Pla de Convivència Escola Ametllers

1. PLA DE CONVIVÈNCIA
ESCOLA AMETLLERS
Aprovat el 23 de juny de 2021
“Hauríem de pensar que som una de les fulles d’un arbre i
l’arbre és tota la humanitat. No podem viure sense els altres,
sense l’arbre.”
Pau Casals

2. 2
ÍNDEX DE CONTINGUTS
1. Què és el Projecte de Convivència (PdC) 3
1.1. Objectius i continguts generals del PdC 3
1.2. Continguts a desenvolupar 3
2. Contextualització 4
2.1. Raó de ser 4
2.2. Trets d’identitat 4
2.3. Característiques del context escolar 5
2.4. Inclusió escolar 5
3 - Conceptes clau 7
4 - Diagnosi 9
4.1. Diagnosi de famílies 10
4.1. Valoració global dels resultats 14
4.2. Diagnosi alumnes primària 15
4.2.1. Valoració global dels resultats 23
4.3. Diagnosi mestres 24
4.3.1. Valoració global dels resultats 29
5 – Concreció de les actuacions del centre 30
6 - Actuacions per afavorir la millora de la
convivència a partir del curs 21-22
36
7-Protocol d’intervenció intern d’escola en situació
de conflicte greu
40
ANNEX 42

3. 3
1. Què és el Projecte de Convivència (PdC)
“El Projecte de Convivència és l’instrument on es reflecteixen les accions que el centre
docent desenvolupa per capacitar tot l’alumnat i la resta de comunitat educativa per a la
convivència i la gestió positiva dels conflictes.”
Projecte de Convivència i èxit educatiu. Departament d’Ensenyament. 2016
1.1. Objectius i continguts generals del PdC
Els objectius generals que ens proposem en aquest document serien els següents:
1. Assegurar i garantir la participació, la implicació i el compromís de tota la comunitat
escolar.
2. Ajudar a cada alumne a relacionar-se amb si mateix, amb els altres i amb la societat.
3. Potenciar l’equitat i el respecte a la diversitat de l’alumnat en un marc de valors
compartits.
4. Fomentar la mediació escolar i la cultura del diàleg com a eina bàsica en la gestió
del conflicte.
5. Fomentar una cultura de la pau i la no-violència, juntament amb els valors que fan
possible preservar i enriquir la vida de totes les persones.
1.2. Continguts a desenvolupar:
1. Concreció de la contextualització del centre recollida en el Projecte Educatiu, on
s’inclouen els trets més destacats del centre i el seu entorn en relació amb els
factors que poden incidir en la convivència.
2. Diagnosi de la situació de la convivència que permet determinar els punts forts i els
punts febles i les necessitats del centre en matèria de convivència.
3. La formulació dels objectius específics d’acord amb el Projecte Educatiu de Centre,
els objectius generals del Projecte de Convivència i les necessitats tractades.
4. La formulació dels indicadors d’avaluació que permetin conèixer el grau d’assoliment
dels objectius específics.
5. La concreció de les mesures de prevenció, detecció i intervenció educatives
orientades a aconseguir els objectius específics.

4. 4
6. La concreció de protocols de prevenció, detecció i intervenció enfront de situacions
de conflictes greument perjudicials per a la convivència.
2. Contextualització
2.1.Raó de ser
L’escola Ametllers és un centre públic d’educació infantil i primària que neix a causa del
gran creixement que hi ha hagut en els darrers anys al municipi de Sant Joan de
Vilatorrada.
Som una escola de dues línies que acull infants des de P3 fins a 6è de primària. L’escola
compta amb uns 450 alumnes i amb una plantilla de 35 mestres aproximadament. Al
personal de l’escola hi hem de contemplar la conserge, el personal de cuina, l’auxiliar
administrativa, el personal de neteja, l’auxiliar d’educació especial, la tècnica d’educació
infantil i els i les acompanyants de menjador. En relació al personal, cal destacar que
són persones amb un gran sentit de pertinença a l’escola i que intenten desenvolupar la
seva tasca amb coherència amb el Projecte Educatiu del Centre.
2.2. Trets d’identitat
L’Escola Ametllers és una escola catalana de titularitat pública, oberta a tothom,
integradora i que té com a objectiu la formació de persones solidàries, tolerants,
respectuoses i lliures.
La quasi totalitat de la població escolar prové de famílies integrades en el poble,
treballadors i treballadores en actiu, de nivell sociocultural mitjà i mitjà baix.
El tipus d’ocupació dels pares i mares és molt divers, però el sector que més predomina
és l’industrial i de serveis (administratius, transport, salut, comerç i altres).
El percentatge d’immigració és baix, i els llocs d’origen són diversos.
El català és la llengua habitual en les diferents situacions comunicatives: dels mestres
amb alumnes i a l’inrevés, dels mestres a les famílies, encara que entre iguals parlen
força en castellà tant dins del centre com fora d’aquest.

