1. Èpica llatina Eneas fuig de Troia amb el seu pare Anquises, el seu fill Ascani i la seva esposa Creüsa
2. Els orígens de la èpica llatina Els hem de buscar a l'Antiga Grècia, amb els dos grans poemes homèrics: La Ilíada i La Odissea: poemes escrits en hexàmetres que relataven les gestes heroiques de moltes generacions anteriors. Andròmaca vetllant el cadàver d'Hèctor
3. La Ilíada i la Odissea eren poemes de caràcter oral que els aedes cantaven a les corts dels nobles, i varen ser posats per escrit per Homer al s. VIII, just quan els grecs van adoptar l'alfabet fenici per escriure. Òstracon amb caràcters grecs
4. La paraula èpica prové del grec ἔπος, que vol dir “narració” L 'origen en la majoria de cultures és oral. La seva forma és el versificació majestuosa i lenta. La temàtica versa sobre les gestes d'éssers heroics i memorables. Bust d'Homer
5. Els aedes, transmissors de l'èpica: Abans de posar per escrit els poemes, circulaven oralment per les corts dels nobles. Uns cantors professionals, els aedes (αιδώ, “cantar”), aprenien una gran tirada de versos de memòria amb l'ajuda de fórmules i epítets que s'anaven repetint, així com la mètrica. Rapsode grec
6. Època arcaica: 1. Livi Andrònic : Esclau vingut de Grècia que va fer una transposició de l' Odissea al llatí, Odussia. 2.Gneu Nevi: La seva obra Bellum Poenicum és la primera obra èpica de tema original romà. Batalla de Zama 3. Enni: En la seva obra Annales narra la història de Roma dels dels seus orígens. Fins Virgili, fou el poeta romà per excel·lència.
7. Època clàssica 1. Virgili: Compon l'Eneida, poema que tracta sobre l'heroi troià Enees, i avantpassat de tots els romans. 2. Ovidi: Escriu un poema epicomitològic, Les Metamorfosis, sobre els canvis de forma que pateixen diversos personatges. 3. Lucà: escriu un poema sobre un tema històric, la guerra civil entre els generals Juli Cèsar i Pompeu: La Farsàlia Aracne, transformada en aranya per Atena
8. La Eneida de Virgili Virgili llegeix el passatge del llibre VI en què profetitzava que el fill d'Octàvia moriria. Aquesta, en sentir-ho, es desmaia en aquesta representació de Jean-Auguste-Dominique Ingres.