SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 42
Descargar para leer sin conexión
De les “special needs” del “Warnok Report” a
les NESE del nou Decret decret d’inclusiva, 40
anys
Res sobre nosaltres sense nosaltres
1
Francesc Mena
EAP, ACPO, professor màster de psicopedagogia UB
gener 2018
Entrevista a Pere Pujolàs a Barcelona Inclusiva 2014
https://vimeo.com/98439063
Begoña Román Maestre. Doctora en Filosofia de la
Universitat de Barcelona.BCNAINCLUSIVA2017
Idees clau. El concepte d'inclusió ja va ser desenvolupat per Kant
i Rousseau.
Cada persona ha de desenvolupar el seu projecte
de vida. 300 anys més tard, la "societat decent" no ha fet res
per considerar aquest ideal i fer-lo real.
recorregut històric NEE
d’on venim i on estem?
■ any 78,informe Warnock
■ anys 80 LISMI aules EE,integració,
Garraf, Xarxa EAP
■ anys 90, LOGSE ESO,psicologia
■ Inclusió anys 2000-2010 NEE LEC
■ anys 2011 en avant GUIES TA
■ 2017 Decret d’inclusiva Alumnes NESE
Distribució normal d’una qualitat o condició en la
població, on posem la línia? 23 % prevalència DA
INFORME WARNOCKany 78 validesa nomésUK
Suggereriments conceptuals
- Cap nen serà considerat en endavant
ineducable, presentarà necessitats
educatives especials
- Ja no existiran dos grups d'alumnes, els
deficients que reben EE, i els no deficients
que reben simplement educació
- Formació inicial, contínua, Estimulació
precoç
Tony Booth “comprehensive school” Índex per la Inclusió,
Warnok representava a les escoles no comprensives
Anys 80
LISMI ( ley de integració del
minusvalido ) Sección tercera. De la educación (derogada)
Artículo veintitrés.
El minusválido se integrará en el sistema ordinario
de la educación general
Artículo veintiséis.
La educación especial es un proceso integral,
flexible y dinámico,
Anys 80 integració escolar
ensenyament Catalunya
● Escoles discapacitat sensorial transformació a
Centres de recursos CREDA i CRE ( readscrits
d’antigues escoles)
● Experiència del Garraf, sense escola
d’Educació Especial des dels 80
● Extensió xarxa EAP a tota Catalunya
(Treballadores Socials i fisios readscrites de CEE
a EAP)
Josep Maria Jarque, in memòriam, un dels impulsors des del
Departament d’Ensenyament de la Integració, i de la inclusió.
Anys 90
1990: LEY ORGÁNICA DE
ORDENACIÓN GENERAL DEL
SISTEMA EDUCATIVO (LOGSE):
atenció a la diversitat
ESO i les dificultats d’ensenyaments
secundaris comprensius
Anys 90 fonts psicologiques LOGSE
aportacions de la teoria ecològica
(Bronfenbrenner, 1985),
Les relacions amb els contextos són
recíproques mestre/alumne / família
Terra Alta /Vilanova /Barcelona
Figura extreta de Shaffer (1999).
Basada en Bronfenbrenner (1979)
14
Roger Slee, Australia University us South Austràlia
Educació per l’estupidesa” (Education for Stupidity), L’efecte de la segregació és que les persones no saben
com comportar-se quan estan en companyia de persones diferents
Altres aportacions de la psicologia a la inclusió
■ Autoconcepte,autoestima humanisme (Rogers)
■ Teoria de l’atribució (anys 50 Heider)
■ Aprenentatge vicari (1978 Bandura)
■ Intel·ligència Emocional ( 1996 Coleman)
■ Intel·ligències Múltiples ( 1988 Gardner)
■
“Estudi longitudinal” que demostra
tels beneficis de l’escola ordinària
per a tothom
Juanvi Mena, Alaquàs ( l’Horta Nord, València) ,
Paràlisi Cerebral, sense marxa autònoma,
disarties i diglosies que fan una parla ininteligible,
va anar a escola del poble.
Fa 45 anys, el mestre li va demanar a la mare per
que no el portava a l’escola i aquesta va accedir,
en l’actualitat…. Acaba de publicar un llibre de
relats
https://www.facebook.com/juanvimenafort
Juanvi 55anys
Situació actual:...
serà per normativa?
DECRET 150/ 2017 marc normatiu, al
preambul cita aquestes tres lleis
2009 Llei de l’Educació a Catalunya 2009
2010 Llei 14 / 2010: oportunitats i drets infància i
adolescència
2014 Llei 13 / 2014 del 30 d’octubre d’accessibilitat
2017 decret 150/ 2017 de l’atenció educativa a
l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu
2013 Resolució Trastorns d’aprenentatge
2013 Resolució Altes Capacitats
LEC NEE vs nee específiques i especials
Article 81.
“S’entén per alumnes amb necessitats educatives
específiques:
a) Els alumnes que tenen necessitats educatives
especials
b) Els alumnes amb necessitats educatives
específiques derivades de la incorporació tardana o
SCD
22
Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les
oportunitats en la infància i l’adolescència
Article 49. Atenció educativa d’infants o
adolescents malalts
Article 51. Atenció educativa a l’infant o
l’adolescent en situació de
desemparament
Article 52. No-escolarització, absentisme
i abandó escolar
Article 50. Infants i adolescents que troben limitacions
o barreres per al desenvolupament o la participació en
diverses activitats
1. Els infants i els adolescents amb necessitats educatives especials
han de rebre una formació en el context més normalitzat
possible
2. Els infants i els adolescents amb discapacitat tenen dret a gaudir
d’un sistema d’educació inclusiu,
3. Els centres educatius han d’assumir la responsabilitat d’acollir i
educar de manera inclusiva tot l’alumnat
Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les
oportunitats en la infància i l’adolescència
DUA
