Jocs Florals 2020. Escola Torrent d'en Melis

1. JOCS
FLORALS
2020
P O E M E S I T E X T O S D E L S A L U M N E S
E S C O L A T O R R E N T D ' E N M E L I S

2. JO TINC UN GOS
QUE ÉS MERAVELLÓS.
TÉ UN AMIC ÓS
QUE ÉS MOLT MANDRÓS.
ÉS JUGANER I GROS
I TAMBÉ MOLT CARINYÓS.
PACINACA.
TINC UNA BATA
QUE TÉ UNA BUTXACA
AMB UN DIBUIX D’UNA VACA.
LA VACA ÉS MOLT MACA.
LI POSARIA DE NOM PACA.
I LA TROBARIA SEMPRE MOLT GUAPA.
FLOR
POESIA 1rA
UN GOS
ORIGINALITAT 1rA
ESFORÇ 1rA
LA VACA
EL CARNAVAL
VAIG A ENGANXAR UN CARTELL
AMB EL MARTELL.
ARRIBA EL CARNAVAL
AMB MÚSICA I UN TIMBAL.
LA PRINCESA

3. EL RATOLÍ,
PUJA A UN PI.
EL RATOLÍ,
ÉS MOLT PETIT.
EL RATOLÍ,
TÉ UN AMIC.
ARNAU
POESIA 1r B
EL RATOLÍ
ESFORÇ 1r B
ORIGINALITAT 1r B
COL
DIBUIXO
COL,COL, COL.
MENJO UNA COL.
I DE LA COL,
SURT UN CARGOL.
COCA
DIBUIXO UNA POMA
I L’ESBORRO AMB UNA GOMA.
DIBUIXO UNA PERA
I LA PINTO VERDA.
LA LLEONA

4. Hi havia un estel que es deia Polar. Les seves amigues les
estrelles no volien jugar amb ell. Llavors va anar a visitar la
Lluna.
Quan va arribar la Lluna li va dir que I' estava esperant que
tenia una missió per ell.
La teva missió és que hauràs d'anar fins a la Terra, et donaré
poders per què et converteixis en humà i has d’ impedir que
els desforestadors deixin de tallar arbres i has de rescatar els
animals que estan en perill.
La Lluna li va donar els poders. Va arribar a la Terra i va salvar
a tots els animals, va aconseguir que els boscos estiguessin
plens d'arbres.
Després va tornar a casa seva al cel i la resta d'estels el van
abraçar i van jugar sempre amb ell .
DIAMANT
Vet aquí un unicorn que viatjava per tot el món. Va anar a
París,a Londres, Estats Units, Rússia, ... i a molts llocs de tot
el món. També va viatjar per molts rius i muntanyes.
Un dia de la seva boca va sortir I' Arc de Sant Martí de molts
colors i tota la gent del món va ser feliç. Conte contat, conte
acabat.
L'UNICORN
PROSA 2n A
L'ESTELQUEESDEIAPOLAR
ORIGINALITAT 2n A
L'UNICORN

5. EL CONILL PORUC
Hi havia una vegada un conill que tenia molta por a tot.
Un dia va aparèixer una fada i li va regalar una poma màgica
amb la condició que no se la mengés tota sencera, perquè sinó
es podria convertir en un conill dolent. Se l'havia de menjar a
trossets.
-El conill va fer el que li havia dit la fada i mai més va tornar a
tenir por.
Vet aquí un gat, vet aquí un gos aquest conte ja s’ha fos!
LA FADA
Hi havia una vegada una papallona que era de color gris i vivia
en un jardí amb altres papallones.
La papallona grisa estava una mica trista perquè veia que les
altres tenien uns colors preciosos, taques liles i roses, blaves ...
La papallona no volia anar a jugar amb les altres i sempre estava
sola.
Un dia les papallones de colors van reunir-se per trobar una
solució i li van dir:
-Papallona grisa, volem que estiguis contenta i que vinguis a
volar amb nosaltres.
- Què et sembla si cada una de nosaltres et dóna una mica del
color de les seves ales i tu ens dónes una mica de gris?
- Això em faria molt feliç. -Va contestar plena d'alegria.
Així ho van fer, van compartir tots els seus colors, van ser les
papallones més boniques i juganeres del jardí.
Conte contat, conte acabat
PANDA
LA PAPALLONA GRISA
ESFORÇ 2nA
PROSA 2nB