5. 5
Des del seu inici, l’escola Ametllers va néixer amb la voluntat d’acompanyar a la infància
des del respecte pels seus processos de vida. Sentim que aquest acompanyament
respectuós sempre ha afavorit la bona convivència al centre i ha estat la base per no
haver-nos trobat mai amb grans conflictes.
2.3 Característiques del context escolar
Està ubicada al municipi de Sant Joan de Vilatorrada.
Aquest municipi es troba a 3 km. de Manresa, la capital de la comarca del Bages.
Actualment compta amb una població d’uns 10.780 habitants repartits en un territori de
16,4 km2. Els límits municipals són al Nord amb les poblacions de Sant Mateu de Bages i
Callús; al Nord-Est amb Santpedor; a l’Est amb Sant Fruitós de Bages; al Sud-Est amb
Manresa i a l’Oest amb Fonollosa, d’on provenen alguns dels alumnes.
2.4 Inclusió escolar
Les actuacions globals i integrals han estat la base d’un bon clima necessari per a la
convivència. A mesura que hem anat creixent com a escola, hem pogut millorar les
actuacions,que han estat compartides, coherents, eficients i eficaces, i fonamentades en
una cultura dialogant basada en l’acord i les normes centrades en la vivència i la realitat
de l’escola, i que s’han anat implantat a mesura que ens hem anat trobant en situacions
diverses en el nostre dia a dia.
L’escola té en compte la creació d’entorns d'aprenentatge que afavoreixen la inclusió de
tot l’alumnat. Aquests contextos permeten proporcionar múltiples maneres de presentar
la informació, de reorganitzar els espais i els recursos humans, materials i tecnològics
que faciliten la personalització dels aprenentatges.
Per poder atendre les necessitats dels infants cal que tinguem present les múltiples
maneres que tenim cadascú de nosaltres per aprendre; les intel·ligències múltiples.
Howard Gardner (1983) defineix la intel.ligència com” la capacitat de resoldre problemes o elaborar productes
que siguin valuosos en una o més cultures”. Parteix de què és una capacitat i ,per tant, és una destresa que
es pot desenvolupar a partir del potencial genètic de cadascú segons l’ambient on ens trobem, l’educació

6. 6
rebuda, les experiències viscudes, etc.
Tal i com ens apunta Núria Marçal Hidalgo en el seu treball de recerca, Activitats per
fomentar l’atenció i la reflexió de l’alumnat a primària (2007), tampoc podem deixar de
banda l’educació emocional.
L’objectiu de l’educació emocional a l’escola és ajudar els infants a ser persones emocionalment intel.ligents,
persones que coneixen i saben entendre els propis sentiments i els dels altres, que controlen les seves
emocions, que se senten é amb elles mateixes, que són capaces establir bones relacions i que tenen els
recursos i les habilitats necessàries per resoldre positivament els conflictes que se’ls presentin; persones que
saben prevenir els efectes perjudicials de les emocions negatives i saben generar emocions positives; en
definitiva persones que adopten una actitud positiva davant la vida. Es tracta de desenvolupar la intel·ligència
emocional mitjançant entrenament.
A l’escola, hem de fer un treball que contempli aquests aspectes per tal de poder fer un
bon procés d’inclusió de tot l’alumnat i també de llurs famílies.
Una bona educació emocional farà alumnes que tinguin una bona autoestima i que
entenguin la posició dels altres, que tinguin empatia, cosa que afavorirà un ambient de
calma i d’escolta i ajudarà a afrontar els possibles conflictes que puguin aparèixer.
A la PGA, incloem plans d’atenció a la diversitat, que intenten ajustar-se cada curs en
funció de les necessitats que es requereixen; així doncs es contempla que els mitjans
ajudin a la millora de la inclusió de tot l’alumnat.
- Consensuem i establim criteris metodològics per dur una tasca sistemàtica del
treball emocional i de valors. Hi dediquem una sessió setmanal.
- Dediquem una sessió setmanal a l’atenció dels alumnes de forma individualitzada,
per escoltar i valorar els seus neguits i necessitats; per ajudar als infants a
planificar el seu propi temps i per desenvolupar les activitats proposades.
- Tenim present en el nostre dia a dia diferents tipus d’agrupacions: espais
d’aprenentatge, racons, grups reduïts, grups cooperatius i altres sistemes
d’agrupament.
- Assessorament de l’EAP i altres serveis externs, com CREDA, Serveis socials,
CDIAP, CSMIJ.
- Atenció des de l’Aula d’Educació Especial. També ajudant a l’elaboració i
seguiment dels Plans Individualitzats.
- Atenció des de l’Aula ordinària i des de la d’E.E. dels alumnes nouvinguts i, en el

7. 7
cas que n’hi hagin, alumnes d'origen estranger que necessiten d’un altre tipus de
suport
3. Conceptes clau
Pensem que el projecte de Convivència cal que reculli un seguit de conceptes claus que
aniran orientats a abordar d’una manera més proactiva la convivència entre els agents
que formen la comunitat educativa. Són conceptes que cal tenir en compte per tal que
tothom ho identifiqui de la mateixa manera.
Així doncs, s’entén per:
Agressió: Acció no justificada contra
l’equilibri, la integritat o els drets d’una
persona mitjançant amenaces o atacs.
Assertivitat: És la capacitat d’expressar i
defensar les pròpies emocions i idees tot
respectant les dels altres.
Assetjament (bulling): Qualsevol forma de
maltractament físic, verbal, psicològic,
social, moral, sexual, ideològic o virtual,
sostingut en el temps, definit per la seva
freqüència i intencionalitat de causar dany i
patiment a un subjecte en concret. Pot ser
exercit per un individu o un grup, amb
participació passiva o activa de la resta de
companys, produït per una desigualtat de
poder, generalment un canvi de personalitat
en la víctima o víctimes (ansietat, descens
de l’autoestima, quadres depressius) que
dificulten la seva integració en el medi
escolar i el desenvolupament normal dels
aprenentatges. Aquesta acció negativa i
intencionada, situa la víctima en una posició
de la que difícilment pot sortir-ne pels seus
propis mitjans.
Empatia: És la capacitat per connectar
respectuosament amb els sentiments i les
emocions de les altres persones i per
comprendre els seus arguments i punts de
vista.
Ciberassetjament, Grooming, Sexting:
Assetjament intencionat, repetit i mantingut
en el temps portat a terme a través de les
tecnologies, que pot produir-se a l’escola i
fora d’ella, amb o sense anonimat per grups
d’individus contra víctimes que no poden
defensar-se.
Pràctiques restauratives: Les pràctiques
restauratives constitueixen un ventall
d’eines que permeten prevenir, detectar,
gestionar i resoldre les situacions de
conflicte per tal de millorar la convivència i
reforçar els vincles afectius entre les
persones afectades per aquestes
situacions.
Violència: Coacció física o moral exercida
sobre una persona per obligar-la a una
determinada acció o omissió.
Tot seguit ressenyem d’altres conceptes que estan relacionats amb el dia a dia de la vida

