L'assignatura Mercat i Legislació, té com a finalitat iniciar-vos de forma gradual i integrada en el conjunt de processos de transformació que s'estan produint en el mercat multimèdia i en el marc normatiu i legislatiu de la Societat de la Informació. L'assignatura organitza l'aprenentatge a l'entorn del treball d'un projecte virtual amb l'objectiu de dotar-nos d'una base de coneixements i competències a nivell acadèmic i professional. Té un caràcter introductori de cara a fonamentar l'estratègia jurídica adient a cada context de l'àmbit multimèdia.

1. Mercat i Legislació
PAC2
Marcos Baldoví Martínez
Grau Multimedia

2. PREGUNTA 1
El terme fintech és la contracció de les paraules en anglès «Finance» i «Technology» i insurtech és la
contracció de «Insurance» i «Technology». Tots dos termes designen a les companyies de l'àmbit financer i
assegurador que utilitzen les noves tecnologies per tal de millorar l'eficiència dels processos tradicionals i
prestar millor servei als usuaris; i reduir costos.
Explica quines són les característiques que la normativa en matèria de contractació especifica com a
indispensables de cara a regular satisfactòriament els drets dels usuaris i consumidors.
Les entitats en les quals la seva activitat és la de contractar serveis a distància (en línia), estan obligades a
informar al client, clarament i amb caràcter previ a la realització del contracte, de les característiques
essencials del producte o servei que ofereixen. La falta de claredat contractual per falta d'informació en el
mateix, serà susceptible d'invalidació d'aquest.
Quan el client acredita la voluntat de contractar un producte o servei financer, d'una banda el proveïdor està
obligat a acreditar a través d'aquest document clarament, les seves dades fiscals i la dates d'inici del
contracte. D'altra banda si el client exigeix la factura del servei, el proveïdor haurà d'adjuntar-les tant en
format físic com a electrònic així com un document de desenteniment identificat com a tal.
El document de desenteniment concedeix al client el dret essencial de poder veure i a provar el producte
durant 14 dies naturals (30 dies en el cas d'assegurances de vida). Per tant si aquest no queda satisfet li
permet retornar el producte o servei sense cap cost econòmic, sense penalització i sense la necessitat
d'argumentar el motiu de devolució. Existeixen algunes excepcions en aquest dret com per exemple, si el
servei s'ha executat completament durant el període "de desenteniment" o el preu depengui de fluctuacions
del mercat, etc.
PREGUNTA 2
Descriu quines serien les principals regulacions i requisits a tenir en compte si una empresa de recerca ha de
realitzar un projecte tècnic i té la necessitat de fer volar un dron que supera els 25 kg. sense excedir els 150
kg. en un espai obert.
a) Regulacions:
• Únicament poden operar-se de dia (mai de nit) i sempre en condicions meteorològiques visuals.
• Pot operar en espai aeri no controlat amb les condicions i limitacions que establesca el certificat
d'aeronavegabilitat emès per AESA.
b) Requisits:
• El dron haurà de disposar: En primer lloc la documentació sobre les característiques de l'aeronau i
del manual d'operacions, en el qual s'arrepleguen els procediments de l'operació. En segon lloc es
realitzarà un estudi previ aeronàutic de seguretat de l'activitat i vols de prova d'aquesta, per últim
establir un pla de manteniment tal com recomana el fabricant.
• El pilot que operi el dron haurà de disposar de llicència de pilot i complir els requisits establits en la
L 18/2014:
• Pòlissa d'assegurança que cobrisca la responsabilitat civil davant tercers per danys causats durant
i per causa del vol del dron i el límit de cobertura aplicable serà l'establit en el Rgto
CE/785/2004.
• Protegir a l'aeronau d'interferències il·lícites, evitar l'accés de personal no autoritzat a l'estació de
control i guardar una distància mínima de 8 km amb respecte aeroports o aeròdroms.
c) Autorizació d’una activitat
Independentment del tipus de treball que es va realitzar tant tècnic o científic, la tasca queda subjecta a la
prèvia autorització d'AESA i s'adjuntaran les dades identificatives de l'operador i la descripció del dron.

3. Segona Fase
Analitzeu i recerqueu informació sobre el cas Uber a Espanya, feu una breu descripció de quina és la
problemàtica així com quina és o hauria de ser la seva regulació més efectiva segons el vostre parer. Extensió
màxima d’ una pàgina.
Uber és una empresa que es troba implantada en les principals ciutats de tot el món, es tracta d'una aplicació
que permet la contractació de xofers. Aquesta aplicació permet la mediació entre el xofer i l'usuari, del servei
de transport concretant el trasllat i el cost prèviament des de la seva aplicació. Uber es considera ací mateix
una empresa que ofereix únicament serveis tecnològics a distància.
La companyia es troba en ple litigi contra els taxistes i l'advocat de la UE mitjançant una decisió no
vinculant, considera a Uber com una empresa de transport. Perquè "no es beneficia del principi de lliure
prestació de serveis que el Dret de la Unió garanteix als serveis de la societat de la informació". Per tant
podria enfrontar-se a canvis en el seu funcionament per a adaptar-se als reglaments de cada país de la UE.
Aquesta decisió seria un triomf per als taxistes si s'apliqués, però solament afectaria un dels seus serveis
anomenat UberPop. Aquest fét va ser el que va originar la denúncia a Barcelona.
En el cas que la sentència fóra vinculant es produiria un canvi que afectaria el futur de l'economia
col·laborativa. La posició de la comissió Europea no està ben definida, ja que considera que els prestadors de
serveis, únicament obtindran llicència quan sigui estrictament necessari. I les plataformes col·laboratives no
han d'estar subjectes a aquest tipus de llicències si solament actuen com a intermediaris. Uber, i altres
empreses de transport necessiten entrar en aquest marc protecció per a poder seguir desenvolupant la seva
activitat. (Transport d'economia col·laborativa).
En aquests últims anys han creat nous nínxols de negoci a través de l'economia col·laborativa i les start up
que ha portat la creació d'una gran quantitat serveis alternatius als clàssics i tot gràcies a les noves
tecnologies que permeten a l'usuari una sèrie d'avantatges que milloren. En el cas del transport empresses
com Uber, Calify, BlaBlaCar actualment es troben involucrades en una gran quantitat de processos judicials a
tot el món.
La gran majoria de judicis la part demandant són lobbys empresarials que no permeten trencar les regles del
joc i no permeten altres alternatives al transport en les ciutats són grups de pressió que no tenen capacitat de
renovar-se i temen perdre el seu poder. Com es van crear la gran majoria de lobbys? Una gran part de
conductors de taxi són arrendataris d'una llicència que era d'una altra persona o empresa ... Un altre exemple
similar és el de Airbnb en Sant Francisco tots els hotelers es van unir i han creat un grup de pressió, per a
prohibir l'ús d'una aplicació que ofereix un servei alternatiu a l'hostalatge clàssic i així successivament.
Com a conclusió en la meva modesta opinió mentre els governs no canvien certes lleis que resten poder ha
aquests grups de pressió i permeten un mercat més ampli. Moltes de les noves formes d'oferir serveis per a
millorar la qualitat de vida de la societat es veuran frustrades.