6. Hi havia una vegada una nena que es deia Anna. L'Anna mai
aconseguia aprendre els dies de la setmana i sempre
estava preguntant:
- Mare, quin dia és avui?
- Mare, després del dilluns, quin dia ve?
Un dia, a l'escola, van posar la cançó dels dies de la setmana:
"dilluns, dimarts, dimecres ... "
Li va semblar una cançó molt divertida.
L'Anna va començar a cantar-la i quan va arribar a casa, ja la
sabia.
La mare, que es deia Alba, es va posar molt contenta i li va dir:
-Vés a la teva habitació, tindràs una sorpresa-.
Quan va entrar, la mare li havia penjat un mural preciós, ple de
colors, dibuixos amb els dies de la setmana i l'horari de l'Anna.
La nena va dir: -Amb la cançó de l'escola i aquest horari tan
maco, ja no caldrà preguntar més els dies de la setmana.
Conte contat, conte acabat.
ESTRELLA
VERMELLA
Fa molts anys, hi havia un drac que tirava foc per la boca.
Una dia una tortuga que passejava pel bosc es va trobar al drac i
aquest li va cremar la closca.
El drac li va dir: -Perdó, perdó. No ho volia fer.
El drac va curar a la tortuga.
l la tortuga el va perdonar i es van fer amics.
Vet aquí un gat, aquest conte s'ha acabat.
EL DOFÍ VALENT
ELS DIES DE LA SETMANA
ORIGINALITAT 2nB
ESFORÇ 2nB
EL DRAC DE FOC

7. La Sagrada Família
és alta i també
té moltes torres.
La Sagrada Família,
és per anar en família.
Està en construcció
i les grues fan acció.
Les grues per la nit,
tenen llums
perquè ningú
acabi ferit.
MAXIMILIANO
LA MARIETA
La Marieta és petita,
té molts colors
i és molt bonica.
La Marieta és herbívora,
té ales i pot volar.
Es reuneixen per caçar
i per poder menjar.
La Marieta és vermella i negra
té puntets al seu cos.
Un dia va veure un gos
i es va posar a passejar
pel bosc!
Quan arriba la nit
Se’n va al seu llit.
ZAZUZÚ
POESIA 3rA
ORIGINALITAT 3rA
LASAGRADAFAMÍLIA

8. La natura és molt especial
els ocells canten
i les granotes salten.
Les papallones volen,
els arbres creixen
i les fulles cauen.
Quan l’hivern arriba
els nens juguen al parc
i tot és de color blanc.
Quan arriba l’estiu
tot és de color verd.
Els peixos neden
en el riu matern
i les flors creixen.
Allò més especial
són els jardins
que quan tens terrassa
neix la natura.
També quan tens jardí
tens la solució.
CALVINK STUDIOS
LA NATURA
Al mar es veuen onades,
que vénen totes plegades,
correu, si us voleu divertir,
abans que arribi la nit.
Correu que vénen onades,
altre cop grans i plegades,
quan l’onada ens arribi,
esperem que a la sorra ens porti.
Lluna
EL MAR
ESFORÇ 3rA
POESIA 3rB

9. Pel matí, tots tranquils,
celebrem el dia de la Pau.
Surto als carrers
sense canons ni guerrers.
El carrer amb sons,
cel blau sense explosions.
Pel migdia tranquil
i al bosc hi ha un ocell de Pau.
Per la tarda cap neguit
tothom està tranquil.
Per la nit tot calmat
i així s’acaba el dia de la Pau.
Reykjavik
Les pluges a l’hivern,
les flors a la primavera,
la calor a l’estiu,
les fulles per la tardor.
Així són les estacions,
totes boniques i diferents.
Violeta
LES ESTACIONS
ESFORÇ 3rB
ORIGINALITAT 3rB
LA PAU