8. 8
escolar (Extret del Projecte de Convivència i èxit educatiu. Departament d’ensenyament.
2016).
Absentisme: És l'absència
reiterada i no justificada dins
de l’horari escolar,
d’alumnat en edat
d’escolarització obligatòria
en el centre educatiu on
està matriculat.
Acollida: És el conjunt
sistemàtic d’actituds i
actuacions que el centre
educatiu posa en
funcionament per
acompanyar els nous
membres de la comunitat
educativa o els que
s’incorporen després de
procesos d’absència, en la
vida i la cultura del centre, i,
alhora fer-los partícips dels
projectes que s’hi
desenvolupen.
Coeducació: Acció
educativa fonamentada en
el reconeixement de les
potencialitats i individualitats
de l’alumnat,
independentment del seu
sexe o orientació sexual,
potenciant la igualtat real
d’oportunitats. Cerca
l’eliminació de tota mena de
discriminació per raó de
gènere o d’orientació sexual
i el respecte per la diversitat
de l’alumnat.
Conflicte: Situació en la qual
dues o més persones estan
en desacord perquè els
seus interessos són
incompatibles, o bé els
perceben així.
Competències
socioemocionals: És la
presa de consciència d’un
mateix i la millora de les
condicions de les relacions
interpersonals, i per tant, de
la convivència dins els
centres educatius.
Comunicació: Entre família i
escola. És el conjunt
sistemàtic d’actuacions i
canals que el centre
educatiu posa en
funcionament amb l’objectiu
de compartir la
responsabilitat educativa i
millorar l’èxit educatiu de
l’alumnat i també el
funcionament del centre. Cal
explicitar a les famílies què
fem i perquè ho fem en tot
moment i, amb el mateix
propòsit, conèixer quines
són les seves expectatives i
opinions.
Educació intercultural:
Promou espais d'inclusió
basats en la igualtat i la
necessitat de compartir uns
valors comuns que ajudin a
conviure en la mateixa
comunitat. Promou l’ús de la
llengua catalana en un marc
plurilingüe com un element
de cohesió i igualtat
d’oportunitats.
Educació per la pau: La
convivència és el valor
primer de tota societat que
busqui la pau i que utilitza el
diàleg per resoldre tot tipus
de qüestions.
Esforç: És la capacitat que
tenim de treballar durant un
temps continuat per
aconseguir uns objectius
determinats. Constitueix la
base fonamental perquè
l’alumnat obtingui un major
rendiment.
Mediació: Procés de gestió
positiva de conflictes.
Inclusió: Suposa una millora
evolutiva respecte a la idea
d’integració. La inclusió
pretén que siguin els
mateixos centres educatius
Norma: La norma és
l’instrument regulador de la
convivència que té com a
finalitat garantir els drets i
els deures de tothom. Les

9. 9
els que s’adaptin a la
diversitat de l’alumnat que
tenen escolaritzat de
manera que el centre
identifiqui les barreres que
dificulten l’aprenentatge, la
socialització i la participació
de l’alumnat i cercar-les,
eliminar-les o minimitzar-les.
normes del centre estan
recollides en el NOFC, que
són les propostes
compatibles i coherents amb
la normativa vigent de rang
superior i adaptar-les a
l'especificitat del nostre
centre educatiu.
Participació: És molt clar
que s'aprèn participant. En
aquest sentit el centre
necessita d’estructures que
facilitin la participació dels
alumnes i pràctiques que hi
convidin. De manera
especial l’escola incideix en
la participació de les
famílies en la seva tasca
educativa. La seva
implicació és un factor
determinant en l’èxit
educatiu dels seus fills. La
carta de compromís
educatiu és l’instrument que
estableix el marc de
comunicació i de
participació entre l’escola i
la família per dur a terme
una acció coherent i
coordinada en el
desenvolupament personal,
acadèmic i social de cada
infant i jove.
Respecte: Principi bàsic per
viure i conviure en societat,
actitud de reconeixement
dels drets de les persones i
valoració de la seva
identitat, opinió i manera de
pensar. És necessari
potenciar el respecte a un
mateix, als altres i al món.
Responsabilitat: Capacitat
de dur a terme els
compromisos adquirits i
d'assumir les conseqüències
dels propis actes.
4. Diagnosi
Durant el curs 19-20 es va portar a terme una diagnosi inicial seguint les indicacions del
Departament envers el Projecte de Convivència. Es van tenir en compte el diferents marcs
conceptuals que formen la comunitat educativa (família, professorat i alumnat), realitzant
enquestes per poder fer un buidatge de tota la informació i identificar i localitzar fortaleses i
debilitats, així com les oportunitats de l’escola en matèria de convivència.
A continuació mostrem el buidatge dels resultats de les enquestes portades a terme a; 142
famílies, 164 alumnes de cicle mitjà i superior i 21 mestres de l’escola.
El qüestionari segueix les pautes d’una escala LIKERT on es calcula a través de valors d’1 a
4.

