Guia FP

1. Guia de la Formació Professional a Barcelona
Adapta’t al
nou món
professional nt
Prese Futur i
10 consells per a la
tria d’estudis 4
Moltes opcions
de futur 26
Noves professions
i nous títols 21
Ramon Grau Glòria Garcia-Cuadrado Jaime Pérez
FP i empresa:
acosta’t al món
“Invertir en formació sempre
dóna bons resultats”
“Sí, en el sector aeroespacial
hi ha espai per a l’FP”
“Veig els alumnes d’FP molt
il·lusionats amb el futur”
professional

2. si nformació
Per a méormació Professional arcelona
F
Fundació BCN -164, 3a planta. 08018 B
62
C. Llacuna, 1 94 11
Telèfon 93 342 iobcnfp.cat
/ www.fundac
info@fund aciobcnfp.cat Barcelona
’Educació de
del Consorci d
rmació Escolar
Oficina d’Info 6 / Telèfon 93 551 10 00
a,
Pl. Urquinaon
Barcelona
d’Educació de
Inst itut Municipal èfon 93 402 36 63
5 / Tel
Pl. Espanya, ntament de B
arcelona
à (OAC) de l’Aju
nció al Ciutad
Oficines d’Ate ella: C. Ramelleres, 17
tV
OAC de Ciuta ple: C. Aragó, 328
OAC de l’Eixam oberta, 104
uïc: C. Creu C
OAC d e Sants-Montj Zona Franca, 185-219
ina: Pg.
OAC de la Mar : Pl. Comas, 18
orts
OAC de les C ant Gervasi: C. Anglí, 31
S
OAC de Sarrià- Pl. de la Vila de Gràcia, 2
OAC de G ràcia: ant, 387
uinardó: C. Lep
OAC d’Horta-G ris: Pl. Major, 1
ar
OAC de Nou B C. Costabona, 3-5
OAC Z ona Nord: rfila, 1
Andreu: Pl. O
OAC de Sant Juan de Garay, 116-118
:
OAC Garcilaso artí: Pl. Valentí Almirall, 1
OAC de San tM t Miquel, 3
iquel: Pl. San
O AC de Sant M
,06 euros.
Telèfon 010 s. Cost min. 0
uca da 0,46 euro
(Preu de la tr ns. IVA inclòs) 4.00 h
Tarifat per sego de 00.00 a 2
lu ns a diumenge
Horari: de dil
Edició: Ajuntament de Barcelona I Producció i difusió: Ajuntament de Barcelona I Informació oferta educativa: Consorci d’Educació de
Barcelona I Continguts i redacció: Fundació BCN Formació Professional, Equip tècnic de Barcelona Activa - Capital humà I Entrevistes:
Daniel Venteo I Coordinació: Direcció de Serveis de Marketing, Ajuntament de Barcelona i Fundació BCN Formació Professional I
Disseny gràfic i maquetació: Primer Segona serveis de comunicació I Fotografia entrevistes: Eva Guillamet I Fotografia alcalde: Jordi
Oliver I Impressió: Índice I Copyright: Ajuntament de Barcelona I Dipòsit Legal: B-12.905-2011

3. Sumari
2_ Presentació 26_ ferta formativa:
O
més de 200 opcions
4_ 0 Consells per a
1 al teu abast
la tria d’estudis
Ensenyaments específics
27_ ctivitats físiques i
A
L’FP al món professional esportives
6_ lòria Garcia-
G 28_ Administració i gestió
29_ Agrària
Cuadrado, 30_ Arts gràfiques
Directora de Barcelona 31_ Comerç i màrqueting
Aeronàutica i de 34_ Edificació i obra civil
l’Espai (BAIE) 35_ Electricitat i electrònica
37_ Energia i aigua
10_
Ramon Grau, 39_ Fabricació mecànica
Director de Sigma 41_ Fusta, moble i suro
42_ Hoteleria i turisme
Gestión Universitaria
45_ Imatge i so
14_ aime Pérez,
J 46_ Imatge personal
48_ Indústries alimentàries
Responsable 50_ nformàtica i
I
de Seguretat comunicacions
Ferroviària de TMB 52_ nstal.lació i manteniment
I
54_ Química
57_ Sanitat
18_ l futur necessita
E 62_ erveis socioculturals
S
bons tècnics: i a la comunitat
63_ Tèxtil, confecció i pell
només faltes tu! 64_ ransport i manteniment
T
20_ ’FP al llarg de tota
L
de vehicles
la vida 65_ Ensenyaments artístics
74_ Ensenyaments d’esports
22_ om accedir
C
a la formació
78_ rogrames de
P
professional
qualificació
E
nsenyaments professional inicial
específics, artístics
i d’esports
(PQPI)
P
QPI (si no obtens 81_ Índex per famílies
el graduat en ESO)
85_ Índex per centres
25_ om funciona
C
aquesta guia 95_ entres: curs
C
preparatori per a les
proves d’accés
de grau superior
96_ Centres: PQPI
97_ ecursos al teu
R
abast

4. 10 consells per a
la tria d’estudis
És hora de decidir què estudiar. Decantar-se per uns estudis
o altres és una decisió important que contribueix a marcar el
nostre futur. És per això que ha de ser una decisió meditada
i conseqüent amb les nostres preferències i aspiracions.
Podem triar uns estudis bé perquè tenim clar quin serà el nostre
objectiu professional i cursar aquella formació més adient per
accedir-hi; o bé perquè els estudis responen clarament als
nostres interessos, encara que potser no tinguem exactament
clara l’ocupació final que ens agradaria exercir.
Sigui el cas que sigui, a continuació et donem alguns consells
per a prendre la teva decisió amb més consciència i seguretat.
www.bcn.cat/treball
Al web trobaràs continguts i eines multimèdia
per l’autoconeixement i per l’exploració del
mercat de treball que et seran de suport per
decidir quins estudis realitzar:
- Test d’Interessos professionals
- Cercador d’ocupacions per nivell d’estudis
i titulació
- Informació detallada de més de 900
sortides professionals
- Diccionari interactiu de competències clau
- Aplicació “De les ocupacions que coneixes
a les que no coneixes”
Al Centre per al Desenvolupament Professional
Porta22 també gaudiràs de serveis i activitats
que et guiaran en la teva presa de decisions:
- Assessorament personalitzat sense cita prèvia
- Activitats per al Desenvolupament Professional
- Xerrades per conèixer els sectors i el mercat
de treball
4