Disseny universal o disseny per a
tothom: el disseny d’entorns, espais,
edificis, serveis, mitjans de transport,
processos, productes, aparells,
instruments, eines, dispositius i elements
anàlegs que garanteix que, totes les
persones hi poden accedir
2014 Llei 13 / 2014 del 30 d’octubre d’accessibilitat
Les barreres a l’accessibilitat poden
ésser:
1r. Barreres arquitectòniques
2n. Barreres en la comunicació
3r. Barreres d’actitud actituds que, directament o indirectament, per acció o per
omissió, generen una situació discriminatòria, en obstaculitzar que una persona amb discapacitat pugui
gaudir dels seus drets en igualtat de condicions respecte a una altra persona en una situació anàloga.
2014 Llei 13 / 2014 del 30 d’octubre d’accessibilitat
decret 150/ 2017 de l’atenció educativa a l’alumnat
en el marc d’un sistema educatiu inclusiu
ALUMNES NESE (necessitats de suport educatiu)
a) nee necessitats educatives especials associades a discapacitats
físiques, intel·lectuals o sensorials, trastorns de l'espectre autista,
trastorns greus de conducta, trastorns mentals, i malalties
degeneratives greus i minoritàries.
b) Els alumnes d'origen estranger
c) SCD situacions socioeconòmiques i socioculturals
especialment desfavorides.
d) trastorns d'aprenentatge o de comunicació
e) altes capacitats
f) Els alumnes amb risc d'abandonament escolar
prematur.
decret150/ 2017 de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu
Mesures i suports intensius
a) Alumnes amb nee
b) Alumnes amb ne de SCD
c) Alumnes amb risc d'abandonament escolar
prematur
Franja de vulnerabilitat
decret150/ 2017 de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu
Piràmides de suport per a l’alumnat
30
xarxadecret150/ 2017 de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu
inclusiu
decret150/ 2017 de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu
Tipus de mesures i suports intensius
a) Els suports intensius a l'escola inclusiva (SIEI)
b) Els suports intensius a l'audició i el llenguatge
(SIAL)
c) El suport del personal d'atenció educativa.
d) Els programes d'aula integral de suport (AIS):
Les grans ciutats mantenen l’educació especial
Inclusió al Territori ? Situació a Catalunya?
recursos? cultures en centres?
Model Garraf vs model Barcelona?
● BCN multi xarxa hiperespecialitzada
● Ciutat amb molt poca equitat educativa molt
baixos index d’inclusió
CEEPSIR Centres d’educació especial
proveedors de serveis a centres
ordinaris.
Alumnes amb dificultat d’autonomia i
baix nivell cognitiu
Cal crear un entorn enriquit i acollidor
i que tingui significat per a tots
(Efren): Escola preparada
Javier Onrubia. Professor Universitat de Barcelona
Inclusió i innovació formen part dels processos de millora. La
inclusió és un referent de la innovació.Construeixen valors
compartits.Actuació col·lectiva entre col·legues i institucions.
Gerardo Echeita. Professor de la Universitat
Autònoma de Madrid.
Cal reflexionar, fer un canvi de mirada sobre els orientadors
inclusius i replantejar el model. Seleccionar, categoritzar, etiquetar
... tot contribueix a l'exclusió, va en contra de la inclusió.
BCNAINCLUSIVA2017
Quins centres ens calen?
Acollidors ( personal i espais),
Currículum comprensiu i competencial
Metodologies i avaluacions diverses
Identificar que podem fer amb la
totalitat de la classe
Experiències diversificades, treball en
grups cooperatius, docència
compartida,....
Autonomia i TIC
I a l’ESO què?
A Catalunya 2017
( fundació Bofill )
ALUMNES
12% No acrediten
20 % abandonen
Que falla a l’ESO ?
Aina Tarabini. Professora UAB sociologia
Èxit centres de noves oportunitats
Els recursos SI importen per al canvi educatiu
Entendre les diferents formes de ser, estar i aprendre és
remoure i canviar cap a la inclusió.
Incloure és reconèixer, representar, replantejar el
currículum
Els canvis han de "venir de gust". Són necessaris
espais de reflexió.
Enllaç a SPEC sindicat poc partidari “ la inclusiva” ( Efren ha fet
referències) http://secundaria.info/docu/formacio:jornades:1718#conclusions_i_propostes
Emilio Ruíz Fundació Síndrome de Down de Cantabria
El professorat de secundària, sent sincers i amb el cor a la
mà, té en general una molt pobra formació pedagògica.
El professor ha d’entendre que es diu Educació
Secundària Obligatòria, i aquesta “O” final li obliga a
atendre a tot tipus d’alumnat
El mateix alumnat amb síndrome de Down té
discapacitat intel·lectual, i a la secundària els continguts
són tremendament abstractes i conceptuals, són
continguts molt complexos
Emilio Ruíz, Fundació Síndrome de Down de Cantabria
Quin Rumb ?
COM FER MÉS INCLUSIVES LES PRÀCTIQUES?
Versions Índex per la Inclusió
index for inclusion per educació infantil
Index per la inclusión versió CD Index per la Inclusió versió pdf
LA Guia Educació Inclusiva de Giné ja no es troba a l’xtec
http://www.terrassa.cat/documents/12006/226005/Guia_Educa
cio_inclusiva.pdf/9946251d-14c7-41fc-aa81-e731596bfb0e
ASPECTES A TENIR EN COMPTE EN L’ANÀLISI DE
L’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT EN EL CENTRE
http://xtec.gencat.cat/web/.content/alfresco/d/d/workspace/Sp
acesStore/0043/38ff26a2-65ca-438c-b5e0-7bfe8023caa8/Revisi
o_Recursos_Primaria.pdf
Jaume Funes Calen recursos, inisteix Jauem Funes però molts altres
autors també