10. 10
1= Molt desacord
4= Molt d’acord
A continuació en trobem el buidatge fet i el posterior anàlisi de resultats:
4.1. Diagnosi de les famílies

11. 11

12. 12

13. 13

14. 14
4.1.1. Valoració global dels resultats
Les famílies indiquen una clara tendència en què el rol del mestre és molt rellevant en relació a la
resolució de conflictes a l’aula i la consideren una figura imprescindible. Valoren com a molt
important tenir respecte als mestres dels seus fills i filles (92,3%). El 51’4% de famílies considera que
necessitarien alguna orientació a l’hora d’ajudar a gestionar conflictes de convivència del centre a
casa.
La percepció general de les famílies és que hi ha famílies del centre que no posen suficients límits als
seus fills i filles 65’5%.
Les famílies consideren amb un 91,5% que és molt important rebre informació sobre el rendiment
dels seus fills i filles durant el curs. Més de la meitat de famílies, un 57% considera que el centre no
és el responsable principal a ensenyar a comportar-se correctament els alumnes.
Les famílies consideren l‘opció d’aprendre dels conflictes com una forma de créixer a tots els nivells
com la prioritat número 1 de totes les afirmacions; la segona prioritat és que els mestres informin
sovint sobre el rendiment dels fills i filles; i la tercera prioritat més rellevant és que el docent ha de
ser respectat i acompanyat de disciplina.

15. 15
4.2. Diagnosi alumnes primària (164 alumnes de primària)

16. 16

17. 17

18. 18

19. 19

20. 20

21. 21

22. 22

23. 23
4.2.1. Valoració global dels resultats
Segons l’alumnat, pràcticament el 100% d’alumnes considera que la relació amb els mestres és bona
o molt bona. L’alumnat mostra molt afecte cap als mestres, pràcticament també és el 100%.
Pràcticament el 100% d’alumnes es senten escoltats pels mestres.
Hi ha un 7’8% d’alumnat que valora que les relacions entre iguals (alumnes) no és del tot bona, per
tant és una dada que cal tenir en compte a l’hora de desenvolupar el pla de convivència. També és
rellevant que un 40% d'alumnat aproximadament es barallen, s’insulten i es burlen entre ells. És una
dada molt alta que caldrà també atendre. Un 60% d’alumnes valora que hi ha alumnes que es senten
sols a la classe i que no tenen amics, fet que preocupa molt: cal fer un replantejament de la situació.
La percepció dels alumnes és que a l’escola es treballa molt o força activitats de valors, de cultura de
la pau, de cohesió…, però amb les altres dades se n’ha de fer un replantejament per millorar-ne la
situació relacional d’alguns dels alumnes.
Els alumnes valoren que l’escola és un lloc agradable i els espais són acollidors.

24. 24
4.3.Respostes per a fer la diagnosi mestres (21 respostes)

25. 25

26. 26

27. 27

28. 28

29. 29
4.3.1. Valoració global dels resultats
Els mestres creuen que la convivències és essencial per a l’ensenyament/aprenentatge,
pràcticament el 100%. Més del 95% creuen que un docent ha de ser reflexiu, per atendre, entre
d’altres coses, la millora de la convivència a l’aula amb diferents metodologies.
Pràcticament el 80% creuen que el lideratge del docent a l’aula és clau per evitar-ne, acompanyat
d’una bona metodologia i d’una bona gestió d’aula.
Es valora que el centre ofereix diferents mecanismes de participació dels alumnes en les decisions
del centre, la qual cosa proporciona un sentiment de pertinença i una millora de la convivència,
pràcticament el 100%.
Més d’un 70% del professorat considera que pot tenir dificultats i dubtes en com enfocar la resolució
dels conflictes. El centre ha d’enfocar una resposta a aquests dubtes i necessitats dels docents.

30. 30
5. Concreció de les actuacions del centre
OBJECTIU GENERAL OBJECTIU ESPECÍFIC ACTUACIONS CONCRETES
1. Assegurar i garantir la participació, la
implicació i el compromís de tota la
comunitat escolar.
1.1 Sensibilitzar la comunitat escolar de la
necessitat d’elaborar un Projecte de Convivència
amb la implicació i el compromís de tots els
agents educatius.
Enviament de qüestionaris per conèixer la
percepció de la convivència del centre escolar per
part de diferents agents durant el curs 2019-2020
1.2 Elaborar una diagnosi participativa sobre la
situació de la convivència en el centre.
Enquesta de satisfacció de les famílies,
professorat i alumnat durant el 2n trimestre 2020.
1.3. Vetllar per les trobades de la comissió de
convivència del centre del Consell Escolar.
Realitzar les trobades oportunes de la comissió de
convivència que forma part dins el Consell Escolar
per valorar els casos necessaris.
1.4 Crear els espais necessaris per afavorir la
participació dels diferents sectors de la comunitat
en l’elaboració del projecte.
Parlem: trobada de delegats/delegades de
primària un cop al mes .
Comissió de menjador.
Cafè dels Ametllers: Xerrades organitzades per
l’AMPA adreçada a pares i mares.
Trobades Escola-AMPA.
1.5 Constituir i dinamitzar la comissió de
convivència.
Creació d’un grup de treball format per ED + 1
mestre de cada cicle.
Trobades periòdiques pel seguiment del pla de
convivència i establir objectius anuals.
1.6 Incrementar la formació de la comunitat
escolar en relació amb la convivència.
Establir, si es valora necessari, cada curs una
jornada específica de convivència amb una expert
sobre la temàtica.
2. Ajudar cada alumne/a a relacionar-se amb si
mateix, amb els altres i amb el món.
2.1 Potenciar les competències socioemocionals. INFANTIL:
- Rotllanes.