10. El nen no tenia por perquè tenia molta confiança i tenia el cor ple
d'alegria.
De sobte, el nen es va topar amb un tigre ferotge que se'l mirava amb
alegria ja que es va adonar que era un infant i no un caçador.
- Hola preciós, que ens vols acompanyar a la Xina? - És clar que sí! - va
respondre el tigre. Així que tots tres van viatjar junts fins a la Xina.
Allà, el tigre es va acomiadar dels seus amics i la mare i el nen van
seguir caminant durant una hora.
Després van trobar-se una ossa panda amb la seva cria. Es van fer molt
amics!
- Hola preciosa, que em pots dir si a Xina hi ha dracs? Sempre ho he
volgut saber. - va preguntar el nen.
- Veus aquell riu d'allà? Doncs si hi vas hi trobaràs la resposta- va
contestar l’ossa .El nen va anar cap al riu i va començar a cridar amb
totes les seves forces per veure si allà vivia algun drac. De sobte, un
drac gegant va sortir de l'aigua. Tot i que la mare es va espantar una
mica, el nen no podia creure el que estava veient!
- Hola, que voleu? - va preguntar el drac. - Voldríem saber si podem
pujar a la teva esquena i volar fins a Rússia.
- És clar que sí! Vinga! Pugeu! El nen i la mare van pujar a l'esquena del
drac i van anar a Rússia.
Un cop a Rússia, es van acomiadar del drac i van fer foc a un bosc. Allà
es veia la lluna que il·luminava i es van trobar amb un petit llop. Van
jugar una mica els tres i la mare i el nen van anar a refugiar-se a una
cova sense saber que en aquella cova hi vivia un ós molt carinyós.
Durant uns quants dies l'ós els va portar al riu i els va ensenyar a caçar
peixos.
Finalment, i després de totes aquestes aventures, la mare i el nen van
decidir tornar a casa i per fi el nen va escriure la seva història i molts i
molts llibres.
I conte contat, conte acabat.
Cafè
Hi havia una vegada un nen que volia fer una història. Així que li va dir a
la mare, i li va dir que abans d'escriure-la, volia viure-la. La mare, al
principi, no estava molt segura, però al final li va donar permís. Volia
anar a l’Índia i així ho van fer.
- Que vols conèixer de l’Índia? - li va preguntar la mare al seu fill.
- M'agradaria conèixer l’animal més antic. - va respondre el nen.
Els dos junts van anar a la selva i es van fer amics d'un petit elefant.
- Quin animal és l’animal més antic de tots, elefant?
El petit elefant va contestar: - Doncs el meu avi! A més, és el més fort i el
més antic de la selva. Si vols te'l presento! Vinga! Anem-hi!El petit
elefant els va acompanyar i els hi va presentar el seu avi.
- Senyor elefant, podria dir-me quin animal és el més ferotge del món?-
va preguntar el nen.
- Doncs molt fàcil! És el tigre! Però jo no m'acosto molt perquè és molt
perillós.- va respondre l'avi elefant.Els va acompanyar i es van acomiadar.
PROSA 4t A
EL NEN FA UNA HISTÒRIA IL.LUSIONANT

11. El follet i el drac van decidir anar a salvar a la dragona i van
decidir fer un pla entre els dos. La idea que van pensar va ser
que prepararien una trampa amb fulles a terra, farien un drac
d'arbre i el pintarien per poder enganyar d'aquesta manera els
atrapa-dracs.
Un cop preparat, el drac va començar a rugir i els atrapa-dracs
ho van sentir . Com també volien capturar-lo es van acostar i van
veure el drac de mentida. Van anar cap a ell i quan van trepitjar
les fulles de terra la trampa preparada els va capturar.
Finalment van alliberar a la mare i tots els dracs van ser lliures.
Tots van ser molt feliços amb els seus fills i mai més van ser
atrapats.
I conte contat, conte acabat.
Osa Polar
Fa un milió d'anys un follet passejava pel bosc agafant fruites. -
Quin bon dia fa avui per agafar fruites! -va dir el follet.
De sobte, va sentir un soroll molt i molt fort que venia del llac.
Aquell soroll semblava un rugit de monstre! El follet tenia por
d'aquell soroll i va pensar per si mateix que no havia de tenir por.
Esbrinaria que era aquell soroll.
Quan va arribar al llac va trobar a un drac plorant.
- Per què plores, drac?- va preguntar el follet.
- Perquè la meva mare està atrapada! Uns atrapa-
dracs la van capturar- va respondre el drac.
- Com eren exactament aquests atrapa-dracs?- va
dir el follet.
- Tenien les orelles punxegudes, eren una mica
grans, tenien unes cordes molt fortes i cadenes de
metall.
Amb aquestes cadenes tan dures van atrapar a
la meva mare. A més, no podia volar perquè li
havien lligat tot el cos. Ella ho va intentar però no
va poder.- va explicar plorós el drac.
- Per on han marxat ? - torna a dir el follet.
- Crec que han marxat cap al bosc- contestà el
drac.
ORIGINALITAT 4tA
EL FOLLET CONEIX A UN DRAC