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

Exemple pi-educació -infantil
Exemple pi-educació -infantilExemple pi-educació -infantil
Exemple pi-educació -infantilCarmina Hernandez
 
Psicomotricitat 3 4 5 anys els pinetons
Psicomotricitat 3 4 5 anys els pinetonsPsicomotricitat 3 4 5 anys els pinetons
Psicomotricitat 3 4 5 anys els pinetonspinetons
 
Presentació els sentits definitiu
Presentació els sentits definitiuPresentació els sentits definitiu
Presentació els sentits definitiujocdelabolamitja
 
Pla Individualitzat exemple
Pla Individualitzat exemplePla Individualitzat exemple
Pla Individualitzat exempleXavi Martins
 
Com documentar a l'escola?
Com documentar a l'escola?Com documentar a l'escola?
Com documentar a l'escola?MRURIS
 
Ud jocs cooperatius 1r i 2n cicle
Ud jocs cooperatius 1r i 2n cicleUd jocs cooperatius 1r i 2n cicle
Ud jocs cooperatius 1r i 2n cicledusanvi
 
El nou curriculum d'educació infantil
El nou curriculum d'educació infantilEl nou curriculum d'educació infantil
El nou curriculum d'educació infantilLourdes_didactica
 
Poemes bonissims
Poemes bonissims Poemes bonissims
Poemes bonissims anukaf
 
Eines per a l'exploració dels esquemes previs
Eines per a l'exploració dels esquemes previs Eines per a l'exploració dels esquemes previs
Eines per a l'exploració dels esquemes previs Guida Allès Pons
 
PAS A PAS Unitat didactica 2n curs CI
PAS A PAS Unitat didactica 2n curs CIPAS A PAS Unitat didactica 2n curs CI
PAS A PAS Unitat didactica 2n curs CIEmmaCarrera
 