31. 31
- Exposicions orals “qui sóc jo?”
- Contes d’emocions per identificar les
diferents emocions (exemple El monstre
de colors”)
PRIMÀRIA:
- Pla d’acció tutorial.
- Tutories individualitzades.
- Tutories en grup classe.
- Estratègies de concentració i relaxació
(mindfulness, relaxació...).
2.2. Potenciar les habilitats i competències
necessàries per a la gestió positiva dels conflictes.
INFANTIL:
- Conversa sobre què ha passat i com ho
podem solucionar en el mateix moment.
PRIMÀRIA:
- Pla d’acció tutorial.
- Tutories individualitzades.
- Tutories en grup classe.
- Valoració de setmana.
- Resolució de conflictes.
2.3. Educar infants i joves en el desenvolupament
d’uns valors instrumentals (respecte, esforç,
responsabilitat, etc.) que els permetin formar-se
com a futurs ciutadans responsables i
compromesos.
Pla d’acció tutorial.
Tutories individualitzades.
Tutories en grup classe.
Xerrades i tallers de sensibilització.
2.4 Potenciar la competència social i ciutadana de
l’alumnat.
Patis amb diferents grups d’edats.
Agrupaments per pisos.
Padrins de lectura.
Celebracions escolars.

32. 32
Agrupaments flexibles (espais, racons,...).
2.5 Educar en el valor de la norma i potenciar la
participació de l’alumnat en la seva elaboració.
Participació a través del parlem.
Elaboració de les normes de classe (en positiu).
3. Potenciar l’equitat i el respecte a la diversitat
de l’alumnat en un marc de valors compartits.
3.1 Garantir l’òptima incorporació dels nous
membres de la comunitat escolar.
ALUMNAT:
- Entrevista tutor – alumne/a.
- Company/a de referència a l’aula per
ajudar a l’adaptació i coneixement del
centre.
- Utilització de les eines TIC per traduir.
- Seguiment amb Serveis Socials.
- Realitzar un PI a l’alumnat nouvingut de
llengua estrangera.
MESTRES:
- Visita de l’equip directiu a l’escola i
presentació dels seus membres.
- Entrega de document d’acords al nou
mestre/a.
- Coordinació amb els pisos/cicles i
paral·lel.
FAMÍLIES:
- Entrevista equip directiu-família i tutor-
família.
- Servei de traducció del Consell Comarcal
del Bages.
3.2 Tenir un banc de recursos ampli (material/ Que el company/a de referència tingui el rol

33. 33
humà) que ajudi al tutor. d’anar explicant aquelles activitats, festes,
sortides... que vagin sorgint al llarg del curs.
Suport mestra educació especial.
Suport de l’assessora LIC.
Recursos carpeta dirigida a nouvinguts (Drive).
Dossier amb activitats per treballar l’educació
emocional.
3.3 Promoure una cultura inclusiva que respecti i
valori les diferències en un marc de valors
compartits.
El “Parlem” com a eina per fer arribar a tot
l’alumnat reflexions i consells respecte a alumnes
amb problemàtiques complexes (discapacitats
físiques, desavantatges educatius…).
3.4 Facilitar la participació de diverses entitats
(AMPANS, Creu Roja, banc dels aliments, etc.). en
les activitats al centre.
Fer participar diferents entitats (AMPANS, avis…)
per explicar contes, compartir vivències, plantar a
l’hort...
3.5 Gestionar la diversitat cultural i religiosa
d’acord amb les orientacions de la Guia per
al respecte a la diversitat de creences als centres
educatius de Catalunya.
Vetllar per una cultura respectuosa en relació a
les creences religioses a l’aula.
3.6 Potenciar l’educació intercultural. A partir de les característiques i costums pròpies
catalanes, buscar similituds i trets diferencials
amb altres cultures, si es dóna el cas.
Proposta: donar cabuda a altres costums, etc. (a
la festa de Sant Jordi llegir en diferents llengües…)
3.7 Prevenir l’absentisme. Seguir el protocol establert de
retards/absentisme aprovat per l’escola.
1- La tutora informa diàriament mitjançant
el drive.
2- En cas d’absentisme reiterat, el tutor/a o

34. 34
ED truca a la família.
3- Trobada amb la família presencial
4- Establir acords entre escola i família.
5- En cas d’absentisme reiterat informar a
Inspecció Educativa i Consell Comarcal del
Bages.
3.8 Promoure la participació de l’alumnat i de les
famílies en les activitats complementàries,
extraescolars i de lleure educatiu de l’entorn.
Reunions d’AMPA.
Coordinació amb el menjador.
Informació de les extraescolars (tríptics i cartells a
començament de curs).
En casos socials es facilita que l’alumne pugui
assistir a l’activitat (ja sigui complementaria com
extraescolar) i que l’aspecte econòmic no sigui
una trava.
4. Fomentar la mediació escolar i la cultura del
diàleg com a eina bàsica en la gestió del conflicte.
4.1 Sensibilitzar la comunitat escolar en la
importància del valor del diàleg i la gestió positiva
dels conflictes lleus.
A nivell d’aula es fa conversa per parlar del
problema i per trobar les possibles solucions.
Es parla amb l’alumne en concret per poder
resoldre el conflicte.
S’intenta fer-los conscients de la importància
d’explicar com se senten, que els molesta i/o ofèn
i a partir d’aquí trobar les eines per gestionar-ho.
Potenciar que siguin el màxim autònoms perquè
sàpiguen solucionar els conflictes.
Conversa en petit o gran grup a infantil.
Tutoria individualitzada a primària.
4.2 Actuació en cas de conflictes greus. Descrit en el punt 7 del document del pla de
convivència tenint en compte les NOFC i Projecte