12. EL BOSC AMB TRAMPES
En un futur molt llunyà, un nen de nou anys que es deia Víctor
estava perdut en un bosc amb moltes trampes. A més, s'havia
perdut de la seva família. En no saber què fer, va decidir fer-se
ell sol una casa però va trigar molt en fer-la. Va intentar anar a
l'altre costat del bosc però li va ser impossible, així que va pensar
com podia aconseguir arribar a l'altra banda del bosc.
Va començar a caminar i, de sobte, es va trobar amb una porta
de fusta que era vigilada per un policia que sabia si deies
mentides o si deies la veritat. Amb molta intel·ligència va
distreure el guarda i va entrar per un costat de la porta.
A l'altra banda hi havia un munt de trampes molt perilloses!
Sort que el Víctor havia carregat la motxilla d'eines i objectes
d'aventures. I va seguir caminant.
-Tinc por per les trampes, però segur que amb la meva
motxilla i les meves idees les passo totes!-El Víctor va trigar
dies i dies per passar a l'altre banda del bosc i va haver-se
d'enfrontar a diverses trampes i obstacles: un dia per la nit un
llop se’l volia menjar, arbres encantats....
Es va defensar com va poder fins que va veure un camp molt
bonic, amb una casa que tenia dos pisos i es va quedar allà a
dormir. Al dia següent es va despertar i va seguir caminant. I
caminant, caminant, i aventura rere aventura, sense adonar-se
va arribar a l'altre costat del bosc. No s'ho podia creure! Al
final va arribar a l'altre costat i va trobar la seva família que
l’estaven esperant molt preocupats! El Víctor estava molt
content i així és com va acabar el conte.
Conte contat, conte acabat
PAO PAO
ESFORÇ 4tA

13. Hi havia una vegada un nen que es deia David, era alt, ros,
alegre i li agradava molt portar vestits, de tot tipus i de
tots els colors.
Un dia d'hivern va decidir portar un dels seus vestits a la
classe i quan va arribar tots els nens i nenes es van riure
d'ell. El David es va posar molt trist i, quan va arribar a
casa, els seus pares li van preguntar que li passava. Llavors
els va explicar tot allò que li havia passat a l'escola i
va decidir que ja no portaria vestits mai més, només els
portaria els dies festius.
Llavors va arribar Nadal i va portar vestit durant totes les
festes. Durant les festes tots els nens i nenes de la classe
van estar parlant pel mòbil perquè el dia 7/1/1999 tots
portessin vestit. Així que va arribar el dia i quan van entrar
tots els nens i nenes a la classe, tots i totes portaven un
vestit, tant nois com noies.
El David es va posar molt content, es van abraçar tots i
totes i el David, des d'aquell dia, va portar vestits tots els
dimarts.
I conte acabat, conte explicat.
Superaitana
PROSA 4t B
EL NEN AMB VESTITS

14. Van anar a la secció clàssica i van trobar la clau enganxada en
un quadre. Així, que la van agafar i van obrir la porta. Van
començar a sortir molts ratpenats negres i amb els ulls vermells
i els infants es van espantar molt. Van intentar agafar una torxa
per espantar-los però, de cop, la porta, es va tancar.
Buscant la manera de tornar a obrir-la van trobar una nota que
deia que havien de passar tres proves per tal d'aconseguir la
clau. Una prova era creuar un pont trencat, la segona era trobar
cinc bolets blaus per a fer una poció màgica, i l’última era trobar
un ou daurat d'un drac.
De seguida van començar les tres proves. Van baixar per unes
escales de pedra i es van trobar el pont. La Luna va estar a punt
de caure però l'lker la va agafar a temps i la va poder salvar. Van
continuar caminant fins que van trobar cinc bolets blaus.
Després de caminar cinc minuts, van passar per un passadís
molt estret en el qual hi havia un drac. Aquest tenia una
campana, que els nens i nenes van tocar i, de sobte, el drac es
va quedar adormit amb el soroll de les campanades.
Així que van aprofitar per agafar l'ou daurat del drac mentre
aquest dormia, però aquest es va despertar i els hi va
començar a llençar foc per la boca. Els nens i nenes van sortir
corrents i el drac es va quedar atrapat en el passadís estret.
El grup d'infants van obrir l'ou i van trobar la clau a dins, així
que la van agafar, van obrir la porta i van poder tornar a les
seves cases amb les seves famílies.
I conte contat, conte acabat.
ONAH
Fa molt i molt de temps un grup de nens
i nenes van quedar per anar al museu
d'art: la Luna, la Lucía, l'lker i el Johan.
Un cop eren al museu, van anar a la
secció de dibuixos abstractes. De cop un
dels dibuixos més grans va caure i va
aparèixer una porta al darrere. En
aquesta hi havia una cosa escrita al
pany: "Heu de trobar una clau”.
ORIGINALITAT 4t B
LA PORTA SECRETA

