Llengua estàndard i estil. Estàndard oral i escrit personal

1. 1
ESTÀNDARD ESCRIT i ORAL
1. Com elaborar el propi estàndard
2. Subestàndards
3. Estàndard oral: cinc cèntims
4. Estàndard escrit formal
5. Recursos
Frederic Sentandreu

2. 2
1. Com elaborar el nostre estàndard: eines
imprescindibles

3. varietat estàndard de la llengua, model
convencional de llengua apta per a usos públics i
caracteritzada per la claredat, la concisió i la
voluntat no discriminatòria.
La llengua estàndard és fruit d’una tria estilística.
Utilitat de l’estàndard

4. Cal anar amb compte, però amb allò que la
gramàtica o els diccionaris fixen per als
diferents àmbits d`ús o registres.
Tal volta una paraula és adequada per a un
registre (aixina, col·loquial), però no per a un altre
(així, estàndard).
Normativa i àmbits d’ús

5. NORMATIVA
La gramàtica i els diccionaris normatius fixen els
límits de la correcció en l’escrit.
ESTIL
Els llibres d’estil fan propostes sobre possibles
solucions que les gramàtiques deixen sota
l’etiqueta:
- És recomanable.
- És preferible.
- Dobles opcions.
- Casos que la gramàtica no tracta.
- S’usa en llengua formal...
Normativa i estil

6. Normativa: imprescindibles
+Gramàtiques respectives

7. Estil: imprescindibles

8. Estil: imprescindibles

9. ESTIL PERSONAL
Vistos gramàtica i diccionaris, vistos els llibres
d’estil cal que cada escriptor elabore el seu
particular model d’estil sobre l’estàndard.
Normativa i estil

10. COM ELABOREM EL NOSTRE MODEL
D’ESTÀNDARD?
1. Cal ser fidel al nostre subestàndard: rabosa –
guineu, huit – vuit.
2.No cal renunciar a formes particulars
(dialectes de transició) si no interfereixen en la
comunicació: parlo, cuixot.
3. Model funcional, supercomunicatiu i actual.
Normativa i estil

11. 11
2. Subestàndards

12. Subestàndards

13. trets ppals de cada subestàndard
Normativa i estil

14. Subdialectes val.

15. 15
3. Cinc cèntims de l’estàndard oral

16. L’estàndard oral

17. L’estàndard oral: trets irrenunciables
Tret exemples
Obertura de vocals i realització
de hiats
gol, cel, experi-ènci-a
Sonoroització (alveolars i
palatals, sintáctica)
jove, gerani, platja, fetge, casa, zona,
atzar, els amics.
Pronúncia de grups cultes realitzar, projecció, examen, escena,
agnòstic, succint.
Grups nasals i alveolars
geminats
setmana, connotació, amnistia,
ametla
Labiodentals València, galerna,
Lateral i palatals sense ioditzar molts, lloc, martell

18. Sistema vocàlic

19. rossa [s] / rosa [z]

20. veure / beure
M’agrada beure/veure aigua clara

21. llot / iot

22. 22
4. L’estàndard escrit formal

23. L’estàndard escrit

24. Grafies
1. Doblets gràfics. prototip/prototipus; hiat/hiatus;
efeb/efebus, simposi/simpòsium, Helena/Elena.
2. Grafia tl/tll. ametlla/ametla; espatlla/espatla;
revetlla/revetla; batlia, motle...
Apostrofació
1. s líquida + cons. en estrangerismes.
3. Apostrofació de sigles (bastant unificada)
Accentuació
1. General/valenciana: conèixer / conéixer.
Ortografia

25. 1. Mots en -sc, -st, -xt, -ig: -s/-os: disc, gust,
text, puig: discs o discos.
2. Etimològics en –e àtona: -s/-ns;
homes/hòmens, joves/jóvens…
3. Préstecs no adaptats (plural): espagueti(s)
(adaptat); no adaptats: land (lands o lànder)
whisky (whiski o whiskies).
Morfosintaxi: plural

26. Pronoms personals
1. Formes de cortesia: vostè (3ps) / vós (2ps)
2. Pronom es + s, c: se sent / es sent.
3. Febles: vos/us.
Pronoms relatius
1. Construccions prep. + què/qual: amb què /
amb el qual, de què / del qual…
Demostratius
1. Demostratiu simple - reforçat: aquest/ este.
Morfosintaxi

27. Numerals
1. Cardinals (tot + cardinal; doblets: huit /vuit;
dèsset/disset; dèneu/dinou...; dos/dos + dues
Indefinits
1. Doblets en contextos de dubte i negatius:
molt / gaire
2. Altres. ambdós / tots dos; cada u / cadascú.
Morfosintaxi

28. 1. Infinitiu –er/re: venir/vindre; veure/vore;
caber/cabre.
2. Altres doblets: ésser/ser.
3. Doblets –a/-e: traure/treure, nàixer/néixer,
nadar/nedar.
4. Doblets purs-incoatius: llegeix/llig.
5. Increment eix/ix; isc/esc: pateix/patix,
patisc/patesc.
6. Imperfet subj. -ra/-s: haguera/hagués
7. Imperfet subj. saber, caber: sàpia, càpia
(principals) / sàpiga, càpiga.
Morfosintaxi: verb