35. 35
Educatiu de Centre.
5. Fomentar la cultura de la pau i la no violència,
juntament amb els valors que fan possible
preservar i enriquir la vida de totes les persones.
5.1 Participar en iniciatives i projectes
compromesos en la cultura per a la pau.
Activitats diverses fora de l’aula: Fira DISCAT,
cantar caramelles per l'associació AMPANS...
Cicle Superior: Projecte d'emprenedoria (part dels
beneficis obtinguts es destinen a una ONG).
5.2 Formar les persones perquè siguin capaces
d’informar-se, entendre i analitzar críticament
situacions de conflicte social, de violència i de
pau.
Es treballa la perspectiva de gènere. El dia de la
dona treballadora.
Es treballen les propostes externes que arriben de
diferents associacions per destacar la necessitat
de compromís amb determinats conflictes socials.
5.3 Elaborar una estructura organitzativa i una
gestió de recursos que afavoreixin la convivència i
el clima escolar.
Tenir la capseta amb recursos d’autogestió
d’emocions, contes i/o llibres a cada classe.
Introduir l’educació emocional com una part més
de la programació de l’aula tenint en compte les
formacions fetes (mindfulnes, tallers diversos...)
5.4 Potenciar la participació de tots els sectors de
la comunitat escolar com a element bàsic per
garantir la convivència i el clima escolar.
Es fan reunions amb la coordinadora de menjador
una vegada al trimestre.
Unificar el treball del monitoratge, extraescolars i
de menjador amb l’equip docent tenint en
compte les normes que estipula ja el centre.
5.5 Afavorir els canals de comunicació del centre
educatiu com elements facilitadors de
convivència i clima escolar.
El cafè dels Ametllers, portes obertes,
Informacions diverses (quatre ratlles i altres que
es posen puntualment a plafó de l’entrada de
l’escola).
Web i instagram.

36. 36
6. Actuacions per afavorir la millora de la convivència a desenvolupar a partir del curs 21-22
Programar actuacions amb l’objectiu de millorar la convivència a l’escola
Vinculació amb
l’objectiu
general
Actuació Actuació específica Agents
implicats
Temporalització Indicadors d’avaluació
1 Creació de la comissió de convivència
de l’escola.
Establir les persones responsables de la
comissió
Un mestre per
cicle+1
membre ED.
1r trimestre Enviar el qüestionari de percepció de
les famílies/alumnes/mestres i
monitores de menjador dels conflictes
a l’escola a través del qüestionari de
valoració de final de curs.
1 Establir les funcions de la comissió de
convivència de l’escola.
Establir trobades periòdiques durant el
curs.
Establir els objectius de la comissió.
Un mestre per
cicle+1
membre ED
Anual Valorar les actuacions portades a
terme durant el curs.
Grau de consecució dels objectius
realitzats.
1 Valorar la necessitat de fer una
jornada o xerrada sobre la
convivència amb un expert a docents,
famílies i/o alumnes.
Valorar amb equip de mestres durant el
curs la necessitat de rebre
assessorament.
Comissió
convivència
Anual Graus de satisfacció de la xerrada.
2 Dissenyar i programar noves activitats
per cicle per millorar l’escolta activa i
l’atenció de la millora de la
convivència.
Elaborar accions específiques per part
dels cicles.
Comissió
convivència de
centre.
Equip de
mestres
Anual Registrar les activitats que han
fomentat la millora de la convivència a
l’aula.
2 Mantenir i programar noves
actuacions dinàmiques i estratègies a
nivell de centre per una millor
convivència entre alumnes i famílies.
Festa de l’escola, passejades per
l’entorn, actuacions conjuntes de
mestres i famílies (teatre musical).
Participació conjunta a la marató de TV3.
Sopar de comiat de curs AMPA -
docents.
Trobades informals durant el curs amb
els mestres.
Sortida de final de curs per fomentar la
cohesió i les relacions interpersonals
Famílies
Mestres
Alumnes
Anual Que s’han dissenyat i planificat un
mínim de dues activitats de lleure/ o
dinàmiques família/escola per afavorir
una millor convivència.

37. 37
dels docents de l’equip de mestres.
2 Dissenyar i programar les sessions de
tutoria segons les necessitats
detectades de forma personalitzada.
Tenir en compte el pla d’acció tutorial
elaborat pel centre.
Tutors i
alumnes
Setmanalment Recull d’activitats i dinàmiques per a
una bona gestió de les emocions.
per a una positiva gestió dels
conflictes.
Grau de satisfacció del mestre en
relació a l’impacte de les activitats a
l’aula.
2 Fomentar el treball en equip de
l’alumnat afavorint al màxim les
relacions.
Establir pautes de conducta acordades a
l’aula en el treball en grup.
Alumnes i
mestres que hi
intervenen.
Al llarg del curs Grau d’assoliment dels objectius
marcats en relació a la dinàmica
positiva dels treballs en grup de l’aula.
3 Protocol d’acolliment per part d’un
company de referència en alumnat
novingut.
Establir company de referència a l’aula
per fer-ne l’acompanyament emocional i
social.
Tutor/a Anual Registre de l’acompanyament durant
el procés.
3 Establir noves xarxes amb entitats de
l’entorn del municipi.
Establir noves connexions amb les
entitats del municipi.
Comissió
convivència
Anual Valorar les activitats portades a terme.
3 Fer participar a l’alumnat del procés
d’acord de les normes de convivència
de l’aula.
Elaborar dinàmiques de reflexió conjunta
sobre l’ús i la necessitat de les normes
pel bé comú en el centre.
Alumnes i
mestres que hi
intervenen.
Al llarg del curs Les normes han d’estar redactades en
format positiu
Grau de consecució de les normes al
finalitzar el curs tan per part del
mestre/a tutor/a com dels alumnes a
primària.
4 Programar actuacions per sensibilitzar
l’Equip de Mestres de la necessitat de
tractar els conflictes com a font
d’aprenentatge mutu.
Convidar especialistes sobre la temàtica
de la convivència de forma regular per
ampliar la formació docent en relació a la
convivència escolar.
Docents
Monitors de
menjador
Tot el curs Grau de satisfacció dels mestres en
relació als tallers xerrades portats a
terme.
5 Disposar dels protocols del
Departament d’Ensenyament
específics en cas de detecció de
problemàtiques de convivència que no
queden recollides en el PdC.
Valorar el cas del conflicte.
Aplicar el protocol del punt 7 del PdC.
Equip Directiu
Comissió
Convivència
Docents
Tot el curs Registrar les actuacions fetes.

