SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 15
DEL MITE AL LOGOS.
Professor Ferran Polo.
LA FILOSOFIA NAIX EN EL SEGLE VI aC com a
resposta a la insatisfacció davant les respostes
tradicionals mítiques que les religions donaven a
diversos problemes tant físics com existencials.
La ciència es va
desenvolupar a partir
de la filosofia empirista
del segle XVI-XVII i en
els últims segles està
tombant mites i donant
respostes científiques
utilitzant com a mètode
l'observació.
Ja en l'antiguitat els filòsofs es
plantejaren la insuficiència dels
mites i les religions, perquè estes
són contradictòries.
Algunes de les religions i dels déus que durant molts anys
foren adorats per milions de persones hui estan
extingides, només queden les runes dels seus temples.
La religió oblidada que es practicava
antigament a la Marina Alta: Pla de
Petracos 5000-6000 aC.
Existeixen milers de religions al món, algunes
són practicades per uns pocs centenars de
persones en tribus remotes, altres són
seguides per milions de persones.
Cristianisme, Islam i judaisme
comparteixen l'antic testament i
tenen mites comuns.
● Els jueus creuen que el
messies ha de vindre.
● Els cristians creuen
que els messies ja ha
vingut i que tornarà.
● Els musulmans creuen
que Déu després
d'enviar a Jesús ha
enviat a Mahoma.
Hi ha milers de religions, però només unes poques són
practicades per milions de persones.
Les grans religions són cultes nous que han substituït a altres antics.
La intolerància davant d'aquells que qüestionaven els
propis mites ha fet perdre moltes vides humanes i ha fet
que en molts moments predominara la ignorància.
Els mites també serveixen per a
justificar lleis i costums.
La Bíblia i l'Alcorà són textos religiosos
amb gran quantitat de mites.
● El fonamentalisme
religiós (prendre com a
veritat absoluta els
textos religiosos) és
perillòs.
● En l'antic testament
s'ordena matar als
infidels i a les dones que
no arriben verges al
matrimoni (macabeus i
deuteronomi).
Les legitimacions del poder amb
arguments mítics no ens són tan
llunyanes.
El desenvolupament de la
filosofia va acompanyat
del desenvolupament de la
tolerància, de la llibertat de
pensament i d'expressió.
L'augment de la
racionalitat i la caiguda
dels mites va seguida del
progrés científic i de la
millora moral de la
humanitat.
La filosofia és admetre el debat, el diàleg, la crítica i
l'intercanvi d'idees; acostumar-se a donar arguments per a
defensar el propi punt de vista i també per a persuadir (fer
que l'altre done per bones les nostre idees); ser autocrític i
flexible i permetre que una persona (o nosaltres mateixos)
canvie d'idees si considera que estava equivocat.

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

De l'Edat Mitjana al segle XVIII:
De l'Edat Mitjana al segle XVIII:De l'Edat Mitjana al segle XVIII:
De l'Edat Mitjana al segle XVIII:
Ximpas1BA
 
Hipàtia mor a_causa_de_la_religió
Hipàtia mor a_causa_de_la_religióHipàtia mor a_causa_de_la_religió
Hipàtia mor a_causa_de_la_religió
guest2821916
 
Sapere aude
Sapere audeSapere aude
Sapere aude
Toni9
 

La actualidad más candente (18)

Historia del raonament
Historia del raonamentHistoria del raonament
Historia del raonament
 
Filosofia de l'Edat Mitjana
Filosofia de l'Edat MitjanaFilosofia de l'Edat Mitjana
Filosofia de l'Edat Mitjana
 
01 La Religió
01 La Religió01 La Religió
01 La Religió
 
Ud2
Ud2Ud2
Ud2
 
Presentació digital de la segona unitat didàctica: filosofia medieval i moderna.
Presentació digital de la segona unitat didàctica: filosofia medieval i moderna.Presentació digital de la segona unitat didàctica: filosofia medieval i moderna.
Presentació digital de la segona unitat didàctica: filosofia medieval i moderna.
 