15. El noi va demanar ajuda a una fada amiga seva. Al final el
noi i la fada van pensar un pla amb el que convertirien els
dos gegants en una muntanya, gràcies a un encanteri màgic
de la fada. Així que la fada es va enfrontar als dos gegants,
els hi va fer l'encanteri i els va convertir en una muntanya.
Aquesta muntanya la van anomenar la muntanya dels
gegants de gel i lava.
Conte contat, conte acabat.
SALSITXA
E L G E G A N T D E L A V A I E L G E G A N T D E G E L
ESFORÇ 4tB
Un dia el gegant de gel va anar amb el gegant de lava però
aquest, que tenia un mal dia, el va començar a atacar i el
gegant de gel va reaccionar de seguida, només li va fer
falta tocar-lo. El gegant de lava se'n va anar corrents
perquè el gegant de gel era més intel·ligent i, per tant, més
fort.
Hi havia una vegada un gegant de lava a qui no li agradava
la gent i un gegant de gel que era molt intel·ligent.
Al dia següent el gegant de lava, molt enfadat, va començar
a atacar a la gent. Un noi, que es deia Jordi, es va enfrontar
al drac i li va dir que ell podria amb els dos gegants si feia
falta. Els dos gegants se'n van riure durant moltes hores.

16. IMAGINACIÓ
Amb tota la imaginació
del món què faríem?
Potser un món de colors
o un món ple de flors!
La mare m’ha dit que és
impossible i que no ho veu visible
per això he decidit
agafar un llapis amb
un sol dit i fer un escrit.
Crec que imaginar
és el mateix que explorar.
Rinxols
LA FAMÍLIA RIBA
Sóc Ashlin Michelle
La meva família és aquesta.
Sempre em diuen ets dolça com la mel
i a sobre ets molt llesta.
Irene Riba la meva mare,
divertida sí que ho és.
Sempre oblida on anava
i li surt tot al revés.
Víctor Soto el meu cosí.
Li agrada ballar,
canta genial
i feliços sempre estem al final.
Mónica Riba la meva tieta.
Està cada dia ballant,
és pesadeta
però l’estimo tant…
Daniel el cosí.
Molt controlador
però jo l’estimo així
perquè per mi és el millor.
Els meus avis des del cel
estan súper contents.
Em miren des d’un estel
i estan molt atents.
Feliciti
POESIA 5èA
ORIGINALITAT 5èA

17. ESFORÇ 5èA
L’arc de Sant Martí
sense color no té sentit.
Tampoc té diversió
perquè no hi ha passió.
Vull que tingui color
perquè hi hagi amor.
Amb el seu color vermell
el Sol em pinta la pell.
El taronja és suau
com una esponja.
Amb el color groc
podem pintar el foc.
M’agrada el color verd
perquè no és gens fred.
Pinta el cel de color blau
perquè hi hagi pau.
El color indi està a l’arc de Sant Martí
perquè sense ell no té sentit.
I amb el color violeta
podem pintar una floreta.
Per això l’arc de Sant Martí
sense color no té sentit.
Òscar
EL GAT
Un felí, sovint petit
amb prims bigotis i llargues urpes.
Les seves preses caça sense mesura.
Té bon olfacte,
també té set vides i,
tot i així et canvien les energies.
Un gat és bon amic.
És molt net i polit,
divertit i no és avorrit.
Per això és el millor animal del món.
L’ARC DE SANT MARTÍ
POESIA 5èB

18. ELS VIDEOJOCS
En jugar-hi et pot donar
bones i males impressions
com si fossin avions.
És com una expressió
dintre d’un televisor,
pots fer amics a tot el món
com si omplissis d’aigua un pot.
Coneixes personatges
que no et donen cap missatge,
jugues amb el televisor, el portàtil
o el millor, amb pantalla tàctil.
Si els llibres
t’agraden poc,
posa’t les piles
i juga a un videojoc.
HIP-HOP
A mi m’agrada el Hip Hop
perquè balles com un llop.
Et diverteixes i somrius
quan balles Hip Hop.
El Hip Hop el faig els
dimarts i els dijous que són
els dies que més divertits són.
A mi m’agrada el
Hip Hop perquè és el
més divertit en elmón.
J. PAPALLONA
ORIGINALITAT 5èB
ESFORÇ 5èB