Els Estats De La MatèRia
Els Estats De La MatèRiaEls Estats De La MatèRia
Els Estats De La MatèRiacelia080590
 
Deficiència Visual
Deficiència VisualDeficiència Visual
Deficiència VisualMRURIS
 
Graella expressió oral
Graella expressió oralGraella expressió oral
Graella expressió oralFrancesc Nadal
 

La actualidad más candente (20)

Exemple pi-educació -infantil
Exemple pi-educació -infantilExemple pi-educació -infantil
Exemple pi-educació -infantil
 
Unitat didàctica.power. els sentits
Unitat didàctica.power. els sentitsUnitat didàctica.power. els sentits
Unitat didàctica.power. els sentits
 
Clima i Vegetació a Espanya
Clima i Vegetació a EspanyaClima i Vegetació a Espanya
Clima i Vegetació a Espanya
 
Psicomotricitat 3 4 5 anys els pinetons
Psicomotricitat 3 4 5 anys els pinetonsPsicomotricitat 3 4 5 anys els pinetons
Psicomotricitat 3 4 5 anys els pinetons
 
Presentació els sentits definitiu
Presentació els sentits definitiuPresentació els sentits definitiu
Presentació els sentits definitiu
 
Unitat didàctica.power. els sentits
Unitat didàctica.power. els sentitsUnitat didàctica.power. els sentits
Unitat didàctica.power. els sentits
 
Pla Individualitzat exemple
Pla Individualitzat exemplePla Individualitzat exemple
Pla Individualitzat exemple
 
Unitat didàctica: El cos humà
Unitat didàctica: El cos humàUnitat didàctica: El cos humà
Unitat didàctica: El cos humà
 
Com documentar a l'escola?
Com documentar a l'escola?Com documentar a l'escola?
Com documentar a l'escola?
 
Ud jocs cooperatius 1r i 2n cicle
Ud jocs cooperatius 1r i 2n cicleUd jocs cooperatius 1r i 2n cicle
Ud jocs cooperatius 1r i 2n cicle
 
El nou curriculum d'educació infantil
El nou curriculum d'educació infantilEl nou curriculum d'educació infantil
El nou curriculum d'educació infantil
 
Poemes bonissims
Poemes bonissims Poemes bonissims
Poemes bonissims
 
LA DENSITAT A EDUCACIÓ INFANTIL
LA DENSITAT A EDUCACIÓ INFANTILLA DENSITAT A EDUCACIÓ INFANTIL
LA DENSITAT A EDUCACIÓ INFANTIL
 
Eines per a l'exploració dels esquemes previs
Eines per a l'exploració dels esquemes previs Eines per a l'exploració dels esquemes previs
Eines per a l'exploració dels esquemes previs
 
Textos descriptius
Textos descriptiusTextos descriptius
Textos descriptius
 
PAS A PAS Unitat didactica 2n curs CI
PAS A PAS Unitat didactica 2n curs CIPAS A PAS Unitat didactica 2n curs CI
PAS A PAS Unitat didactica 2n curs CI
 
Els Estats De La MatèRia
Els Estats De La MatèRiaEls Estats De La MatèRia
Els Estats De La MatèRia
 
Poesia de la primavera
Poesia  de  la  primaveraPoesia  de  la  primavera
Poesia de la primavera
 
Deficiència Visual
Deficiència VisualDeficiència Visual
Deficiència Visual
 
Graella expressió oral
Graella expressió oralGraella expressió oral
Graella expressió oral
 

Similar a De les-special-needs-a-les-nese

L'educació física en alumnes amb necessitats educatives especials
L'educació física en alumnes amb necessitats educatives especialsL'educació física en alumnes amb necessitats educatives especials
L'educació física en alumnes amb necessitats educatives especialsesbosal
 
Diversitat Interculturalitat
Diversitat InterculturalitatDiversitat Interculturalitat
Diversitat InterculturalitatNuria Alart
 
Aprendre junts per viure junts
Aprendre junts per viure juntsAprendre junts per viure junts
Aprendre junts per viure juntsEster Castejón
 
Psicopedagogia UOC_Presentación memòria final PRC2
Psicopedagogia UOC_Presentación memòria final PRC2Psicopedagogia UOC_Presentación memòria final PRC2
Psicopedagogia UOC_Presentación memòria final PRC2Eva Pujol Pons
 
Sessio 3 _2011_Mòdul 3."El centre, una organització que acull."
Sessio 3 _2011_Mòdul 3."El centre, una organització que acull."Sessio 3 _2011_Mòdul 3."El centre, una organització que acull."
Sessio 3 _2011_Mòdul 3."El centre, una organització que acull."Neus Lorenzo
 