5. 1. Explora què és el 4. Reflexiona sobre 7. La formació teòrica
que t’agrada fer les teves habilitats vs. la formació pràctica
En comptes de començar per Desenvolupar amb èxit una Hi ha titulacions que ofereixen
valorar si una formació és llarga o ocupació requereix també d’un una formació més teòrica, orien-
difícil, dedica un temps a refle- conjunt d’habilitats, aptituds tada a la continuació d’estudis i a
xionar sobre tu mateix/a: les teves i actituds. Per exemple, hi ha l’especialització progressiva. Per
aficions, preferències, si tens una ocupacions que requereixen altra banda, algunes formacions
vocació, què somiaves fer quan d’una clara orientació al client o estan més enfocades a l’exercici
eres petit... són algunes pistes tenir desenvolupada la capacitat professional i preparen per l’apli-
que t’ajudaran a explorar els teus de negociació. A l’hora de deci- cació pràctica immediata. Cap de
interessos professionals i a defi- dir-te per una ocupació, les dues opcions és millor que
nir quina pot ser l’ocupació que identifica també quines són les l’altra, sinó que cal valorar la que
et faci sentir realitzat i per la competències que es requereixen. millor s’adapti al teu objectiu
qual valgui la pena l’esforç. Si les tens, seran un punt al teu professional.
favor. Si no les tens desenvolupa-
des, tingues present que hauràs
2. Informa’t sobre
de treballar-les.
8. No tots els centres
el mercat de treball són iguals
Després de conèixer els teus
interessos contrasta quina podria 5. Consulta l’oferta Una vegada has decidit què vols
estudiar, faltarà per concretar on
ser la teva ocupació ideal. Per fer formativa disponible estudiar-ho. Busca informació
això, examina les sortides labo- Cada vegada hi ha un ventall sobre els centres, compara els
rals que t’ofereix el mercat de d’estudis i d’itineraris formatius plans d’estudi que ofereixen, esbri-
treball: les relacionades amb la més ampli i variat per accedir a na quins itineraris d’especialització
Formació professional, per exem- una ocupació. Pensa que en el ofereixen, si donen l’oportunitat de
ple, són moltes, diverses i nove- cas de la Formació professional, fer pràctiques, si disposen de bor-
doses. No et quedis amb una s’han creat 7 noves titulacions sa de treball... Intenta que factors
imatge parcial o idealitzada de per aquest curs. Per això, intenta com la proximitat o els amics no
com és una ocupació: aprofun- disposar d’informació completa condicionin la teva elecció.
deix en la seva realitat, informa’t i actualitzada de les diferents
sobre quines són les tasques opcions: els requisits d’accés,
relacionades amb ella i, per què
no, també les condicions de
la durada, la titulació, els
itineraris formatius posteriors, 9. La formació no
treball o el tipus d’empresa on l’accés al mercat laboral... s’acaba amb un títol
podries treballar. Abans de triar has de conèixer El mercat de treball evoluciona
totes les alternatives. constantment. Per això és necessà-
ria la formació al llarg de la vida:
3. Valora què és
per actualitzar els nostres coneixe-
important per a tu 6. Uns estudis,
ments, per especialitzar-nos i, així,
progressar professionalment.
El prestigi professional, prestar múltiples sortides
un servei a la societat, les condi- professionals
cions econòmiques, treballar en
equip... existeixen diversos valors
Així com podem accedir a una
mateixa ocupació des de dife- 10. No hem de tenir
i motivacions envers el treball rents estudis, també una mateixa por a decidir
que et poden ajudar a establir formació pot derivar en sortides Escull els teus estudis després
l’objectiu professional i, per tant, professionals diferents. En el cas d’analitzar i valorar tota la infor-
a escollir els estudis. Aquesta de la Formació professional, una mació recollida sobre tu mateix/a,
anàlisi molt més personal és a mateixa titulació et pot servir per l’oferta formativa, les sortides
vegades difícil, però una vegada a treballar a sectors econòmics professionals i el mercat de tre-
feta contribueix, en gran mesura, molt diferents: és una bona ball. A més, tingues en compte
a la plena satisfacció laboral. credencial per acompanyar-te en que la formació contínua et per-
un projecte professional original metrà en qualsevol moment espe-
i que s’ajusti a les teves cialitzar-te o redirigir la teva
expectatives. Tinguis més o carrera professional. Però si mal-
menys clar quin serà el teu grat això, arriba el moment que
objectiu professional, explora has de reconèixer que t’has equi-
sempre les diferents possibilitats vocat d’estudis, rectifica i busca
associades a uns estudis. una nova opció. Mai no és tard.
Redacció: Equip tècnic de Barcelona Activa - Capital humà. 5

6. “En el sector aeroespacial
hi ha ‘espai’ per a l’FP”
Glòria Garcia-Cuadrado
vanters de
ls sectors capda sortides
spai és un de ió i
L’ae ronàutica i l’e gica. I l’FP ofereix formac itats d’un
cnolò ortun
la innovació te ins d’un ampli ventall d’op lt requeriment
d a
professionals tzat per la versatilitat i un elona ha
ri rc
àmbit caracte ersonal i professional. Ba sector, amb
p st
d’excel.lència ar-se al capdavant d’aque e l’Espai
u d
apostat per sit Barcelona Aeronàutica i
o m om un espai
plataformes c per potenciar Barcelona c ta indústria.
a es
(BAIE), cread al desenvolupament d’aqu a teòrica
r sic
competitiu pe mb la seva directora, la fí
a
En conversem uadrado.
6 Glòria Garcia-C