19. Hola, tinc 10 anys, estem a finals del segle XIX. No tinc una
vida gaire bona ja que no em puc pagar res, ni l’escola, ni el
menjar…
No tinc pare, després de deixar embarassada la meva mare
la va abandonar. Treballem en una fàbrica, jo en una tèxtil i
ma mare crec que en una de peces de tren.
Aquest és el meu dia a dia: Em desperto a les 5h30, em
vesteixo; cada dia porto la mateixa roba, està molt bruta i fa
olor com si m’hagués deixat una samarreta suada dins d’una
bossa i no l’hagués tret durant un mes, fa un fàstic! A més
em va petita, pensa que des dels 7 anys treballo, i no m’he
canviat d’uniforme ni un sol cop.
Abans de marxar cap a la feina menjo un tros de pa. Tinc
més o menys una hora a peu fins arribar.
La feina de ma mare encara està mitja hora més lluny que la
meva.
Al meu costat, a l’altra màquina, hi ha un nen de 8 anys.
L’altre dia gairebé es talla el dit per culpa de les màquines
tan perilloses que fem servir per cosir la roba. Si et
despistes un moment et fas un mal terrible!
A les 13h30 ens deixen 15 minuts per dinar. Total, no en
necessito més, ja que menjo només mitja patata bullida,
perquè l’altra meitat li dono al Josep. El nen que quasi es
talla el dit. És com un germà per mi.
A les 21h30 per fi acabo de treballar, és a dir que, a les
22h30 estic a casa.Quan arribo m’he de fer el sopar jo sola,
perquè la meva mare arriba quan jo ja estic dormint. Agafo
una olla, vella i rovellada, l’omplo i la deixo bullir.
Seguidament, afegeixo dues patates, una pastanaga i un
parell d’apis. La sopa no té gaire gust, està aigualida, però
no em puc queixar. Fa dos mesos en menjava la meitat.
Només em puc dutxar un cop a la setmana. No podem anar a
buscar aigua al pou cada dia, és massa lluny i no ens podem
permetre el luxe d’anar amb tren fins allà.
Per treballar tantes hores ens paguen tan poques pessetes…
Després de sopar me’n vaig al llit (dos mantes i un tros de
palla) i normalment, no puc dormir. Sempre penso: per què
el meu pare em va abandonar?, per què la nostra família no
pot tenir més diners?, per què no puc anar l’escola com fan
alguns nens?, divertir-me jugant a pilota o saltant la corda…
Així és el meu dia a dia. Segur que el vostre és millor que el
meu.
SIMBA
LA MEVA TRISTA VIDA
PROSA 6èA

20. NO SÉ QUÈ FER
Hola, em dic Albert, no tinc gaires amics i si en tinc ells per
dintre no volen ser-ho.
M’agrada jugar a la Play 4 i anar en bicicleta.
Cada dia, a l’escola dono voltes per la pista de futbol perquè
cada dia estic trist. Dono voltes.
Quan vaig a casa, em fan fer dos quadernets cada dia per fer
com si fossin deures i com també em posen deures de l’escola a
vegades no tinc temps i no faig els deures de l’escola.
Tinc moltes coses però m’agradaria tenir més amics de veritat.
M'ÉS IGUAL
EL PASSADÍS SECRET
Hola, em dic Mònica i tinc onze anys. Això que us explicaré va passar
fa dues setmanes però, jo ho recordo com si fos ahir. Eren les vuit
del matí i la meva mare i jo teníem un viatge a Madrid per anar a
veure els meus avis. Anàvem amb tren i el tren era molt gran. Tenia
lavabos, llits que es feien seients, taules per menjar… Després, d’una
estona tenia ganes d’anar al lavabo i li vaig demanar permís a la
meva mare. Vaig entrar al lavabo, quan vaig acabar em vaig rentar
les mans i vaig veure una petita porta. Per un moment pensava que
era un conducte d’aigua però la vaig obrir i… era un passadís secret
d’un tren. En aquell moment tenia mil preguntes, on arribaria el
passadís, hi hauria algú dins… No sabia què fer però vaig ser valenta i
vaig entrar. No era tant petit, jo entrava perfectament.
Després d’una estona vaig pensar que la meva mare estaria
preocupada per mi i vaig retrocedir fins a la porta però, no hi havia
porta. Havia perdut el camí. No sabia que havia passat però, sabia
que tenia molta por i estava desesperada. De cop i volta, vaig veure
una llum i vaig pensar que era la sortida, però en realitat era un món
d’or. Tot era de color or. Vaig sortir corrents d’aquell món i vaig
trobar la porta. Quan vaig sortir, vaig anar amb la meva mare i em va
preguntar perquè havia sortir corrents i jo li vaig explicar tot però
no em va creure. Vaig decidir que mai més parlaria d’això.
LULA
ORIGINALITAT - 6èA
ESFORÇ 6èA