De l'Edat Mitjana al segle XVIII:
De l'Edat Mitjana al segle XVIII:De l'Edat Mitjana al segle XVIII:
De l'Edat Mitjana al segle XVIII:
 
5 filosofia medieval
5 filosofia medieval5 filosofia medieval
5 filosofia medieval
 
Presentació de l'assignatura de religió
Presentació de l'assignatura de religióPresentació de l'assignatura de religió
Presentació de l'assignatura de religió
 
Hipàtia mor a_causa_de_la_religió
Hipàtia mor a_causa_de_la_religióHipàtia mor a_causa_de_la_religió
Hipàtia mor a_causa_de_la_religió
 
09 Cos I Ment
09 Cos I Ment09 Cos I Ment
09 Cos I Ment
 
Religions logo
Religions logoReligions logo
Religions logo
 
Presentacio u1
Presentacio u1Presentacio u1
Presentacio u1
 
Presentación sin título
Presentación sin títuloPresentación sin título
Presentación sin título
 
Unitat didàctica 10: ESTÈTICA
Unitat didàctica 10: ESTÈTICAUnitat didàctica 10: ESTÈTICA
Unitat didàctica 10: ESTÈTICA
 
Filosofia escolàstica
Filosofia escolàsticaFilosofia escolàstica
Filosofia escolàstica
 
Sapere aude
Sapere audeSapere aude
Sapere aude
 
Cosmogonia jueva. Omar Dominguez
Cosmogonia jueva. Omar DominguezCosmogonia jueva. Omar Dominguez
Cosmogonia jueva. Omar Dominguez
 
Cosmogonoia zoroàstrica
Cosmogonoia zoroàstricaCosmogonoia zoroàstrica
Cosmogonoia zoroàstrica
 

Similar a Mites i religions.

La pregunta pels orígens de l’home
La pregunta pels orígens de l’homeLa pregunta pels orígens de l’home
La pregunta pels orígens de l’home
filosofies
 
Power point del questionari
Power point del questionariPower point del questionari
Power point del questionari
deivid37
 
Sapere aude
Sapere audeSapere aude
Sapere aude
lu193
 
Filosofia a l'Edat Mitjana
Filosofia a l'Edat MitjanaFilosofia a l'Edat Mitjana
Filosofia a l'Edat Mitjana
Anna Sarsanedas
 
Power point del questionari (3)
Power point del questionari (3)Power point del questionari (3)
Power point del questionari (3)
deivid37
 
sapere aude
sapere audesapere aude
sapere aude
empar94
 
Presentacio enllestida 4
Presentacio enllestida 4Presentacio enllestida 4
Presentacio enllestida 4
iviba
 
Copia de presentacio_enllestida
Copia de presentacio_enllestidaCopia de presentacio_enllestida
Copia de presentacio_enllestida
iviba
 
Influència en el canvi de mentalitat a occident de l'edat mitjana fins al seg...
Influència en el canvi de mentalitat a occident de l'edat mitjana fins al seg...Influència en el canvi de mentalitat a occident de l'edat mitjana fins al seg...
Influència en el canvi de mentalitat a occident de l'edat mitjana fins al seg...
MartaRibasTur
 
Copia de presentacio_enllestida
Copia de presentacio_enllestidaCopia de presentacio_enllestida
Copia de presentacio_enllestida
iviba
 

Similar a Mites i religions. (20)

Presentació digital de la primera unitat didàctica: introdució a la filosofia...
Presentació digital de la primera unitat didàctica: introdució a la filosofia...Presentació digital de la primera unitat didàctica: introdució a la filosofia...
Presentació digital de la primera unitat didàctica: introdució a la filosofia...
 