7. Daniel Venteo
Entrevistes i reportatges
Eva Guillamet
Fotografia
7

8. “Si busques el millor de tu mateix,
l’FP és una gran oportunitat”
Quan una persona interessada en el qual ara ens trobem, que és el nostre sector és bàsic una bona
l’FP llegeix en les pàgines d’aques- mostra de l’activitat rellevant que comprensió i nivell de llengua
ta guia que una de les seves possi- es porta a terme a Barcelona pel anglesa. Molt sovint, per exemple,
bles sortides professionals és el que fa al manteniment d’aeronaus la documentació amb la que es
sector aeronàutic i de l’espai, què comercials. Aquí una part conside- treballa està en anglès. Degut a
vol dir això exactament? rable de la plantilla que hi treballa que la tecnologia avança molt
Moltes oportunitats de creixe- prové d’estudis de l’FP. Des de ràpid, es tracta de sistemes que
ment personal i professional. Si BAIE fem una tasca d’interlocució requereixen una formació contí-
fins ara el món de l’aeronàutica entre les empreses i els centres nua. És necessari un reciclatge
era força desconegut, cada vega- d’FP que o bé ja tenen cursos, per continu per als tècnics implicats.
da ho és menys. L’FP té virtuts exemple de manteniment d’aero-
com ara la versatilitat, donant naus, o bé volen iniciar-los en una I aquest reciclatge és senzill?
cabuda a diferents disciplines: és disciplina de la qual hem detectat Una vegada es coneix la normati-
un sector molt transversal en possibilitats. va del sector i té la base pràctica,
ocupació, i tant podem parlar de l’aeronàutic i espacial és un sec-
manteniment, sistemes elèctrics, En un sector tan tecnològic com tor amable per acomodar noves
electrònics o informàtics, tracta- l’aeroespacial, en constant evolució, exigències, gràcies precisament a
ments químics i de superfície. imagino que els requeriments la versatilitat a la qual abans feia
d’excel·lència deuen ser mol alts, oi? referència.
És Barcelona una ciutat privilegi- Sí, efectivament, el requeriment
ada per als joves estudiants de d’excel·lència en el sector aeroes- Una bona relació FP-empresa és
l’FP en aquest sector? pacial és molt alt, i aquest reque- un bon garant de la modernitat
En efecte, disposa d’algunes grans riment també és aplicable a l’FP. del model?
infraestructures que la situen Un exemple seria, en el cas de Exacte, perquè molt sovint l’actu-
estratègicament. Per exemple, el l’àmbit de l’espai, l’Agència alització de coneixements ve
nou hangar de manteniment d’Ibè- Espacial Europea. Aquesta certifi- donada a través del treball que
ria de l’aeroport de Barcelona, en ca certs processos en formació els alumnes de l’FP estan fent a
ocupacional: és a dir, que tenim les empreses col·laboradores. A
soldadors, que treballen acoplant les empreses constantment hi
“Per l’empresa, peces per a satèl·lits, que han de entren nous equipaments pels
una bona FP és passar aquest tipus de certificaci-
ons de l’Agència.
quals cal posar-se al dia. Des de
l’FP es treballa molt estretament
fonamental” amb el món de l’empresa, i així
Quin paper hi juga el fet de saber ha de continuar sent. El feedback
l’anglès? de l’empresa és bàsic. Crec que
Molt important. No cal oblidar que hi ha més vincle entre l’empresa i
el nostre sector és de projecció l’FP que entre l’empresa i la uni-
internacional. Treballem amb versitat. Aquesta última passa
equips d’arreu del món. I això vol principalment per la recerca i el
dir que per als estudiants d’FP en desenvolupament, mentre que en
o, Directora de BAIE
Glòria Garcia-Cuadrad
Llicenciada i màster en física teòrica per la Universitat
de Barcelona, Glòria Garcia-Cuadrado es va diplomar en
estudis espacials per la Universitat Internacional de l’Espai,
a Califòrnia. Gran defensora de la promoció científica,
està convençuda que “la ciència hauria de ser un
contingut fixe en els telenotícies, com ho són els esports”.
És col.laboradora habitual de les activitats de divulgació
de la Setmana de la Ciència així com de diversos
programes de l’Agència Espacial Europea.
8

9. el cas de l’FP ho és en l’aplicació
directa al treball.
Creu que és prou coneguda la
riquesa de propostes i de sortides
professionals de l’FP entre el
conjunt de la societat?
No, sincerament, crec que no
gens. Hem de fer molta feina,
des del nostre sector en particu-
lar i en general des de tota l’FP
per explicar-nos. Tenim l’obliga-
ció moral de posar en valor l’FP i
de posar de manifest que la nos-
tra societat té necessitats especí-
fiques de tècnics, en cada sector,
i que l’FP dóna resposta a aques-
tes necessitats.
“Busca la teva
excel·lència,
l’FP t’ajuda
a trobar-la!”
Crec que la millora dels vincles
entre empresa i FP és un clam
compartit per altres famílies pro-
fessionals. manteniment d’Ibèria
És clar, perquè per l’empresa, Manuel Rosado, Cap de
una bona FP és fonamental, és
una necessitat. Per això sempre “Actualment hi ha estudis de formació en mecànica i
han estat molt dinàmiques, rei- també en aviònica, tot i que aquests últims requereixen
vindicatives i predisposades a a la sortida del centre d’FP encara unes hores més
col·laborar. Cal ser optimista amb de formació per aconseguir la llicència que exigeix
les administracions i creure en la actualment Aviació Civil. Els alumnes d’FP que ens
seva promesa d’enfortir l’FP, que arriben a l’aeroport venen generalment molt ben formats.
aquest objectiu sigui un projecte És fonamental l’apropament entre el món de l’empresa
de país a llarg termini.
i l’FP per fer una formació molt ben adaptada a les
Què diria als futurs alumnes de necessitats reals de la indústria aeronàutica. Aquí ara
l’FP, com els convidaria a desco- tenim, a més de les persones contractades formades a
brir el món de l’aeronàutica i l’FP, una desena d’estudiants en pràctiques”.
l’espai, hi ha un futur prometedor
en aquest sector?
Sí, en el sector aeroespacial hi ha
Adrià Sánchez, Tècnic
espai per a l’FP. És a dir, tenim de manteniment d’Ibè
lloc per acomodar les persones
ria
formades a l’FP i a més el sector “Vaig estudiar FP per accedir al món de la mecànica
té la necessitat d’aquests tècnics dels avions. El meu procés d’inserció laboral va ser molt
especialistes. És un sector que ràpid. Vaig fer pràctiques en una empresa i en acabar
demanda molta qualitat personal la formació em van contractar. Per a mi l’FP va ser la
i professional. Si un sempre bus- fòrmula més directa per posar-me a treballar amb els
ca treure allò millor de si mateix, coneixements que havia adquirit al centre. Ara tinc 22
el sector aeronàutic i espacial és anys i treballo al sector aeronàutic des dels 19. Tinc
una gran oportunitat: busca la
teva excel·lència, l’FP t’ajuda a
amics que van anar a la universitat, però no tots treballen
trobar-la! dels seus estudis. Jo estic molt satisfet d’haver escollit un
cicle formatiu de grau superior”.
9