Compromís ètic del professorat
Compromís ètic del professoratCompromís ètic del professorat
Compromís ètic del professoratMRPTTEE
 
Atencio diversitat
Atencio diversitatAtencio diversitat
Atencio diversitatmitjadms
 
Llums, ombres i reptes del sistema educatiu
Llums, ombres i reptes del sistema educatiuLlums, ombres i reptes del sistema educatiu
Llums, ombres i reptes del sistema educatiuPere Jaume Alzina Seguí
 
Jornades qualitat i escola
Jornades qualitat i escolaJornades qualitat i escola
Jornades qualitat i escolaNuria Lopez Roca
 
Informe en matèria d'educacio inclusiva d'infants i joves amb necessitats edu...
Informe en matèria d'educacio inclusiva d'infants i joves amb necessitats edu...Informe en matèria d'educacio inclusiva d'infants i joves amb necessitats edu...
Informe en matèria d'educacio inclusiva d'infants i joves amb necessitats edu...Ajuntament de Barcelona
 
Educadors socials a l’escola? presentació
Educadors socials a l’escola? presentacióEducadors socials a l’escola? presentació
Educadors socials a l’escola? presentacióFundació Jaume Bofill
 
Power Point Modificat
Power Point ModificatPower Point Modificat
Power Point Modificatmcunille
 
Revisió palic.Marc teòric de referencia
Revisió palic.Marc teòric de referenciaRevisió palic.Marc teòric de referencia
Revisió palic.Marc teòric de referenciaMargalida Gili Alou
 
Revisió palic.marc teòric de referencia
Revisió palic.marc teòric de referenciaRevisió palic.marc teòric de referencia
Revisió palic.marc teòric de referenciaMargalida Gili Alou
 
Grups Reduïts a l'ESO
Grups Reduïts a l'ESOGrups Reduïts a l'ESO
Grups Reduïts a l'ESOcpinarg
 
Competències bàsiques, Educació per a la Ciutadania (EpD-Pau-DDHH) i Curricul...
Competències bàsiques, Educació per a la Ciutadania (EpD-Pau-DDHH) i Curricul...Competències bàsiques, Educació per a la Ciutadania (EpD-Pau-DDHH) i Curricul...
Competències bàsiques, Educació per a la Ciutadania (EpD-Pau-DDHH) i Curricul...Edualter
 
power point artículo Teixidó
power point artículo Teixidópower point artículo Teixidó
power point artículo Teixidómarinasolsona
 
Sistema pedagògic i competències bàsiques
Sistema pedagògic i competències bàsiquesSistema pedagògic i competències bàsiques
Sistema pedagògic i competències bàsiquesMery Punzano
 
IM creativitat i motivació 16
IM creativitat i motivació 16IM creativitat i motivació 16
IM creativitat i motivació 16Nuria Alart
 

Similar a De les-special-needs-a-les-nese (20)

L'educació física en alumnes amb necessitats educatives especials
L'educació física en alumnes amb necessitats educatives especialsL'educació física en alumnes amb necessitats educatives especials
L'educació física en alumnes amb necessitats educatives especials
 
Diversitat Interculturalitat
Diversitat InterculturalitatDiversitat Interculturalitat
Diversitat Interculturalitat
 
Aprendre junts per viure junts
Aprendre junts per viure juntsAprendre junts per viure junts
Aprendre junts per viure junts
 
Psicopedagogia UOC_Presentación memòria final PRC2
Psicopedagogia UOC_Presentación memòria final PRC2Psicopedagogia UOC_Presentación memòria final PRC2
Psicopedagogia UOC_Presentación memòria final PRC2
 
Sessio 3 _2011_Mòdul 3."El centre, una organització que acull."
Sessio 3 _2011_Mòdul 3."El centre, una organització que acull."Sessio 3 _2011_Mòdul 3."El centre, una organització que acull."
Sessio 3 _2011_Mòdul 3."El centre, una organització que acull."
 
Compromís ètic del professorat
Compromís ètic del professoratCompromís ètic del professorat
Compromís ètic del professorat
 
Atencio diversitat
Atencio diversitatAtencio diversitat
Atencio diversitat
 
Llums, ombres i reptes del sistema educatiu
Llums, ombres i reptes del sistema educatiuLlums, ombres i reptes del sistema educatiu
Llums, ombres i reptes del sistema educatiu
 
Jornades qualitat i escola
Jornades qualitat i escolaJornades qualitat i escola
Jornades qualitat i escola
 
Informe en matèria d'educacio inclusiva d'infants i joves amb necessitats edu...
Informe en matèria d'educacio inclusiva d'infants i joves amb necessitats edu...Informe en matèria d'educacio inclusiva d'infants i joves amb necessitats edu...
Informe en matèria d'educacio inclusiva d'infants i joves amb necessitats edu...
 