Presentación Sapere Aude
Presentación Sapere AudePresentación Sapere Aude
Presentación Sapere Aude
 
La pregunta pels orígens de l’home
La pregunta pels orígens de l’homeLa pregunta pels orígens de l’home
La pregunta pels orígens de l’home
 
Helenisme ii
Helenisme iiHelenisme ii
Helenisme ii
 
Power point del questionari
Power point del questionariPower point del questionari
Power point del questionari
 
Presentación1
Presentación1Presentación1
Presentación1
 
Sapere aude
Sapere audeSapere aude
Sapere aude
 
Filosofia a l'Edat Mitjana
Filosofia a l'Edat MitjanaFilosofia a l'Edat Mitjana
Filosofia a l'Edat Mitjana
 
Power point del questionari (3)
Power point del questionari (3)Power point del questionari (3)
Power point del questionari (3)
 
sapere aude
sapere audesapere aude
sapere aude
 
Presentacio enllestida 4
Presentacio enllestida 4Presentacio enllestida 4
Presentacio enllestida 4
 
Copia de presentacio_enllestida
Copia de presentacio_enllestidaCopia de presentacio_enllestida
Copia de presentacio_enllestida
 
Influència en el canvi de mentalitat a occident de l'edat mitjana fins al seg...
Influència en el canvi de mentalitat a occident de l'edat mitjana fins al seg...Influència en el canvi de mentalitat a occident de l'edat mitjana fins al seg...
Influència en el canvi de mentalitat a occident de l'edat mitjana fins al seg...
 
01 El Saber FilosòFic
01 El Saber FilosòFic01 El Saber FilosòFic
01 El Saber FilosòFic
 
Trabajo irene
Trabajo ireneTrabajo irene
Trabajo irene
 
Sapere Aude
Sapere AudeSapere Aude
Sapere Aude
 
L' edat moderna. Humanisme, Renaixement i Reforma
L' edat moderna. Humanisme, Renaixement i ReformaL' edat moderna. Humanisme, Renaixement i Reforma
L' edat moderna. Humanisme, Renaixement i Reforma
 
Copia de presentacio_enllestida
Copia de presentacio_enllestidaCopia de presentacio_enllestida
Copia de presentacio_enllestida
 
Filo_pag_28.pdf
Filo_pag_28.pdfFilo_pag_28.pdf
Filo_pag_28.pdf
 
Religions
ReligionsReligions
Religions
 

Más de Ferran Mistelera

Más de Ferran Mistelera (19)

3a unitat didàctica
3a unitat didàctica3a unitat didàctica
3a unitat didàctica
 
Unitat didàctica 5: EVOLUCIÓ I COSMOVISIONS
Unitat didàctica 5: EVOLUCIÓ I COSMOVISIONSUnitat didàctica 5: EVOLUCIÓ I COSMOVISIONS
Unitat didàctica 5: EVOLUCIÓ I COSMOVISIONS
 
Unitat didàctica 7: bioètica i filosofia mediambiental
Unitat didàctica 7: bioètica i filosofia mediambientalUnitat didàctica 7: bioètica i filosofia mediambiental
Unitat didàctica 7: bioètica i filosofia mediambiental
 
Presentacio aprenentatge
Presentacio aprenentatgePresentacio aprenentatge
Presentacio aprenentatge
 
Presentacio memoria
Presentacio memoriaPresentacio memoria
Presentacio memoria
 
Percepció.
Percepció.Percepció.
Percepció.
 
U.D.7: Evolució i cosmovisions.
U.D.7: Evolució i cosmovisions.U.D.7: Evolució i cosmovisions.
U.D.7: Evolució i cosmovisions.
 
Presentació filosofia de la ciència.
Presentació filosofia de la ciència.Presentació filosofia de la ciència.
Presentació filosofia de la ciència.
 
Presentació unitat 5 lògica i fal·làcies formals.
Presentació unitat 5 lògica i fal·làcies formals.Presentació unitat 5 lògica i fal·làcies formals.
Presentació unitat 5 lògica i fal·làcies formals.
 
Presentacio unitat 4 completa
Presentacio unitat 4 completaPresentacio unitat 4 completa
Presentacio unitat 4 completa
 
Unitat didàctica 3: el debat del mètode en la revolució científica.
Unitat didàctica 3: el debat del mètode en la revolució científica.Unitat didàctica 3: el debat del mètode en la revolució científica.
Unitat didàctica 3: el debat del mètode en la revolució científica.
 
