Expressió escrita

1. Llegir, resumir i escriure textos de
diversa tipologia
Sant Cugat
3 de febrer de 2016
Dolors Quinquer

2. 1) Un text per llegir. Naufragi a la ruta del mercuri
•Activitats de lectura: Abans, mentre i després de llegir
2) Resumir: Lectura i comprensió / escriptura i
reelaboració del text.
•Què és resumir? Suggeriments per a resumir un text.
•Com elaborem els resums? Quins són els processos implicats en
aquesta estratègia?
•Bastides que ajuden a fer resums (segons tipologies textuals)
•Quan hem d’ensenyar a resumir? Per on començar?
•Atenció als possibles problemes
•Un exemple de supressió, selecció i generalització
3) Escriure textos de diversa tipologia:
•Text narratiu: memòries
•Textos argumentatius
•Text descriptiu

3. Activitat híbrida
Imbricació de totes les habilitats comunicatives, amb la
lectura i l’escriptura com a eixos vertebradors.
LLEGIR
PARLAR
ESCOLTAR
ESCRIURE

4. Presentació / contextualització
GALIONS
ENFONSATS
NAUFRAGIS
HURACANS TRESORS
ARQUEOLOGIA SUBMARINA
RESCATS

5. Objectiu de la lectura:
Compartir informació per a contextualitzar
les propostes de treball, la primera és fer
un resum.

6. - Consensuem el significat
d’alguns termes.
•“huracà”
•“capacitat de foc” dels galions
•“travesses transatlàntiques”
•“mercuri líquid”
•“drassanes”
•“arxiu d’Índies”
- Llegiu títol,
subtítols,
procedència del
text.... mireu les
il·lustracions: Quin
creieu que serà el
contingut d’aquest
text?

9. Mentre llegim

10. Després de llegir

11. FEM EL RESUM

12. És una estratègia que ajuda el lector a
identificar i organitzar la informació bàsica del
text i a exposar-ne els aspectes essencials,
oralment o per escrit, de manera breu.
Què entenem per resumir
Font: Calero, A. 2011

13. Què comporta resumir
• Implica prendre decisions per seleccionar.
• Implica copsar l’organització interna del text.
• Exigeix processar i reestructurar la informació.

14. Com elaborem els resums
Omissió i selecció
Eliminar informació trivial o
redundant.
Seleccionar informació
rellevant.
Generalització Integrar les idees
importants del text en una
de més global.
Elaboració Construcció d’un nou text a
partir de la generalització.
A partir de Van Dijk (1983), citat per I. Solé

15. Resumir
consisteix en reduir a termes breus i precisos allò més essencial
d’un assumpte o matèria. Si el resum es fa a partir d’un text implica
una tasca de lectura i de comprensió i una tasca d’escriptura, de
reelaboració del text. Consisteix en un procés de selecció i
condensació de les idees de més valor estructural. Per tant cal
identificar que és el més important i rellevant del text.
•Comporta suprimir (seleccionar).
•També generalitzar (condensar idees).
•Fer un text nou. El text que resulta ha de ser fruit de la
reelaboració personal de les idees contingudes en el document
original.
Un resum es pot fer a partir d’un text, d’una exposició oral, d’un
vídeo, etc.

16. Quins són els processos implicats en aquesta
estratègia
1. TEMA
Es pot enunciar amb una sola
paraula o una frase breu.
3. RESUM
És un nou text fet a partir de les
idees principals i expressat de
forma diferent.
2. IDEES PRINCIPALS
Explícites o implícites.
Es poden expressar de manera
sintètica
Què diu el text
sobre el tema?
De què tracta el
text?
Com ho puc explicar amb
les meves paraules?

18. • quins són els detalls més importants
• quins són els menys importants
• quina és la idea principal
• com podria dir-ho amb menys paraules?
Per fer un resum pensa...

19. Poden haver-hi indicis que ens hi portin:
– indicadors visuals (negretes, subratllats, cursives, mida de
la font, requadres...)
– marques lèxiques: “el més important és...” “un fet rellevant
és que...”
– paraules i frases que fan al·lusió al tema, paraules clau
– pensar què considerem important en relació al nostre
objectiu
Com accedim a la idea principal

20. Organitzar la informació:
organitzadors gràfics

21. Resumir un text narratiu en vuit vinyetes,
ajudar-se amb un suport escrit.

23. Esquemes per organitzar la informació
PER QUÈ?
?

25. Esquema per fer un resum: verd idees principals, blau característiques
comunes, i groc característiques diferencials.