Educadors socials a l’escola? presentació
Educadors socials a l’escola? presentacióEducadors socials a l’escola? presentació
Educadors socials a l’escola? presentació
 
Power Point Modificat
Power Point ModificatPower Point Modificat
Power Point Modificat
 
Educar en la diversitat
Educar en la diversitatEducar en la diversitat
Educar en la diversitat
 
Revisió palic.Marc teòric de referencia
Revisió palic.Marc teòric de referenciaRevisió palic.Marc teòric de referencia
Revisió palic.Marc teòric de referencia
 
Revisió palic.marc teòric de referencia
Revisió palic.marc teòric de referenciaRevisió palic.marc teòric de referencia
Revisió palic.marc teòric de referencia
 
Grups Reduïts a l'ESO
Grups Reduïts a l'ESOGrups Reduïts a l'ESO
Grups Reduïts a l'ESO
 
Competències bàsiques, Educació per a la Ciutadania (EpD-Pau-DDHH) i Curricul...
Competències bàsiques, Educació per a la Ciutadania (EpD-Pau-DDHH) i Curricul...Competències bàsiques, Educació per a la Ciutadania (EpD-Pau-DDHH) i Curricul...
Competències bàsiques, Educació per a la Ciutadania (EpD-Pau-DDHH) i Curricul...
 
power point artículo Teixidó
power point artículo Teixidópower point artículo Teixidó
power point artículo Teixidó
 
Sistema pedagògic i competències bàsiques
Sistema pedagògic i competències bàsiquesSistema pedagògic i competències bàsiques
Sistema pedagògic i competències bàsiques
 
IM creativitat i motivació 16
IM creativitat i motivació 16IM creativitat i motivació 16
IM creativitat i motivació 16
 