Visió panoràmica del naixement de la filosofia a la revolució científica.
Visió panoràmica del naixement de la filosofia a la revolució científica.Visió panoràmica del naixement de la filosofia a la revolució científica.
Visió panoràmica del naixement de la filosofia a la revolució científica.
 
Història de la psicologia.
Història de la psicologia.Història de la psicologia.
Història de la psicologia.
 
Metodologia de la Psicologia.
Metodologia de la Psicologia.Metodologia de la Psicologia.
Metodologia de la Psicologia.
 
Branques i aplicacions de la Psicologia.
Branques i aplicacions de la Psicologia.Branques i aplicacions de la Psicologia.
Branques i aplicacions de la Psicologia.
 
Introducció a la psicologia.
Introducció a la psicologia.Introducció a la psicologia.
Introducció a la psicologia.
 
Introducció a la filosofia i a les branques de la filosofia.
Introducció a la filosofia i a les branques de la filosofia.Introducció a la filosofia i a les branques de la filosofia.
Introducció a la filosofia i a les branques de la filosofia.
 
Introducció a la filosofia i a les branques de la filosofia.
Introducció a la filosofia i a les branques de la filosofia.Introducció a la filosofia i a les branques de la filosofia.
Introducció a la filosofia i a les branques de la filosofia.
 
Presentació de la matèria.
Presentació de la matèria.Presentació de la matèria.
Presentació de la matèria.
 

Mites i religions.

  • 1. DEL MITE AL LOGOS. Professor Ferran Polo.
  • 2. LA FILOSOFIA NAIX EN EL SEGLE VI aC com a resposta a la insatisfacció davant les respostes tradicionals mítiques que les religions donaven a diversos problemes tant físics com existencials.
  • 3. La ciència es va desenvolupar a partir de la filosofia empirista del segle XVI-XVII i en els últims segles està tombant mites i donant respostes científiques utilitzant com a mètode l'observació.
  • 4. Ja en l'antiguitat els filòsofs es plantejaren la insuficiència dels mites i les religions, perquè estes són contradictòries.
  • 5. Algunes de les religions i dels déus que durant molts anys foren adorats per milions de persones hui estan extingides, només queden les runes dels seus temples.
  • 6. La religió oblidada que es practicava antigament a la Marina Alta: Pla de Petracos 5000-6000 aC.
  • 7. Existeixen milers de religions al món, algunes són practicades per uns pocs centenars de persones en tribus remotes, altres són seguides per milions de persones.
  • 8. Cristianisme, Islam i judaisme comparteixen l'antic testament i tenen mites comuns. ● Els jueus creuen que el messies ha de vindre. ● Els cristians creuen que els messies ja ha vingut i que tornarà. ● Els musulmans creuen que Déu després d'enviar a Jesús ha enviat a Mahoma.
  • 9. Hi ha milers de religions, però només unes poques són practicades per milions de persones. Les grans religions són cultes nous que han substituït a altres antics.
  • 10. La intolerància davant d'aquells que qüestionaven els propis mites ha fet perdre moltes vides humanes i ha fet que en molts moments predominara la ignorància.
  • 11. Els mites també serveixen per a justificar lleis i costums.
  • 12. La Bíblia i l'Alcorà són textos religiosos amb gran quantitat de mites. ● El fonamentalisme religiós (prendre com a veritat absoluta els textos religiosos) és perillòs. ● En l'antic testament s'ordena matar als infidels i a les dones que no arriben verges al matrimoni (macabeus i deuteronomi).
  • 13. Les legitimacions del poder amb arguments mítics no ens són tan llunyanes.
  • 14. El desenvolupament de la filosofia va acompanyat del desenvolupament de la tolerància, de la llibertat de pensament i d'expressió. L'augment de la racionalitat i la caiguda dels mites va seguida del progrés científic i de la millora moral de la humanitat.
  • 15. La filosofia és admetre el debat, el diàleg, la crítica i l'intercanvi d'idees; acostumar-se a donar arguments per a defensar el propi punt de vista i també per a persuadir (fer que l'altre done per bones les nostre idees); ser autocrític i flexible i permetre que una persona (o nosaltres mateixos) canvie d'idees si considera que estava equivocat.