28. Mentre llegim

29. L’any 1724, un huracà va provocar el naufragi de dos galions
espanyols – El Guadalupe i el Tolosa-, que feien la ruta del mercuri
entre Cadis i Veracruz. La mercaderia principal que transportaven era
mercuri de les mines d’Almadén, necessari per extreure or i plata de
les mines del Perú i de Mèxic,(mitjançant un procediment anomenat
“amalgama”), aquests metalls eren molt valuosos per a la Corona
d’Espanya. També transportaven altres mercaderies i 1200 persones
entre comandaments, mariners, soldats, passatges, etc., també
cirurgians. La vida a bord passava lentament jugant a daus,
menjant... Del naufragi, prop de l’actual República Dominicana,
només en van sobreviure 580 després de moltes penalitats.
El 1976 es van descobrir les restes del Guadalupe i després les del
Tolosa. Van rescatar 50.000 peces i part del mercuri que romania al
fons del mar. A l’arqueologia submarina treballen conjuntament
persones de diverses especialitats, que utilitzen modernes tècniques
d’investigació i salvament.

30. NAUFRAGI A LA RUTA DEL
MERCURI
El 25 d’agost de 1724 dos galions, el
Guadalupe i el Tolosa, propietat de
la Corona espanyola, es van
enfonsar a causa d’un huracà davant
la costa de “La Española”, una illa
del mar Carib (avui anomenada
República Dominicana). Els galions
havien salpat del port de Cadis en
direcció a Veracruz (a l’actual
Mèxic). Les colònies americanes
s’havien convertit, des de la
conquesta d’Amèrica (segle XVI), en
una peça clau per a l’economia de la
Corona Espanyola, que necessitava
les riqueses del nou continent. Els
vaixells eren imprescindibles per
travessar l’Atlàntic.
L’any 1724, un huracà
provocar el naufragi de dos
galions espanyols – El
Guadalupe i el Tolosa-, que
feien la ruta del mercuri entre
Cadis i Veracruz.
Les riqueses de les colònies
d’Amèrica eren molt valuoses
per a la Corona d’Espanya
supressió

31. Els vaixells eren galions de grans
prestacions, gran mida i capacitat
de foc. Els galions, tant podien ser
de guerra com de càrrega, van ser
usats en travesses transatlàntiques
per protegir i transportar les
riqueses d’Amèrica. Transportaven
mercuri procedent de les mines
d’Almadén (Ciudad Real) era la
mercaderia principal, cadascun
dels vaixells en transportava 230
tones per extraure or i plata de les
mines de Perú i Mèxic. El mercuri
s’utilitzava per separar el metall
preciós de la resta de minerals
mitjançant un procediment
anomenat amalgama.
La mercaderia
principal que
transportaven era
mercuri de les mines
d’Almadén, necessari
per extreure or i plata
de les mines del Perú
i de Mèxic
(mitjançant el
procediment
anomenat
“amalgama”).
.
supressió

32. També portaven altres
mercaderies com planxes de
ferro, claus i eines per a les
drassanes de l’Habana. A banda
d’aiguardent, vi, vinagre, oli,
panses i manufactures com
tisores, navalles d’afaitar, didals,
agulles... A més aquests galions
portaven 1200 persones cap a
Amèrica. Es tractava de personal
de l’administració espanyola,
també clergues, missioners i
soldats d’infanteria. A banda hi
havia comerciants i persones
que emigraven a les colònies.
També transportaven
altres mercaderies i
1200 persones entre
comandaments,
mariners, soldats,
passatges, etc. i
també cirurgians.
generalització