21. ELS BESSONS I ELS TRES DESITJOS
Hi havia una vegada uns bessons que es deien Bea i Max. Tenien
12 anys i vivien en un petit poble de Catalunya.
La Bea era una nena alta i prima, tenia els ulls d'un color blau
verdós i els cabells d'un color daurat com l'or. Era una nena molt
aventurera i molt amable.
En Max era un nen baixet i prim tenia els ulls blaus i el cabell
curt, d'un color negre com el carbó. Era un nen poruc però era
molt amable. Una nit de lluna plena mentre estaven sopant van
sentir un soroll fora que els hi deia fluixet:
Si els teus desitjos vols complir, a mi m'hauràs de seguir.
La Bea va sortir la primera i en Max, mig amagat, darrere. Van
veure una fada i la van seguir fins a una casa molt bonica, van
entrar i un altre cop van tornar a sentir la veu que els hi deia:
- Si tres desitjos vols guanyar tres proves hauràs de superar.
Ho van estar parlant entre els dos i al final van acceptar. Van
entrar a la primera habitació i es va tancar la porta per la que
havien entrat. La primera prova consistia en passar per un pont
que semblava que es caigués; la Bea va anar ben valenta,
semblava que cada pas que donava es movia més, al final va
passar. En Max es va atrevir, però quan estava a mig camí el pont
semblava com si es trenqués i la Bea va cridar:
- Corre Max!!!
En Max va començar a córrer i just quan va arribar a l'altre costat
el pont es va caure i van passar a la següent prova de
coneixement. Els van fer dues preguntes de matemàtiques. La Bea
i en Max van somriure perquè se'ls hi donaven molt bé les
matemàtiques. La primera pregunta va ser resoldre l'arrel
quadrada de 25 i van respondre ràpidament: 5! van dir tots dos. La
segona pregunta va ser dir cinc múltiples de 8 i van dir molt
segurs, el 8, 16, 24, 32 i el 40!! i van passar a l'última prova.
Aquesta va ser una prova d'equilibri. Hi havia 6 pals i a l'altre
costat de la plataforma, una fada. En Max aquest cop va anar el
primer. Estava tremolant com una fulla, però al final va passar.
Ara era el torn de la Bea, ella no tenia tanta por, però no podia
evitar estar nerviosa però al final, amb valor, va aconseguir
arribar a l'altre costat.
Per fi va arribar l'hora dels desitjos. La Bea va demanar menys
guerres, en Max va demanar que hi hagués menys pobresa, l'últim
desig el van pensar entre els dos i van demanar tornar a casa amb
la seva família.
Això és tanta veritat com que aquest conte s'ha acabat.
A.C.
PROSA 6èB