10. “L’intercanvi d’opinions entre
formadors i empresa és
estratègic” Ramon Grau
t secun-
n ofici considera nt en
eixat de ser u rese
La in formàtica ha d a disciplina que és omnip ia digital.
enir un poràn
dari per esdev de la nostra societat contem os perfils
s rs
tots els àmbit en informàtica ofereix dive s en empreses.
FP eque
L’oferta de l’ pràctiques i b n les
pro fessiona ls, incloent-hi ests tècnics s’incorporen e
a part d’aqu es.
M olt sovint bon realitzat les seves pràctiqu seva capaci-
an r la
empreses on h companyies, destacada pe ssionals
s fe
Una d’aqueste l’hora d’integrar nous pro rsitaria,
a e
tat innovadora FP, és Sigma Gestión Univ u.
l’ ra
procedents de ginyer informàtic Ramon G
en
10 dirigida per l’

11. 11

12. “L’empresa vol ser
Montse Soler
Coordinadora de pràctiques FP
part activa del
IES La Guineueta
disseny de l’FP”
“Per als centres de formació la col.laboració
amb les empreses és imprescindible.
Col.laborar amb elles és bàsic per garantir
que els alumnes puguin fer les seves
pràctiques i completar els seus estudis.
Com millor coneixes una empresa, més fàcil Quan ara fa dos anys l’empresa Sigma va decidir cre-
és seleccionar els alumnes que aniran a fer ar un centre de desenvolupament de software basat
en tecnologies de factoria, els seus responsables,
pràctiques i qui sap si també a treballar en amb Ramon Grau al capdavant, van creure que
un futur. I per a les empreses és important potser seria un bon espai per incorporar tècnics
mantenir un contacte fluïd amb nosaltres procedents de l’FP. I va ser un encert. Donat que hi
per fer-nos saber les seves necessitats”. havia poca experiència a Espanya en aquest tipus de
tecnologies aplicades des de l’FP, l’empresa va
establir un acord amb la Fundació BCN Formació
Professional per cercar centres de formació que
poguessin aportar alumnes amb perfils específics en
pràctiques i després poder-los becar. “Vam començar
amb cinc dels nostres centres i enguany ja hem arri-
bat als catorze. Estem molt contents. L’experiència
ha estat i és molt positiva: ja hem donat 80 beques
d’FP i creiem que és el futur, probablement, per al
nostre model de fabricació de software”, afirma Grau.
“Invertir en formació
sempre dóna bons
resultats”
El seu optimisme és compartit tant pels centres
formatius implicats en l’experiència, com l’IES La
Guineueta, com per alguns dels seus alumnes que
després d’un període de pràctiques i després de
beca, avui s’han incorporat a l’empresa com a
treballadors contractats. És el cas d’en Joel Molins.
“Tenir l’oportunitat de formar-me i ara treballar en
una empresa com aquesta m’ha permès adonar-me
de la importància del treball en equip. Sol no arribes
enlloc, l’important és el resultat col·lectiu. El que
Joel Molins més em va impactar de la meva pròpia experiència
Programador informàtic de va ser quan em vaig adonar, setmanes després de
començar a treballar, que feia només un mes que
Sigma Gestión Universitaria tenia el meu títol d’FP i ja estava treballant amb un
any d’experiència en el meu currículum: és l’èxit del
“Vaig venir a fer les pràctiques a aquesta model de la nova FP”, explica. “Jo he après a madu-
empresa sense saber que descobriria una rar personalment i a assumir noves responsabilitats”.
professió. Primer vaig aconseguir una
beca i acabada l’FP em van contractar No només això, sinó que pocs mesos després de la
directament. I ara, pocs mesos més tard, seva incorporació, en Joel ara dóna suport a altres
estic aquí donant suport a la formació estudiants i becaris d’FP com a tutor. És un sistema
als nous estudiants d’FP que, com jo que s’autoregula, com detalla Ramon Grau. “Això
vol dir que nosaltres, des de l’empresa, cada vegada
fa només uns mesos, vénen a fer les hem de dedicar menys als estudiants d’FP perquè ja
pràctiques. És una experiència molt tenim un model que funciona, amb experiències que
enriquidora que m’ha permès descobrir estan sent molt enriquidores per als estudiants”.
una feina que m’apassiona”.
12