38. 40
7-Protocol d’intervenció intern d’escola en situació de conflicte greu.
FASE 1: INFORMACIÓ DEL CAS
- Informar el conflicte a l’equip directiu o comissió de convivència.
- Informar a les famílies afectades.
FASE 2. MESURES A ADOPTAR
- Observació específica per part del personal que intervé amb els implicats.
- Tutoria individualitzada.
- Informar a les famílies del procediment que s’està portant a terme per tal que hi hagi
una col·laboració estreta amb l’escola.
- Facilitar eines i mesures de conciliació entre les parts implicades en el conflicte i
valorar-les al llarg del procés
- Demanar col·laboració EAP i Equip directiu.
Si donat el cas el conflicte no arriba a bon terme es prendran mesures correctores
tenint en compte també les NOFC del centre i cadascuna de les situacions singulars
que hi pugui haver:
- Petició de disculpes de manera oral o escrita.
- Amonestació oral per part de la tutoria i de coordinació.
- Participar en un procés de mediació si s’escau.
- Privació del temps d’esbarjo.
- Compareixença davant del cap d’estudis o director del centre.
- Suspensió d’assistència a la següent sessió després d’haver ocasionat lleus
agressions físiques o vexacions a altres membres de la comunitat educativa.
- Obrir incidència, amb comunicació a les parts implicades, tutor, especialistes,
monitors etc.
ALTRES MESURES CORRECTORES
- Realització de tasques d’utilitat social.
- Reparació econòmica dels danys causats al material del centre o bé al d’altres
membres de la comunitat educativa.
- Suspensió del dret a participar en activitats complementàries (sortides, colònies,
del centre durant un període màxim d’un mes.
- Canvi de grup per un període màxim de quinze dies.
- Suspensió del dret d’assistència a determinades classes per un període no superior
a cinc dies lectius. Mentre es fan aquestes classes l’alumne ha de romandre al
centre efectuant treballs acadèmics encomanats.

39. 41
FASE 3 PLA DE TREBALL
1. Establir un pla de treball conjunt amb la comissió de convivència per escrit on es
recullin les actuacions individuals a portar a terme amb tots els alumnes implicats en
el cas. (víctimes, agressors i observadors).
2. El pla de treball ha de tenir un seguiment sistemàtic pactat en el pla de treball per
part dels mestres i agents (monitors de menjador, extraescolars...) implicats.
3. Per una banda l’alumne/a n’ha de donar evidències de la reflexió i per altra banda
el/la tutor/a vetllarà pel compliment dels objectius marcats.
4. Es registrarà de manera escrita tota la informació recollida de les diferents
actuacions realitzades. Aquesta informació estarà disponible i compartida per part de
la comissió de convivència i direcció.
5. Al final de cada trimestre, durant les sessions d’avaluació, es fa una valoració de
quins plans de treball cal finalitzar i en quins cal reformular objectius per continuar
fent el seguiment del cas.
8- Difusió del projecte de convivència
Aquest projecte es difondrà a tots els membres de la comunitat educativa per mitjà de la
pàgina web de l’escola i totes les modificacions que s’introdueixin tindran el mateix procés
de difusió.

40. 42
Annex 1
Comentaris del qüestionari famílies
Número de qüestionaris omplerts. 142 qüestionaris
Dia que es va finalitzar el termini per omplir el qüestionari: 11 de març de 2020
No s’han modificat les faltes ortogràfiques per respectar l’originalitat del missatge tal i
com s’expressa en el qüestionari.
1- Agraeixo molt aquesta iniciativa i confio que el centre sabrà gestionar-ho de la millor
manera... doncs degut als moment que estem vivint necessitem més que mai ajuda,
orientació i tot el que sigui en positiu per aportar llum fresca per als nostres fills...
AMPA no esta gestionant gens bé per al meu gust el tema menjador i el tema esbarjo
hora de menjador i ampa no gestiona per a totes les famílies, apart de cobrar una
quota que t'imposen sinó no tens agenda per al teu fill/a i no se sap que se'n fa
benbé... doncs els números fins ara han sigut molt ambigus i no es mostren
obertament als pares.
2- És la suma de tot, però principalment a casa és fonamenten els valors en educació,
convivència i respecte. L'escola i tots els seus professionals (direcció, professorat,
consergeria i menjador) ajuden i han de col·laborar-hi.
3- Els profesors també haurien de posar de la seva part per fer entrevistes, i si el
profesor no ensenya respecte i el centre equilibri escolar els nens no tindran respecte
al centre encara que el tinguin a casa
4- És molt important l'educació a casa en un primer estadi de la socialització a l'entorn
de la família. Pares i mares excessivament laxes poden procar que els infants
percebin greuges comparatius entre ells.
5- Con respecto a la afirmación 4 no solo basta con las reuniones que se hacen que
están bien en tiempo y forma, también tendría que haber un mecanismo para saber
semanalmente en que punto está el alumno de cada materia y así poder ayudarlo
antes de que lo suspendan por motivos que se podrían haver mejorado antes, tanto
sea a nivel de conocimientos como de comportamiento y/o relación con los demás
encuentro a faltar por ejemplo una carpeta de cada materia con los ejercicios
realizados en el día así podríamos saber en todo momento que está aprendiendo en
ese instante y aplicar la corrección correspondiente.
6- La base és enseñar la igualtat tan de gènere com de rases, inculca disciplina als nens
ja, que alguns pares són els primers que s'haurien d'educar en respecte i valors per
poder difondre axi la veu, no només a poble/es sinó a nivel huma, global