De les-special-needs-a-les-nese

  • 1. De les “special needs” del “Warnok Report” a les NESE del nou Decret decret d’inclusiva, 40 anys Res sobre nosaltres sense nosaltres 1 Francesc Mena EAP, ACPO, professor màster de psicopedagogia UB gener 2018
  • 2. Entrevista a Pere Pujolàs a Barcelona Inclusiva 2014 https://vimeo.com/98439063
  • 3. Begoña Román Maestre. Doctora en Filosofia de la Universitat de Barcelona.BCNAINCLUSIVA2017 Idees clau. El concepte d'inclusió ja va ser desenvolupat per Kant i Rousseau. Cada persona ha de desenvolupar el seu projecte de vida. 300 anys més tard, la "societat decent" no ha fet res per considerar aquest ideal i fer-lo real.
  • 4. recorregut històric NEE d’on venim i on estem? ■ any 78,informe Warnock ■ anys 80 LISMI aules EE,integració, Garraf, Xarxa EAP ■ anys 90, LOGSE ESO,psicologia ■ Inclusió anys 2000-2010 NEE LEC ■ anys 2011 en avant GUIES TA ■ 2017 Decret d’inclusiva Alumnes NESE
  • 5. Distribució normal d’una qualitat o condició en la població, on posem la línia? 23 % prevalència DA
  • 6. INFORME WARNOCKany 78 validesa nomésUK Suggereriments conceptuals - Cap nen serà considerat en endavant ineducable, presentarà necessitats educatives especials - Ja no existiran dos grups d'alumnes, els deficients que reben EE, i els no deficients que reben simplement educació - Formació inicial, contínua, Estimulació precoç
  • 7. Tony Booth “comprehensive school” Índex per la Inclusió, Warnok representava a les escoles no comprensives
  • 8. Anys 80 LISMI ( ley de integració del minusvalido ) Sección tercera. De la educación (derogada) Artículo veintitrés. El minusválido se integrará en el sistema ordinario de la educación general Artículo veintiséis. La educación especial es un proceso integral, flexible y dinámico,
  • 9. Anys 80 integració escolar ensenyament Catalunya ● Escoles discapacitat sensorial transformació a Centres de recursos CREDA i CRE ( readscrits d’antigues escoles) ● Experiència del Garraf, sense escola d’Educació Especial des dels 80 ● Extensió xarxa EAP a tota Catalunya (Treballadores Socials i fisios readscrites de CEE a EAP)
  • 10. Josep Maria Jarque, in memòriam, un dels impulsors des del Departament d’Ensenyament de la Integració, i de la inclusió.
  • 11. Anys 90 1990: LEY ORGÁNICA DE ORDENACIÓN GENERAL DEL SISTEMA EDUCATIVO (LOGSE): atenció a la diversitat ESO i les dificultats d’ensenyaments secundaris comprensius
  • 12. Anys 90 fonts psicologiques LOGSE aportacions de la teoria ecològica (Bronfenbrenner, 1985), Les relacions amb els contextos són recíproques mestre/alumne / família Terra Alta /Vilanova /Barcelona
  • 13. Figura extreta de Shaffer (1999). Basada en Bronfenbrenner (1979)
  • 14. 14
  • 15. Roger Slee, Australia University us South Austràlia Educació per l’estupidesa” (Education for Stupidity), L’efecte de la segregació és que les persones no saben com comportar-se quan estan en companyia de persones diferents
  • 16. Altres aportacions de la psicologia a la inclusió ■ Autoconcepte,autoestima humanisme (Rogers) ■ Teoria de l’atribució (anys 50 Heider) ■ Aprenentatge vicari (1978 Bandura) ■ Intel·ligència Emocional ( 1996 Coleman) ■ Intel·ligències Múltiples ( 1988 Gardner) ■
  • 17. “Estudi longitudinal” que demostra tels beneficis de l’escola ordinària per a tothom Juanvi Mena, Alaquàs ( l’Horta Nord, València) , Paràlisi Cerebral, sense marxa autònoma, disarties i diglosies que fan una parla ininteligible, va anar a escola del poble. Fa 45 anys, el mestre li va demanar a la mare per que no el portava a l’escola i aquesta va accedir, en l’actualitat…. Acaba de publicar un llibre de relats https://www.facebook.com/juanvimenafort
  • 20. DECRET 150/ 2017 marc normatiu, al preambul cita aquestes tres lleis 2009 Llei de l’Educació a Catalunya 2009 2010 Llei 14 / 2010: oportunitats i drets infància i adolescència 2014 Llei 13 / 2014 del 30 d’octubre d’accessibilitat 2017 decret 150/ 2017 de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu 2013 Resolució Trastorns d’aprenentatge 2013 Resolució Altes Capacitats
  • 21. LEC NEE vs nee específiques i especials Article 81. “S’entén per alumnes amb necessitats educatives específiques: a) Els alumnes que tenen necessitats educatives especials b) Els alumnes amb necessitats educatives específiques derivades de la incorporació tardana o SCD
  • 22. 22 Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència Article 49. Atenció educativa d’infants o adolescents malalts Article 51. Atenció educativa a l’infant o l’adolescent en situació de desemparament Article 52. No-escolarització, absentisme i abandó escolar
  • 23. Article 50. Infants i adolescents que troben limitacions o barreres per al desenvolupament o la participació en diverses activitats 1. Els infants i els adolescents amb necessitats educatives especials han de rebre una formació en el context més normalitzat possible 2. Els infants i els adolescents amb discapacitat tenen dret a gaudir d’un sistema d’educació inclusiu, 3. Els centres educatius han d’assumir la responsabilitat d’acollir i educar de manera inclusiva tot l’alumnat Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència
  • 24. DUA Disseny universal o disseny per a tothom: el disseny d’entorns, espais, edificis, serveis, mitjans de transport, processos, productes, aparells, instruments, eines, dispositius i elements anàlegs que garanteix que, totes les persones hi poden accedir 2014 Llei 13 / 2014 del 30 d’octubre d’accessibilitat
  • 25. Les barreres a l’accessibilitat poden ésser: 1r. Barreres arquitectòniques 2n. Barreres en la comunicació 3r. Barreres d’actitud actituds que, directament o indirectament, per acció o per omissió, generen una situació discriminatòria, en obstaculitzar que una persona amb discapacitat pugui gaudir dels seus drets en igualtat de condicions respecte a una altra persona en una situació anàloga. 2014 Llei 13 / 2014 del 30 d’octubre d’accessibilitat
  • 26. decret 150/ 2017 de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu ALUMNES NESE (necessitats de suport educatiu) a) nee necessitats educatives especials associades a discapacitats físiques, intel·lectuals o sensorials, trastorns de l'espectre autista, trastorns greus de conducta, trastorns mentals, i malalties degeneratives greus i minoritàries. b) Els alumnes d'origen estranger c) SCD situacions socioeconòmiques i socioculturals especialment desfavorides. d) trastorns d'aprenentatge o de comunicació e) altes capacitats f) Els alumnes amb risc d'abandonament escolar prematur.
  • 27. decret150/ 2017 de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu Mesures i suports intensius a) Alumnes amb nee b) Alumnes amb ne de SCD c) Alumnes amb risc d'abandonament escolar prematur
  • 29. decret150/ 2017 de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu Piràmides de suport per a l’alumnat
  • 30. 30 xarxadecret150/ 2017 de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu
  • 31. decret150/ 2017 de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu Tipus de mesures i suports intensius a) Els suports intensius a l'escola inclusiva (SIEI) b) Els suports intensius a l'audició i el llenguatge (SIAL) c) El suport del personal d'atenció educativa. d) Els programes d'aula integral de suport (AIS):
  • 32. Les grans ciutats mantenen l’educació especial
  • 33. Inclusió al Territori ? Situació a Catalunya? recursos? cultures en centres? Model Garraf vs model Barcelona? ● BCN multi xarxa hiperespecialitzada ● Ciutat amb molt poca equitat educativa molt baixos index d’inclusió
  • 34. CEEPSIR Centres d’educació especial proveedors de serveis a centres ordinaris. Alumnes amb dificultat d’autonomia i baix nivell cognitiu Cal crear un entorn enriquit i acollidor i que tingui significat per a tots (Efren): Escola preparada
  • 35. Javier Onrubia. Professor Universitat de Barcelona Inclusió i innovació formen part dels processos de millora. La inclusió és un referent de la innovació.Construeixen valors compartits.Actuació col·lectiva entre col·legues i institucions. Gerardo Echeita. Professor de la Universitat Autònoma de Madrid. Cal reflexionar, fer un canvi de mirada sobre els orientadors inclusius i replantejar el model. Seleccionar, categoritzar, etiquetar ... tot contribueix a l'exclusió, va en contra de la inclusió. BCNAINCLUSIVA2017
  • 36. Quins centres ens calen? Acollidors ( personal i espais), Currículum comprensiu i competencial Metodologies i avaluacions diverses Identificar que podem fer amb la totalitat de la classe Experiències diversificades, treball en grups cooperatius, docència compartida,.... Autonomia i TIC
  • 37. I a l’ESO què? A Catalunya 2017 ( fundació Bofill ) ALUMNES 12% No acrediten 20 % abandonen
  • 38. Que falla a l’ESO ? Aina Tarabini. Professora UAB sociologia Èxit centres de noves oportunitats Els recursos SI importen per al canvi educatiu Entendre les diferents formes de ser, estar i aprendre és remoure i canviar cap a la inclusió. Incloure és reconèixer, representar, replantejar el currículum Els canvis han de "venir de gust". Són necessaris espais de reflexió. Enllaç a SPEC sindicat poc partidari “ la inclusiva” ( Efren ha fet referències) http://secundaria.info/docu/formacio:jornades:1718#conclusions_i_propostes
  • 39. Emilio Ruíz Fundació Síndrome de Down de Cantabria
  • 40. El professorat de secundària, sent sincers i amb el cor a la mà, té en general una molt pobra formació pedagògica. El professor ha d’entendre que es diu Educació Secundària Obligatòria, i aquesta “O” final li obliga a atendre a tot tipus d’alumnat El mateix alumnat amb síndrome de Down té discapacitat intel·lectual, i a la secundària els continguts són tremendament abstractes i conceptuals, són continguts molt complexos Emilio Ruíz, Fundació Síndrome de Down de Cantabria
  • 41. Quin Rumb ? COM FER MÉS INCLUSIVES LES PRÀCTIQUES? Versions Índex per la Inclusió index for inclusion per educació infantil Index per la inclusión versió CD Index per la Inclusió versió pdf LA Guia Educació Inclusiva de Giné ja no es troba a l’xtec http://www.terrassa.cat/documents/12006/226005/Guia_Educa cio_inclusiva.pdf/9946251d-14c7-41fc-aa81-e731596bfb0e ASPECTES A TENIR EN COMPTE EN L’ANÀLISI DE L’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT EN EL CENTRE http://xtec.gencat.cat/web/.content/alfresco/d/d/workspace/Sp acesStore/0043/38ff26a2-65ca-438c-b5e0-7bfe8023caa8/Revisi o_Recursos_Primaria.pdf
  • 42. Jaume Funes Calen recursos, inisteix Jauem Funes però molts altres autors també