13. Per a la Montse Soler, coordinadora de pràctiques
d’FP, la bona entesa entre centres formatius i
“Podem oferir
l’empresa permet dissenyar al detall els programes experiències molt reals
formatius.“El contacte amb la realitat és imprescin-
dible per força, sinó no estaríem al dia”, afirma. als estudiants”
La seva versatilitat i capacitat d’adaptació és un
dels principals trets de la personalitat inscrita en ben cobertes. Estem canviant el model de produc-
l’ADN de l’FP. “Sense aquesta capacitat per escoltar ció, distingint entre la fase de disseny de la de
i donar resposta a les necessitats del món de producció. Estem creant un espai per desenvolupar
l’empresa, l’FP no seria el que és”, conclou Soler. persones”. Per al Joel, la programació informàtica
és, efectivament, una activitat molt més creativa del
En l’actualitat sembla una obvietat afirmar que l’FP que es pensa. “No hi ha una única manera de resol-
d’avui ja no té res a veure amb el model que existia dre un problema informàtic de programació, sinó
ara fa una vintena d’anys. L’FP ha esdevingut una moltes! Això la gent que no s’hi dedica, sovint no ho
alternativa als estudis universitaris per a aquells que sap. La programació informàtica és tot un món que
desitgen un futur professional més immediat, com he pogut descobrir gràcies a l’FP”.
recorda el mateix Joel. “Abans d’estudiar FP vaig fer
un any de Física a la Universitat, però aviat vaig veure El món de la informàtica és, fent una analogia,
que el futur professional no estava gens clar. Vaig similar al de la construcció. “Per fer un edifici es
apostar per l’FP i no em vaig equivocar. Volia aprendre necessiten arquitectes però també aparelladors.
a fer alguna cosa i començar la meva vida adulta”. En el nostre cas, graduats universitaris en informàti-
ca i programadors especialitzats formats a l’FP.
Soler afegeix que “les empreses necessiten tècnics Cadascú té la seva feina i la seva responsabilitat.
especialitzats mitjans amb aquests coneixements Òbviament els arquitectes són absolutament neces-
més pràctics, aquesta realitat explica l’alt grau saris perquè l’edifici sigui dissenyat correctament,
d’inserció laboral de l’FP”. Segons Grau, “és un però no cal posar arquitectes a fer la feina dels
model que per a nosaltres funciona perquè podem aparelladors. En informàtica succeix el mateix,
influenciar en la formació dels estudiants i alhora cadascú té el seu perfil”, argumenta en Joel.
perquè podem oferir experiències molt reals als
estudiants, i penso que això és vital per integrar el Quan Sigma va posar en marxa la iniciativa d’inte-
món de l’empresa amb l’FP”. Amb prop d’un cente- grar estudiants i posteriorment tècnics formats a
nar de treballadors, fins fa ben poc els perfils aca- l’FP alguns dubtaven de l’èxit del model. Avui,
dèmics de la seva plantilla eren majoritàriament segons Ramon Grau, els resultats són incontesta-
universitaris. Però la tendència està començant a bles: “L’intercanvi d’opinions amb les escoles de
canviar. A hores d’ara els tècnics procedents de l’FP formació és estratègic per tots els agents que estem
ja representen el 15 % i segons els seus responsa- implicats en el procés de planificació de l’FP.
bles en el futur la tendència continuarà incremen- Des del món de l’empresa volem ser part activa del
tant-se a favor de perfils procedents d’FP. L’edat disseny de l’FP, no volem ser espectadors, volem
mitjana de la plantilla és de només 24 anys. “Estic ser actors. Una bona base des-
convençut que la gent d’FP en informàtica surt molt prés aporta solucions
ben preparada i el que cal és oferir-li una oportuni- i és enriquidor per a tothom,
tat. Aquest és el nostre model”, sentencia Grau. invertir en formació sempre
dóna bons resultats”.
Des d’empreses com aquesta s’aporta valor afegit a
la societat i a l’FP. “Crec que l’ofici d’informàtic
—afirma Ramon Grau— s’ha de revitalitzar i per
aconseguir-ho, ha de tenir les seves diferents àrees
Ramon Grau, Director-gerent de Sig
ma Gestión Universitaria
Format en enginyeria informàtica a la Universitat Autònoma
de Barcelona, l’IESE i la London School of Economics,
Ramon Grau s’ha especialitzat al llarg de la seva trajectòria
professional en aplicar les tecnologies de la informació en
l’àmbit de l’educació i la universitat. Des del 2008 dirigeix
Sigma Gestión Universitaria, una associació d’universitats
espanyoles creada per transformar les necessitats de la
seva gestió administrativa mitjançant una solució integrada
d’eines informàtiques.
13

14. “En la meva carrera sempre
m’he sentit acompanyat
per l’FP” Jaime Pérez
rs i uns 700
prop de 8.0 00 treballado s Metropolitans
Amb els seus nals, l’empresa Transport per a molts
io da
perfils profess s una destinació privilegia aime Pérez,
é J
de Barcelona als formats a l’FP, com en ria. Barcelona
n ià
dels professio able de la seguretat ferrov er convertir-la
s p
màxim respon nt la seva xarxa de metro es de tot el
za
està modernit fraestructures més modern accessible
in
en una de les pers anys tot el metro serà mb ascensors
ro a
món. En els p es amb mobilitat reduïda len els trens
on u
per a les pers cions, per les quals ja circ
ta
a totes les es ense conductor.
s
14 automatitzats

15. 15

16. “L’FP sap mantenir-se jove,
actualitzant-se permanentment”
Com molts altres nens, quan en tenir setze anys. I a més em van venen un atractiu turístic de
Jaime Pérez era petit tenia un joc explicar que si tenies una FP no primer ordre per als Pérez.
predilecte: els trenets. Construir només et podies acreditar per
circuits amb vies de fusta i fer-hi conductor de tren sinó també per Al llarg dels últims vint anys
rodar les locomotores i els vagons tallers. Amb aquesta idea vaig Jaime Pérez ha anat canviant de
ocupava el seu temps sense fi. començar el cicle formatiu de dos responsabilitat dins de la compa-
Mecànic, maquinista i viatger al anys d’electrònica”, recorda. Per nyia, sempre en el sector del
mateix temps de la seva imaginà- al Jaime, l’FP va ser una desco- manteniment dels trens. Mai ha
ria companyia ferroviària, quan va berta que l’ha mantingut, al llarg perdut la seva autèntica dèria per
arribar a l’adolescència i ja toca- de la resta de la seva carrera pro- l’ampliació de coneixements i el
va l’hora de pensar en un futur fessional, en constant procés de reciclatge professional. Quan a
professional, va tenir molt clar formació. “Als setze anys això de mitjans dels anys noranta es va
que volia que la seva feina esti- l’FP m’havia agradat tant que remodelar profundament l’FP,
gués lligada al món ferroviari. vaig continuar fins als divuit amb equiparant-la amb els models
I així ha estat. electrònica industrial. Després em més avançats internacionalment,
va tocar marxar a fer el servei en Jaime va tenir clar que volia
“Als catorze anys, amb els estudis militar i vaig tenir diverses feines, apostar novament per l’FP. Tenia
bàsics ja acabats, vaig anar a sempre relacionades amb el man- clar que volia fer un cicle forma-
Renfe a informar-me. Per entrar a teniment industrial. I l’any 1992 tiu de segon grau. A TMB va tenir
l’escola ferroviària demanàven vaig entrar a TMB, per reforçar la la facilitat per canviar el seu torn
plantilla de cara als Jocs Olím- laboral i així és com es va posar a
pics, concretament al servei de estudiar, novament, FP, ara d’au-
“L’FP és un material mòbil. Objectiu aconse-
guit: estava treballant amb trens!”
tomatismes i control electrònic.
Durant un any i mig va treballar
model que per les nits. A més, es va poder
De ben segur que la seva meres- beneficiar de convalidar les pràc-
funciona per cuda incorporació a la major tiques per la seva pròpia experi-
la seva alta empresa barcelonina de transport
públic va ser, alhora que l’inici
ència professional a l’empresa.
capacitat d’una exitosa trajectòria profes- Tot i que en Jaime es plantejava
d’adaptació” sional, un somni fet realitat, un
regal. Quan recorda aquells anys,
el salt a la carrera universitària
—i fins i tot va començar Obres
al Jaime li brillen els ulls com als Públiques, que va acabar abando-
nens als que els hi acaben d’ob- nant decebut per trobar que eren
sequiar una nova locomotora per estudis massa teòrics i poc pràc-
sorpresa. Els seus dos fills també tics i perquè la Universitat no li
han heretat la seva passió ferrovi- oferia cap flexibilitat per poder
ària, inscrit ja en el codi genètic compaginar alhora els estudis i la
familiar. Quan la família marxa feina—, aquells anys ja de plena
de vacances, metros i trens esde- vida adulta també van coincidir
viària de TMB
ble de Seguretat Ferro
Jaime Pérez, Responsa
Jaime Pérez no treballa en el món ferroviari per casualitat
sinó per vocació. És una persona amb una extraordinària set
de coneixement ja que, com ell mateix reconeix, li agrada
“saber com funciona el món”. Segurament per això, ja als
14 anys va optar per l’FP per formar-se professionalment.
Avui, als seus 44 anys, és el màxim responsable de
la seguretat ferroviària de Transports Metropolitans de
Barcelona (TMB), una empresa que al llarg de l’any 2010
va moure 381 milions de viatgers en metro.
16

