SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 11
L'ALQUÍMIA LES  HERBES REMEIERES LA CIÈNCIA A L’EDAT MITJANA
LA CIÈNCIA A L’EDAT MITJANA ,[object Object]
EL BRESSOL DE LA CULTURA A ORIENT El món àrab, sobretot pel que fa a la medecina, en concret la cirurgia, i a la biologia, conservà i avançà en els coneixements de l’Edat Antiga. La figura de Boeci (Roma, c.470/475 - Pavia, 525),fixarà les bases sobre les que es construiran els sabers de les universitats medievals agrupats a partir del  trívium  i del  quadrívium .
EL MONESTIR, CENTRE DE CULTURA A Catalunya, l’obra de l’Abat Oliba, (Besalú, 971- Sant Miquel de Cuixà, el Conflent, 30 d'octubre del 1046),  fundador, entre d’altres, dels monestirs de Ripoll i Montserrat, serà una de les figures amb més influència i rellevància del seu temps, en la gestació de la cultura catalana i un gran impulsor de l'art romànic.
INVESTIGA ,[object Object],[object Object],[object Object]
L’ALQUÍMIA Històricament, l'alquímia es pot considerar com la precursora de la química, abans de l'establiment del  mètode científic. L'alquímia pretenia explicar com una substància es podia transformar en una altra, en un temps en què la química i la física encara no existien.
L’ALQUÍMIA ,[object Object]
L’ALQUÍMIA ,[object Object]
ACTIVITATS 1.Què vol dir l’Alquímia? 2,Què era la pedra filosofal? 3.Podries resumir en un mapa conceptual els aspectes més importants de l’alquímia? 4. Fes el dibuix dels símbols que utilitzaren els alquimistes per anomenar les substàncies que utilitzaven més sovint: sofre, mercuri, sal, or.
MALALTIES I REMEIS
EL JARDÍ MEDICINAL

Más contenido relacionado

Similar a La ciència l'edat mitjana

Filosofia presocràtica
Filosofia presocràticaFilosofia presocràtica
Filosofia presocràtica
filoinfanta
 
Maria La Jueva
Maria La JuevaMaria La Jueva
Maria La Jueva
mireiaa_28
 
A P U N T S C O S M O V I S I O N S
A P U N T S  C O S M O V I S I O N SA P U N T S  C O S M O V I S I O N S
A P U N T S C O S M O V I S I O N S
Bru Ribera
 
Hipatia D’Alexandria
Hipatia D’AlexandriaHipatia D’Alexandria
Hipatia D’Alexandria
guest5ab6ac
 
La Prehistoria A Catalunya Anabel
La Prehistoria A Catalunya AnabelLa Prehistoria A Catalunya Anabel
La Prehistoria A Catalunya Anabel
ruuubeen
 
Hipatia D’Alexandria
Hipatia D’AlexandriaHipatia D’Alexandria
Hipatia D’Alexandria
guest5ab6ac
 
Hipatia D’Alexandria
Hipatia D’AlexandriaHipatia D’Alexandria
Hipatia D’Alexandria
guest5ab6ac
 

Similar a La ciència l'edat mitjana (20)

Historia del raonament
Historia del raonamentHistoria del raonament
Historia del raonament
 
L'hel·lenisme
L'hel·lenismeL'hel·lenisme
L'hel·lenisme
 
Filosofia presocràtica
Filosofia presocràticaFilosofia presocràtica
Filosofia presocràtica
 
Tema 4 Les Primeres Civilizaciones. Mesopotàmia i Egipte
Tema 4 Les Primeres Civilizaciones. Mesopotàmia i EgipteTema 4 Les Primeres Civilizaciones. Mesopotàmia i Egipte
Tema 4 Les Primeres Civilizaciones. Mesopotàmia i Egipte
 
EL RENAIXEMENT.pptx
EL RENAIXEMENT.pptxEL RENAIXEMENT.pptx
EL RENAIXEMENT.pptx
 
Maria La Jueva
Maria La JuevaMaria La Jueva
Maria La Jueva
 
A P U N T S C O S M O V I S I O N S
A P U N T S  C O S M O V I S I O N SA P U N T S  C O S M O V I S I O N S
A P U N T S C O S M O V I S I O N S
 
Megalitisme: revisió i estat dels estudis
Megalitisme: revisió i estat dels estudisMegalitisme: revisió i estat dels estudis
Megalitisme: revisió i estat dels estudis
 
Edats de la història
Edats de la històriaEdats de la història
Edats de la història
 
Llatí
LlatíLlatí
Llatí
 
C:\Fakepath\Llatí
C:\Fakepath\LlatíC:\Fakepath\Llatí
C:\Fakepath\Llatí
 
C:\Fakepath\Llatí
C:\Fakepath\LlatíC:\Fakepath\Llatí
C:\Fakepath\Llatí
 
Filosofia escolàstica
Filosofia escolàsticaFilosofia escolàstica
Filosofia escolàstica
 
L'antic egipte 3. Hipogeus i Temples.
L'antic egipte 3. Hipogeus i Temples.L'antic egipte 3. Hipogeus i Temples.
L'antic egipte 3. Hipogeus i Temples.
 