33. La vida a bord passava lentament, una
distracció era jugar a cartes o a daus, l’altre era
menjar. Es servien dos àpats al dia. El plat
principal era una minestra a base d’arròs,
cigrons, fesols, faves i carn fresca (portaven
animals vius) o salada, o bé bacallà. També es
repartia una mena de galeta, tant seca que
s’havia de mullar amb aigua. Val a dir que els
oficials i els passatgers rics menjaven molt
millor. Pel que fa a la higiene cal assenyalar
que deixava molt a desitjar. Les persones es
rentaven poc més de la cara i les mans. La gent
tenia polls al cap i les rates i les cuques
campaven al seu aire. Les comunes, unes
taules amb forats a la punta de proa, no
donàvem abast per a tanta gent. El cirurgià
vetllava per a la salut dels viatgers. Rebia
l’instrumental del rei: agulles, xeringues,
torniquets, etc. En cas de combat havia
d’extreure bales, amputar membres i treure
estelles de fusta. Les amputacions es feien en
viu i no sempre eren exitoses.
La vida a bord
passava lentament
jugant a daus,
menjant..., sense
gaire cura de la
higiene personal.
Supressió

34. El naufragi: Durant la nit del 24
al 25 agost 1724 un fort huracà
va posar en greu perill els
galions, el Guadalupe abans
d’enfonsar-se, va quedar encallat
prop de la costa de l’actual
República Dominicana. Amb
moltes penalitats van aconseguir
arribar a terra ferma unes 550
persones, les altres van morir.
L'altre galió va tenir pitjor sort
doncs es va enfonsar lluny de la
costa, de les 600 persones que hi
viatjaven van sobreviure només
30. Els nàufrags, un cop a terra
van recórrer uns 260 km a peu,
sense queviures, ni ajut fins que
els van trobar i auxiliar.
Del naufragi, prop de
l’actual República
Dominicana, en van
sobreviure 580
persones després de
moltes penalitats.
generalització

35. La recuperació: El 1976 uns pescadors
van descobrir les restes del Guadalupe i
el 1979 una empresa nord-americana
va rescatar els objectes de valor: 50.000
peces (joies, vidre, ceràmica, estris, 46
canons de ferro, l’ancora, botons i
sivelles dels uniformes dels militars),
també es va recuperar part del mercuri
que romania al fons del mar. L’any
següent, 1977, gràcies als testimonis
dels nàufrags conservats al “Archivo de
Índias”, es van trobar també les restes
del Tolosa.
El 1976 es van
descobrir les restes
del Guadalupe i
després les del Tolosa
Van recuperar 50.000
objectes i part del
mercuri que romania
al fons del mar
generalització

36. L’arqueologia submarina
utilitza modernes
tècniques de detecció i
salvament. Treballen
conjuntament historiadors,
arqueòlegs, científics,
bussejadors i altres
especialistes. Els uns
investiguen als arxius,
mentre que altres busquen
les restes dels antics
vaixells, fan mesuraments,
dibuixos, fotografies,
inventaris del el que van
recuperant del mar.
A l’arqueologia
submarina treballen
conjuntament
persones de diverses
especialitats que
utilitzen modernes
tècniques
d’investigació i
salvament.
generalització

37. Quins són els problemes més freqüents de
l’alumnat a l’hora de resumir
Confondre idees. Manca de coneixements previs
Barrejar informacions i
desestructurar el contingut
original.
Manca de coneixements de
l’estructura del text.
Incloure-hi idees pròpies i
barrejar-les amb la informació
del text.
L’alumne no diferencia entre un
resum i una recensió.
Limitar-se a “retallar i
enganxar” frases del text
original.
Manca de capacitat per
globalitzar.
Problemes Per què passen?

38. Ensenyar a resumir,
quan ho podem fer
- Es pot ensenyar a trobar el tema en textos narratius
dels cursos baixos.
- Ensenyar a identificar la idea principal en textos
expositius en cursos mitjans.
- Tornar al text narratiu en cursos superiors
per identificar les idees principals dins
el comentari de text literari.
Font: Aulls, 1990
(citat per I.Solé)

40. • Imagina’t que ets un cirurgià que no es vol embarcar al
Tolosa, que li diries per convèncer-lo que ho hauria de
fer. Quins arguments utilitzaries?
• Ara imagina’t que ets un fuster que es vol embarcar,
però tu li aconselles que no ho faci. Què li diries? Quins
arguments utilitzaries?
ARGUMENTAR

41. DESCRIURE