més. Ella controlava el meu creixement, que era adequat
per a la meva edat.
També em va diagnosticar la meva primera malaltia, la varicel·la, quan només tenia 1
mes, que me la va encomanar el meu germà. No la vaig passar gaire forta, perquè la
mare amb el pit em passava moltes defenses. En general vaig ser una nena bastant sana.
Quan ja tenia un any vaig anar a la Gespa, la llar d'infants de la UAB. Allà em sentia molt
lliure, perquè teníem un bosc per a nosaltres i molta gespa i sorrals i bicis i aire lliure...
Tenia dos amics molt especials, l'Anna Pancho, érem inseparables, i en Bernat que em
seguia a tot arreu. Vaig passar dos anys de la meva vida molt feliços i encara me'n
recordo de moltes coses. Ah, la meva mestra es deia Carme. Recordo que un dia, encara
no tenia dos anys, vaig decidir que ja era gran i no necessitava el xumet, el vaig llençar a
les escombraries de la llar d'infants i la meva amiga també ho va fer. En Bernat no ho
tenia tan clar, ni la resta dels meus companys i aquí es va acabar el xumet per mi.
18 SANT JORDI 2013 – ESCOLA LA SÍNIA
20. PRIMER CONCURS ALEPH
Ni a la llar d'infants ni a casa tenia cap joguina preferida, jugava amb totes les joguines
que hi havia, sobre tot amb els playmobils.
Aquesta era jo poc abans de tindre un any.
19 SANT JORDI 2013 – ESCOLA LA SÍNIA