29. 8. Present d’indicatiu dur: tu dus/duus
9. Passat simple i imperf. subj.: isquí, isqueres... /
eixí, eixires...; isquera, isqueres / eixira, eixires...;
escriguera/escrivira...
10. Formes no velars/velars pres. subj.:
pertanya/pertanga...; participi: fenyut, fengut.
11. Subjuntiu present voler: vulga/vullga.
12. Verbs velaritzats: 1a p: perda/perga, tus/tusc
13. Verbs amb –i consonàntica: caiem, caieu,
caient / caem, caeu, caent.
14. Participi –ert/-it. establert / establit. (omplir...)
Morfosintaxi

30. Sintaxi verbal
1. Passat simple/perifràstic: aní/vaig anar
2. Concordança participi passat: La foto, l’he
vista ara. / La foto, l’he vist ara.
4. Concordança verb-subjecte, verb-CD
5. Imperatiu
6. Pròtasi de condicionals
7. Pròtasi en temporals: quan arribe / arribarà
8. Perífrasis verbals
9. Sintaxi de l'infinitiu: proposem fer-ho, de fer-ho
Morfosintaxi

31. Adverbis i expressions de temps
1. Combinació d'adverbis en –ment.
2. Doble negació
3. Adverbi amb preposició anteposada: fora/a
fora
4. adv. + de + mot: davall de la cadira / ... de la
cadira.
5. Doblets: dins/dintre, etc.
6. Horari: valencià, quarts, internacional: les deu
menys quart. / tres quarts de nou; nou i quaranta-
cinc.
Morfosintaxi

32. 1. Circumstancials de lloc: a/en.
2. Valor temporal: a/per
3. En/al + infinitiu
4. Designació de mitjans de transport: en/amb
5. Per/per a
6. Preposicions: sobre/damunt; sota/davall
.
Morfosintaxi: preposicions

33. Hi ha uns quants casos més, com ara:
Distribució de les parts del dia i salutacions:
matí / nit; matí / vesprada / nit.
(i bon dia / bona nit... bona vesprada)
Però no són significatius a la curta, pex. per a un
examen, sinó a la llarga, per afermar el nostre
estàndard.
.
Remarques

34. El Diccionari normatiu valencià (DNV) de l’AVL
ja ha fet una primera tria quan fa les remissions.
Una altra cosa és que n’estem d’acord o no.
Exemple: vacacions < vacances.
La Proposta per a editorials i materials
escolars (de l’AVL) pot ser un bon model d’estil:
Lèxic

35. DNV: formes del valencià general: preferents.
Lèxic
xic, vesprada, rogle, faena,
xiquet, joguet, vidriola, engrunsar, arrapar,
ois, pallola, pigota, espill, granera, poal,
pitxer, llima, safanòria, fesol, alfals, gesmil,
rabosa, rata penada, bigot, muscle, tòs,
calcetí, nuc, nugar, conversa, tocar (a la
porta).
Rogle o cercle? Faena o feina?

36. Proposta editorials: formes opcionals.
Lèxic
iaio o avi,
inflar o unflar,
juí, perjuí, prejuí o judici,
perjudici, prejudici,
milotxa o catxerulo,
paréixer o semblar,
servici o servei,
vacacions o vacances.
agafar o agarrar,
arrel o raïl,
arribar o aplegar,
defendre o defensar,
desenrotllar o
desenvolupar,
l’endemà o el sendemà,
fumeral o ximenera,

37. Proposta editorials: formes valencianes – altres
dialectes però d’ús quotidià en textos escrits.
Lèxic
escorpí
claveguera
sorra
anyell
escorça
graó
estel
llauna
seny
petit
alacrà
albelló
arena
corder
corfa
escaló
estrela
llanda
trellat
xicotet

38. Criteris per usos ling. univ. valencianes: fixa
per a registres formals.
Lèxic
forma principal forma secundària
aprendre
avui
defensar
desenvolupar
eina
endemà
judici, perjudici
mentre
meitat
ordre
petit (esp. davant d’un nom)
servei
vacances
veure
xarxa
dependre
hui
defendre
desplegar, desenrotllar2
ferramenta3
sendemà
juí, perjuí
mentres
mitat
orde4
xicotet / menut
servici
vacacions
vore
xàrcia

39. 5. Recursos

40. uCriteris lingüístics usos institucionals universitats
val., aavv.
uGuia usos lingüístics universitats val., IIFV, 2002.
uCriteris ling. administració Genval, 2a ed., (2017).
uAVL (2004), “Propostes per a un llibre d’estil que servisca
de marc de referència a les editorials valencianes per a
l’elaboració de materials curriculars en valencià”
uDiccionari normatiu valencià, AVL.
uDiccionari de l’IEC (DIEC2)
uProposta estàndard oral lèxic III, (IEC, 2018)
uOptimot
uEsadir
Recursos