17. amb la construcció de la seva
pròpia família, fet que li permetia “Veig els professor especialista d’un mòdul
formatiu sobre transport de viat-
tenir menys temps lliure. Amb alumnes d’FP gers ferroviaris a l’IES Lluïsa
tot, com explica en Jaime, “sem- Cura. “Amb aquestes col.labora-
pre he fet cursets curts, sovint no molt il·lusionats cions vull tornar el que he rebut
reglats, de temes tècnics, així
com també d’especialització aquí
amb el futur” de l’FP. Allà tenim alumnes que
fan pràctiques aquí a TMB, per
dins de la casa, per mantenir-me exemple al Centre de Control on
en constant formació. Més tard, 70% del metro de Barcelona i a ara ens trobem. Al llarg de la
gràcies a la Universitat Oberta de tota la L9. Però és que quan jo meva carrera sempre m’he sentit
Catalunya, vaig poder estudiar li explico als meus fills que fa acompanyat per l’FP”.
des de casa Ciències Empresari- uns anys no teníem telèfons
als i més recentment he fet mòbils o internet, simplement A mi em sorprenen molt aquestes
cursos d’enginyeria ferroviària a no s’ho creuen… La nostra estadístiques que parlen del
la UNED. L’any vinent també faré societat avança tecnològicament jovent com un grup desmotivat.
alguna cosa, segur!” molt ràpid, i ara l’FP sap mante- Jo amb els alumnes de l’FP no
nir-se jove, actualitzant-se tinc aquesta visió, ans al contrari,
En Jaime Pérez és una mostra de permanentment. A més el vincle els veig molt il·lusionats amb el
la voluntat dels professionals pro- amb les empreses permet portar futur, amb moltes ganes de fer
cedents de l’FP per mantenir-se totes les nostres novetats tecnolò- coses a la vida. El perfil dels
en constant formació contínua. giques també a l’aula a través alumnes, tant a l’aula com en les
“En l’àmbit en el qual jo treballo, de les pràctiques que fan els pràctiques a l’empresa, és de
els temes tècnics tenen un repte: estudiants aquí”. gent molt participativa i que són
o et formes constantment o et una veritable esponja”. En Jaime
quedes obsolet, el que avui és En Jaime Pérez ha aconseguit fer Pérez és un mirall nítid de l’FP i
actual demà ja no ho és. I l’FP és una brillant carrera professional del seu model d’èxit. “És veritat,
un model que funciona per la seva de la seva vocació pels trens. I la m’identifico molt amb ells, molts
alta capacitat d’adaptació i els seva vinculació amb l’FP la man- dels actuals estudiants de l’FP
seus vincles amb les empreses a té permanentment viva gràcies a que conec alternen els estudis
través de les pràctiques, entre la col·laboració que fa amb l’Ins- amb feina, em semblen persones
d’altres. L’FP et permet formar-te i titut Municipal d’Educació com a amb els peus a terra”.
tenir una ràpida inserció laboral
amb allò que has estudiat”.
Avui la feina d’aquell nen que
somniava en ser maquinista,
paradoxalment, és la de garantir
la seguretat d’uns trens, com la
línia 9 del metro, la més moder-
na d’Europa, que funciona sense
conductor de manera completa-
ment automatitzada. “Quan jo
vaig començar a treballar el
nostre metro funcionava amb una
tecnologia totalment pneumàti-
ca. Avui aquests ja arriben al
B
tenció al client de TM
Laura García, Agent d’A
“He estudiat dues
branques de l’FP, la sanitària d’auxiliar
d’infermeria i la d’administrativa, i de totes dues he pogut treballar molt
ràpid. Quan es va donar la possibilitat de treballar a TMB, gràcies a l’FP vaig incorporar-me
com a Agent d’Atenció al Client. Aquesta és una empresa molt gran que sempre et permet
evolucionar professionalment, i ara també sóc conductora de trens de la L4, maquinista
que deien abans! I no sóc l’única noia que ho fa aquí, en això hi ha molts estereotips que
no es corresponen amb la realitat! Les noies estem igual de preparades que els homes per
conduir un tren, per exemple. No em fan por els nous reptes professionals”.
17

18. El futur necessita bons tècnics:
només
faltes TU!
Qualificacions de la població activa
a Catalunya i Europa.
CATALUNyA EUROPA
30-35% UNIVERSITÀRIA 25-30%
MITJANA: FP O
20-25% 45-50%
BATXILLERAT
BÀSICA O SENSE
40-45% 20-25%
FORMACIÓ
Font: Observatori FP. Fundació BCN formació Professional a partir de dades d’Eurostat 2010.
18