Imatge del món
Imatge del mónImatge del món
Imatge del món
 
Traductors biblioteques
Traductors bibliotequesTraductors biblioteques
Traductors biblioteques
 
Hipatia D’Alexandria
Hipatia D’AlexandriaHipatia D’Alexandria
Hipatia D’Alexandria
 
La Prehistoria A Catalunya Anabel
La Prehistoria A Catalunya AnabelLa Prehistoria A Catalunya Anabel
La Prehistoria A Catalunya Anabel
 
Hipatia D’Alexandria
Hipatia D’AlexandriaHipatia D’Alexandria
Hipatia D’Alexandria
 
Hipatia D’Alexandria
Hipatia D’AlexandriaHipatia D’Alexandria
Hipatia D’Alexandria
 

Más de Carles Ferrer

Biocontext 1. bloc_1
Biocontext 1. bloc_1Biocontext 1. bloc_1
Biocontext 1. bloc_1
Carles Ferrer
 

Más de Carles Ferrer (20)

Biocontext 1. bloc_1
Biocontext 1. bloc_1Biocontext 1. bloc_1
Biocontext 1. bloc_1
 
Biocontext 1. bloc_1
Biocontext 1. bloc_1Biocontext 1. bloc_1
Biocontext 1. bloc_1
 
Jornada de portes obertes 2011
Jornada de portes obertes 2011Jornada de portes obertes 2011
Jornada de portes obertes 2011
 
Jornada De Portes Obertes2
Jornada De Portes Obertes2Jornada De Portes Obertes2
Jornada De Portes Obertes2
 
T E L E R
T E L E RT E L E R
T E L E R
 
Elaboració D’Un Perfum
Elaboració D’Un PerfumElaboració D’Un Perfum
Elaboració D’Un Perfum
 
CièNcies Socials
CièNcies SocialsCièNcies Socials
CièNcies Socials
 
Presentació I Avaluació del Crèdit de Síntesi
Presentació I Avaluació del Crèdit de SíntesiPresentació I Avaluació del Crèdit de Síntesi
Presentació I Avaluació del Crèdit de Síntesi
 
Avaluacio Eso I Activitats
Avaluacio Eso I ActivitatsAvaluacio Eso I Activitats
Avaluacio Eso I Activitats
 
Avaluacio Eso I Activitats
Avaluacio Eso I ActivitatsAvaluacio Eso I Activitats
Avaluacio Eso I Activitats
 
Ies Leonardo
Ies LeonardoIes Leonardo
Ies Leonardo
 
Jornada De Portes Obertes2
Jornada De Portes Obertes2Jornada De Portes Obertes2
Jornada De Portes Obertes2
 
La Reproducció Assistida I La BioèTica
La Reproducció Assistida I La BioèTicaLa Reproducció Assistida I La BioèTica
La Reproducció Assistida I La BioèTica
 
Salut Malaltia I Estils De Vida Pp Tminimizer
Salut Malaltia I Estils De Vida Pp TminimizerSalut Malaltia I Estils De Vida Pp Tminimizer
Salut Malaltia I Estils De Vida Pp Tminimizer
 
Els Recursos Naturals I L’úS Que En Fem
Els Recursos Naturals I L’úS Que En FemEls Recursos Naturals I L’úS Que En Fem
Els Recursos Naturals I L’úS Que En Fem
 
CàNcer, Transplantament I Clonatge
CàNcer, Transplantament I ClonatgeCàNcer, Transplantament I Clonatge
CàNcer, Transplantament I Clonatge
 
L Evolucio (Pp Tminimizer)
L Evolucio (Pp Tminimizer)L Evolucio (Pp Tminimizer)
L Evolucio (Pp Tminimizer)
 
Evolucio Humana Final (Pp Tminimizer)
Evolucio Humana Final (Pp Tminimizer)Evolucio Humana Final (Pp Tminimizer)
Evolucio Humana Final (Pp Tminimizer)
 
Tutorpf
TutorpfTutorpf
Tutorpf
 
Jornada De Portes Obertes
Jornada De Portes ObertesJornada De Portes Obertes
Jornada De Portes Obertes
 

La ciència l'edat mitjana

  • 1. L'ALQUÍMIA LES HERBES REMEIERES LA CIÈNCIA A L’EDAT MITJANA
  • 2.
  • 3. EL BRESSOL DE LA CULTURA A ORIENT El món àrab, sobretot pel que fa a la medecina, en concret la cirurgia, i a la biologia, conservà i avançà en els coneixements de l’Edat Antiga. La figura de Boeci (Roma, c.470/475 - Pavia, 525),fixarà les bases sobre les que es construiran els sabers de les universitats medievals agrupats a partir del trívium i del quadrívium .
  • 4. EL MONESTIR, CENTRE DE CULTURA A Catalunya, l’obra de l’Abat Oliba, (Besalú, 971- Sant Miquel de Cuixà, el Conflent, 30 d'octubre del 1046), fundador, entre d’altres, dels monestirs de Ripoll i Montserrat, serà una de les figures amb més influència i rellevància del seu temps, en la gestació de la cultura catalana i un gran impulsor de l'art romànic.
  • 5.
  • 6. L’ALQUÍMIA Històricament, l'alquímia es pot considerar com la precursora de la química, abans de l'establiment del mètode científic. L'alquímia pretenia explicar com una substància es podia transformar en una altra, en un temps en què la química i la física encara no existien.
  • 7.
  • 8.
  • 9. ACTIVITATS 1.Què vol dir l’Alquímia? 2,Què era la pedra filosofal? 3.Podries resumir en un mapa conceptual els aspectes més importants de l’alquímia? 4. Fes el dibuix dels símbols que utilitzaren els alquimistes per anomenar les substàncies que utilitzaven més sovint: sofre, mercuri, sal, or.