41. 43
7- Les famílies sempre necessitaran suport de base psicològica per millorar en
l'aprenentatge de com educar. Per altra banda, és clau la formació en aquest sentit
del professorat per treballar en la mateixa l'ínia.
8- L"escola i la familia es molt important que coincideixin amb la manera d educar i
ensenyar,ja que ambdues coses es cosa de tots. sempre tenint mes pes la familia a
l'hora d educar i l"escola a l'hora d esenyar
9- M'ha resultat difícil puntuar la majoria d'afirmació ja que són preguntes molt obertes i
debatibles.
10- Crec que els temes de bulling o de burles entre companys a dins de l'escola, és
l'escola que ho ha de detectar i tractar, també infomar a la família de què passa dins
l'escola. També l'hora del pati i del menjador són moments de més conflictes que cal
un control molt acurat... L'educació dels fills és constant, x tant, és a dins de l'escola i
a fora també. Altres escoles veig que quan canvien els nens de cicle, barregen les
classes, no se si això podria ser bo fer-ho estratègicament x disminuir conflictes...
11- En la 6, creo que los padres deben enseñar a su hijo a comportarse en todos sitios
correctamente, el profesor solo debería de corregir, ellos enseñan que bastante faena
ya tienen. Hoy en día hay un problema y son la nueva generación de padres que
están educando a niños mal criados.
12- en la pregunta 12, no siempre debe ser a través del AMPA.
13- De vegades les respostes amb 1,2,3 i 4 no poden concretar ni especificar de manera
detallada una resposta encertada en aquest qüestionari.
14- Gràcies per tenir-nos en compte!
15- Respecte a la pregunta 8, la puntuació és perquè crec que si un alumne porta mòbil a
l’aula i l’usa se li ha de retirar, independentment del què hagin decidit els pares, com a
criteri de centre.
16- És cosa de tots la convivència, tan a casa com a l'escola. Han d'anar de la mà i ens
hem d'ajudar mútuament per tenir el màxim d'èxit possible que tan Costa amb els
temps que corren.
17- Està clar que nosaltres tenim la major feina a l´hora d´educar als nostres fills, però
també penso que una bona base a l´escola no està de més. Inculcar molt el respecte
a les persones sería una molt bona base... Gràcies,
18- Gràcies per fer-nos partíceps!

42. 44
Annex 2
Comentaris del qüestionari alumnes
Número de qüestionaris omplerts: 166
Cursos que van omplir el qüestionari: 1r-2n-3r-4t-5è i 6è.
Dia que es va finalitzar el termini per omplir el qüestionari: 15 de maig de 2020
No s’ha modificat les faltes ortogràfiques per respectar l’originalitat del missatge tal i
com s’expressa al qüestionari.
1- ELS NENS DE CURSOS SUPERIORS ES FIQUEN AMB NOSALTRES I ES CREUEN
SUPERIORS
2- Que a les classes a l’estiu fa molta calor i pero molt que s’obrin les finestres segueix
fent calor i fa mal el cap i no es treballa gaire bé.
3- Algunes respostes he posat 3 pero nose molt be la resposta.
4- em trovo molt content amb la meva escola
5- L'escola es molt xula
6- a la pregunta 18 la de tots i totes respectem les normes jo i alguns alumnes si i altres
no tant per aixo he ficat el numero 3
7- intento millorar la meva actitud.
8- Estic molt content a l' escola i m'agrada
9- Per mi aquesta escola és fantàstica ☺
10- No tenim que picarnos ni barallrnos.
11- Crec que la nostre escola es una de las millors del món
12- m´h agradat molt aquet curs però la pandemia moa esgarat tot el curs.
13- Parque al pati volem que treguin les pedres i els troncs ens fem mal jugant,i
m'agradaria que les mestres ens ajudessin a resoldre els conflictes amb els
companys.
14- En general l'escola m'agrada bastant

43. 45
15- A estat molt bé
16- m'agradaria que a educació fisica pugessim fer paint ball amb boles de espuma
perquè no ens fagi mal i ja emb veig dient"pium pium" jaja i que també algún dia de la
semana fessim un parlem de tots els de segon pis i de tercer pis o suigi 1r 2n 3r 4r 5é
i 6é.
17- M'agrada molt la meva escola
18- Estic content amn la meva escola.
19-Colavorem amb les activitats.
20- A l'escola, potser a molts nens com a mi, que no ens fiqueu deures de coses que mai
treballarem ningún de nosaltres, aixi tindiem menys deures de l'ho abihtual. Gracies si feu
cas a aquest comentari, els nens us lo agradariem moltisim. Moltes gracies.
21-Estic molt contenta amb l'escola.
22-Estem molt contents d'anar a l'escola Ametllers!!!! Teniu un gran equip. Gràcies!!
23-La pregunta numero 8 he posat un 3, perquè no sempre he tingut ajuda La pregunta
numero 17 he posat un 2 perquè no l'entes gaire La pregunta numero 20 he posat un 2
perquè m'he trobat en moments que no a estat aixi La pregunta numero 23 he posat un 3
perquè a vegades no m'han deixat explicar la meva versió.
24-Trobo a faltar la escola!!!
25-Hi han nens que es discuteixen a clase i no m'agrada.
26-M'encanta la meva escola
27-M'agrada molt aquesta escola 😀
28-No, per a mi estat molt be aquest quaestionari.
29-A mi m'agrada molt la meva escola pero jo crec que em de ser mes onrdenat a la hora
de camvi de classe .
30-Els meus companys i compañas no están may sols.
31-estar més atenta,compartir coses i no deixar ningu sol/a
33- Jo canviaria estona d'espais per la d'educacio fisica