19. FP: FUTUR Apunta: la qualificació
és bàsica
PROFESSIONAL L’any 2020 els llocs de treball
La demanda de poc qualificats i poc especialit-
zats cada cop seran més minori-
graduats en FP és taris i menys segurs, per tant, per
poder entrar i quedar-se en el
una tendència que mercat laboral en bones condi-
es consolida i el cions caldrà tenir alguna qualifi-
cació o especialització. Analitza
mercat de treball les teves competències i explota
el que saps fer més bé però no
seguirà necessitant et quedis sense formació!
tècnics. Importants Els estudis d’FP es presenten
organismes com una bona via d’accés al
mercat laboral, ja que els joves
internacionals com graduats presenten una major
la UE, l’OCDE taxa d’ocupació i graduar-se en
FP redueix les probabilitats de
i el CEDEFOP quedar-se en atur i la taxa de
preveuen que l’any temporalitat dels graduats és
de les més baixes.
2020 a Europa el
50% del llocs de
treball requeriran Tria bé, tria FP
Molta de l’oferta d’FP de Barcelo-
d’una titulació na està relacionada amb activi-
tats “d’alt valor afegit” i “d’alt
en FP mentre contingut tecnològic” que són les
que a Catalunya que millor han aguantat l’impacte
de la crisi. Si et sents còmode
actualment la amb la tecnologia i t’agrada el
progrés, segur que trobes alguna
proporció de ocupació que t’agrada!
titulats en FP és
de 17%.
L’FP és només el
principi
La Formació Professional és molt
11% flexible i pot fer que descobreixis
Es troba recorreguts professionals que no
a l’atur
t’imaginaves. El 59% dels gra-
duats en FP continuen estudiant
algun tipus de titulació gràcies als
diferents itineraris d’entrada i de
sortida del sistema d’FP. Només
un 11% dels recent graduats en
FP es troba a l’atur i un 45% tro-
59%
Continuen estudiant
ba feina. D’altra banda les proves
d’accés als estudis d’FP són una
bona via d’entrada per a persones
que ja treballen o estan a l’atur.
45%
Troba feina
Constitueixen així una bona opor-
tunitat per a reenganxar-se al
sistema educatiu i obtenir una
qualificació. Sempre pots millorar
el teu currículum. Mai és tard per
enganxar-se a l’FP!
19

20. L’FP al llarg de tota la vida
L’FP ACTUAL
La formació, l’actualització i el reciclatge de coneixements i
competències professionals són fonamentals per a una bona
incorporació o reincorporació al mercat de treball.
Ara més que mai necessites conèixer totes les opcions que tens
al teu abast. Tant se val la teva edat, la situació professional
en la que et trobis, tant si ets jove estudiant, persona adulta
que es troba a l’atur o algú que vol reorientar la seva carrera
professional, segur que en l’FP trobaràs allò que busques i més
t’interessa, ja que l’FP és un sistema flexible al qual s’hi pot
accedir al llarg de tota la vida.
20

21. El llenguatge És per això que es pot accedir tament el que necessites per
de l’FP
a l’oferta d’FP des de qualsevol requalificar-te, accedir a un nou
situació o posició, perquè tots els lloc de treball de més responsabi-
ensenyaments estan organitzats litat, etc. Amb l’FP actual tens
L’FP segueix actualitzant-se, ofe- de la mateixa manera i són l’oportunitat de fer-ho, validant la
rint nous títols i adaptant-se al harmonitzables entre si. teva experiència laboral i la teva
mercat laboral i a les demandes formació anterior i veure quins
del món empresarial. La Llei de El sistema integral de la formació mòduls formatius necessites com-
les qualificacions i de la formació professional actual fa que tant pletar per poder obtenir un títol
professional (2002) ordena un les unitats de competència com d’FP.
sistema integral de la formació els mòduls formatius siguin els
professional i permet aquesta mateixos per a tota l’FP, tant l’FP
flexibilització i adaptació. reglada (del sistema educatiu)
com l’FP per a l’ocupació (dirigi- Noves
El que fa possible que l’FP s’adap-
ti a les diferents i diverses necessi-
da a persones en atur i a treballa-
dors en actiu). Així doncs, els dos
professions i
tats de les persones indepen-
dentment de la situació en la que
sistemes parlen el mateix
llenguatge i estan estructurats
nous títols
es trobin és, precisament, l’estruc- a partir de les mateixes unitats.
tura dels seus ensenyaments. Per tant, és més fàcil passar d’un L’FP es posa al dia
sistema a l’altre i rendibilitzar Aquest curs 2011-2012 la for-
QP Les qualificacions professio- allò que s’aprèn per tal d’obtenir mació professional segueix incor-
nals són el referent en el món un títol d’FP o un certificat de porant nous títols, amb nous
laboral i contenen les competèn- professionalitat. continguts i noves competències
cies necessàries per poder portar professionals, fruit del procés
a terme activitats i tasques en un Imagina’t, doncs, que en un d’adaptació dels estudis a la
lloc de treball. Et donen informa- moment determinat de la teva LOE. L’actualització i les noves
ció sobre el que has de saber fer, vida professional estàs treballant propostes dels cicles formatius
amb quin grau de responsabilitat i que, fins i tot, t’has anat for- creen noves oportunitats per des-
i eficàcia, i amb quins materials, mant al llarg dels anys a través cobrir o reenfocar la teva profes-
recursos, etc., per poder ocupar de diferents cursos aïllats però no sió, d’acord amb la demanda
un lloc de treball. Aquestes com- tens cap títol reglat i això és jus- actual del mercat de treball.
petències es poden adquirir mit-
jançant formació o bé a través de
l’experiència laboral. Totes les
qualificacions professionals exis-
tents a casa nostra les pots trobar
agrupades al Catàleg de qualifi-
cacions professionals de Catalu-
ous títols:
nya (CQPC).1
Aque sts són els n
orífiques i de
Les qualificacions professionals
Frig
del catàleg, s’estructuren en: Instal·lacions
- Unitats de competència UC - Tècnic/a en de Calor
(el que has de poder fer al lloc Climatització stal·lacions de Producció a i
In ètic
de treball) - Tècnic/a en rior en Eficiència Energ
- i mòduls formatius MF - Tècnic/a supe
tèrmica at en la
(com ho pots aprendre).
Energia solar or en Processos i Qualit
peri
- Tècnic/a su entària
alim ió i
ia, Informac
Els títols d’FP, estructurats en
Indústria
cicles de grau mitjà i grau perior en Gu
superior, també estan formats - Tècnic/a su urístiques
per unitats de competència UC Assistència t or en Direcció de Cuina en
peri eis
i mòduls formatius MF. - Tècnic/a su rior en Direcció de Serv
pe
- Tècnic/a su
Restau ració i dels
quests títols
formació d’a
1
Catàleg de qualificacions professio-
ar in
nals a http://gencat.net/icqp Podràs trob ctualitzant a:
que es va gin a
.cat
daciobcnfp
www.fun
21

