2. 1. La decisió
1. Es un fet inqüestionable que les persones prenem DECISIONS
2. Quan una persona pren una decisió ho fa seguint una determinada NORMA
3. Aquestes normes el que fan és jutjar les alternatives de la decisió com a
bones/dolentes
4. Jutjar en termes de bo/dolent vol dir jutjar de forma moral
5. Es per tant un fet inqüestionable que prenen DECISIONS MORALS
M’apunto a una ETT per
trobar feina
Dono almoïna perquè
penso que s’ha de ser
generós amb els pobres
No dono almoïna perquè penso que són els
governs i no les ciudadans particulars, qui
s’ha d’encarrear d’eradicar el problema de
la pobresa
Em faig voluntari de la Creu Roja perquè
estic convençut de lanecessitat d’ajuda i
solidaritat amb les persones

3. 1. La decisió
Les decisions que prenem seguint una determinada norma moral, s’anomenen
MÀXIMES DE CONDUCTA
Totes les màximes tenen una estructura comuna
Si vols M, llavors fes D
El motiu que ens fa prendre la decisió
és sempre que ens produeix un
sentiment d’atracció (plaer)
La decisió efectiva que es pren
Si vols PLAER, llavors fes D

4. 1. La decisió
Són normes de caràcter empíric, a posteriori
Les màximes són normes que es
basen en les CONSEQÜÈNCIES que
obtenim de les nostes accions (fem
una cosa o una altra en funció de les
conseqüències –plaer- que obtenim)
Les màximes es compleixen per
INCLINACIÓ DE LA VOLUNTAT (la
voluntat determinada pel plaer)
Les màximes són particulars i contingents
Dos individus poden actuar amb
màximes diferents; un mateix individu
pot actuar en moments diferents amb
màximes diferents
Les màximes són lleis morals
particulars, no lleis morals universals

5. 1. La decisió
Si vols trobar la pau personal,
endinsar-te en la veritat
absoluta, fugir dels neguits i la
vanitat de la vida quotidiana,
fes-t’en monja com jo
Si vols viure la vida
intensament, gaudir d’allò
terrenal, conéixer persones i
llocs diferents cada dia, fes-te’n
“chico Martini” com jo
No ens posarem mai d’acord perquè
tots dos seguim màximes morals
diferents. I és així perquè no tot
individu sent el mateix davant d’un
mateix objecte (el sentiment de plaer
cap a un objecte depén de l’individu, la
situació, el moment, etc. ).
Es clar, doncs, que qualsevol màxima
que connecti plaer i decisió és
contingent.

6. 2. L’imperatiu categòric
A partir de l’observació de que tothom quan decidim ho fem seguint una
determinada màxima moral, Kant es fa la següent pregunta:
Es possible trobar una MÀXIMA DE CONDUCTA UNIVERSAL? = Podem trobar una
màxima de conducta que sigui vàlida per a tothom = Podem trobar una màxima de
conducta que sigui impossible rebutjar?
Relativisme o particularisme Universalisme
Sofística, escepticisme.
No és possible trobar cap norma moral
universal. La moral depén de la cultura, la
història, les circumstàncies, etc.
Utilitarisme dels actes (Bentham): en una
decisió només s’ha de tenir en compte les
conseqüències particulars d’aquella
decisió
Hume, Mill
Sí és possible trobar normes morals
universals.
Emotivisme: bases emocionals comunes
Utilitarisme de les normes: en una decisió
s’ha de tenir en compte le conseqüències
de l’acció cas que es pensi com a norma
universal

7. 2. L’imperatiu categòric
Si vols ser feliç,
estudia filosofia
Si vols ser feliç, no
estudiïs filosofia
Ens trobem davant de 2 màximes que són pensables
de forma universal = és possible pensar un món on
tothom es comportés seguint qualsevol d’aquestes 2
màximes = la meva felicitat en qualsevol dels casos
no es veu afectada en el cas que tothom segueixi
aquesta norma = no es produeix contradicció entre la
meva felicitat i la de la resta de la humanitat
Si vols ser feliç, mata
Ens trobem davant d’una màxima que no és pensable
de manera universal, perquè si ho fem es segueix
una contradicció entre la felicitat que jo espero
aconseguir i el dolor que em produeix el fet que els
altres em vulguin perjudicarSi vols ser feliç,
menteix
Hi ha normes morals que es poden pensar
de forma universal sense que es produeixi
una contradicció i d’altres no.

8. 2. L’imperatiu categòric
Podem pensar un món on tothom es regeixi per una determinada màxima? = Podem
pensar una máxima de conducta que pugui ser vàlida per a tothom
Es possible trobar una MÀXIMA DE CONDUCTA UNIVERSAL?
Actua de tal manera que la teva decisió pugui ser universalitzable sense
caure en contradicció = No facis als demés el que no desitjaries que et
fessin a tu
IMPERATIU
CATEGÒRIC
“Actua de manera que la màxima de la
teva voluntat pugui valer com a
principi d’una legislació universal”

9. 2. L’imperatiu categòric
•L’imperatiu categòric no diu QUÈ hem de fer (no dóna cap contingut a l’acció) sinó que
ens diu COM hem d’actuar
•L’IC no ordena cap acció o conjunt d’accions concretes suposadament bones, sinó que
estableix la CONDICIÓ que han de complir les nostres decisions per a que siguin bones
•Aquesta condició no és mai un CONTINGUT, sinó una condició PURAMENT FORMAL
Kant planteja una ètica formal, no una ètica material
Les morals materials es caracteritzen per tenir un contingut concret que
serveix per guiar la conducta. La major part dels sistemes morals de la
història són de caràcter material

10. 2. L’imperatiu categòric
•La decisió segons l’imperatiu categòric no es basa en cap INTERÉS, benefici o
conseqüències concretes
•Una decisió autènticament moral és aquella que només busca COMPLIR LA LLEI MORAL
EN SI MATEIXA. Ser moralment bo vol dir actuar per DEURE, no per interés
Kant planteja una ètica autònoma, no una ètica a heterònoma
AUTONOMIA HETERONOMIA
La voluntat que actua independentment de les
conseqüències (bones o dolentes)
La voluntat que actua per deure, per respecte a
uns principis morals
Normalment no actuem de forma autònoma,
però ho hauríem de fer si realment volem ser
subjectes morals lliures
•La voluntat condicionada per factors externs a
ella mateixa: les conseqüències (premis,
recompenses, castigs, sancions).
•Normalment tots actuem de forma
heterònoma perquè ens fixem en el resultat de
les nostres accions.
•L’ambit del DRET és heterònom: la llei té
sempre la forma d’un condicional (Si fas X,
rebràs un càstig”)