22. 29 de gener de 2020
Estimat diari, fa temps que no et dic res de res i m’agradaria explicar-te moltes
coses. Fa temps que no t’explico coses paranormals, saps? I vull contar-te el que
m’ha passat a l’escola, al carrer, a casa…
Començarem des de l’any 2020 fins al 2018. El 28 de gener de 2020, vam anar
d’excursió a veure una obra de teatre en anglès i vaig notar que m’estiraven el
cabell. Però, quan em vaig girar no hi havia ningú. Llavors, li vaig preguntar a en
Neko si havia estat ell i després a la Nina. Però, van dir que no ho havien fet.
Llavors, em vaig girar un altre cop, perquè vaig tenir una sensació estranya, les
cortines estaven enredades. Aleshores vaig veure la forma d’una cara i unes mans,
però, com que ja estava acostumada a veure coses que no eren gaire normals, em
vaig girar i vaig seguir veient l’obra de teatre.
El 17 de desembre de 2019, estava amb la meva germana, la Flor, per anar a
comprar una cosa per menjar a casa, però, en aquell moment vaig veure una nena
amb una corda al coll, penjada d’un arbre. No vaig fer cas i, quan vaig seguir
caminant, ella havia desaparegut. De sobte, algú em va agafar de la mà, era la
nena de l’arbre! La seva cara em sonava molt, era la meva amiga imaginària! Bé,
no era imaginària, era una persona morta i ho sé perquè em va ensenyar la seva
mort a través d’un mirall. Era horrible com va morir!
El 2 de novembre de 2018, estava a casa tranquil·lament a la meva habitació. Vaig
sentir uns cops darrere de la paret, on hi havia l’armari dels meus pares, on vaig
entrar per si de cas. Però, quan vaig sentir un altre cop el soroll, em vaig recordar
de l’idioma fet amb cops que em vaig inventar amb la meva germana Gemma!
Després d’una estona parlant, li vaig dir que havia de dormir-me ja.
I tu diari et preguntes… i els teus pares? i la teva germana Gemma?
Els meus pares estaven en una reunió i la meva germana estava amb una amiga
veient una pel·lícula. Jo no podia estar perquè si nó seria una molèstia.
També hi ha més coses que m’han passat, però seria molt llarga la història. Per
això, no ho explico tot. Voldria explicar-te com vaig crear el meu somriure fals,
però, explicaré com el meu pare em va alegrar el dia. Es podria dir així. Llavors,
canviem de tema per la felicitat verdadera i la falsa. Començarem per la frase del
meu pare. Un dia estava molt deprimida perquè ja no aguantava l’assetjament
que em feien a la meva antiga escola i llavors el meu pare va dir:
- Rous no menteixis perquè sinó nosaltres no et podrem ajudar i no vull que
estiguis un altre cop a l’hospital per no menjar.
ORIGINALITAT 6èB
EL DIARI

23. EL MÓN PARAL.LEL
Tot comença en una freda tarda d'hivern, quan vaig convidar a una festa a
totes les meves amigues a fer una pijamada.Ens ho vam passar molt bé,
però vam acabar esgotades.
Estàvem a punt de dormir quan l'Alexia es va aixecar del llit perquè estava
tremolant molt la casa. Les altres no ho vam sentir. L'Alexia ens va
despertar i vam veure que sortia aigua de totes les aixetes, els llums
s'apagaven i s'encenien, alguns havien caigut i vam baixar ràpidament a
avisar els meus pares, però no els vam trobar enlloc.Vam esperar una
estona, però no tornava ningú, per tant vam sortir al carrer per buscar-los
però no hi havia ningú. Aleshores la Daniela va dir:- No ho sé, però com és
de nit és molt probable que no hi hagi ningú!Com no hi havia ningú, vam
anar a un supermercat de 24h, però tampoc hi havia ningú. Totes teníem
una mica de por, menys l’lrma, totes volíem tornar a casa però ens vam
quedar tota la nit buscant a algú que ens ajudés, però no veiem a ningú.
Vam esperar uns dies, però seguíem sense veure a cap persona que ens
pogués ajudar. Després vam intentar tornar a la nostra realitat.Un dia,
quan havíem perdut l'esperança, vam tornar a la nostra realitat i vam
explicar als nostres pares tot el que ens havia passat, però no ens van
creure.
Això és tanta veritat com que la història s'ha acabat.
Blink
Jo li vaig respondre:
-Tranquil pare, no passa res, jo estaré bé.
Però, el meu pare, quan em va abraçar va sentir que em feia mal l’esquena i quan me
la va veure tenia una mossegada. Li vaig haver d’explicar que un nen m’havia
mossegat perquè no volia fer-li una feina seva de classe.
El meu pare es va posar furiós, així que, va telefonar a la directora de l’escola i em va
treure d’allà. Vaig haver d’estudiar a casa. No em va agradar gens estudiar a casa
perquè no sortia molt al carrer.
Després d’unes setmanes, els meus pares es van adonar que hi havia una escola al
costat de casa nostra. Era el Torrent d’en Melis! Quan em vaig presentar no confiava
molt en la gent. No vaig dir moltes coses, només vaig dir “hola, em dic Rous…”.
Després vaig seure i no vaig dir res més. Quan es va acabar la classe, vaig anar al pati.
Em sentia molt sola però, no em feien assetjament.No havíem d’utilitzar uniformes i al
carnaval podíem disfressar-nos de qualsevol cosa, però, no hi havia un dia per portar
la teva mascota.
Em va agradar moltíssim l’escola! Em va canviar la vida. I gràcies a la meva família
estic viva.
Així que si et fan alguna cosa que no t’agrada no et quedis callada i, sobretot, no
intentis fer-te mal.
Rous
ESFORÇ 6èB