22. Com accedir a la formació
professional
L’ACCÉS ALS ENSENyAMENTS
Els títols de formació professional s’ordenen en famílies
professionals i s’organitzen en cicles formatius de grau mitjà
i cicles formatius de grau superior.
Es pot accedir a l’FP a través de moltes vies:
- Amb estudis previs.
- Sense una titulació específica.
- Si estàs a l’atur o treballant i vols millorar
la teva qualificació professional.
L’accés, per tant, és molt flexible i s’adapta a
moltes situacions i molt variades. De ben segur
que hi trobaràs la teva...
22

23. Ensenyaments Pots accedir als estudis d’un fas dins el mateix any natural o
específics cicle de grau superior:
- Amb el títol de batxillerat
18 anys i el títol de tècnic del
mateix grup d’itineraris.
o equivalent.
Cicles de grau mitjà - Amb un mòdul professional 3 Més informació sobre la prova
Un cicle formatiu de grau mitjà és superat. d’accés a cicles formatius de
una formació específica en un - Amb el títol d’FP2 o equivalent. grau mitjà i grau superior a:
sector professional, que dota d’un - Amb el títol de tècnic superior http://www.xtec.cat/fp/
perfil tècnic amb nivell d’autono- que confereix haver superat un
mia propi sota la supervisió d’un altre cicle formatiu de grau
Publicació de l’oferta inicial:
responsable superior. superior amb anterioritat. 6 de maig de 2011.
- Amb altres estudis a efectes
Pots accedir als estudis d’un equivalents o superiors. Període de presentació de
cicle de grau mitjà: sol·licituds: del 23 de maig
- Amb el títol de graduat en I també, sense cap d’aquestes al 3 de juny de 2011,
ensenyament secundari (ESO). titulacions o estudis: ambdós inclosos.
- Amb el primer cicle d’ensenya- - Superant la prova d’accés anual, Període de matrícula: de l’1 al
ment secundari experimental en la qual podràs participar si 7 de juliol de 2011.
superat (14-16). tens com a mínim 19 anys o els
- Amb el títol de tècnic auxiliar
(FP1) o equivalent.
- Amb un mòdul professional 2
xa finalitat:
Diverses vies, una matei
experimental superat.
- Amb el títol de batxillerat unificat
treballar
polivalent (BUP) o equivalent.
- Amb el títol de tècnic que
confereix haver cursat un cicle
de grau mitjà amb anterioritat.
- Amb altres estudis a efectes
equivalents o superiors.
Treball
I també, sense cap d’aquestes
titulacions o estudis:
superant la prova d’accés anual,
en la qual podràs participar si
Universitat* FP - Grau
superior
tens com a mínim 17 anys o els
fas dins del mateix any natural.
Publicació de l’oferta inicial:
6 de maig de 2011. Prova d’accés
Període de presentació de
sol·licituds: del 9 al 20 de
maig de 2011, ambdós
inclosos. Batxillerat FP - Grau
Període de matrícula: de l’1 al
Mitjà
7 de juliol de 2011.
Prova d’accés
Cicles de grau superior
Un cicle formatiu de grau supe-
ESO PQPI
rior és una formació específica en
un sector professional, que dota
d’un perfil de tècnic superior
amb nivell d’autonomia i respon-
sabilitat elevats, i que possibili-
ta la conducció d’equips de Itineraris acadèmics Itinerari si no obtens el graduat de l’ESO
treball.
*Consulta els accessos a la universitat a:
www10.gencat.net/cur_wrcec/AppJava/cfgs/start.do?set-locale=ca_ES o www.xtec.cat/fp/
23

24. Ensenyaments
Trobaràs tota la informació a: S’organitzen en tres mòduls:
http://www.fundaciobcnfp.cat
artístics S’estableixen dos períodes de
Mòdul A, de formació professio-
nal específica.
preinscripció i matrícula: T’ajudarà a millorar les teves
Els ensenyaments artístics competències d’un perfil profes-
comprenen: 1er període: 25 de maig sional concret corresponent a una
- Els cicles formatius de grau de 2011. qualificació professional de nivell
mitjà i grau superior d’arts 2on període: a partir del 9 1, reconeguda en el Catàleg de
plàstiques i disseny. de desembre de 2011. qualificacions professionals de
- Els ensenyaments professionals Catalunya (CQPC).
i superiors de música.
- Els ensenyaments professionals Mòdul B, de formació general.
i superiors de dansa.
- Els ensenyaments superiors PQPI Proporciona formació bàsica de
caràcter general i permet adquirir
de disseny.
- Els ensenyaments superiors
(si no tens o millorar determinades capaci-
tats bàsiques que et facilitaran
de conservació i restauració de el graduat els aprenentatges i la formació
en ESO)
béns culturals. continuada.
- Els ensenyaments superiors
d’art dramàtic (teatre). Mòdul C, de caràcter voluntari.
Si no obtens el graduat en ESO i S’adreça a l’obtenció del graduat
I tenen uns REQUISITS D’ACCÉS tens 16 anys, pots accedir a un en ESO que no vas poder obtenir
particulars en funció del cicle. programa de qualificació profes- anteriorment.
sional inicial (PQPI).
Un PQPI té una durada d’un curs
Publicació de l’oferta inicial:
Els PQPI proporcionen una for- acadèmic i un cop acabat amb
6 de maig de 2011.
mació bàsica i professional que aprofitament obtindràs una certi-
Període de presentació de facilita la incorporació al món ficació acadèmica.
sol·licituds: del 9 al 20 de laboral o preparen per poder
maig de 2011, ambdós continuar estudiant un cicle de
inclosos. Publicació de l’oferta inicial:
grau mitjà un cop has superat la
6 de maig de 2011.
Període de matrícula: de l’1 prova d’accés, o bé una formació
al 7 de juliol de 2011, de tipus complementari que Període de presentació de
ambdós inclosos. t’ajudarà a obtenir el títol de sol·licituds: del 9 de maig
graduat en ESO. al 20 de maig de 2011,
ambdós inclosos.
Període de matrícula: del 2 al
Ensenyaments 12 de setembre de 2011,
ambdós inclosos.
d’esports
Per accedir als cicles formatius
de grau mitjà cal tenir:
- El títol de graduat o graduada
en educació secundària.
- Superar la prova específica
d’accés.
Les persones que no tenen la
titulació esmentada poden acce-
dir als cicles si superen la prova
general d’accés.
Per accedir als ensenyaments
superiors cal tenir:
- El títol de grau mitjà de la
mateixa modalitat i complir un
d’aquests dos requisits: superar
la prova d’accés a grau superior
o tenir el batxillerat.
24